Esglésies romaniques de Catalunya (Mare de Déu del Roser de Súria)

És una església del municipi de Súria (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església del Roser, al mateix costat del castell de Súria, és d'origen romànic. L'element més representatiu d'aquesta època que s'ha conservat és l'absis semicircular i part de la torre del campanar. L'església fou transformada en el segle XIX, fins aleshores havia conservat gairebé intacta l'aparença romànica. El rector Jaume Soler, el 1862, n'impulsà l'engrandiment. L'església passa de tenir una nau a tenir-ne tres. Es tapà la porta d'accés al castell i se n'obrí una de nova a la banda esquerra. La façana presenta uns esgrafiats recuperats gràcies a una restauració feta als anys vuitanta.
L'església actual es va construir el 1868 sobre una església romànica del segle XI. Ara encara es conserva el campanar i l'absis romànic. orre de planta quadrada que conserva una part antiga amb finestrals per cada cara i adornats amb columnes que els parteixen. La part superior és moderna i fou acabada a finals del segle xix. El campanar antic és considerat com el millor campanar romànic de la comarca.
La diferència de materials entre les dues parts és força notable. A la part romànica els carreus són més gruixuts i estan més castigats per l'erosió i el temps. La pedra de la part superior també presenta dues diferències, la superior és més prima, més lleugera, a fi i efecte d'alleugerar pes.

La part baixa del campanar és del s. XI. El primer pis està perforat per quatre finestres (cada una mirant a un vent), senzilles i amb uns arcs superiors de mig punt. Al segon pis, les finestres són geminades i tenen uns arcs de mig punt que es sostenen amb una columna que té capitell mensuliforme. Al darrer pis hi ha unes finestres idèntiques a les del pis anterior amb una sola diferència, que són de proporcions més grans. Al capdamunt d'aquest pis hi ha una cornisa que limita l'obra romànica i l'obra moderna.