Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Miquel de Cardona)

És una notable construcció gòtica situada al nucli antic de la vila del mateix nom, a la comarca del Bages. És l'església parroquial de Cardona. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Es tracta d'una església de nau única, amb tres trams i un absis poligonal. Al sud hi ha una porta i al costat nord una segona porta gòtica, amb arquivoltes i decoració força desgastada. A l'interior, són també interessants les claus de volta decorades.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan d'Avinyó)

És una església romànica modificada a la vila d'Avinyó protegida com a bé cultural d'interès local. De la part romànica solament en resta part dels murs de la nau. A l'esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna. Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d'arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l'interior de l'edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles XVII i XIX.

L'església és un edifici de tres naus (amb la porta actual orientada a ponent) separades per pilars rectangulars que sostenen les voltes de creueria. Tot l'interior és arrebossat. En un costat s'aixeca el campanar de forma quadrangular amb obertures d'arc de mig punt per les campanes

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església del Carme de Manresa)

És una església gòtica al Puigmercadal del municipi de Manresa (Bages). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Església d'una nau amb passadissos laterals de menor alçada. Voltes de creueria, amb clau, separades per quatre arcs torals apuntats. Una sèrie d'arcs formers separen la nau dels passadissos laterals. Té absis poligonal, volta nervada i arc triomfal sobre pilastres. Les capelles laterals estan inacabades. A l'exterior s'aprecien les restes de l'antiga sagristia del s.XVIII (a un costat de l'absis). L'església presenta estructura de formigó, paraments de paredat comú i totxo amb revestiments de pedra buixardada.

Muntanyes de Catalunya (Tossal de l'Infern)

O Fita Alta és una muntanya de 301 metres situada entre al municipi de Torregrossa al Pla d'Urgell, d'on n'és el punt més alt.

Muntanyes de Catalunya (Montgrí)

O muntanya de Santa Caterina és una muntanya de 303 metres que es troba al Massís del Montgrí, dins el municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
Al cim de la muntanya hi trobem el Castell del Montgrí. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Puig Rodó)

Nom que l'Institut Cartogràfic de Catalunya atribueix a la muntanya popularment coneguda com a Muntanya d'Ullà o també Puig Anill és una muntanya de 307,9 msnm a cavall dels municipis de Torroella de Montgrí i Ullà, a la comarca del Baix Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 312094001 de l'ICC). És una muntanya afusada en sentit N-O/SE que deixa al nord la Vall de Santa Caterina. Al seu vessant sud hi ha el Cau del Duc d'Ullà d'interès arqueològic. A l'oest hi ha el Mas Blanc i una vistosa pedrera a cel obert.

Llacs de Catalunya (Estany Redó)

És un llac d'origen glacial a 2.411 m, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada pels contraforts nord-occidentals del Pic Salado. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües directament de la muntanya, i les aboca a l'Estany de Travessan.

Llacs de Catalunya (Estany Petit de Saburó)

Ës un llac d'origen glacial que es troba a 2.582 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada bàsicament per serrats del sud-oest del Tuc de Saburó, entre els Clots de Saburó i les Pales de Colomina.

Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües dels mateixos vessants de la muntanya i d'un grup de set estanys més petits, els Estanys de Saburó d'Amunt, i les seves aigües van a parar a l'Estany de Saburó.

Llacs de Catalunya (Estany de Nariolo)

O Estany de Mariolo, és un llac d'origen glacial que es troba a 2.301 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
El seu nom (Mariolo) "deu derivar de meridiolus, amorriador. El nom Neriolo que apareix en alguns mapes és incorrecte".

La seva conca està formada a l'oest per la carena de muntanyes que separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça, amb el Pic de Nariolo a l'oest i la Pala de Dellui al nord-oest i el Pic de Tort, que no és termenal, a llevant. La resta de conca està delimitada per serretes més baixes que són contraforts dels anteriors.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament de la muntanya i de l'Estany d'Eixerola i aboca les seves aigües a l'Estany Tort. És un dels estanys que disposa de presa per tal d'augmentar la capacitat de la seva conca original