lunes, 23 de diciembre de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Besan)

Antigament la Mare de Déu de la Candelera, és l'església parroquial romànica de Besan, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una església de grans dimensions, tenint en compte la poca importància de la població de Besan, constituïda per una sola nau, dividida en tres trams per arcs torals, coberts amb volta d'aresta. A l'est, hi ha un absis semicircular totalment llis, avui encegat i convertit en sagristia, il·luminat amb una petita finestra i cobert amb volta de canó. Aquest absis i el petit tram que el continua, són de finals del segle x inicis del segle XI; compta també amb un paviment de còdols. A l'oest, sota el pinyó de la coberta de pissarra a dues aigües, s'obren la porta protegida per un petit llosat a dues aigües, damunt del qual hi ha un òcul modern, una mica desplaçat respecte a un altre d'encegat. En l'aparell d'aquesta façana, s'observa un canvi en la part superior, degut a un aixecament dels murs per a donar major inclinació a la coberta. Al costat meridional es troba la torre campanar, d'un sol pis d'alçada, a la base del qual un arc dóna pas rematada amb una coberta.

El mosaic serveix de paviment de l'església. Està fet de còdols, formant figures geomètriques, cercles, estrelles, etc. Cobreix la major part de l'església, menys la sagristia, formada per l'absis i un tros de nau romànica, que conserven l'enllosat original.
La reixa de l'església servia per separar el presbiteri del públic. Al mig té una porta per comunicar les dues parts de l'edifici. Els barrots estan acabats amb un flor de lis. És l'única reixa que es conserva per aquesta zona, caracteritzada per ser productora de ferro.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià d'Unarre)

És l'església parroquial del poble d'Unarre, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Unarre. Està situat dins del nucli de població d'Unarre, enlairada dalt d'un penyal a l'extrem nord-est del poble. Església situada en sobre un esperó rocós que quasi barra el pas al torrent. D'una sola nau, dividida en tres trams, capçalera rectangular orientada al Sud-oest i capelles laterals. A la façana, al Nord-oest, es troba la porta, a la que s'accedeix pel recinte del cementiri. És d'arc apuntat, decorada amb una simple motllura i un guardapols que descansa sobre impostes. Sobre la porta hi ha una petita fornícula a l'interior de la qual es troba una estela amb una crucifixió romànica esculpida. Sobre la façana s'aixeca la torre campanar rematada per un airós xapitell de pissarra. Coberta de llicorella a dues vessants.
Estela de la crucifixió. Alt relleu de forma quadrangular amb la part superior semicircular. Al centre es troba la figura de Crist crucificat, clavat amb tres claus a una creu que te quasi les mateixes dimensions que la figura. Vestit únicament amb un faldellí, mostra el cap inclinat a la seva dreta. A banda i banda, sota els braços de la creu es troben dos àngels agenollats sobre motius florals. A la part superior, a dreta i esquerra apareixen dos caps humans, el de l'esquerra barbat. A l'altar major trobem un retaule de Sant Julià del segle XVIII d'estil barroc en un bon estat de conservació



Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de Valldeflors de Rialb)

És l'església parroquial d'origen romànic de la vila de Rialb, dins de l'antic terme municipal primigeni, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada en el centre de la vila, en el carrer del Mig.
Església de notables dimensions, constituïda per una ample nau, amb capçalera rectangular orientada al nord-oest i coberta per una volta de tambor que forma una petxina. La nau es troba dividida en quatre trams que es cobreixen respectivament amb una volta de llunetes. A costat i costat de la nau s'obren una sèrie de capelles corregudes amb volta d'arestes. Sobre d'aquestes hi ha una galeria. La porta d'accés està situada als peus de l'església. Es tracte d'una porta d'estil clàssic, d'arc de mig punt flanquejada per pilastres i coronada per un frontó partit. El campanar s'aixeca a ponent. En la base es de planta quadrangular i en la part superior octogonal, rematat per un xapitell de llicorella. També la coberta de la nau a dues aigües és de llicorella. Així mateix, a ponent, es troba la capella del Saníssim, il·luminada per una llanterna central que s'obre en la cúpula. Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, del segle XIV


Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de Medina)

És l'església parroquial romànica del poble de Vilamur, pertanyent al terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Formava part del seu terme primigeni. Està situada en el mateix nucli de població de Vilamur, en el límit nord del recinte murat del poble, ran de la porta moderna que es dreça al costat mateix de l'església en la sortida cap a la carretera N-260, que substitueix la porta medieval que hi havia, contemporània de les muralles i de l'església, i que va ser lamentablement destruïda a finals de la dècada dels 70 del segle XX. Església parroquial, actualment agrupada a Sant Feliu de Sort, d'ella depenia la capella, ara en ruïnes, de Sant Miquel de Vilamur.
Església de notables dimensions, construïda amb carreus de gres roig ben tallats. A l'est hi ha l'absis semicircular que juntament amb part del mur de migdia són els únics paraments romànics d'aquesta edificació. En aquest mur s'obre una finestra abocinada d'arc de mig punt. La resta de la fàbrica és gòtica. També a migdia s'obria l'antic portal, actualment cegat, de finals del segle XIII o inicis del XIV, d'arc apuntat, amb tres arquivoltes interna i una externa que descansen sobre impostes.

La porta actual es troba als peus de la nau. Es tracta d'un senzill arc de mig punt, obra dels segles XVII o XVIII, per damunt s'obre un òcul. Per accedir a l'interior cal baixar dos graons a un nivell inferior al de la plaça i travessar un petit vestíbul per damunt del qual hi ha el cor. El paviment és de lloses de pedra. Al segle XVIII fou quan es construí també el campanar de planta quadrangular, rematat per un petit capitell de llicorella, avui mig enfonsat. Al costat nord no hi ha cap mena d'obertures en el mur construït amb un aparell molt regular. S'observa, això si, un canvi en la part superior a partir d'una motllura en que el mur apareix construït amb aparell més petit




Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Pietat de Tírvia)

És un conjunt de Tírvia (Pallars Sobirà) format per una capella i esteles funeràries medievals, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Està situada a l'extrem sud-est del nucli de la vila, al cementiri municipal.
És de planta rectangular, capçalera a l'est i façana a l'oest sota el pinyó que forma la coberta de llicorella a dues vessants. A la façana principal s'obre una àmplia porta adovellada d'arc lleugerament rebaixat i, per damunt d'aquesta, una petita finestra d'arc apuntat. Remata la façana una espadanya amb un ull d'arc lleugerament ferrat.Els paraments són de pedra del país de mida petita, excepte les dovelles ben tallades de la porta i de la finestra.


Esglésies gòtiques de Catalunya (La Immaculada d'Isil)

També dedicada a Sant Joan Baptista, és l'actual església parroquial del poble d'Isil, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia al terme de l'antic municipi del mateix nom que el poble. Està situada en una illa que fa la Noguera Pallaresa en dos braços, al nord-oest de la Casa de la Vila, actual seu de l'Entitat municipal descentralitzada d'Isil-Alós.
La definició dels seus volums exteriors està dominada pel disseny de la coberta a dues vessants, a la capçalera s'evidencia l'estructura d'un absis poligonal amb grans contraforts que reforcen el parament i integren simètricament dos espais a manera de capelles.
El desnivell de la seva coberta respecte a la de l'absis permet ampliar el sistema de buits, que es complementa en les parts laterals amb altres obertures sota el ràfec de la teulada.

Tanmateix, cal tenir en compte els buits de la façana principal, en particular els que configuren l'eix de la portalada setcentista, de concepció senzilla i pedra ben tallada, que inclou al seu damunt una fornícula i un òcul circular. Als angles de la façana se situen dos contraforts que l'emmarquen.
Trenca la simetria del conjunt el campanar que, al damunt d'un basament integrat al frontis, s'aixeca com a projecció d'un octògon regular de costats desiguals, coronat amb cuculla piramidal.


Pintors Catalans (Lluís Trepat i Padró)

Tàrrega (Lleida), 1925. És un pintor català. El treball de Lluís Trepat s'identifica, essencialment, amb la introducció de l'art abstracte dins el món artístic lleidatà durant la dècada de 1950, conseqüència directa de les seves diverses estades a París i de l'inherent contacte amb els "ismes" propis de l'època (informalisme, constructivisme i expressionisme abstracte)
Iniciat en les arts plàstiques —sobretot l'aquarel·la—de la mà de Josep Balcells, l'any 1943 va ingressar a l'escola d'arts i oficis de Tàrrega, on conegué i travà amistat amb Jaume Minguell, on li fou concedit el segon premi de pintura l'any 1947 i on exercí com a professor auxiliar temps després.

Interessat en el dibuix a tinta xinesa i acolorit, a finals dels anys 40 se centrà en la representació de figures gitanes, però un viatge a Itàlia (1951), Països Baixos (1952) i París el posà en contacte amb artistes com Joan Vilacasas i la seva obra va derivar cap a formes d'expressió en línia amb l'avantguarda de postguerra. De fet, un cop retornat, s'instal·là a Lleida, esdevenint el desencadenant, el propulsor i qui va aplegar al seu voltant tot el debat sobre la modernitat, entesa com una nova manera de veure la creació contemporània, més lliure i subversiva. Integrat en el grup de creadors vinculats al Cercle de Belles Arts, l'any 1955, fa un segon viatge a la capital francesa. Fruit d'aquesta estada inicia el que s'ha denominat com a “període abstracte” (1956-1961), sens dubte la seva etapa creativa més significativa i important, i punt de referència per a la posterior formació del grup Cogul l'any 1964. El grup Cogul va ser un nucli d'artistes provinents del paisatgisme de postguerra als quals Trepat transmetrà la seva concepció informalista de l'art, erigint-se com un símbol de la disconformitat i la inquietud que afavorí el pas de manera ferma i decidida vers l'art d'avantguarda a les terres de Lleida. Influenciat per Clavé, Tàpies i Vilacasas, Trepat inicia aquest període des del punt de vista d'un constructivisme geomètric que el pintor delimita mitjançant l'ús del color. L'any 1957 s'endinsa en el món del dripping (degoteig) amb una pintura on té prioritat, el gest de l'artista, i que connecta amb l'expressionisme abstracte i l'obra de Jackson Pollock. Tot plegat culminarà, a partir de 1959, en un constructivisme més lliure que el de l'etapa 1956 – 1957, que donarà com a resultat una obra molt personal, fruit d'una evolució pròpia i intransferible, no inscrita plenament dins el moviment informalista, en aquells moments en plena consolidació internacional. La sèrie Òvals (1959 – 1960) és, dins d'aquest moment, el conjunt abstracte més coherent, elaborat i personal del pintor, la culminació de tot un procés d'evolució creativa iniciat l'any 1956. L'any 1962, en el moment àlgid de la seva carrera, abandona la ciutat i s'endinsa en un retorn a la figuració d'accent marcadament expressionista.

Pintors Catalans (Martí Joan Torrents i Brunet)

Vilanova i la Geltru (Barcelona) 7 de desembre de 1887 - Vilanova i la Geltru, 1 de setembre 1977. Fou un aquarel·lista i pintor català, germà de l'escultor Damià Torrents i Brunet. Durant l'adolescència estudià batxillerat al col·legi Samà on tingué com a professor de dibuix a Josep Sugranyes Florit. El 1905 inicià els estudis de Peritatge Agrícola a Barcelona i un cop acabats seguí els d'Enginyer Agrònom a Madrid. Es dedicà a la pagesia com a propietari a partir del 1919 on heretà del pare la propietat de la masia familiar de cal Onclet, considerada la casa més vella de la Geltrú. Es va implicar activament en l'art de la pagesia sent promotor del cooperativisme agrari a Vilanova i dirigent de la Unió de Rabassaires. El 1922 conegué a Joaquim Mir i aquest l'animà a dedicar-se a la pintura i l'any següent ja feia la primera exposició a la sala Parés de Barcelona.
Del 1928 al 1930, treballà a Barcelona com a dibuixant de diverses cases distribuïdores cinematogràfiques per a les quals realitzà grans cartells murals anunciadors de les pel·lícules. Cobrant 30 duros i treballant tota la nit per enllestir-los cobrien la façana del cinema Capitol de Barcelona entre altres cinemes, encarregades per les empreses Ufa, Cinaes i Artistas Asociados. Gràcies a aquesta feina connectà també amb el món de l'espectacle i el teatre i realitzà escenografies i nombrosos retrats de cantants i actrius. Per exemple, ell mateix anunciava que havia pintat el rostre de Marlene Dietrich a una mida de tres metres o les sabates de Charles Chaplin de dos metres i mig.
Abduït pel setè art entre el 1932 i el 1951 fou empresari i encarregat de la programació del cinema Bosc i, alhora, inicià la decoració de l'espai, pintures que restaren vigents fins a la modernització del local, moment que van ser arrencades i conservades als magatzems del Museu Víctor Balaguer.

De pintures de l'artista també es podien veure en diversos llocs de la ciutat. Posant alguns exemples, el 1931 realitzà l'ornamentació mural del saló de la Gran Penya (amb pintures que foren esborrades després de la Guerra Civil); el 1933 pintà a l'oli temes mariners per al saló del Pòsit de Pescadors o, per aquesta època també creà les pintures a l'oli destinades al restaurant Peixerot, amb motius de platja, bany i música (aquestes pintures es troben encara actualment als llocs corresponents).

El 1936 realitzà el primer viatge a Londres, on exposà aquarel·les. El 1939, després de ser sotmès a judici, va haver de fugir i viure a Girona (durant l'estada va realitzar unes pintures murals per a la capella del sanatori psiquiàtric de Salt) a causa de les seves actuacions durant el conflicte, intervenint per al salvament del Registre Civil de Vilanova en el moment de l'esclat revolucionari o contribuint a la preservació del retaule barroc de l'església de Santa Maria de la Geltrú.
El 1942 retornà a Vilanova. Un cop a la seva ciutat natal li foren encomanades diverses obres entre elles, el 1952, la decoració mural de les parets laterals i del cor de la parròquia de la Immaculada Concepció (o església de Mar), per a la qual representà escenes del Nou Testament.
El 1961 fou objecte d'un homenatge de les entitats vilanovines on se celebraren diversos actes entre els quals hi havia una exposició antològica que fou un èxit de vendes. En aquests últims anys es dedicà a pintar principalment paisatges, aquarel·les i retrats al carbó de diversos personatges vilanovins. A partir de l'any 1962 realitzà una exposició anual coincidint amb la Festa Major a Galeries Rambles. Una bona part de l'obra que posseïa la seva vídua, Rosa Pelegrín, fou adquirida per l'Ajuntament de Vilanova (1988) i dipositada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Pintors Catalans (Francesc Torné Gavaldà)

Sant Llorenç d'Hortons (Barcelona) 1917 - Madrid 2008. Va ser un pintor aquarel·lista català. La seva mare es va quedar viuda cap al 1922 i es va traslladar amb els seus fills a Reus, on havia nascut i on tenia família. Quan Francesc Torné va fer catorze anys va posar-se a treballar d'aprenent de pintor-decorador i va estudiar a l'Escola Municipal d'Art, on va conèixer al seu amic i mestre Ceferí Olivé, amb qui es va iniciar en l'aquarel·la. A l'Escola Municipal va ser deixeble de Tomàs Bergadà, que donava classes de dibuix. Més endavant va anar a estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1934, va compartir unes golfes on es reunia a pintar amb Pere Calderó i Ceferí Olivé.

Des del 1944 va formar part de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, i va concórrer a diverses exposicions d'aquarel·la. El 1946 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Caralt de Barcelona. Va ser seleccionat l'any següent per a l'exposició d'aquarel·listes d'Espanya i Portugal celebrada a Madrid, ciutat on va exposar el 1948. El 1951 va anar a viure a Asunción (Paraguai), on va desenvolupar una intensa activitat artística, amb més de trenta exposicions individuals de paisatges i retrats, donant conferències sobre art i dedicant-se a l'ensenyament del dibuix i la pintura. Va treballar pel teatre de la ciutat, realitzant nombroses escenografies. L'any 1957 es va traslladar a Lima (Perú), però després retornà a Paraguai. Al cap d'uns anys va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Tarragona. Les seves obres es troben en diverses col·leccions i museus de l'estat espanyol, Paraguai, Gran Bretanya, Estats Units, Mèxic, Alemanya i Suïssa, entre altres països.

Pintors Catalans (Josep Tapiró i Baró)

Reus (Tarragona), el 7 de febrer de 1836 - Tànger (Marroc), 4 d'octubre de 1913. Fou un pintor català, conegut per les aquarel·les amb què retratà persones de Tànger. Es va formar a Reus i Barcelona coincidint amb el també reusenc Marià Fortuny. Gràcies a nombrosos viatges a través d'Europa entre 1863 i 1870, consolidà el seu estil, compartint temàtica amb el seu amic. Van viatjar junts al Marroc per primera vegada el 1871, un fet decisiu en la vida dels dos artistes. Quan Fortuny va morir, Tapiró va decidir instal·lar-se a Tànger el 1877, on va romandre més de trenta anys, fins a la seva mort el 1913. A Tànger on s'especialitzà definitivament en la tècnica de l'aquarel·la, especialment retrats i escenes d'interior de la vida marroquina.

La seva pintura va evolucionar per tres períodes estilístics diferents. Una pintura de joventut vinculada a la seva formació bàsica a Reus i Barcelona; una fase de consolidació amb pintura romàntica durant la seva estada a Roma on va començar a adquirir un cert reconeixement. Per últim, després de la mort d'aquest i el seu trasllat definitiu a Àfrica, començà la fase més madura i de major transcendència internacional, amb el seu orientalisme. Fou una figura cabdal en conformar una aproximació real al món marroquí, ja que va viure quasi tota la seva vida professional a Tànger