Els Castells, Patrimoni Inmaterial de la Humanidad (2010)

BARCELONA, 16 Noviembre de 2010. (EUROPA PRESS) 

El Comité Intergubernamental para la Salvaguarda del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Unesco, reunido este martes en Nairobi (Kenia) ha decidido declarar los 'castells' Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.
Este es un gran impulso internacional para este símbolo de la tradición catalana y un reconocimiento a su valor cultural. Las 'colles castelleres', reunidas ante pantallas gigantes de Valls y Tarragona esperaban esta decisión con nervios y esperanzas. Unas 7.000 personas forman parte de alguna 'colla castellera' en Catalunya.
En su declaración, la Unesco ha destacado que los 'castells' son percibidos por los catalanes como "parte integrante de su identidad cultural" y proporcionan un "sentido de continuidad, cohesión social y solidaridad".
También ha señalado que la inclusión en la lista de bienes "puede promover el patrimonio cultural inmaterial, de manera que refuerce la cohesión social y fomente el respeto por el diálogo cultural y la creatividad humana". Otro de los aspectos que ha destacado la Unesco es que la candidatura se ha elaborado en diálogo y cooperación con los 'castellers'.
El conseller de Cultura y Medios de Comunicación, Joan Manuel Tresserras, que ha viajado hasta Nairobi, ha destacado que la declaración es un reconocimiento internacional "muy importante" porque hace a la cultura catalana "más universal".
El presidente del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, se ha expresado en la misma línea y en su discurso ante los miembros de la convención ha destacado que los 'castells' requieren valores como "la solidaridad, la integración, la cultura del esfuerzo y la aceptación de las personas por lo que son".
El presidente de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, ha afirmado, en declaraciones a Europa Press, que estos son momentos de "gran emoción y euforia" y que se siente muy satisfecho del trabajo hecho en estos últimos años. 
"Estamos seguros de que este reconocimiento por parte de la Unesco servirá para aumentar el interés por los 'castells', reforzar las 'colles' y aumentar el número de seguidores", ha dicho.
La candidatura 'Castells' Patrimonio Inmaterial de la Humanidad' recibió el apoyo unánime del Parlament de Catalunya, con una resolución aprobada el 11 de junio de 2008. Posteriormente, una delegación catalana integrada por representantes de la Conselleria de Cultura, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya y de la revista 'Castells' presentó la documentación necesaria ante la sede de la Unesco en París.
Los 'castells' han luchado en Nairobi junto a otras 47 candidaturas. Otras dos españolas, el flamenco y el canto mallorquín de la Sibil·la también han sido reconocidas.
Hasta ahora, el único bien inmaterial catalán declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco era la fiesta de la Patum de Berga (Barcelona), reconocida en 2005. En el resto de España están reconocidos el Misteri d'Elx (Alicante), el Tribunal de les Aigües de Valencia y el 'silbo' de la isla de la Gomera.
---------------------------------------------------------------------

Una gran notícia, encara que en algunes CCAA com la Valenciana la volen aprofitar per a la seva pròpia intenció ... És veritat s'ha de regular i limitar la participació d'infants en els Castells (Els Anxenetas) ... I és evident que no té molt sentit protegir el menor sol on ens convé ... Però crec que en l'actualitat han mort més menors en els tancaments, a els correbous ... que a "els Castells". Malauradament al llarg dels últims dos-cents anys, només hi ha constatades dues morts de nens. En veritat per a mi, són més que suficients perquè es pugui regular i fins i tot introduir més mesures de seguretat. Evidentment podem prohibir que, per aquesta regla de tres que tampoc juguin futbol, ​​ni hoquei, ni judo, ni res ... també hi ha accidents mortals i que fariem. Segurament intentar regular aquest esport, és el millor que es pot fer.

Más de un millon de personas se manifestaron en Barcelona (28 de junio de 2010) [II]

La verdad es que fue una reacción que sorprendio incluso a los propios organizadores. Esta "manifestación" en defensa de L'Estatut, supero con crecer a los actos con más asistentes en la España predemocrática. Se superaron las dos manifestaciones que se celebraron el 11 de septiembre de 1976 (Sant Boi) y 1977 (Barcelona)
Por una vez se olvidaron de a que partido defendían, por una vez el pueblo era una misma voz. 
La vergüenza parte de dos partidos como el PP y Ciutadans los cuales brillaron por su ausencia en un acto de todos los catalanes y ellos como representantes de sus votantes, deberían haber actuado en consecuencia y acudir a este acto. Pero no podemos pedir peras al olmo, ni inteligencia a los partidos de la derecha carca del estado español.
Más de un millon de ciudadanos debe ser un toque de atención para todos los partidos, tanto para los que fueron a la manifestación, como para aquellos que prefirieron estar en casa sentados, olvidando al pueblo que lo vota.
Las elecciones más próximas son las de la Generalita y a los ayuntamientos y es hora que el pueblo catalan salga a la calle como el sabado y pongan en su sitio a los partidos que estan en contra de lo que deciden las urnas, es hora de que cuanto más vayamos, menos escaños obtendran y que tengan una derrota humillante de las que hacen historia y queden como los partidos menos votados en estas elecciones.
Catalunya es de todos, el sabado quedo demostrado que la acción de un TC, caduco por que tiene representantes que han cumplido con creces el mandato y deberian haber sido sustituidos, pues hora de demostrar que es el pueblo el que elije en un referendum su destino y no una panda de jueces, más preocupados de su cargo y del dinero que ganan y de los partidos a quienes obedecen... que del bienestar del pueblo

Más de un millon de personas se manifestaron en Barcelona (28 de junio de 2010) [I]

El Periodico

Catalunya ha respondido con contundencia. Cientos de miles de personas han tomado las calles del centro de Barcelona y han desfilado en una manifestación en respuesta a la sentencia contra el Estatut que el Tribunal Constitucional difundió ayer, tres días antes de lo previsto y casualmente la víspera de una marcha que ha contado con la participación de 1.100.000 personas según la Guardia Urbana y 1.500.000 según Òmnium Cultural

La manifestación ha estado encabezada por el presidente de la generalitat, José Montilla, el presidente del Parlament, Ernest Benach, los ex presidentes catalanes Jordi Pujol y Pasqual Maragall y los ex presidentes del Parlament Joan Rigol y Heribert Barrera.

Detrás de las máximas autoridades se ha situado la pancarta con el lema de la protesta ("Somos una nación. Nosotros decidimos"), portada por los líderes de los partidos políticos, como Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC), Joan Puigcercós (ERC) y Joan Herrera (ICV), además de consejeros del Gobierno catalán y alcaldes. Los principales líderes políticos han coincidido en señalar que "el éxito de la manifestación marcará un antes y un después en la historia de Catalunya".

También han secundado la manifestación los secretarios generales de CC.OO y UGT de Catalunya, Joan Carlos Gallego y Josep Maria Álvarez, respectivamente, el presidente de la Asociación Catalana de Municipios, Salvador Esteve, el presidente de la Federación de Municipios de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, y el presidente de la patronal Pimec, Josep Gonzálesz, entre otros. Entre los ciudadanos anónimos se encuentra el ex presidente del FC Barcelona, Joan Laporta.

La protesta ha arrancado con mucha dificultad y sus avances son extremadamente lentos debido a la multitud congregada en el Paseo de Gràcia, que ha colapsado también sus arterias de acceso, en una jornada de verano muy calurosa.

La manifestación ha finalizado en la plaza de Tetuán, donde se ha cantado el himno catalán, Els Segadors. La imagen con la multitud en la calle en defensa del autogobierno ha llevado a muchos políticos a compararla con la que Catalunya vivió en la Transición en 1977, en donde se gritó "Libertad, Amnistía y Estatuto de Autonomía". Aunque este acto supone el colofón formal de la manifestación, la marea humana todavía discurría por el recorrido comprendido entre el Paseo de Gracia y el final de la protesta, si bien la representación política se ha detenido en la confluencia de Paseo de Gracia y Gran Vía.

En un ambiente de solemnidad y silencio, que ha contrastado con el ruido de los cánticos y silbatos durante el desarrollo de la marcha, decenas de miles de personas han aplaudido al finalizar la interpretación del himno de Catalunya. Tras las últimas notas de Els Segadors, entre la marea humana, salpicada de banderas catalanas, se han escuchado consignas a favor de la independencia sin que estuvieran presentes los representantes políticos, que aún avanzaban a la altura de la confluencia entre Paseo de Gracia y la Plaza Tetuán.

Previamente a la interpretación del himno, los actores Txe Arana y Lluís Soler han leído un mensaje en nombre del comité organizador de la manifestación en el que han expresado su rechazo a la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut. Txe Arana ha dado las gracias a las más de 1.500 entidades que se han sumado a la movilización, que ha calificado de "histórica", y ha dicho que la sentencia del TC supone "un ataque a la soberanía del pueblo de Catalunya y a la democracia". Arana ha expresado el "derecho inalienable" de Catalunya a "decidir libremente su futuro y a aspirar, si quiere, a su plena soberanía".

Por su parte, el actor Lluís Soler ha afirmado, entre aplausos, que "somos una nación", y que la de hoy es una "respuesta masiva que agrupa a los que tenemos visiones diferentes sobre el autogobierno y el Estatut, pero que nos hemos unido ante una demanda legítima y compartida: nuestro derecho a decidir como pueblo".

Montilla sale escoltado
El presidente de la Generalitat, José Montilla, ha entrado a las 20 horas en la Conselleria de Justicia al verse fuertemente increpado por un grupo de manifestantes, e incluso un joven intentó empujarle. El grupo le ha empezado a perseguir al disolverse la cabecera de la marcha, y un cordón de seguridad ha tenido que escoltar al presidente desde la confluencia del Paseo de Gràcia con la Gran Via.

Cronología del Estatut
La manifestación es el último capítulo de una historia que arranca el 13 de noviembre de 2003, cuando el entonces candidato a la presidencia del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, se comprometió a apoyar el Estatut que surgiera del Parlament. Apenas un mes más tarde se constituyó el primer Govern tripartito, que fijó como prioridad la creación de un nuevo marco de convivencia entre Catalunya y España. Tras aprobarse el texto en el Parlament, en 2005, y superar el resto de trámites parlamentarios –Senado, Consejo Constitucional-, el Estatut fue refrendado por el 73,9% de los catalanes, con una participación algo inferior al 50%.

13 días después del referéndum, el PP presentó diversos recursos sobre el texto al Tribunal Constitucional. Al tiempo que entraba en vigor, el texto comenzaba a ser debatido por el Alto Tribunal, y recurrido por otros Gobiernos autonómicos. Tras hasta siete borradores, el TC logró acordar una sentencia el pasado 28 de junio, en la que recortaba 14 artículos.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de la Jonquera)

És una església del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i creuer, marcat en planta i alçat, amb cúpula. La façana (s.XV) és la part més antiga del temple i ha estat realitzada amb grans carreus de pedra ben escairats. La coberta és a base de teules àrabs.

La portalada està composta per quatre grans arcs de mig punt en degradació, un timpà llis on s'inclou l'escut dels Rocabertí, i una llinda amb inscripció, emmarcada per dos representacions en relleu d'animals, que al·ludeix a la data de 1414. Per emmarcar el timpà i les arcuacions s'ha optat per una pronunciada línia d'impostes i un guardapols que, al seu punt d'unió es presenten decorats amb les representacions d'un cap i un gerro. A sobre de la portalada hi ha un gran rosetó en gradació.
A la banda sud-oest de l'edifici s'aixeca el campanar compost per dos cossos: la base de planta quadrada i el campanar de planta octogonal amb arcs de mig punt. La resta del temple (nau, creuer i absis) és del segle XVIII. El parament és de pedruscall i argamassa, i a l'interior les voltes són de llunetes. Respecte a la façana, tot i que la portalada reprodueix una tipologia força freqüent en el romànic català s'ha de tenir en compte que es tracta d'un romànic de caràcter retardatari o d'inèrcia que es perllongà en segles posteriors, sobretot a l'arquitectura popular.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Eugènia de Saus)

És una església de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada dins del nucli urbà de la població de Saus, a la part nord - est del terme, dalt d'un pujol elevat que domina tota la xarxa urbana
És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i coberta amb volta de canó apuntada, la de l'absis, més petita, és de quart d'esfera ametllada. Aquest espai es comunica amb la nau mitjançant un doble plec apuntat, en gradació. Hi ha una cornisa que ressegueix els murs de la nau i l'absis, a nivell de l'arrencada de la volta, i fa d'imposta de l'arc doble apuntat. Aquesta cornisa també s'observa perfectament a les façanes laterals exteriors i a l'absis.
Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt, la de la façana principal de grans dimensions. N'hi ha una altra a l'extrem de llevant del mur sud i l'última obertura és a la part superior de l'arc presbiteral, al mur de capçalera de la nau, tot i que no es veu des de l'exterior. Cal destacar l'absència d'obertures a l'absis. Al mur de ponent hi ha la portada d'entrada centrada. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, envoltats per un guardapols que alhora crea les impostes dels arcs i delimita la llinda del timpà, ambdós llisos. A la part superior, una creu llatina en relleu corona la portalada. A l'esquerra del portal hi ha una fornícula de mig punt, que presenta una làpida del segle XIII a l'interior. La façana és coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual queda integrat dins la fortificació que es construí a la part superior del temple, coronant la façana amb diversos merlets rectangulars i un matacà en bones condicions al mig. La resta de l'obra de fortificació presenta alts murs farcits d'espitlleres a la nau i un nivell més alt a l'absis, a manera de torre semicircular de defensa. A la cantonada sud - est de l'absis hi ha un altre matacà ben conservat.

Adossada a l'angle nord - est del temple hi ha una sagristia del segle XVIII. L'obra original és bastida amb carreus de pedra perfectament escairats, en canvi, la fortificació està feta de pedra sense treballar, amb algun carreu escairat. L'església segueix un estil romànic de cronologia tardana, el cor als peus de la nau fou bastit el segle XVI, en el moment del canvi de litúrgia propugnada pel concili de Trento, és una tribuna coberta amb volta de creueria rebaixada.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Miquel de Ventalló)

És una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del nucli urbà de la població de Ventalló, a la part nord-oest del terme i delimitada per la plaça de la Font i el carrer de l'Església.
És un edifici d'una sola nau amb absis de planta semicircular a l'exterior, i poligonal a l'interior. Tant la nau com la capçalera estan cobertes amb volta de creueria, la de la nau dividida en tres crugies mitjançant grans arcs torals. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta rectangular, actualment tapiada. Més amunt hi ha un petit rosetó adovellat. El mur és coronat per un campanar de cadireta format per quatre estilitzades arcades de mig punt. A l'angle nord-est de l'edifici es dreça una esvelta torre quadrangular, amb quatre finestres de mig punt a la part superior i coronada per una coberta de tendència cupular. L'accés al temple es realitza per la banda sud, des del carrer de l'Església. Es tracta d'un portal obert en un cos lateral adossat al parament sud del temple, que es repeteix també al llenç nord, com si fos l'espai destinat per les capelles laterals.

El portal és d'obertura rectangular, bastit amb carreus de pedra i decorat amb diverses motllures. Damunt hi ha la llinda, datada amb l'any 1673 i amb un interessant relleu de caràcter popular, amb la representació de l'arcàngel Sant Miquel, vestit de guerrer, amb el diable vençut als seus peus. A l'extrem de llevant del temple hi ha la sagristia, de planta rectangular, amb una finestra de mig punt al centre del parament. Pel que fa als elements decoratius de l'interior, cal destacar la clau de volta de la capçalera, amb la representació del patró titular, mentre que a les claus de volta de la nau hi ha altres sants representats. També destaquen les mènsules dels arcs torals, decorades amb formes antropomorfes. Al seu costat, a les mènsules on arrenquen les nerviacions, hi ha caps d'àngels alats. De l'exterior, cal mencionar les petites testes que decoren la façana principal, distribuïdes per tot el parament. La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada formant filades més o menys regulars, i fragments de maons, lligat amb abundant morter. Presenta carreus a les cantonades. Cal destacar el parament sud del temple, bastit amb carreus ben escairats, i la sagristia, amb el parament completament arrebossa

Muntanyes de Catalunya (Morrocurt)

És una muntanya de 751 metres de la Serra de Rubió, que es troba entre els municipis d'Òdena i Rubió, a la comarca de l'Anoia

Muntanyes de Catalunya (Torreta del Montsià)

És una muntanya de 763 metres, punt més elevat del massís del Montsià. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Administrativament la Torreta es troba entre els municipis d'Alcanar i Ulldecona, a la comarca del Montsià. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 250163001) i unes antenes abandonades.
Les seves aigües són recollides pels barrancs del Codonyol i del Llop pel vessant marítim i de Marcel·lina pel vessant interior.

Llacs de Catalunya (Closes de l'Albert i d'en Massot i les closes o estany de Mornau)

Són tres zones contigües, de desigual extensió, amb herbassars humits i prats inundables. L'estany de Mornau ocupa una superfície d'aproximadament 26 Ha i es localitza entre la riera de Pedret i el rec Madral, al municipi de Castelló d'Empúries.

Les closes són un sistema de conservació de sòls i aigües, amb un aprofitament agropastoral. L'estructura tradicional d'una closa és un prat de dall o pastura, tancat per arbres essencialment de fulla caduca i amb un sistema de drenatges que permeten l'escolament de l'aigua, la inundació de la closa i la rentada de sals. Ocupen zones d'aiguamolls dessecats al segle XVIII i es caracteritzen per tenir nivells freàtics elevats, sòls mal drenats i sovint salins o salino-sòdics. Aquests espais constitueixen una unitat ecològica molt destacable en el conjunt del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Els herbassars humits són un hàbitat de gran interès florístic on destaquen espècies com la poligonàcia Polygonum amphibium i algunes orquídies com Orchis laxiflora.[1]

Referent als hàbitats d'interès comunitari, es troben a l'espai prats de dall de terra baixa (Arrhenatherion) (codi 6510), bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) (codi 92D0) i matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) (codi 1420).
Pel que fa a la fauna, totes aquestes closes són una zona important per a l'alimentació de limícoles i ardèids. Tanmateix, s'hi detecta una certa problemàtica derivada de la caça furtiva. Aquesta zona humida ha estat adquirida parcialment per l'administració pública.

L’espai presenta diverses figures de protecció. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEINi la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l'Empordà". A més presenta una quarta figura de protecció, la Reserva Natural Integral de "Els Estanys"

Llacs de Catalunya (Closa d'en Puig)

És un estany d'origen artificial que ocupa una superfície aproximada de 6 hectàrees al terme municipal de Castelló d'Empúries, just al costat dels estanys del Matà.
Es tracta d'una antiga closa que fou excavada per la creació de l'actual estany. La inundació de l'estany es realitza per connexió directa amb el rec. L'alteració parcial de la superfície de la closa ha permès la formació d'un estany artificial en un entorn actualment dominat pel canyissar i la balca.

Hi és present l'hàbitat d'interès comunitari 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion).Pel que fa a la fauna, igual que la zona humida dels estanys del Matà, l'espai és de gran interès per a la nidificació i hivernada de diferents espècies d'ocells. L'espai, tot i tenir un tancament perimetral per evitar l'accés, presenta un petit itinerari al seu voltant, un aguait i un observatori localitzat a unes antigues sitges d'arròs, des del qual s'observen diverses zones humides (estanys del Matà, La Massona i la Llarga, etc.).
L'espai presenta diverses figures de protecció. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 Aiguamolls de l'Empordà. A més, pertany a la Reserva natural integral II, de "Les Llaunes"