És una església al nucli de Peralada (Alt Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. l'església de Sant Martí és un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis poligonal. La nau és coberta amb volta de llunetes; el mateix tipus de coberta presenten les capelles laterals, el transsepte i la capçalera. La façana té una composició senzilla: Una porta modificada de maó, rectangular, amb una fornícula al damunt d'arc de mig punt, i un òcul situat a la part superior. El campanar es troba a la dreta; és de base quadrada, fet amb carreus ben tallats. A la part superior té quatre grans obertures d'arc de mig punt motllurades i merlets de coronament de maó i pedruscall.
Hi trobem alguns elements romànics, situats al mur lateral de migdia, davant la plaça de Mossèn Pere Dausà. Aquest fragment de parament és l'únic conservat del període romànic, i té un aparell de pedres irregulars. A la part superior hi ha una obertura d'arc de mig punt, atrompetada, amb dovelles de pedres molt ben escairades. Al mateix mur, situat a un nivell més baix, hi ha un timpà corresponent a una porta romànica. És d'arc de mig punt i conserva relleus decoratius. A l'espai interior del timpà hi ha una inscripció sepulcral amb lletres gòtiques que fan referència al soterrament de Bernat Dorca, mort el 1225
És una església del municipi de Masarac (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada a la part més elevada del nucli urbà de la població de Masarac, a l'extrem nord-est del petit poblet.
Església d'una sola nau amb absis de planta rectangular capçat a llevant. La nau està coberta amb volta apuntada sostinguda per una cornisa motllurada, situada als murs laterals. L'absis és cobert amb volta de canó i l'arc triomfal és de mig punt, bastit amb dovelles de pedra. Al mur de migdia hi ha un gran arc de mig punt adovellat, encastat a manera de fornícula, amb la imatge del sant. Coincideix amb l'obertura tapiada del portal d'accés original a l'interior. El temple presenta quatre finestres que il·luminen l'interior. Dues estan situades a l'absis, als murs de llevant i migdia, i la resta a la nau, a migdia i ponent. Són totes rectangulars, d'un sol biaix i amb forma de sagetera. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals i la llinda bastits amb carreus de pedra ben desbastats, tot i que la llinda fou restituïda. El marxapeu presenta la imprompta gravada d'una ferradura. Damunt del portal hi ha una de les finestres ja mencionades, bastida amb quatre pedres desbastades. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de tres pilastres bastit amb carreus escairats i sense els arcs. Presenta una campana. Al mur sud de la nau hi ha ubicada una antiga porta d'accés al temple d'època romànica, actualment tapiada. És d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats, llinda i timpà llis. L'arc arrenca d'una imposta motllurada que segueix per damunt de la llinda. Cal destacar el mur de tramuntana de l'absis, donat que fou sobrealçat posteriorment, formant un característic paravent. Actualment, adossats a la façana de migdia del temple, hi ha dos murs de pedra amb una porta d'arc de mig punt a cada un. Ambdues estructures també s'adossen a la casa situada a migdia, coneguda com a can Serra. L'interior del temple està completament arrebossat i pintat. La construcció és bastida amb pedres desbastades lligades amb abundant morter, A les cantonades hi ha carreus ben desbastats
És una església romànica del municipi de la Vajol protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Sant Martí de la Vajol està situat al centre del poble. És una església d'una nau i absis semicircular. Hi ha a la part de ponent, una casa afegida. A ponent, s'aixeca un cloquer de cadireta format per dos arcs de quart de cercle; és de dovelles i carreus ben tallats. A migdia, s'obre la porta d'accés. Portalada de tres arcs en degradació, llinda i timpà. Al costat de la portalada hi ha una finestra de doble biaix, amb arc de punt rodó. A l'absis s'hi aprecia clarament l'aparell de carreuada. L'interior està cobert per volta apuntada. L'arc triomfal és també apuntat. Hi ha afegitons tardans com les capelles laterals i el cor. L'interior està gairebé tot cobert d'arrebossat o d'encalcinat, tot i així es pot pensar que es tracti del mateix tipus de parament que és visible a l'absis: carreus ben escairats, de considerable mida i de granit.
Era una antiga església parroquial situada als contraforts del Puig d'Esquers, al municipi de Llançà. El primer esment del temple és en un diploma de Lluís el Balb de 877 que confirma el temple com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1019 fou consagrada pel bisbe d'Elna, Berenguer. El segle XIV apareix encara com a parròquia, però en algun moment va deixar de ser-ho i segurament també va provocar que perdés el culte i s'ensorrés, cosa que la va fer passar desaparcebuda fins al 1975 que es va localitzar i publicar, així com s'hi van fer uns primers treballs de desenrunament i neteja.
L'església compta amb una planta rectangular amb absis també rectangular, però en aquest cas és irregular. Està orientada est-oest i només conserva la volta, ultrapassada, a l'absis, que sembla més antic que la resta de la construcció. També es conserva el mur nord i oest, mentre que el sud va quedar pràcticament ensorrat. Amb les restes d'aquest mur es va poder veure on estava situada la porta i amb materials trobats en el mateix lloc es va reconstruir. Les dovelles de la porta mostren que aquesta és posterior a la resta del temple. El 1987, en el transcurs d'unes obres de consolidació i restauració, es va trobar una làmpada de forja d'estil romànic, de gran valor, que es conserva al Museu d'Art de Girona. Aquest fet sembla demostrar que el temple es va ensorrar i a partir d'aquell moment fou abandonat.
És una església romànica de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada dins del petit nucli urbà de la població de Llampaies, en un pujol elevat situat al bell mig del terme, dominant la resta de construccions. Església d'una sola nau amb absis semicircular i capelles laterals, una d'elles destinada a sagristia. La nau està coberta amb volta apuntada, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera i està comunicada amb la nau a través d'un gran arc de mig punt, al damunt del qual s'observa finestra romànica minúscula de doble biaix. Adossades al mur de tramuntana de la nau hi ha una capella, la torre campanar i una construcció semicilíndrica a l'extrem. L'accés a la capella i a la torre des de la nau central es fa a través de dos arcs de mig punt adovellats i les dues estances estan cobertes amb voltes de mig punt de pedra.
El campanar és de planta rectangular, amb grans obertures de mig punt al pis superior i coronat amb una coberta piramidal. Al mur sud hi ha una altra capella, coberta amb volta de canó per aresta i comunicada amb la nau per un arc de mig punt bastit amb maons. Al seu costat hi ha la sagristia, de planta rectangular. El cor, situat als peus del temple, és un afegit posterior i presenta decoració de guix motllurat. De les obertures destaca la finestra de mig punt d'adovellada de l'absis i la rectangular de la capella sud. Tot l'interior de la nau està resseguit per una cornisa incurvada, que es repeteix a l'exterior del temple, damunt la qual fou aixecada l'obra de fortificació. Està bastida amb pedra sense desbastar lligada amb morter i presenta diverses espitlleres, majoritàriament bastides amb dos carreus desbastats als laterals. També presenta alguna obertura més moderna oberta al parament.
La façana principal està orientada a ponent. La portalada forma part d'un cos avançat adossat al parament, cobert amb teulada a un sol vessant. La porta d'accés està formada per dos arcs de mig punt adovellats, l'exterior amb les impostes incurvades. Damunt la porta, al centre de la façana, s'observa una finestra de mig punt. La façana fou sobrealçada al construir la fortificació, de la mateixa manera que la resta del temple.
El conjunt és de pedra, bastit amb aparell regular de carreus ben desbastats, disposats formant filades horitzontals, sobretot al basament. La fortificació és bastida amb paredat, igual que la sagristia i la construcció semicircular de l'extrem nord-est del temple
Barcelona 1923-Girona, 2007. Va ser un pintor català, que es feia anomenar Casademont le Vieux. La seva família era originària de Figueres. Estudià enginyeria industrial i belles arts a l'Escola de la Llotja i es relacionà amb el Cercle Maillol (Joaquim Mir, Claude Collet i Josep Maria Sucre). Són característics els seus paisatges de les comarques gironines (principalment Cadaqués i Eivissa), de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats. Inicialment també va fer gravats, amb els quals va obtenir el primer premi de La Rosa Vera el 1951, i il·lustracions per a llibres de bibliòfil de diverses editorials.
El 1994, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi per la divulgació pedagògica de l'art i la difusió internacional dels paisatges de l'Empordà i de l'art català contemporani.
Barcelona, 31 de maig de 1888 - Olot, 1962. Fou un pintor i escriptor. La seva obra se centra principalment en temes florals, encara que també pintà marines i paisatges. Per la factura de la seva pintura pot ser considerat neoimpressionista, encara que el seu crític, Capdevila, el definí com impressionista català, pel major grau de realisme, de sensualitat com d'impulsivitat respecte del francès. Estudià a l'Acadèmia Baixas, assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc i a les acadèmies lliures de París entre 1910 i 1913. Escriví articles d'art per a La Veu de Catalunya des de París i col·laborà amb les seves il·lustracions a la revista Iberia. Fou premiat a l'Exposición Nacional de Madrid del 1943. És autor de Memorias d'un pintor (1944), on es proclama admirador de Renoir, Cézanne però sobretot de Velázquez. També es considera que rebé influències de Bonnard.
Hi ha obres de Domènec Carles i Rosich al Museu Nacional d'Art de Catalunya (procedents de l'antic Museu d'Art Modern de Barcelona), al Museu de Mataró, al Museu d'Art de Sabadell, al Museu de la Garrotxa (Olot), al Vinseum. Museu de les cultures del vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès), així com als de Bilbao, Madrid i Donòstia. La col·lecció del Banc de Sabadell també inclou una obra seva. Es va casar amb l'escultora Maria Llimona i Benet.
Barcelona, 30 d'octubre del 1953 - Reus, 20 d'abril del 2004. Fou un artista i pintor català.
Barcelona, 1877 - 1957. Va ésser un pintor i dibuixant que col·laborà en nombroses revistes catalanes i europees. Residí molts anys a París, on exposà repetidament als Salons d'Automne, des Orientalistes, de la Societé des Beaux-Arts, entre 1904 i 1913. El seu estil colorista, al servei de temes del París nocturn i del folklore hispànic que li reclamava el mercat europeu, té nombrosos punts de contacte amb l'obra de Xavier Gosé i Hermen Anglada i Camarasa. El seu germanastre, Rafael Farré i Lladós, va ser violinista.
Barcelona, 25 de gener de 1890 - Caracas, 26 de febrer de 1984. Va ser un pintor català, resident a Veneçuela durant gran part de la seva vida. Va emigrar a Caracas, on el seu pare va formar el Centro Artístico de Caracas. Posteriorment ell formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes (1912) i visqué a París entre 1920 i 1930. Va obtenir el premi de pintura Salón de Arte Venezolano (1948) i també el Premi Nacional de Pintura (1951).
