Muntanyes de Catalunya (Tossal Esbonllat)

És una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Espot (Pallars Sobirà), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El pic, de 2.637,5 metres, s'alça a la carena que separa la Vall de Sant Nicolau (S) i Colomers d’Espot (N); amb el Cap de la Pala Alta d’Estany Llong a l’oest-nord-oest i l'Estany Redó a l’est.
Per Colomers d'Espot: des del desguàs de l'Estany del Bergús agafant direcció sud-est.

Muntanyes de Catalunya (Pic de l'Esquena d'Ase)

O Puig d'Ombriaga a Girona, és una muntanya de 2.626,3 m alt situada a l'eix de la serralada principal dels Pirineus, entre el Ripollès (Girona) i el Conflent, en el límit dels termes municipal de Setcases i comunal de Fontpedrosa.
Està situat quasi a l'extrem sud-oriental del terme de Fontpedrosa i al nord-oest del de Setcases, al sud-oest del Puig de Morens i al nord-est del Coll del Gegant. Una de les possibles rutes parteix des de Vallter2000.

Muntanyes de Catalunya (Bony del Graller)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en Lleida.
El cim, de 2.645,8[1] metres és el límit septentrional del Crestell del Montanyó que s'estén cap al Pic Roi al sud. La cresta separa la vall de Montanyó de Llacs i, la Cometa de les Mussoles de la Vall de les Mussoles.

Muntanyes de Catalunya (Lo Pinetó)

És una muntanya de 2.647 metres que es troba entre els municipis d'Espot i d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Rius de Catalunya (Nuria)

És un riu de Catalunya, que neix a Núria, fruit de la confluència dels torrents de Finestrelles, de la coma d'Eina, i de Noufonts. Desemboca al veïnat de Daió de baix (Queralbs) al riu Freser. Forma doncs part de la conca del riu Ter, que vessa les seves aigües a la Mediterrània.

Rius de Catalunya (Freser)

És un riu de Catalunya d'orientació nord-sud, que destaca perquè és l'afluent d'origen pirenaic més important del riu Ter. El riu neix entre el pic de Fresers i el pic de Bastiments i es junyeix amb el Ter a la ciutat de Ripoll. Té importància històrica pel fet d'haver estat un dels primers rius explotats en la industrialització de Catalunya al començament del segle XIX. 

Muntanyes de Catalunya (Agulles d'Amitges)

Són unes agulles al municipi d'Espot, al Pallars Sobirà, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida).
Estan situades a la vall de Ratera sobre l'estany Gran d'Amitges a 2.661 m d'altitud.

Rius de Catalunya (Borró)

És un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvià. Neix als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant sud-oriental, i va a parar al Fluvià, entre Argelaguer i Besalú després d'uns 14 quilòmetres de curs. Gran part del seu recorregut es troba dins l'espai protegit de l'Alta Garrotxa. El seu curs sol estar sec.

Rius de Catalunya (Ordina)

És un riu de l'Alt Empordà, afluent del Llobregat d'Empordà pel costat esquerre i per tant de la Muga. Neix al peu dels colls de Banyuls i de les Eres, al terme municipal de Rabós.
Durant el seu curs alt rep aigües dels municipis de Rabós i Espolla (d'aquest últim destacar la riera de Sant Genís), per continuar cap a Peralada on desemboca finalment al Llobregat d'Empordà, que al seu torn desguassa a la Muga. És un riu que si l'estiu no és extrem, pot tenir aigua tot l'any.

Els trams més interessants d'aquest riu són els que hi ha entre els termes municipals de Rabós i Espolla, ja que passa per uns paratges de gran bellesa i en certa manera, engorjat. El pas pel poble de Rabós, que s'ha aprofitat del riu per construir les cases amb còdols i les nombroses fonts que hi ha en aquest municipi, és interessant per l'alt i interessant pont de pedra que travessa el riu en aquesta població; malgrat l'alçada en alguna ocasió les riuades s'han endut les baranes. Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida: el poblen les típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres.