Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria del Pi)

És una basílica ubicada a la Plaça del Pi de la ciutat de Barcelona d'estil gòtic català declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931. Consta d'una sola nau de grans dimensions (54 metres de longitud per 17,50 metres d'amplada i l'alçada de 27 metres), amb absis poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts gòtics. L'absis és cobert per una volta radial que agafa també el primer tram de les capelles, set voltes més hi ha a la resta de la nau. Als peus del temple es troba el cor. 

Esglésies gòtiques de Catalunya (Basílica de Santa Maria del Mar)

Tradicionalment Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no s'acabà fins al segle XIX

Muntanyes de Catalunya (Tossal Gros)

També conegut com a Tossal Gros de Miramar, és una muntanya de 867 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp a l'Alt Camp i el de Montblanc a la Conca de Barberà. És el punt més alt de la serra de Miramar.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Puig Sesarques)

És una muntanya de 880 metres que es troba entre els municipis de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès i de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany, sent el Sostre Comarcal d'aquesta darrera comarca.

Muntanyes de Catalunya (La Tossa)

És una muntanya de 887,4 metres que es troba entre els municipis de Talarn i Tremp (a l'antic terme de Gurp de la Conca), a la comarca de la Pallars Jussà. És al sector sud-est de la Serra de Costa Ampla, a la qual pertany, prop del límit amb Salàs de Pallars, i un xic al nord-oest de la Roca Tosa, amb la qual de vegades se la confon.

Llacs de Catalunya (Estany de la Júlia)

És una petita llacuna d'inundació temporal que ocupa unes 5 hectàrees de terreny situada a Tordera (Maresme). Es troba en un estat de conservació força deficient. L'espai ha sofert transformacions diverses: plantació d'espècies forestals de creixement ràpid, usos esportius -circuit de vehicles "il·legal"-, estassades de vegetació de ribera, etc, que han afectat molt negativament les interessants comunitats anteriorment descrites a la zona.

Pel que fa a la vegetació, s'hi havia descrit herbassars submergits (hàbitat d’interès comunitari 3150 "Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)", jonqueres mediterrànies (hàbitat d’interès comunitari 6420 "Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del MolinioHoloschoenion") i boscos de ribera. La comunitat forestal de ribera més característica era l’omeda amb mill gruà (hàbitat d’interès comunitari 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera"), amb diverses espècies forestals associades com el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el salze (Salix alba) i el gatell (S.atrocinerea). Algunes plantes herbàcies de tendència higròfila que s’hi localitzaven són la ranunculàcia Ranunculus sceleratus, la carofil·làcia Myosoton aquaticum, l’onagràcia Ludwigia palustris, etc.

Pel que fa a la fauna, es coneixia la presència de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). L'estat actual d'aquest espai no permet afirmar la presència de les espècies o les comunitats abans esmentades. La vegetació de ribera que envoltava l'estany ha estat estassada i el cinyell helofític gairebé és absent, probablement per canvis importants de nivell de les aigües, degut a captacions efectuades a l'entorn. L'abundància d'algues és resultat, probablement, d'una eutrofització de les aigües per causes antròpiques. Al bosc de ribera hi ha una elevada presència d'espècies exòtiques (plàtans i pollancres de plantació). Una pista envolta la bassa pel sector oest i nord i al voltant hi ha diversos suports de línies elèctriques. L'expansió dels usos agrícoles amenaça també l'espai, ja molt degradat, malgrat estar teòricament protegit com a espai del PEIN des de fa anys.

Aquest espai, juntament amb l’estany de can Raba, el braç esquerre de l’illa del riu Tordera, els prats d’en Gai i l’estany de can Torrent constitueixen l’espai del PEIN «Estanys de Tordera». Aquesta zona humida també està protegida teòricament pel fet d'estar inclosa dins l'espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 "Riu i estanys de Tordera".

Llacs de Catalunya (Estany d'Ivars i Vila-sana)

És un estany situat entre els termes municipals d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d'Urgell. Es tracta de l'estany amb major superfície de Catalunya. L'espai natural està situat íntegrament al Pla d'Urgell i té una superfície total de 156,58 ha: 101,56 ha (64,86%) a Ivars d'Urgell i 55,02 ha (35,14%) a Vila-sana. Climatològicament, l’estany es troba en una àrea de grans oscil·lacions tèrmiques entre l’estiu i l’hivern, amb escasses precipitacions i boires gebradores hivernals. Hidrològicament, és alimentat pel canal d’Urgell i aquesta aigua posteriorment desguassa al riu Corb

Llacs de Catalunya (Estanys de Graugés)

Són un sistema de basses d’origen artificial creades a finals del segle XIX i principis del segle XX (entre 1900 i 1909), mitjançant la construcció de terraplens i connectades per séquies i bombes d'aigua. Aquestes masses d’aigua foren pensades per a l’abastament de la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala.
Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l'alta conca del Llobregat. Actualment encara s'utilitza l'aigua per a l'abastament i la zona, a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà. L'espai està constituït actualment per un estany principal d’unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió, una d'elles situada vora l'estany principal (oest), a la mateixa cota, i les dues altres situades al sud, a una cota clarament inferior. Als estanys es produeix un procés de colmatació lent però continuat, que s'ha completat ja pràcticament a la bassa inferior. Cal recordar que a principis de segle l’estany principal tenia una fondària de 18 m, mentre que actualment té poc més de 6 m.

Pel que fa a la vegetació forestal, destaca la presència d'un bosc de ribera que envolta el conjunt dels estanys, amb força espècies al·lòctones, formada sobretot per pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba), freixes (Fraxinus angustifolia), verns (Alnus glutinosa), etc. A l'estany principal s’hi troben també tamarius (Tamarix sp.), plàtans, freixes de flor i moltes altres espècies forestals procedents de l’enjardinament inicial. Aquest bosc de ribera és assimilable a l'hàbitat d'interès comunitari 91E0 "Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)", tot i que l'abundància d'espècies exòtiques li resta força interès. Pel que fa a la vegetació més pròpia dels ambients estrictament aigualosos, destaca la presència d'alguns herbassars submergits de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150) a alguna de les basses. A les vores dels estanys hi creixen alguns canyissars i bogars. Apareixen també els hàbitats d'interès comunitari 6420 "Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion" i 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera".

La fauna invertebrada hi és molt abundant i diversa. Hi ha cladòcers, copèpodes, gastròpodes, efemeròpters, odonats, plecòpters, heteròpters, tricòpters, etc. Pel que fa als vertebrats, els estanys de Graugés són un dels principals punts d’atracció per a anàtides i ardèides de l'alta conca del Llobregat.
Un impacte a destacar és el derivat de l'existència d'un petit establiment turístic al sector est, conegut com a bar del llac, des d'on es practica la pesca i -a vegades- alguns usos nàutics. Resten també algunes infraestructures obsoletes o en mal estat -algunes de caràcter hidrològic, d'altres relacionades amb el lleure- que caldria retirar o condicionar. Els aports d'algunes granges adjacents fan que les aigües presentin puntualment processos d’eutròfia. El tancament de l'estany gran amb una tanca metàl·lica perimetral constitueix una barrera per a la fauna que convindria permeabilitzar. Convindria també millorar la senyalització, tenint en compte les possibilitats d'ús públic de l'espai