Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de l'Escala)

És una de les dues esglésies parroquials al municipi de l'Escala, juntament amb Sant Martí d'Empúries. Situada al bell mig del nucli antic de la població de l'Escala, davant les places de l'Església, de l'Ajuntament i el Carrer Enric Serra; ha estat protegida com a bé cultural d'interès local. Església d'una sola nau de planta rectangular, amb cinc capelles laterals entre els contraforts, per banda, i absis poligonal amb finestres d'arc apuntat. La nau està coberta amb trams de volta de creueria de perfil rebaixat, bastida amb maó pla, que descansen damunt la cornisa interior que voreja el temple. L'accés a les capelles es fa a través d'uns grans arcs apuntats bastits amb carreus de pedra. Estan cobertes amb voltes de creueria molt rebaixades, algunes bastides amb pedra i d'altres amb maó. L'absis presenta el mateix tipus de coberta que la resta de la nau. Als extrems hi ha la sagristia i una altra capella, amb dues portes d'accés decorades i amb les llindes gravades amb les dates 1726 i 1727. Als peus, el temple presenta una tribuna pel cor, amb balustrada. De l'interior destaca una pica baptismal de pedra, situada al baptisteri del temple, de pedra calcària i planta octogonal, datada el 1740.

La façana està formada per un cos central, on s'obre la portada, i dues torres laterals de planta quadrada, una d'elles inacabada i l'altra utilitzada com a campanar. La portalada presenta una gran porta d'accés rectangular motllurada, amb un parell de columnes exemptes damunt un basament elevat, situades als laterals. Les columnes sostenen un entaulament amb fris de tríglifs i mètopes, i un timpà semicircular amb un relleu escultòric i la data del 1752. Damunt el conjunt de la porta, una motllura dóna suport a tres figures: la central representa Sant Pere dins d'una fornícula apetxinada. Les laterals són més petites i coronen els pinacles inferiors. Una cornisa que recorre tota la façana, és interrompuda per la gran rosassa central, damunt la qual s'ubica la imatge de Santa Màxima damunt d'una peanya. La façana està rematada per un coronament decorat amb motllures d'inspiració vegetal. A la part central hi ha la data del 1761. Les dues torres presenten dues finestres balconeres amb balustrada. A la part posterior del temple s'observen els contraforts de l'estructura i una gàrgola a cadascun.
La construcció és de pedra sense treballar en els murs laterals, i carreus ben escairats a la façana.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Pere de Figueres)

És l'església, parroquial, majoritàriament d'estil gòtic que està situada a la plaça de Sant Pere de Figueres. Es tracta d'un edifici religiós d'origen gòtic. La façana és molt simple amb rosassa i timpà contemporani. L'interior presenta una sola nau, amb capelles ocupant els contraforts laterals. Té un cimbori octogonal i campanar reconstruït tipus fortificació, l'absis principal i dos laterals: un és sagrari i l'altra sagristia. En el lateral exterior dret s'hi troba un pòrtic amb tres arcs apuntats, de factura posterior. La il·luminació natural s'aconsegueix per dues rosasses en els braços del creuer, i la de la nau; i pels vitralls de l'absis central

Muntanyes de Catalunya (Turó Gros)

És una muntanya de 766 metres que es troba al municipi de Sant Celoni, a la comarca del Vallès Oriental. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 299113001)

Muntanyes de Catalunya (Tossa de Viamar)

O Mola de Viamar una muntanya de 767 metres que es troba entre els municipis de Perelló al Baix Ebre i Rasquera a la Ribera d'Ebre.

Muntanyes de Catalunya (Cap de Cans)

És una muntanya de 773 metres que es troba al municipi de Savallà del Comtat, a la comarca de la Conca de Barberà.

Llacs de Catalunya (Estany d'Aiguaclara)

Ocupa una superfície de 18,4 hectàrees i es localitza al nord de la carretera C-260, d'Olot a Roses, al municipi de Castelló d'Empúries. La zona humida Estany d'Aiguaclara", de 65,05 Ha, inclou l'estany Pericot i, a més, les closes situades al nord de l'estany que limiten amb el rec del Mig. Forma una unitat amb l'estany de Palau, fins a arribar a l'estany de Vilaüt. Aquest espai forma part de la Reserva Natural Integral "Els Estanys" i és gestionat com a zona humida.

Tanmateix, l'entrada d'aigua marina havia alterat de forma notable les seves característiques ecològiques. Les entrades d'aigua salobre es produïen per l'obertura al mar del rec del Mig, que actualment està controlada per l'acció d'una comporta basculant. Les comunitats halofítiques de l’espai (canyissars, jonqueres, etc.) eren desplaçades per salicornars i altres espècies i comunitats més pròpies dels salobrars. Des de la direcció del Parc natural, conscients d’aquesta problemàtica, es van començar a realitzar actuacions per tal de revertir aquesta situació i regenerar els hàbitats d'aigua dolça. Es pot dir que, en l'última revisió del present inventari (desembre 2006), la cobertura de canyissar i els poblaments de jonques (Scirpus spp.) han guanyat una importància notable a l'espai que també es troba delimitat per tamarius. Pel que fa a la fauna, l'espai destaca per ser una important zona de nidificació del bitó.
L’espai presenta diverses figures de protecció. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l’Empordà". A més presenta una quarta figura de protecció, la Reserva natural integral de "Els Estanys"

Llacs de Catalunya (Estany d'en Parú)

És un estanyol d’aigües temporals localitzat ben a prop de l'Estany Martí, al municipi de Cantallops. Està envoltat per conreus, alguns d'ells abandonats, dels quals queda separat per un antic marge de pedra seca.

L’estany d’en Parú ocupa poc menys d’1,5 hectàrees de superfície i acull la població d'Isoetes setacea més gran de Catalunya. Es tracta d’una planta extremadament rara al nostre país. A l’estany també hi ha una petita taca de creixenars amb glicèria. A part de l’esmentat isoet, també destaca la presència del pteridòfit Marsilea strigosa i la crucífera Cardamine parviflora. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, l'estany constitueix l'hàbitat prioritari 3170* Basses i tolls temporals mediterranis.

Pel que fa a la fauna, s'hi ha detectat alguns crustacis anostracis d’aigües temporals. No es detecten factors que estiguin afectant negativament l'espai, tret de l'impacte paisatgístic derivat de la instal·lació d'un dipòsit d'aigua a un turó proper. L'estany es troba en molt bon estat de conservació. Aquesta zona humida està inclosa dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera"