Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pau de Narbona de Pomar)

És una església al nucli de Pomar (Segarra) protegida com a bé cultural d'interès local. De l'església no es tenen referències documentals anteriors al 1300, si bé es tenen notícies d'aquest lloc i del castell de Pomar des de l'any 1101. L'església era sufragània de Santa Maria de Montlleó, va pertànyer al bisbat de Vic fins a l'any 1957. A causa de la precarietat de la construcció, es van treure les campanes fa uns quaranta anys.
És un edifici notablement degradat, adossat a construccions precàries, i presenta planta rectangular, d'una sola nau i absis quadrat. A la seva façana principal hi trobem la porta d'accés amb estructura d'arc de mig punt. Destaquem, però, les estretes obertures situades per damunt de la porta d'entrada, concretament la que està situada sobre d'aquesta i presenta una estructura cruciforme amb forma de creu llatina capçada per un arc monolític treballat amb un carreu de pedra del país.

La façana està coronada per un campanar d'espadanya de doble ull. Al mur esquerra hi trobem una porta d'arc de mig punt adovellat, actualment paredada. Dins de l'església, als seus peus hi ha un cor elevat, sustentat per una volta de creueria amb clau esculpida amb motius vegetals. Al costat esquerre de la porta d'accés, trobem el vas d'una pica beneitera, molt degradat, i una caixa d'escales que porta al cor de l'església. L'interior d'aquest edifici presenta un estat ruïnós amb part de la coberta de la nau enfonsada, sense poder apreciar el tipus de coberta emprada.
Annexionat al tram esquerra de la façana principal, hi trobem l'estructura d'un portal d'arc de mig punt i coronat per un altre campanar d'espadanya de doble ull. Aquesta estructura forma part de l'església, alhora que, en origen, es tracta del primitiu portal d'accés a la vila medieval de Pomar. L'obra presenta un parament exterior de pedra local amb rejunt de morter, sobre el qual s'evidencien restes d'un fi arrebossat estovat, en alguns sectors de la seva façana principal.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Cervera)

És una església gòtica amb elements romànics, situada al municipi de Cervera, la Segarra. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. L'arquitectura externa de Santa Maria queda parcialment oculta darrere l'edifici de la Paeria de Cervera i el campanar, de manera que només es pot apreciar lleugerament des dels llocs que en el passat havien estat utilitzats com a cementiri. Des del carrer de la Sebolleria s'entreveu l'absis, absolutament desgastat per l'erosió, i des de la plaça del Fossar, el portal de Sant Martí, d'estil romànic.
L'església de santa Maria de Cervera és un dels edificis religiosos més notables de l'arquitectura gòtica catalana. Consta de tres naus, amb capelles laterals entre els contraforts. La nau central és formada per tres trams quadrats, i les laterals, més baixes, per trams de mig quadrat. L'absis és poligonal i disposa d'un deambulatori amb vuit capelles radials. El tram de la nau més proper a l'absis forma una mena de transsepte, amb una estructura semi-octogonal a cada banda, que amplien tres capelletes. Les naus estan separades per pilars de secció octogonal, amb columnes adossades, que sostenen la volta de creueriaosteriorment, l'església ha sofert diverses modificacions, com la construcció d'una cripta (1588) sota l'altar major, de la capella nova del Sant Misteri (iniciada el 1630), o l'obertura de la porta barroca del mur nord (segle xviii). Però la reforma més important fou la del 1821, quan s'enderrocà la façana i se'n construí una de neogòtica en una posició més avançada, la qual cosa permeté l'allargament de les naus en dos trams més i la construcció de noves capelles i del cor elevat (el cor anterior havia traslladat el 1775 des del centre de l'església al voltant de l'altar major).

Entre les obres d'art que guarda l'església cal destacar la tomba de Ramon Serra el Major, obra de l'escultor Jordi de Déu (1355). El parament davanter de la caixa ostenta una parella d'escuts a senyal de serra i deixa espai entremig per a figurar-hi la presentació del fill a la Verge i una llegenda que diu: "En Ramon Serra jau ací, qui aquesta capella instituí, e lo darrer dia d'agost del an MCCCLIIII". Als caps de la caixa, com als capitells dels arcs i a la clau de la volta de la capella s'hi veuen els mateixos escuts palesant l'antiguitat del personatge. La imatge jacent que ocupa la llosa de la coberta de la caixa, els frares afilerats que perdurablement li celebren honres funeràries i la figuració simbòlica que omple la part superior acusen una destresa de treball remarcable.

També són remarcables els vitralls del presbiteri, obra del mestre Colí de Maraya (1413) i avui només parcialment conservats. L'altar major és presidit per la talla romànica de la Mare de Déu del Coll de les Savines (s.XIII), patrona de la ciutat. Sobre una mènsula hi ha una altra imatge de la Verge i el Nen, romànica de transició. També és romànica la portada de migdia, resta de la primitiva església de Sant Martí (segle xii-xiii) sota un porxo gòtic. A la capella del Misteri hi ha un altar barroc, obrat pels manresans Jaume i Tomàs Pedró (1788)

El campanar, situat entre l'extrem del braç esquerre del creuer i la part posterior de la casa de la ciutat, és una construcció de planta octogonal amb amplis finestrals gòtics amb decoració calada al darrer pis, que és rematat per un fris d'arquetes trilobulats. Al damunt hi ha un petit cos cobert amb una cúpula, que allotja les campanes. La seva construcció s'allargà del segle xiv fins a mitjan segle xv, en què el mestre Pere de Vall-llebrera n'enllestí les obres. A finals del segle xv s'hi instal·là el primer rellotge mecànic

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan de Montornès de Segarra)

És una església a Montornès de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església parroquial de Sant Joan és dalt del turó, en un lloc proper a les restes de l'antic castell de Montornès.
L'edifici és de planta rectangular i d'una sola nau coberta, en dos trams amb volta de canó amb llunetes i un tram amb volta de creueria, i teulada a doble vessant. La façana principal d'aquesta església es veu retallada per la incorporació posterior de l'edifici de la rectoria, al costat esquerre i el campanar, al costat dret; limitant així, la seva visió total. El tipus d'obra emprada per a la seva construcció és a partir de carreus de mida mitjana relligats amb morter i disposats en filades. La seva estructura ha estat modificada al llarg del temps amb la incorporació de noves estructures decoratives, tal com es pot veure a la porta d'accés. Aquesta portalada ve superposada mitjançant una motllura de pedra picada amb arc rebaixat i coronat per un timpà. Dins del timpà ens apareix una fornícula sense cap sant, al seu interior. El seu campanar és de secció quadrada, amb quatre ulls d'arc de mig punt adovellat i teulada a quatre vessants. La porta d'accés és d'arc de mig punt adovellada.

Al voltant de la plaça de l'església, podem trobar algunes peces que presenten un treball escultòric i que contribueixen a la decoració de la plaça. Concretament són dos. La primera d'elles, es tracta d'una pica baptismal que actualment fa funció de torreta per les flors. Aquesta està realitzada amb pedra saulonenca, i que conserva tots els seus elements, basament, fust i vas; presenta una decoració motllurada. La segona peça es troba encastada en el mur dret que ens condueix fins a la porta d'accés de l'església. Es tracta d'una estela discoïdal que conserva la seva estructura: orla i peduncle. Dintre l'orla ens apareix el relleu d'una creu amb els braços units amb l'orla

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Jaume de Pallerols)

És una església i Parròquia del poble de Pallerols, al municipi de Talavera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Des del 1957 la parròquia de Sant Jaume de Pallerols forma part del Bisbat de Solsona. Té com a sufragània l'església de Santa Maria de Montfar.
L'església parroquial de Sant Jaume està situada dins del nucli urbà de la vila, al mig d'una plaça amb jardí. La primitiva església de Sant Jaume, era de forma rectangular, amb una sola nau, coberta amb volta de canó i teulada a una vessant i absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Amb el temps, es construeix una segona nau adossada al mur sud, alterant la primitiva estructura, incorporant nous elements artístics com l'estructura d'un gran arc apuntat per comunicar ambdós naus i coberta amb volta estrellada. Hi ha dos portes d'entrada. Una, a la façana nord, on hi ha l'actual porta d'accés al recinte, adovellada amb arc de mig punt. L'altra, a la façana oest, d'arc de mig punt, també adovellada i amb presència de guardapols. Aquesta última, resta tapiada i correspondria a la primitiva entrada al recinte. L'únic element ornamental de l'edifici el trobem situat a la façana oest, per sobre de la porta tapiada, on se'ns presenta una fornícula amb una imatge d'un Sant Jaume al seu interior i que correspondria a modificacions posteriors que afectaren al recinte. A l'absis s'obren dues finestres de doble esqueixada, sobreposades. Hi ha d'altres obertures a l'edifici, l'una a la façana sud i l'altra a la façana nord, ambdues són finestres de doble esqueixada i correspondrien a modificacions posteriors. Un campanar d'espadanya de quatre ulls, amb dos pisos sobreposats corona el conjunt. L'obra està realitzada amb carreus de pedra local, ben disposats.

Al jardí de la plaça on està situada aquesta església hi ha elements arquitectònics dispersos, alguns dels quals fan funcions decoratives. Destaca, però, l'extrem visible d'una biga de pedra amb una màscara humana. També hi ha algunes esteles funeràries integrades en estructures decoratives actuals que ornamenten aquest jardí: una font i un banc

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Pere dels Arquells)

És un edifici del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional. És un edifici situat en un costat de la plaça de l'Església del poble, de planta rectangular, d'una sola nau coberta amb volta d'aresta amb claus, capelles laterals bastides en els murs i capçalera amb absis. Presenta una coberta a doble vessant i campanar d'espadanya que sobresurt del la mateixa estructura de l'absis. L'actual porta d'accés es troba al mur de migjorn i se'ns presenta amb pilastres a banda i banda adossades al mur, de les quals arranca un arc de mig punt. A la clau de l'arc hi ha un relleu amb el símbol papal i unes claus, i per sobre la data "1867". La porta culmina amb un frontó perfectament definit gràcies a una motllura que el ressegueix.

La pica d'aigua beneïda és feta de pedra i es troba abandonada a l'exterior de l'església. Presenta un costat foradat, cosa que sembla indicar que havia estat adossada al mur. Té un brocal en forma de cornisa, una faixa excavada i decorada amb volutes, i una segona cornisa; en conjunt delimiten la part superior de la pica. Una vintena de sòcols limiten uns relleus en forma de lòbuls.

Pintors Catalans (Carles Ardit)

Fou un pintor català. Es conserva molt poca informació de la seva biografia i no se'n conserva cap obra,però es coneix que va ser nomenat el 1803 com a ajudant de Salvador Molet i que va treballar a l'Escola de la Llotja. Fou pensionat per la Junta de Comerç el 1814, permetent-li realitzar un viatge a Suïssa, França i Alemanya, on va aprendre la manufactura d'indianes. De nou a Barcelona, va publivar un Tratado teórico i práctico de la fabricación de pintadors i de indianas. Quan va morir el 1821, Gabriel Planella va ocupar el seu càrrec a la Llotja

Pintors Catalans (Josep Bonet del Río)

Nacio en 1889 - Barcelona, en 1965. Fou un pintor, comerciant i polític barceloní. Es graduà com a perit industrial químic, però també treballà com a agent de la propietat industrial i pintor. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1925, i durant el seu mandat fou regidor jurat de la Secció de Cultura i regidor ponent de colònies escolars. També fou soci de l'Associació de Pessebristes i cavaller de l'Orden de San Alberto Magno. El 1934 va fer una exposició de les seves obres a les Galeries Syra.

Durant la Guerra civil espanyola va donar suport al bàndol nacional, i després de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes en 1939 fou nomenat segon tinent d'alcalde per l'alcalde de Barcelona Miquel Mateu i Pla. També fou nomenat delegat d'educació a Barcelona de la FET de las JONS. A proposta seva es va remodelar l'obelisc situat en l'encreuament de l'Avinguda del Caudillo amb el Passeig de Gracia i se li va retirar el medalló amb l'efígie de Pi i Margall i es va desmuntar l'estàtua al·legòrica de la República, obra de Josep Viladomat i Massanas. El 1942 fou president del Reial Cercle Artístic de Barcelona i el 1950 secretari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Pintors Catalans (Àngel Badia i Camps)

Puig-reig (Barcelona), el 13 de desembre de 1929 - Barcelona, 21 de febrer de 2019. Fou un pintor, il·lustrador i dibuixant de còmic català. Fill d'Àngel Badia, escrivent de cal Pons, que fou regidor de l'ajuntament durant la Segona República, la seva família es va veure obligada, per aquest motiu, a exiliar-se. En tornar, les autoritats li van prohibir instal·lar-se de nou al seu municipi natal i va fixar la seva residència a Barcelona. Malgrat haver viscut tota la seva vida professional lluny del Berguedà, va mantenir el lligam amb Puig-reig a través d'amics de la infantesa, i havia manifestat el desig d'exposar-hi la seva obra.
Va ingressar el 1950 a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i va començar a treballar principalment per a revistes romàntiques britàniques de l'editorial Fleetway. També va treballar per al mercat nòrdic a través de l'editorial Semic i als Estats Units. Aquests treballs van ser obtinguts a través d'agències de sindicació com Selecciones Ilustradas que van permetre treballar a nombrosos artistes de la seva generació en mercats molt més lucratius que l'espanyol d'aquella època.

Si bé va realitzar algunes historietes el seu treball va brillar principalment en la il·lustració de portades. Resulta especialment notable el seu mestratge en el dibuix de la figura femenina, estilitzat i elegant, que ha influït en artistes posteriors. El seu treball s'ha comparat amb el de Jorge Longarón, dibuixant també de Selecciones Ilustradas.
A Espanya va treballar principalment per a les editorials Bruguera i Ricart, i es va centrar en historietes romàntiques com Lupita, Mariló, Sentimental, Model, Dalia, Florita, Merche o Sissi, així com il·lustrant nombrosos llibres juvenils i infantils per a les editorials Molino (per exemple, les portades d'Alfred Hitchcock y Los tres investigadores), Afha i Planeta, i fins i tot àlbums de cromos com a Hombres en Lucha. També va crear personatges humorístics, com Pilaropo.

Va realitzar la seva primera exposició com a pintor el 1974 i des de llavors es va anar centrant la seva labor com a pintor artístic, àmbit en el qual és àmpliament reconegut. El seu estil és figuratiu, amb preferència pel nu i la figura humana i ocasionalment naturaleses mortes i paisatges. Usa tant la tècnica de l'oli com altres afins al dibuix. Des de 1987 va exposar regularment a la Sala Parés de Barcelona i va realitzar nombroses exposicions tant a Espanya com en altres països.

Pintors Catalans (Alba Roqueta)

Artés (Barcelona), en 1962. És una pintora catalana establerta des del 1986 a Castell d'Aro. Ha fet desenes d'exposicions a Catalunya, Santiago de Compostela, França i Holanda.
Es va iniciar com a pintora amb Domènec Fita a l’Expoart de Girona, el dibuixant Avallone, l’Escola Massana de Barcelona, al Centre Cultural La Mercè de Girona i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. L’any 2006 va obtenir una menció especial per la seva obra al Premi de pintura internacional Zurbarán. Des del 2012 ha estat la comissària de la “Trobada d’Art de Galicia a l’Empordà’. Ha fet pintures de sis alcaldes d'Artés. Entre els llocs on ha exposat hi ha Santa Cristina d'Aro, Ca la Pruna de Pals (2013), la capella de Sant Antoni de Torroella de Montgrí (2014), el celler Espelt de Vilajuïga (2015), i la Mediateca Ludovic Massé de Ceret (2015).

Pintors Catalans (Carme Aguadé i Cortés)

Barcelona, 1920 – Barcelona, 9 d'agost de 2013. Va ser una pintora catalana. Filla del polític Jaume Aguadé, que va ser alcalde de Barcelona, i de la pintora Carme Cortès i Lledó, els seus temes inclouen objectes de la vida quotidiana i paisatges intimistes. El seu estil destaca per una reducció geomètrica de les formes naturals i uns colors suaus. Va casar-se amb Frederic Rahola i d'Espona, primer Síndic de Greuges de Catalunya, amb qui tingueren cinc fills.