Muntanyes de Catalunya (Roc de Fraussa)

És un pic de 1.421 m alt situat a la serra de les Salines, entre els termes municipal de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà (Girona), i comunals de Reiners i Ceret, al Vallespir.
Està situat al racó sud-oest del terme comunal de Ceret, al racó sud-est del de Reiners i al límit nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys. És a prop i a ponent del Roc del Comptador i del Moixer.

De manera errònia sovint se li atribueix la condició de cim culminant de l'Alt Empordà, per la proximitat al Roc del Comptador, menys conegut però que, amb 1.451 metres d'altitud, és l'autèntic sostre de la comarca i de tot l'Empordà.
Els mapes francesos l'anomenen 'Roc de France', sense cap raó més que la francesització de la toponímia i dels esperits. El mapa de l'ICGC, utilitza la grafia errònia 'Roc de *Frausa'; en els rètols de la regió tant hi diu 'Fraussa' com '*Frausa'. L'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines s'insurgeix contra aquesta deturpació.

Marca el límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà i també marca una de les fites entre l'Alt i el Baix Vallespir, o, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, entre el Baix i el Vallespir Mitjà. L'altra és el Puig de l'Estella, al massís del Canigó.
El roc és un lloc de pas habitual en les rutes excursionistes per aquest sector dels Pirineus.

Muntanyes de Catalunya (Caro)

O Montcaro o Mont Caro (1.441 m) és un cim del massís dels Ports de Tortosa-Beseit situat al Baix Ebre (Tarragona), al municipi de Roquetes, dins del Parc Natural dels Ports i és el punt més alt del massís on es troba i alhora el més alt de les comarques tarragonines. Té el vèrtex geodèsic, número 245154001.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. S'hi pot accedir des de Roquetes, en direcció als Reguers i al cim de Caro per carretera asfaltada.

Muntanyes de Catalunya (Moixer)

És un pic de la serra de les Salines, situat entre el municipi de Maçanet de Cabrenys a l'Alt Empordà (Girona) i la comuna de Ceret, al Vallespir, amb una altitud de 1.443 metres. Popularment, també se l'anomena el Repetidor, per les antenes que hi ha instal·lades al cim.

És al límit meridional del terme de Ceret i al septentrional del de Maçanet de Cabrenys, prop i a llevant del Roc de Fraussa i al sud-oest del Ras Moixer.
Aquesta muntanya és un lloc de pas habitual en les rutes excursionistes per aquest sector dels Pirineus

Muntanyes de Catalunya (Roc del Comptador)

És un pic a cavall del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona) i del terme comunal de Ceret, a la del Vallespir.
Està situat a prop de l'extrem sud-occidental del terme de Ceret, prop del límit anb el terme comunal de Reiners, i a l'extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys. Queda a llevant del Roc de Fraussa i a ponent del Moixer.

És el punt culminant (1.451 metres) de la serra de les Salines i de la comarca de l'Alt Empordà. És, així mateix, el punt més elevat de tot l'Empordà. Els francesos en diuen Roc de France, val a dir que sovint, aquesta fita s'atribueix de manera errònia als veïns Roc de Frausa (1.421 metres) o el Moixer (1.443 metres), que disten uns pocs centenars de metres del Roc del Comptador i són més coneguts.Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC, així com en diverses rutes excursionistes per aquesta zona dels Pirineus.

Rius de Catalunya (Eina)

O Ribera d'Eina, de vegades esmentat com a Ebre, és un riu de l'Alta Cerdanya, pràcticament del tot inclòs en el terme comunal d'Eina; només en el tram final trepitja breument dos altres termes comunals: fa un tram de termenal entre Eina i Sallagosa, i tot seguit entra de ple en el terme de Font-romeu, Odelló i Vià, on s'uneix amb el Rec de Bolquera per tal de formar l'Angust.

Naix al capdamunt de la vall d'Eina, a la Font de la Coma d'Eina, situada en el vessant nord-occidental del Pic d'Eina i recorre la vall en direcció nord-oest fins a unir-se amb el riu de Bolquera per formar el rec de l'Angust, que desemboca en el riu Segre al sud de Vià i al nord-oest d'Eina. A la capçalera, a la vall alta d'Eina, el riu rep l'afluència de nombrosos torrents de muntanya, que davallen del circ de muntanyes format per la Torre d'Eina, el Pic d'Eina, el Pic de Núria i el Pic de Finestrelles: el Canal de la Torre d'Eina, el de la Coma d'Eina, el del Serrat de la Collada de Núria, el del Serrat de Núria i els canals del Pic de Finestrelles.

Ja més avall, passat el Pla de la Beguda, l'Eina rep per l'esquerra el Canal del Camp del Perones, després per la dreta el Canal de la Barraca dels Pastors, tot seguit el torrentet que porta les aigües de les Fonts de l'Orri de Dalt, més endavant per la dreta els canals de la Jaça dels Anyells i el Canal de Coma Ermada; tot seguit, per l'esquerra, el Canal de l'Orri de Baix i el de la Baralla. Encara riu avall, arriba per la dreta la Llissa Dreta, ja en un sector una mica més planer, el Canal de les Roques Molles, el de la Jaça d'en Calbet i el Canal Ample, davant del qual aflueix per l'esquerra el Canal de la Barraca dels Negres i altre cop per la dreta, el de l'Esclop. Entrat en la zona més plana del terme, ja a tocar del poble d'Eina, rep per l'esquerra el Rec de la Figuera, que ja és el darrer afluent rellevant d'aquest riu. Això sí, just quan arriba al termenal amb Sallagosa, arriba per l'esquerra el Rec de Coma Fumada, que fa també de termenal amb la comuna esmentada.

El Camí d'Eina a Núria, un dels més freqüentats per les rutes excursionistes d'aquesta zona del Pirineus, ressegueix quasi íntegrament el curs d'aquest riu.

Rius de Catalunya (Noguerola)

Neix a l'Altiplà de La Cerdera, concretament al Tossal de la Corona, al lloc conegut com El Racó de Mingatxo dins del terme municipal d’Alpicat. Baixa per les partides alpicatines d'Els Rovinals i el Plà de Montsó i entra entubat al terme municipal de Lleida per la partida de Peixa-Sommés, paral·lel al camí del Burro, segueix per la partida Boixadors al costat del camí de l’Estruc i creua per sota un pont el Camí de Boixadors (en aquest punt se'n pot observar el curs)i segueix prop del carrer del Castell de Gardeny, a continuació entra a la partida Bovà prop del carrer de l’Arquitecte Morera i Gatell i creua el Camí de Montcada (Carrer Arquitecte Gomà).

Al cap d'uns metres surt a la superfície breument per tornar a soterrar-se per salvar per sota l'Avinguda de Pinyana, i un cop superada torna a emergir fins a endinsar-se a la ciutat per l'Avinguda de Marimunt, al barri de Balàfia, segueix, definitivament soterrat i entubat, per l’Avinguda de l’Onze de Setembre, passa prop del carrers del Vallès, Alandir, del Penedès i d’Alfarràs, creua per sota les vies del tren i segueix prop dels carrers Sant Ruf, Anselm Clavé, Cardenal Remolins, Plaça Noguerola, carrer del Nord i desguassa al Segre pel carrer del Riu just davant de la Plaça del Pare Sanauja, on una escultura tubular permet escoltar-ne la remor.

Rius de Catalunya (Tasta Vins)

Neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet (Teruel), entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat); passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.

Rius de Catalunya (Riu de Pena)

És un dels afluents més importants del Matarranya. Neix a la partida del Port, i després d'un recorregut de 20 km desemboca a un quilòmetre per sobre del poble de Vall-de-roures (Teruel); en algun trajecte del seu curs fa de frontera amb el municipi de Beseit. Quan es va construir el pantà que porta el mateix nom, va inundar Masies de Beseit i Vall-de-roures.

El riu de Pena té un afluent, el Racó de Patorrat, de 8 km, que serveix de límit amb Beseit; en aquest municipi es coneix el riu de Pena amb el nom de Riu Sec perquè hi arriba amb poca aigua, però tot i així, possiblement per les filtracions, arriba al pantà amb més cabal.