domingo, 31 de enero de 2021

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria d'Avellanos)

És l'església parroquial romànica del poble d'Avellanos, pertanyent a l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça i a l'actual de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà. L'església es troba a la part més alta del poble.
No es tenen notícies d'aquesta església abans del segle xiv. Apareix en un capbreu llevador de Susterris. En aquella època era dins de la baronia d'Erill. Tot i ser una obra clarament d'origen romànic, les transformacions posteriors l'han deformada notablement. Hi foren afegides capelles laterals, al nord i al sud, un porxo a ponent, semblant al de Sant Corneli de Buira, poble proper, i un campanar quadrat al sud-est, que té la característica d'estar al biaix respecte de la nau.

L'obra original, que encara es pot reconèixer, és la més característica del romànic: nau única coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant que s'obre a la nau a través d'un arc triomfal. Una finestra de doble biaix s'obre en el centre de l'absis, i una altra finestra semblant apareix en la capella meridional, que és posterior, la qual cosa vol dir que es va reaprofitar de l'emplaçament original. Per dintre, està totalment emblanquinada. A l'exterior, els fragments de mur originals permeten veure uns carreus petits, allargassats i irregulars, disposats en filades horitzontals, però poc uniformes. Tot plegat porta a veure-hi una obra del segle xii, però rústega. 

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Bàrbara de Vilancòs)

És una església d'origen romànic del poble de Vilancòs, pertanyent a l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça, actualment dins del municipi de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà.
L'església de Santa Bàrbara de Vilancòs presenta unes característiques molt semblants a les de Sant Quiri de Sas. Amb prou feines es tenen notícies d'aquesta església. 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Quiri de Sas)

És un santuari d'origen romànic del poble de Sas, pertanyent a l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça, actualment dins del municipi de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà. Està situat dalt del turó de Sant Quiri, que domina tot l'antic Batlliu de Sas, precedent de l'actual municipi de Benés.
Molt possiblement és el Sant Tirs de Sentís que apareix documentat el 1069, en una donació a Sant Genís de Bellera. La manera com se'l descriu no deixa lloc a cap mena de dubte sobre aquesta església. Amb la decadència del monestir de Sant Genís fou traspassat a Santa Maria de Lavaix.

Està situada al cim del tossal de Sant Quiri, a 1.621 m. alt. L'edifici actual conserva les característiques constructives d'una obra romànica rural, com la major part d'església de l'Alta Ribagorça. És d'una sola nau, coberta amb volta de canó i absis, refet, a llevant. L'obra és senzilla, i hi ha trossos fets de paret seca. Quan n'hi ha, l'argamassa és molt primitiva. Al mur de migdia, damunt d'una finestra, es troba una inscripció del segle XIII.  


 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Julià de Sentís)

És una església d'origen romànic del poble de Sentís, pertanyent a l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça, actualment dins del municipi de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà.
L'església de Sant Julià de Sentís sembla tenir els orígens en un monestir visigot dedicat a sant Tirs (d'on, segons alguns, vindria el topònim Sentís). La seva jurisdicció va oscil·lar entre Santa Maria de Lavaix, Sant Genís de Bellera i Castellgermà, on està documentat al segle XIV, dins de la baronia d'Erill.

Aquesta església està tan transformada que costa de reconèixer com a obra romànica, però molt vestigis permeten de creure que quan es faci una bona neteja dels elements afegits, es podran treure a la llum els elements romànics que deu servar. Un d'aquests vestigis permet de veure que l'absis fou suprimit, i l'entrada nova a l'església s'obrí en aquella obertura.
La parròquia de Sant Josep de Sentís pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Corneli de Buira)

És l'església romànica del poble de Buira, pertanyent a l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça, actualment dins del municipi de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà. Està situada en el lloc més alt del poble de Buira, damunt d'una roca. No es tenen notícies documentals d'aquesta església, malgrat que, pel seu aparell constructiu, és obra del segle XII.

L'edifici és d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La unió de l'absis amb la nau es resol amb un arc presbiteral. Tenia una porta original, ara paredada, a la faça meridional, als peus de la nau. L'arc que la corona és apuntat. La porta actual és a la façana de ponent, i està aixoplugada per un porxo que s'obre només pel costat sud. A prop de la porta hi ha també una finestra de doble esqueixada acabada en arc apuntat, cosa que fa veure l'acabament sota la influència gòtica d'aquesta església. En general, l'aparell és irregular, rústec, propi d'una obra popular, rural. És molt tardana, possiblement del segle XIII.
En èpoques posteriors, a més, es feren reformes importants: sobrealçat de la nau, construcció de capelles al nord i al sud, redecoració interior i construcció d'un cor, que modificaren substancialment l'obra medieval 


 

Escultors Catalans (Josep Moretó i Codina)

Vic (Barcelona), 1748 - Vic (Barcelona), 1826). Fill de Josep Moretó i Sellés, nomenat, com era tradició a la família, mestre d’obres de la seu; fou l’encarregat d’enderrocar l’edifici antic i de bastir l’actual, d’estil neoclàssic; també és autor de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà i de les reformes de l’antic monestir de Ripoll.

Escultors Catalans (Antoni Moretó i Sellés)

Vic (Barcelona), ¿? - Vic (Barcelona), ¿?.  Arquitecte i escultor. Contractà la direcció de les obres de l’església parroquial de Taradell, que havien estat projectades pel seu germà.

Escultors Catalans (Josep Moretó i Sellés)

Vic (Barcelona) 1712 - Vic (Barcelona) 1768. Arquitecte, autor de l’Hospital de Vic, d’inspiració italiana,

Escultors Catalans (Pere Moretó i Brugaroles)

Sant Joan de les Abadesses 1719 (Girona) - ¿?. Que treballà en les obres de la col·legiata de la seva vila (1759-62) i en les del santuari de Queralt; Francesc Moretó i Brugaroles (Sant Joan de les Abadesses 1720 — 1792), que col·laborà amb Pere en les obres de col·legiata de Sant Joan i que treballà també a Queralt, Òdena, Premià i Sant Pol

Escultors Catalans (Joan Francesc Moretó i Soler)

Vic (Barcelona) ¿? - ¿?. Un altre germà, arquitecte, ingressà al gremi el 1694; succeí el seu pare en la direcció de les obres de la Pietat de Vic. Fills de Jacint foren els imaginaires i mestres d’obres

Escultors Catalans (Francesc Moretó i Soler)

Vic ~1687 - ¿?. Germà dels anteriors, el 1715 contractà el retaule de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), i amb el seu germà Josep treballà a Sant Joan de les Abadesses; dirigí les obres del santuari de Queralt, a Berga, on possiblement obrà el retaule major, tallat per Pere Costa

Escultors Catalans (Jacint Moretó i Soler)

Vic (Barcelona), 1683 - Solsona (Lleida), 1736. Escultor i mestre d’obres, projectà, amb Josep Sunyer, el retaule major d’Igualada (1704), que, reformat més tard d’acord amb el gust de l’època, fou iniciat el 1718 i enllestit el 1726: cremat el 1936, pogueren ésser salvats alguns elements arquitectònics de la grandiosa obra, els quals foren utilitzats per a la reconstrucció, l’any 1950; juntament amb Sunyer, obrà l’altar major de Santa Clara, a Vic, on també treballà a la parròquia de Sant Jaume; la seva obra cabdal és el projecte del retaule de la Mare de Déu del Claustre, a Solsona, monumental conjunt que havien d’ornar figures de mida superior al natural; el 1723 projectà el retaule major de Cadaqués, obrat el 1763 sota la direcció de Pau Costa.

Escultors Catalans (Josep Moretó i Soler)

Vic (Barcelona), 1677 - Vic (Barcelona), 1734. Mestre d’obres, fill de Josep Moretó i Pujol, és autor, a Vic, de la capella dels terciaris franciscans (1717-20), del projecte de Santa Maria Magdalena de Gombrèn —on treballà amb el seu germà Jacint fins el 1734— i dels projectes de Sant Pere de Torelló (1727), Rupit (1729) i Moià (1730); a Sant Joan de les Abadesses féu el cambril de la capella del Misteri; nomenat mestre d’obres de la seu de Vic, dirigí també les de l’Hospital.