martes, 11 de diciembre de 2018

Muntanyes de Catalunya (Pic Roi)

És una muntanya del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida).
El pic, de 2.750,4 metres, s'alça en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten la Coma del Pessó (S), Montanyó de Llacs (O) i la Cometa de les Mussoles de la Vall de les Mussoles (E); amb la Collada del Montanyó al sud-sud-oest, la Colladeta de l'Osso al sud-est i els Crestells del Montanyó al nord.
La ruta habitual ataca el cim des de la Collada del Montanyó, del que la separen menys de 400 metres i 100 de desnivell.[3]

Pel vessant de Montanyó de Llacs la ruta surt des del Planell de Sant Esperit resseguint la riba esquerra del Barranc de Llacs. Al trobar el punt on desaigua la Canal Seca se segueix direcció sud per enfilar la collada.
Pelvessant de la Coma del Pessó cal agafar la GR-11-20 des de la carretera L-501, dos kilòmetres per damunt del Pla de l'Ermita, punt on es troba el pont que creua el Riu de Sant Martí. La GR agafa direcció est-sud-est resseguint el riu (per qualsevol de les seves ribes) fins a trobar el Barranc del Pessó que s'enfila cap al nord-est. Després d'assolir l'Estany del Pessó d'Avall, cal continuar fins a l'Estany del Pessó d'Amont i vorejant-lo per ponent per guanyar la collada, que es troba al seu nord-nord-oest.


Muntanyes de Catalunya (Tuc de Balaguera)

És una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). El pic, de 2.747,9 metres, s'alça a la carena que separa la Vall de Colieto (S) i el Circ de Colomèrs (N); amb el Tuc de Lhuçà a l'oest-nord-oest, i el Tuc de Balaguera a l'est

Literatura Catalana (Mariàngela Vilallonga Vives)

Nacio en Girona, el 3 de abril de 1952. Escritora, latinista y catedrática de universidad. En 1974 empieza su carrera docente como profesora encargada de curso en el Col·legi Universitari de Girona. En 1983 se doctora con una tesis sobre Jeroni Pau, máximo exponente del humanismo catalán, dirigida por Francisco Rico y que merece la calificación de cum laude y Premio extraordinario. Esta tesis se publica, posteriormente y en dos volúmenes, con el título de Jeroni Pau. Obres (1986). Es autora, entre otros, de los títulos Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988), La literatura llatina a Catalunya al segle XV (1993), Humanisme català (2001) o Recrear Rodoreda Romanyà (2008). Traduce los Poemes francesos, de Rainer M. Rilke (2011) y es responsable de la edición y de la traducción, junto a otros autores, del Dietari secret (2003) de Johannes Burckard. Des de 2003 es catedrática de universidad y, des de 2004, directora de la "Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent". Des de 2005 es miembro numerario de la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans, de la cual es vicepresidenta des de 2014. Entre 2010 y 2013 es vicepresidenta del Institut d'Estudis Catalans, cargo que ocupa de nuevo a partir del 1 de septiembre de 2017.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Maria Àngels Viladot i Presas)

Nacio en Barcelona, 19 de febrer de 1951. Licenciada en grado en Filosofía y Letras (Sección Psicología) por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y doctora en Psicología por la Universitat de Barcelona (UB). Desde el año 1975 hasta 1985 trabaja como profesora en el Departamento de Psicología de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualmente es profesora colaboradora y tutora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 

A finales de 1983 obtiene un contrato de trabajo del Ayuntamiento de Barcelona y el año siguiente entra a trabajar en la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En 1991 se incorpora como profesora consultora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) y también es tutora. Es vocal del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya y miembro de su Comisión Permanente. También es miembro de la International Communication Association, del Grup Català de Sociolingüística, del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya y de la Associació col·legial d'Escriptors de Catalunya. Forma parte del jurado del Premio Ramon Trias Fargas (Fundación CATDEM). Hasta el 2016 es editora de la Editorial Aresta.
Ha publicado una decena de ensayos en el ámbito de la comunicación y la sociolingüística. En el género de ficción ha escrito la novela Ocell de tempesta (2001) y el poemario Univers paral·lel (2001). 

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Guillem Viladot Puig)

Nacio en Agramunt (Lleida), el 26 de abril de 1922 - Fallece en Barcelona, el  19 de noviembre de 1999. Narrador y poeta. Estudió farmacia y ejerció esta carrera en su villa nativa. Cultivó un amplio abanico de manifestaciones artísticas, tanto literarias como plásticas. El cuestionamiento de las convenciones literarias le condujo a menudo a las fronteras entre géneros. Como creador mostró una actitud disidente y marginal ante las diversas formas del poder. Ejemplo de ello son, entre otras, las novelas La cendra (1970), Ricard (1976), L'amoç (1980), Memorial de Na Nona (1983), Carles (1994) o Autobiografia de Déu (1998).

Pero también se debe destacar su obra poética, con una vertiente experimental que lo conduce al poema-objeto y también a la prosa poética, siempre desde una lectura exhaustiva de la vanguardia. Su obra estaba repleta de modernidad durante los años difíciles de la posguerra, y la fue publicando en pequeñas ediciones de autor hasta los años 80, cuando sale en Edicions del Mall su celebrado Amor físic (1983). Desde entonces, diversas editoriales -Mall, Columna, Pagès- han llevado a cabo la tarea de sacar a la luz sus poesías completas, que han sido reunidas en cinco volúmenes, el último de ellos publicado de manera póstuma: Poesia Completa V (2004).
En el año 2000, los espacios "Lo Pardal", creados por él en Agramunt y que albergan buena parte de sus poemas-objeto, se constituyen en museo.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Pau Vila i Dinarès)

Nacio en Sabadell, el 29 de junio de 1881 - Fallece en Barcelona, el 16 de agosto de 1980. Pedagogo y geógrafo. Su obra de referencia, La divisió territorial de Catalunya (1932-1937), reúne una ingente labor en el campo de la ordenación del espacio catalán, basada en las comarcas. En el exilio creó e impulsó la escuela geográfica en los dos países que le acogieron, Colombia y Venezuela. Tras su jubilación académica, regresó a Catalunya (1965) e inició una nueva etapa centrada en la geografía urbana de Barcelona, en la que destaca Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974). Fue galardonado con el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1976) e investido doctor honoris causa por la Universitat Autònoma de Barcelona (1979). 

https://www.escriptors.cat/