Esglésies gòtiques de Catalunya (Verge de les Escales)

És una església amb elements gòtics i renaixentistes de l'Esquirol (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Capella de nau única la qual és orientada de nord a sud. Està dividida en tres trams coberts amb volta de creueria amb un rosetó al centre i les nerviacions descansen sobre columnes amb capitells motllurats i amplis basaments. L'altar està emmarcat per una espècie d'arc triomfal adossat al mur, damunt l'arquitrau hi ha una petxina decorada amb una voluta a cada costat. El portal d'entrada es troba a la banda de tramuntana, és adovellat i la dovella central té una bonica decoració. Al damunt hi ha un òcul i el capcer és coronat per un campanar d'espadanya sense campana. Els murs exteriors estan molt malmesos. És construïda bàsicament amb pedra. Val a dir que li caldria una bona restauració.

Dovella clau. Presenta un baix relleu amb el bust de la Verge que sosté l'Infant amb els braços, creuats. El nen, a qui només se li veu el rostre, té els cabells rinxolats i la Verge porta tocat de corona decorada. A cada costat hi ha unes roses de relleu més alt tractades amb molt naturalisme. A la part baixa del bust hi ha un àngel alat del coll del qual penja una corda soguejada i una creu. Cal remarcar el cànon desmesurat de les mans de la Verge i el poc relleu del cos. L'estat de conservació és força bo malgrat trobar-se a l'exterior.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria del Barri)

És una església romànica que es troba a la població de Tona a la comarca d'Osona. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Del segle XII, originalment tenia una sola nau, però en les seves reconstruccions es va ampliar a tres naus, sostingudes per pilars i arcs gòtics amb claus de volta esculpides. Té un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. En la part exterior sense ornamentació, es pot observar en un contrafort de l'absis un relleu representant la figura d'un quadrúpede.
El campanar és de planta quadrada de quatre pisos, amb finestres dobles separades per una columneta amb capitell en el primer pis i amb finestres d'arc de mig punt en la resta

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Montesquiu)

És una església amb elements gòtics, renaixentistes i historicistes de Montesquiu (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola nau amb capelles laterals. és coberta per una volta de creueria d'arc de mig punt que arrenca d'una cornisa clàssica, trets propis dels edificis tardo-gòtics o gòticorenaixentistes dels segles XVI o XVII. El campanar és una alta torre de planta vuitavada sobre base de planta quadrangular, que presenta una balustrada de caràcter barroc al penúltim nivell

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Llúcia de Taradell)

És una església amb elements gòtics i renaixentistes de Taradell (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Capella d'una sola nau amb l'absis poligonal, orientada de llevant a ponent, és coberta a dues vessants el capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb finestres geminades d'arc de mig punt que ubiquen les campanes. Portal rectangular emmarcat per pilastres decorades tant al basament com als capitells, la llinda és decorada amb inscripcions i motllures. Al damunt s'hi inscriu un carreu i s'hi dibuixa el relleu d'una creu. L'interior és decorat amb un òcul ovalat a l'absis, una finestra amb esplandit a migdia i una altra als seus peus que il·lumina el cor. L'interior és cobert amb dos trams de volta quatripartita als peus, mentre la capçalera és de sis. Els arcs són marcats per nerviacions que descansen damunt de culs de llàntia i els centrals damunt una imposta decorada amb àngels. Al centre de l'arcada les nerviacions s'uneixen amb un medalló. L'església és pintada amb decoracions vegetals i amb àngels. L'estat de conservació és bo. Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX

Pintors Catalans (Domènec Soberano i Mestres)

Reus (Tarragona), 1825 - 1909. Fou un pintor català i comerciant de vins escumosos. Mercès a un descobriment de son pare sobre la fabricació de vi escumós, va poder viatjar a França i altres països. A partir del 1866 va passar de ser magatzemer de vins a fer les primeres produccions de "Xampany de Reus" a la comarca associat amb Francesc Gil i Borràs, sota la denominació de Soberano & Cia., una firma amb la que va presentar els seus xampanys a l'Exposició Universal de París de 1867.
En aquests viatges va aprofitar per aprendre el que li interessava, que eren tècniques de pintura, i va descobrir l'aquarel·la que a Catalunya era molt poc coneguda. Com a pintor afeccionat, fou deixeble del pintor Antoni Verdaguer Llunell, tot i que la seva formació va ser principalment autodidacta.

Va obrir una escola de dibuix a Reus que encara funcionava el 1888. Fou amic de Marià Fortuny Baró i d'Antoni Marsal, avi i oncle respectivament de Marià Fortuny i Marsal. Soberano fou el seu primer mestre de pintura i, quan va veure el talent del jove pintor, el va recomanar a Domènec Talarn, a Barcelona. Fortuny li va estar sempre molt agraït, varen mantenir correspondència i li va regalar diverses obres.
Fou mestre també dels pintors locals Baldomer Galofré i Ximenis, Josep Tapiró i Baró, Joan Roig Solé, Ramon Costa, Antoni Fuster i Josep Llovera i Bufill. El seu fill, Càstul Soberano Roca, que també va assistir a l'escola de Domènec Soberano, va ser un pintor reconegut a nivell local, però morí jove.

Entre les seves poques obres conegudes, hi ha Portes del sagrari de l'església de Sant Francesc, Vista del Camp de Tarragona i Pescadors. Els seus retrats eren molt dibuixats i tradicionals, com ara Retrat del matrimoni Llobells i Retrat de Francesc Borràs. Generalment, no signava la seva obra. Treballà en la decoració de les cases Bofarull, Font Sangrà, Blanchart i Sardà.
Va conrear els retrats i les natures mortes amb components del clarobscur romàntic, com ara Raïm blanc i Raïm negre, tots dos de 1897. També es dedicà a l'aquarel·la, amb paisatges. A les primeres peces de Fortuny i de Tapiró es pot identificar la influència d'un cert mimetisme de Soberano. Al final de la seva vida va col·leccionar quadres i dibuixos de Fortuny. Va morir a Reus el 1909

Pintors Catalans (Juvenal Sansó Garrit)

Reus 1929. És un pintor català resident a Manila (Filipinas). Quan tenia cinc anys la seva família s'exilià a Filipines i instal·là a Manila una fàbrica de mobles. Allà començà la seva formació com a pintor, que després continuà a Europa. Va fer els primers estudis de pintura a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de Filipines, a Manila, estudis que continuà a l'Academia di Bella Arti de Roma i a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, on, anys més tard, establí la seva residència i féu la seva primera exposició. Els seus paisatges tenen una base realista i formen part d'un univers màgic. Expliquen el fet de ser i no ser de dues cultures, i l'exotisme i la normalitat, la nostàlgia i l'optimisme d'un paradís retrobat. La majoria dels quadres són pintats amb aquarel·les o amb acrílic, d'estil dinàmic, de línies fermes i de cromatisme intens. Ha exposat a múltiples sales i museus de Filipines, França, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Anglaterra i Mèxic. Rebé el primer premi de pintura a l'oli i d'aquarel·la de l'Associació d'Art de Filipines el 1950 i el 1951, i la seva obra "Leuers" va ser nominada Print of the Year pel Cleveland Museum (1964). Ha exposat també a Madrid, Barcelona i Reus. Les seves exposicions acostumen a necessitar un muntatge especial per la gran quantitat d'obra que presenta. L'escriptor filipí Alejandro Roces li ha escrit una biografia. A més de català i castellà parla anglès i tagal. Visita Reus de tant en tant on veu els familiars que encara té a la ciutat. Actualment resideix a Manila, on un carrer porta el seu nom. Juvenal Sansó ha creat a San Juan, a les Filipines, una Fundació que porta el seu nom i que recull molta de la seva obra. L'Ajuntament de Reus li va atorgar el 2009 una Menció Honorífica Municipal en reconeixement a la seva trajectòria personal com a pintor i per haver estat mereixedor de distincions com la Creu d'Isabel la Catòlica i la Medalla del Mèrit de Filipines

Pintors Catalans (Pau Sabaté Jaumà)

Reus (Tarragona), 1872 - Barcelona, 1954. Va ser un pintor català. Mostrant des de petit inclinació pel dibuix, el seu pare el portà a l'Acadèmia Fortuny de Reus dirigida per Ramon Casals i Vernis. Després de cursar el batxillerat a la seva ciutat natal, va traslladar-se a Barcelona per estudiar arquitectura, assistir simultàniament a l'Escola de la Llotja i treballar a la Casa Rigalt, dirigida per Antoni Rigalt, com a projectista i pintor de vitralls. Però va abandonar-ho tot per treballar professionalment com a dibuixant. Així va ser com va començar a realitzar aquarel·les de figurins de sastreria que van donar-li una gran fama en els seus quaranta anys de dedicació a l'ofici. Les seves figures estilitzades, els colors suaus, aplicats amb pinzellada solta i l'extremada perfecció dels vestits són mostres eloqüents de la seva accentuada habilitat amb el llapis i el pinzell.

Una altra de les seves grans afeccions va ser la realització de models per a ferros forjats que van publicar-se en un volum titulat Ferros Artístics. No menys interessants són els seus dibuixos a la ploma dels carrers barcelonins, recollits a Barcino, una obra que demostra l'extraordinària facilitat amb la qual Sabaté ho convertia tot en un ordenat conjunt de traços realistes i expressius.
L'any 1927 va ser nomenat president de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al juliol de 1936 i des del qual va desenvolupar una tasca molt important de rellançament de l'entitat.
Malauradament, a partir dels anys cinquanta, la seva dedicació al dibuix i a la pintura es va veure minvada per una greu afecció ocular, però seguí en el treball artístic, dedicant-se a la forja. Les seves obres es troben repartides a nombroses col·leccions privades de Catalunya i Espanya. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer.

Pintors Catalans (Ramon Reig i Corominas)

Manila (Filipinas), 1903 - Figueres (Girona), 2 de desembre de 1963. Fou un pintor, catedràtic, arquitecte català.
Va ser professor de dibuix a l'Institut d'Educació Secundària de Burgos i a Figueres, on va tenir d'alumne, entre altres, a Salvador Dalí. Va néixer casualment a Manila, però la seva família es va traslladar a Figueres quan tenia un any. Fou una persona polifacètica, ja que, a més de pintor, era catedràtic, arquitecte, acadèmic de diverses corporacions, escriptor i gran amant de la música. La seva fama és com a pintor especialitzat en aquarel·les de paisatge. La seva primera exposició fou a Figueres a l'edat de 15 anys.
L'any 1942 va obtenir el diploma de tercera classe de l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, on va participar amb l'obra El Canigó. L'any 1944 va obtenir el primer Premi Nacional d'Aquarel·la. A partir d'aquest moment l'èxit el va anar acompanyant. Les seves obres van ser seleccionades per representar l'estat espanyol en una exposició de pintura a Londres. Va ser un dels responsables de la creació del Museu de l'Empordà.

Pintors Catalans (Antoni Pous i Palau)

Nacio en Sabadell, 21 de desembre de 1870 - Barcelona, 12 de febrer de 1959. Fou un escenògraf i aquarel·lista català. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Gràcies a unes beques, entre 1893 i 1895 va poder estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Escola de la Llotja), amb els professors Antoni Caba, Modest Urgell i Lluís Rigalt. L'any 1895 va obtenir una borsa de viatge de l'Escola de la Llotja per ampliar estudis.
Va ser deixeble de l'escenògraf Francesc Soler Rovirosa i soci de Frederic Brunet i Fita.
A finals del segle XIX va tenir una participació molt activa a les principals exposicions d'art que es van fer a Barcelona. L'any 1903 va obtenir un diploma honorari en el concurs de còpies de l'Exposición de Arte Antiguo. Uns anys més tard, l'any 1911, va obtenir la medalla de segona classe de la secció d'escenografia de la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona. Amb una beca de l'Ajuntament de Sabadell, el 1900 va viatjar a l'Exposició Universal de París. El 29 de novembre del 1959 Sabadell li concedí la Medalla d'Argent de la Ciutat.
El Museu d'Art de Sabadell conserva obra d'aquest pintor.