Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria de les Esglésies)

És una església del municipi de Navars (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una construcció Romànica d'una sola nau. De l'estil primitiu solament es conserva el mur de l'epístola gairebé totalment cobert per esbarzers. La porta actual està orientada a ponent

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Margarida de l'Alou)

És una ermita romànica situada al municipi de Balsareny

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Magdalena de Castelladral)

És una església del municipi de Navars (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església Romànica d'una sola nau molt transformada al convertir-la en masia. La façana orientada a migdia està molt modificada per portes i finestres de la masia. Es pot veure encara la primitiva volta i l'absis orientat a llevant; aquest fou habilitat com a llar de foc. En resta però la finestra d'arc de mig punt tapiada. Manquen les notícies històriques referents a aquesta petita i modificada església del s.XII

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Pere [Claret dels Cavallers])

És una església sota el turó del castell (avui enrunat) al nucli de Claret dels Cavallers protegida com a bé cultural d'interès local. Pertanyia als cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Presenta una nau rectangular sense absis, amb campanar d'espadanya doble per a dues campanes. Sota d'ell i en el centre de la façana hi ha una petita finestra per on penetra la llum. L'accés és lateral. Està adossada a un grup de cases per l'edifici annexa que fa de sagristia. Està feta amb bonics carreus molt regulars. Actualment el seu accés és una mica complicat

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Miquel de Castellar)

És una obra del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola nau rectangular amb capelles laterals, construïda a finals del segle XVIII, sobre la primitiva església romànica dels segles XI y XII. De l'església primitiva només es conserven les parets de la nau, la coberta i una part del campanar, de torre quadrada ornada amb arcuacions llombardes en els quatre costats

 

Escultors Catalans (Ramon Cerveto i Bestratén)

O Vestratén. Tortosa (Tarragona), 15 de març de 1829 - Tortosa (Tarragona), 10 d'octubre de 1906. Va ser un escultor català. Es va casar amb Dolors Riba i Cardús, que era tia paterna del també artista tortosí Antoni Riba i Garcia. Va ser pare de 8 fills (Víctor, Cinta, Ramon, Teresa, Antoni, Josep, Dolors i Ricard.
Va ser deixeble dels escultors Josep Dolz i de Manel Porcar i alhora mestre d'escultors posteriors de renom com Agustí Querol i Subirats, Innocenci Soriano-Montagut o Josep Alcoverro i Amorós, entre d'altres. Va destacar especialment pel conreu de l'escultura de gènere religiós: és l'autor de diferents passos i misteris de la Setmana Santa tortosina anteriors a 1936, com el Davallament de la Creu, la Dolorosa, l'Oració de l'Hort, la Sentència de Pilat, els Assots i el Sant Sopar. Totes aquestes escultures es van destruir l'any 1936 a l'inici de la Guerra Civil espanyola

Escultors Catalans (Martí Casadevall i Mombardó)

Olot (Girona), 24 de desembre de 1886 - Olot (Girona), 14 de juliol de 1968. Fou un pintor i escultor català. Va estudiar dibuix, pintura i escultura a l'Escola d'Art d'Olot amb Josep Berga i Boix. Es va mostrar molt talentós en el dibuix i sobretot en l'escultura. Va treballar a l'estudi de Berga i Boix durant el seu aprenentatge. El 1903 s'incorporà a l'empresa “Las Artes Religiosas”, una fàbrica d'artesania religiosa de J. Sacrest a Olot. Per a aquesta empresa va modelar les figures "El Cucut i la Xurruca" el 1906 a partir d'una idea del calaix Cornet, una parella que es va convertir en el símbol de l'empresa per a l'estudi i el símbol del barri olotenc de Sant Ferriol. El 1916 es va traslladar a la companyia d'art "El Arte Christiana". El 1919 va fundar el seu propi estudi "Renaciemiento". El 1934 va substituir Iu Pascual a la direcció de l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot. Va dirigir aquesta escola fins al 1951. El 1958 fou escollit acadèmic corresponente per Olot de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA)

Escultors Catalans (Carme Raurich i Saba)

Caldes de Malavella (Girona), 8 de gener de 1920 - Argentina, ¿?. Va ser una escultora caldenca, si bé també escrivia poesia. Durant tot el temps que va viure a Catalunya (va emigrar a Córdoba (Argentina) el 1954 o el 1955), va conviure amb els seus pares i les seves dues germanes, Lluïsa i Isabel. Malgrat viure pròpiament al poble de Caldes, just davant del Balneari Soler i al costat de la Fonda Ribot, la seva família estava molt vinculada amb el món de la pagesia.

Va realitzar estudis d'art i d'escultura a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja, a Barcelona, on hi ingressà el 1944. Una beca de la Diputació de Girona (n'hi van arribar a concedir quatre de consecutives, més un cinquena per a viatjar a l'estranger (i va triar Argentina)) li va permetre assistir a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona on va estudiar escultura amb el professor Vicenç Navarro Romero. L'Institut Français també la va distingir amb una beca per a viatjar a França.
L'octubre de 1954 la seva escultura titulada Verge de la Immaculada va ser situada a la capella de la façana de la Casa Febrer, a Vic. La peça va ser elaborada en pedra i era d'un metre d'alçada. Al novembre del mateix any es va col·locar una altra peça seva, una Verge del Rosari, en un dels portals de les muralles de Pals.
Com ja s'ha mencionat, l'any 1954 o 1955 Raurich va marxar a Córdoba (Argentina), acompanyada de la seva mare i les seves germanes degut a les dificultats de viure en plena postguerra, a la recerca de més opcions professionals i més visibilitat com artista. El 1963 es va obrir a La Calera (província de Córdoba, Argentina) un Museu d'Art Municipal on, entre el fons inicial d'obres d'artistes cordobesos, hi havia un cap escultòric de l'escultora catalana. L'any 1973 va dedicar a Sebastià Gasch una fotografia d'una de les seves escultures, una de bronze titulada "Carmen Amaya" L'any 1978 va obtenir la nacionalitat argentina i el 1991, la doble nacionalitat

Escultors Catalans (Josep Canaleta Heras)

Figueres (Girona), 17 de juliol, 1972. Va ser un escultor figuerenc. Ha estudiat Belles Arts a la Universitat de Barcelona (1997), i s'ha especialitzat en escultura contemporània. Compagina el treball d'escultor amb el disseny i muntatge d'exposicions, algunes de les quals són: El retorn dels documents confiscats a Catalunya (2006), La Guerra Civil a Catalunya: testimonis i vivències (Sant Cugat del Vallès, 2006), Dalí revistes (Púbol, 2008), o El vol d'una ratlla sobre dibuixos d'Emília Xargay (Girona, 2008). És autor del Monument a Lluís Companys i Jover (Figueres, 2001)

Escultors Catalans (Antoni Riba i Garcia)

Tortosa (Tarragona), 27 de gener de 1859 - Barcelona, 1 de febrer de 1932. Va ser un escultor català. L'any 1885 es va amb Adela Bracons i Casablancas (1864 - 1937). La parella va tenir quatre fills: Antoni (1886-1954), Rosita, Carles i Màrius.
A finals de la dècada dels 70 del segle XIX, Riba i Garcia es va instal·lar a Barcelona on aprengué escultura a l'Escola Llotja, on consta matriculat als Ensenyaments d'Aplicació el curs 1879-80. A Tortosa va ser deixeble de Ramon Cerveto i Bestratén, així com també de Francesc Font i Pons, d'aquest últim a la Llotja de Barcelona. Durant la seva etapa d'estudiant a la Llotja coincideix amb els germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany i amb Domènec Talarn i Ribot.
Podem veure obres seves, per exemple a l'església de Sant Joan de Lassalle de Manresa, i també va realitzar diferents treballs d'ornamentació escultòrica per a la Casa Vicens, obra d'Antoni Gaudí i Cornet. Exposà al Centre d'Aquarel·listes de Barcelona (1885). Treballà molt en terra cuita. Conreà el pintoresquisme i el retrat i deixà la professió aviat. El 19 de desembre de 1915 va entrar a formar part de la plantilla d'escrivents de l'Ajuntament de Barcelona, com a conseqüència de la seva crisi artística.

Escultors Catalans (Antoni Juyol i Bach)

1860-1917. Fou un escultor català. Format a l'Escola de la Llotja, es va especialitzar en la interacció entre escultura i arquitectura. Poc després va obrir el seu propi taller a Barcelona, Juyol Hermanos. És conegut per haver fet part dels grups escultòrics de la Casa Amatller, encarregats per Puig i Cadafalch. També hi ha obra seva a la Casa Lleó Morera, al Palau Baró de Quadras, la Casa Navàs de Reus, o Can Garí a Argentona. El Museu Nacional d'Art de Catalunya