Muntanyes de Catalunya (Turó de la Bandera)

És una muntanya de 1.658 metres que es troba al municipi de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona), al costat del Matagalls.

Muntanyes de Catalunya (Puig Sesolles)

És una muntanya de 1.667 metres que es troba al municipi de Fogars de Montclús, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Rius de Catalunya (Riera de Vallvidrera)

Coneguda també com la Rierada, és un afluent pel marge esquerre del riu Llobregat i únic curs d'aigua permanent del Parc de Collserola.
Neix sota els turons de Can Pasqual (470 m) i de Can Castellví (468 m), amb un recorregut de 12 km. Passa pel nucli vell de Vallvidrera (a prop de l'església de Santa Maria de Vallvidrera), per les Planes, la Floresta, la Rierada, per sota de Sant Bartomeu de la Quadra i Molins de Rei, per finalment desguassar al Llobregat (18 m). La riera manté un entorn natural de bosc de ribera, amb una frondosa vegetació.

Rius de Catalunya (Riera de Les Arenes)

Discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una conca de 30 km². Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, més avall del turó del Montcau, a la serra de Sant Llorenç del Munt (en terme municipal de Mura). Passa per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la urbanització de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aquí conflueix, també per la dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rubí, la qual va a parar al Llobregat.
El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües de la riera a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics en l'anomenada Gran Riuada (o aiguats del Vallès), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Llorenç, Ègara, les Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres cúbics per segon, mentre que el cabal normal durant la major part de l'any és inapreciable, ja que moltes vegades baixa seca. De resultes de la riuada van morir més de 900 persones a tot el Vallès, més de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans.
També s'hi han produït crescudes importants als anys 1971 i 1994, però s'han estalviat els danys materials i humans per la canalització del llit de la riera.

Rius de Catalunya (Riera de Rubí)

És un curs d'aigua del Vallès Occidental (Barcelona) que passa per Rubí. És un afluent, per l'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del Papiol, al Baix Llobregat.

S'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau una mica més amunt de les Fonts, al terme municipal de Terrassa, i en el terme de Rubí li arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pi de la Serra, Sant Muç, Can Ramoneda i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí.

El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües provinents de la riera de les Arenes a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics al seu pas pel Vallès, amb més de 900 morts. La canalització posterior ha evitat els danys materials i humans que provocaven de tant en tant els aiguats.

Rius de Catalunya (Riera de Gaià)

És una riera del Vallès Occidental (Barcelona) que neix al vessant sud de la serra de l'Obac, al terme municipal de Terrassa. Passa pel terme de Viladecavalls, a l'est del poble, on a l'extrem sud rep la riera de Sant Jaume i forma la riera del Morral del Molí, tributària del riu Llobregat per l'esquerra, ja al límit amb el Baix Llobregat.

La capçalera de la conca que formarà el torrent de Gaià i que aïgues avall esdevindrà riera està delimitada per la carena del Guitard, la collada de l'Obac, els Alts de la Pepa, els Morros Curts, la serra de les Pedritxes i la serra del Troncó. Entre la Torrota de l'Obac i el turó del Queixal (766 m) davalla el torrent de la Serra Llarga o de Ferreres; a partir d'on rep el torrent Maleït i hi ha els Caus del Guitard s'anomena torrent dels Caus, i rep els torrents del Pi Bonic, el de les Foradades i el de la Font del Troncó; a partir del torrent de la Font de la Pedra, poc abans del mas del Guitard, s'anomena torrent de Gaià i rep el torrent de la Font de l'Àlber i, ja com a riera de Gaià, els torrents de la Font de la Teula i el de la Roca. A partir d'aqui rep els torrents del Llor, el de Sant Miquel, el del Salt, el Fondo, el d'en Cintet i el del Frare. En ajuntar-se amb la riera de Sant Jaume passa a denominar-se riera del Morral del Molí fins que arriba al riu Llobregat.

L'element més característic de la riera de Gaià són els Caus del Guitard, una surgència o font de grans proporcions que només raja en comptades ocasions, després de precipitacions que superin els 200 litres per m2. És un indret freqüentat pels ciutadans de Terrassa, especialment quan s'escampa la notícia que els Caus ragen, tot un espectacle de la natura.

Aigües avall del mas de can Guitard hi havia el pantà de la Xoriguera, construït el 1898 per la Mina d'Aigües de Terrassa per al subministrament d'aigua a la ciutat. La paret de la presa va ser destruïda per un aiguat el 24 de febrer del 1944.