Muntanyes de Catalunya (Vulturó)

També anomenat Puig de la Canal Baridana , de 2.649 metres, és el cim més alt de la serra del Cadí i del Prepirineu català (Lleida).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Pic del Port Vell)

És una muntanya de 2.652,9 metres d'altitud del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida), al límit amb la parròquia de la Massana, d'Andorra.

És a llevant del poble de Tor, a la dreta, nord, de la naixença del Barranc de Port Negre pel vessant pallarès i al damunt, ponent, de la naixença del Riu de Comallémpia per l'andorrà. Es troba al nord del Pic de Port Negre i del Port Negre de Pallars.

Rius de Catalunya (Llierca)

O Llerca és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvià. Té una orientació nord-sud i la seva vall és la principal via d'entrada a la sub-comarca de l'Alta Garrotxa. Neix a la collada de Sant Pau de Segúries, al Ripollès (Girona), no massa lluny del Capsacosta, voreja tota la vall del Bac i després transcorre per la vall d'Oix (actualment se l'anomena riera d'Oix. Al peu del Bestracà rep la riera de Beget i a pocs quilòmetres després, la riera de Sant Aniol d'Aguja. Aquest riu ha servit per marcar la majoria de límits entre les poblacions de Tortellà, Montagut i Oix i Sales de Llierca.

El riu té la peculiaritat geològica de perdre bona part del seu cabal poc abans d'arribar a la seva desembocadura a través d'una sèrie de corrents subterrànies que desguassen dins de l'estany de Banyoles. Així es produeix un inusual transvasament natural d'aigua de la conca del Fluvià a la del Ter. Malgrat tenir un règim molt irregular, quan hi ha pluges fortes el riu augmenta molt el seu cabal, on alguns casos supera el passallís de la carretera de Tortellà a Montagut i Oix.

Dins del terme municipal de Tortellà, i seguint la carretera que porta al nucli de Sadernes, hi ha el pont de Llierca, un pont en estil romànic molt característic pel que fa a la seva constitució i la seva edat.

Rius de Catalunya (Gurn)

O el Gurni és un riu de la Vall d'en Bas, a la Garrotxa (Barcelona). És afluent del Fluvià (hi desemboca prop de Cirera), i està format per la confluència de les rieres de Collfred i de Sallent.

Rius de Catalunya (Llobregat d'Empordà)

És un riu de l'Alt Empordà (Girona), afluent de la Muga pel costat esquerre. Neix al pic del Llobregat, passa per la Jonquera i rep les aigües del vessant sud de la serra de l'Albera. És un riu de règim pluvial, nodrit tan sols per les pluges de tardor i de primavera i té un mínim a l'agost. Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida: el poblen les típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... Les ribes estan plenes de la vegatació de ribera: verns, pollancres..

Rius de Catalunya (Manol)

És un riu de l'Alt Empordà (Girona), afluent de la Muga pel costat dret. El seu nom nom podria derivar d'amnis (riu), amnolus (riuet) o manare (rajar). Neix prop de Lliurona a la Tossa d'Espinau, a 1.089 metres d'altitud, i acaba al passadís de Vilanova de la Muga. És un riu de cabal irregular, com correspon a un riu mediterrani, amb secades a l'estiu i crescudes en època de pluja.
Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida: el poblen les típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes...Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres.