Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria del Mar)

Tradicionalment Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no s'acabà fins al segle XIX

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església dels Sants Just i Pastor)

És una església gòtica situada a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, i dedicada als sants Just i Pastor. Va ser construïda sobre els fonaments de l'anterior temple romànic. És un dels exemples singulars de l'arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV, tant per la tipologia de la planta i solucions estructurals, com per la seva evolució constructiva, cronològica i funcional, i pels seus valors històrics singulars i excepcionals. Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric, el juny de 2012

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Jonqueres)

Fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle XIII fins al XIX en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Ramon de Penyafort (Barcelona))

També coneguda com a església de Santa Maria de Montsió (o simplement Montsió) —que era el seu antic nom— es troba a la rambla de Catalunya, al districte de l'Eixample de Barcelona. L'església gòtica original va ser construïda entre els segles xiv i xv, tot i que va ser traslladada al seu actual emplaçament entre 1882 i 1890, època en què va ser reformada per Joan Martorell i Montells, qui va dissenyar la nova façana en estil neogòtic. Pertany a l'arxiprestat de la Puríssima Concepció de l'Arxidiòcesi de Barcelona. Aquest edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Pintors Catalans (Lluís Dalmau)

València, ? - Barcelona, 1460, pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim. És conegut per la seva obra la Mare de Déu dels Consellers, encarregada pel Consell de Cent el 1443 i actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Pintors Catalans (Jaume Cirera)

Primera meitat del s. XV, fou un pintor gòtic català, deixeble i col·laborador de Jaume Cabrera. Durant el segon quart del segle XV va estar associat amb Bernat Despuig i van treballar junts. La seva obra Lluita entre àngels i dimonis es troba exposada actualment al Mnac.

Pintors Catalans (Jaume Cabrera)

1349-1432, pintor gòtic català considerat adscrit al corrent gòtic internacional, contemporani de Lluís Borrassa i mestre de Jaume Cirera. Sense comptar amb cap documentació referent als seu període formatiu, la primera referència documentada correspon a la contractació d'un retaule per a l'església de Sant Martí de Calonge, el 4 de maig de 1394. Moltes de les referències posteriors corresponen a obres que s'han perdut i que no permeten una aproximació a la seva pintura, ja que no acostumen a descriure el detall del treball.

Va ser un pintor discret, assentat a Barcelona, coincidint amb els tallers dels seus contemporanis Joan Mates i Lluís Borrassà. Aquesta competència no li va permetre aconseguir grans contractes a Barcelona. Es coneixen dos treballs: una predel·la de l'església de Santa Anna, de la primera dècada del 1400 i destruïda el 1936, i la decoració de la sala d'Eleccions de la Casa de la Ciutat de Barcelona realitzada el 1401.

Pintors Catalans (Lluís Borrassà)

Girona, ?- Barcelona, 1424/1426, fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Membre d'una família gironina de pintors i artesans, fou al taller familiar on es va formar, la seva primera feina documentada és la reparació dels vitralls de la catedral de Girona (1380). Però la seva vida i obra es van desenvolupar sobretot a Barcelona on va arribar vers el 1385.

Pintors Catalans (Honorat Borrassà)

Girona, ca.1424 - 1457, fou un pintor català, membre de la família d'artistes Borrassà.
Fill de Francesc Borrassà, Honorat fou un dels últims membres de l'obrador familiar. La seva germana, Caterina Borrassà, es va casar amb Joan Antigó, qui va continuar part de les feines de l'obrador. Ramón Solà I fou un dels deixebles del seu taller. Tant en les seves obres com en les Bernat Martorell es pot veure una influència conjunta.

Tot i no conservar-se moltes obres seves, la seva producció, conjuntament amb Joan Antigó, es troba ben documentada, i es va estendre des de Puigcerdà fins a Sant Feliu de Guíxols.
Algunes de les seves obres més conegudes són el retaule de Castelló d'Empúries, realitzat amb Antigó i una altres present a la col·lecció permanent del gòtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, també atribuïda a tots dos pintors, Sant Joan Baptista i sant Esteve, procedent del convent de sant Domènec de Puigcerdà.
El 2003, Francesc Ruiz i Quesada va atribuir a Antigó i Borrassà una Mare de Déu que va formar part d'una predel·la, avui al Metropolitan Museum of Art