Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Santa Maria de Rubió)

Està situada al poble de Rubió a l'alta Anoia, al peu del castell de Rubió. L'església ha exercit les funcions parroquials des dels seus orígens en el segle XI fins a l'actualitat.
L'edifici actual va ser construït entre 1275 i 1300, substituint una església anterior que s'esmenta en documents medievals des del 1082. La construcció fou a petició dels senyors de Castelloló, potser enterrats a la zona del presbiteri.

L'església estava integrada amb les estructures del castell i formava part de les seves construccions defensives. La coberta superior culmina en un ampli terrat envoltat d'un mur fortificat, des del que s'accedeix a una torre-campanar situada a l'angle sud-oest.
L'Església de Santa Maria de Rubió és un temple d'estil gòtic. La planta rectangular té una única nau coberta amb doble volta de creueria, i presenta als vèrtexs dues claus de volta esculpides amb l'Anyell Pasqual i un petit Pantocràtor. Els arcs arrenquen de mènsules esculpides: Sant Joaquim i Santa Anna al presbiteri, escuts heràldics dels Castellolí a l'arc total central i l'àliga de Sant Joan amb un escut, a la zona del cor. La nau central té a banda i banda sengles capelles laterals de volta ogival i coberta de creueria.
Situades a l'angle nord-est hi ha la sagristia i una capella, també d'estil gòtic. La resta de capelles van ser obertes entre els contraforts en els segles XVI i XVII, coincidint amb la construcció del tercer pis, el campanar i el cor. Al llarg dels segles XVI i XVIII, i al segle XX, l'església sofrí diverses restauracions. L'última va ser duta a terme entre 1985 i 1989 sota la direcció de J. Asarta.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Castell de Queralt)

És un edifici de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional. A prop hi ha l'Església de Sant Jaume de Queralt', que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està encinglerat en una crestallera rocosa a l'extrem occidental de la serra de Queralt, a la banda sud-occidental de la comarca de l'Anoia, prop de la línia divisòria amb la conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Alt Penedès. Al segle X i per la seva ubicació estratègica, el castell representa l'extrem de la Marca.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Capella de la Santíssima Trinitat)

És una capella gòtica de planta rectangular que enmig de diverses construccions a la Pobla de Claramunt. Està situada al peu del camí ral, és d'època gòtica i per tant relacionada amb el nucli medieval de la Pobla de Claramunt i el Castell. Fundada per R. Muset, mesurava 13x6,75m. El 1463 es convertí en la segona parròquia de la Pobla. En 1612 s'engrandí a ponent i es va bastir un absis. L'any 1723 s'aixecà el campanar. Actualment és difícil veure l'estructura d'aquesta capelleta donat que l'alçada del sostre s'ha baixat i les arcades han quedat en part tapades. (és aconsellable veure la fitxa que va fer el Col·legi d'Arquitectes). Es conserva la base de la torre del campanar vell, tal com es veu a una de les fotos.

Muntanyes de Catalunya (Montagut)

És una muntanya de 498,3 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.

Muntanyes de Catalunya (Puntal dels Escambrons)

És una muntanya de 500 metres situada entre els municipis d'Almatret al Segrià i Riba-roja d'Ebre a la Ribera d'Ebre. És el cim més alt de la comarca del Segrià (Lleida).

Muntanyes de Catalunya (Tibidabo)

És una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi). En el mateix cim hi ha un parc d'atraccions i el Temple Expiatori del Sagrat Cor.
Antigament el nom era Puigserola o Puig de l'Àliga, nom que venia del llatí Podium Aquilae que sembla que ja l'hi havien posat els romans, i que es referia a la gran vista que oferia el cim de la muntanya i que deixava albirar fins i tot la serra de Tramuntana de Mallorca els dies de cel clar. L'origen del topònim Tibidabo és incert, però sembla que és de la mateixa època que altres topònims religiosos de Barcelona, com ara Vall d'Hebron i Mont Carmel. «Tibi dabo», en llatí, vol dir «et donaré», i és una expressió dels Evangelis, en la Bíblia. Quan Satanàs porta Jesús a un mont molt alt, i per a temptar-lo, li mostra tots els reialmes del món, dient-li: «Tot això et donaré si, prostrant-te, m'adores» o, en llatí, haec omnia viderunt tibi dabo si cadens adoraveris me (Mateu, 4:9). Una explicació popular vol que, al segle XVII un rei va visitar el cim de Collserola i fou esbalaït davant la panoràmica que es dominava d'aquell punt estant: la ciutat de Barcelona, els pobles de la rodalia, el port i la mar... Aquella visió li va recordar el susdit passatge evangèlic, cosa que va compartir amb els que l'acompanyaven.

Llacs de Catalunya (Estany de Castieso)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.369 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.

La seva conca està formada per les Pales de Cubieso des del sud-oest al nord-est i per altres serres i muntanyes més baixes a la resta de costats.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de la muntanya, de l'Estany Morto i d'un altre estanyet proper. De l'estany de Castieso, l'aigua va cap a l'Estany de Cubieso, mitjançant un petit conjunt d'estanys intermedis més petits.

Llacs de Catalunya (Estanyets de Llevata)

Són dos estanyets del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situats a l'extrem nord de l'antic municipide Benés, de l'Alta Ribagorça. Estan situats al nord del terme, molt a prop del límit amb el terme de Vall de Boí, de l'Alta Ribagorça, a llevant del Cap de les Raspes Roies i al sud-oest del Tuc de Moró. Les seves aigües davallen cap al sud a través del barranc Gros, cap al riu de Manyanet

Llacs de Catalunya (Estanys de Basturs)

Són dos estanys situats a la falda nord del Mont de Conques i propers als pobles de Basturs i Sant Romà d'Abella, pertanyents al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà,

Estan situats a poc més d'un quilòmetre al sud-est de la població de Basturs, i són accessibles per pistes locals asfaltades, tant des de Basturs com des de la carretera de Sant Romà d'Abella. Des d'aquest poble és una pista sense asfaltar la que enllaça els dos indrets. També s'hi accedeix per una pista rural no asfaltada, però en bon estat, des de Conques.
Durant el 1938 els Estanys de Basturs foren escenari d'un dels episodis de més violència a Catalunya de la Guerra Civil, anomenat Front del Pallars. Molt a prop dels estanys encara hi ha restes de trinxeres i nius de metralladores, sobretot al vessant septentrional del Mont de Conques.