Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Montsant)

O la Mare de Déu de Montsant, és una ermita del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Es troba a 1035 m d'altitud, a dalt de la carena de la Serra del Montsant, en el seu vessant nord, a prop de la localitat d'Albarca (poble del terme municipal de Cornudella de Montsant), dins el terme de la Morera de Montsant i just al límit municipal amb Cornudella de Montsant. De les moltes ermites existents al macís del Montsant, és la que es troba a més alçada, concretament a 1.025 metres, molt a prop de la Roca Corbatera, el cim màxim del Montsant, i a l'inici del barranc dels Pèlags.
Construït amb paredat i carreus als angles i arcs. Es tracta d'una sola nau de planta rectangular amb volta d'aresta, amb coberta a dues aigües sostinguda per arcs apuntats i una volta de creueria octopartida a la capçalera. La portalada és als peus, a la façana principal, amb un arc de mig punt adovellat i l'escut d'Escaladei amb la data de 1741 a la clau. Damunt la porta es pot veure una fornícula molt poc conservada. Corona aquesta façana principal una espadanya d'un sol cos feta amb carreu. A l'interior es poden observar arcades ressaltades amb el paviment enrajolat i el presbiteri realçat respecte del conjunt.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Roc de Cabacés)

És una ermita del municipi de Cabacés (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. És una petita construcció sota una balma, de planta rectangular, amb un absis quadrat, separat de la nau per un petit arc triomfal sostingut per dues mitges columnes. La volta és de creueria. A cada costat de la nau hi ha una capelleta, una de les quals és buida i l'altre amb una imatge. A cada costat de les columnes s'obre una porta que mena una a la sagristia (sota la roca) i l'altra a restes de l'ermitori. El terra és enrajolat i les parets enguixades i pintades. La façana, reconstruïda en part, presenta una porta principal en arc de mig punt i de maó, dues finestres i una porta auxiliar que mena a la sagristia. Un campanar d'espadanya, separat de l'ermita s'alça sobre un bloc de conglomerat proper.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Mercè)

És una església del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una petita església d'una sola nau, amb presbiteri més alt que la resta del conjunt. La façana té un finestral allargat i un campanar d'espadanya de dos pisos, el primer dels quals és amb una arcada ogival i el segon d'obra de maó corresponent al període barroc.
L'església és bastida amb gres vermell, amb blocs de mides regulars que arriben al peu de l'espadanya. Tots els murs foren arrebossats, segurament al S.XVIII, quan es feren les noves esglésies i s'aixecà la segona espadanya. L'interior és tot enguixat i les formes han quedat extremadament dissimulades, mantenint una coberta amb volta de canó rebaixat.

Pintors Catalans (Eugeni Fornells Juncosa)

Reus (Tarragona), 1882 - Santa Fé (Argentina), 1961. Va ser un pintor català. Va fer els seus primers estudis artístics a Reus, a l'Acadèmia Fortuny amb el mestre Ramon Casals i Vernis. Es traslladà a Barcelona, on va donar diversos cursos com a professor de dibuix en col·legis privats. Va ser amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic. El 1908 es va casar i emigrà a Buenos Aires, i, després d'una curta temporada, s'establí a Rosario, on instal·là el primer taller de vitralls, "Vitraux d'Art". El 1914 va crear l'Agrupació Artística Catalana de Rosario, que va fusionar-se amb el Centre Català de Rosario. Va ser professor d'art a l'Associació de Foment de Belles Arts (1913), organitzador dels cursos de dibuix i professor a l'Ateneu Popular (també el 1913), que el comissionà, l'any 1916, per estudiar els mètodes i funcionament de diverses associacions culturals espanyoles. Va aprofitar per visitar Reus, i va pronunciar a l'Ateneu Obrer d'aquella ciutat diverses conferències sobre art. Aquell any va publicar alguns dibuixos seus a la premsa local. En tornar, va ser professor de dibuix a l'Escola d'Art Municipal Manuel Musta, de Rosario. Va ser director artístic de les revistes Teatro, Con Permiso i Athenea, i els seus dibuixos es publicaren a revistes de prestigi com Caras y caretas. Membre del consell assessor d'arts plàstiques a la Direcció Municipal de Cultura de Rosario, va ser també, president de l'Associació Argentina d'Artistes Plàstics. L'any 1932, va guanyar el premi Saló de Tardor i, el 1936, el premi Adquisició Municipal de Buenos Aires. Les seves obres figuren als museus de Rosario, Buenos Aires, Pergamino, Montevideo i Bahía Blanca.

Pintors Catalans (Felip Abàs i Aranda)

Calaceit (Terol), 1777 - Madrid, 1813. Va ser un pintor català de la Franja. Va ser nomenat pintor oficial de l'Ajuntament de Madrid en 1813, poc abans de la seva mort. El 1793, amb 16 anys, ingressa a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa, fundada l'any anterior. Quatre anys més tard, en 1797, obté el primer premi en Pintura, per la còpia (segons les bases del concurs) del quadre “Samarità” de Michelangelo Buonarroti.
Anys més tard, 1805, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa el va nomenar acadèmic supernumerari, grau molt proper al de mestre, sent el primer acadèmic supernumerari d'aquesta corporació. Es traslladà després d'obtenir el primer premi de pintura a Madrid, en 1798 per continuar els seus estudis sota la direcció de Goya a la Real Academia de Bellas Artes de San  Fernando.
Va optar als premis organitzats per a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1802 i 1805. En la primera ocasió va ser tercer, després de dos desempats pel segon lloc.
Poc es coneix de la seva vida després de les acadèmies, hi ha documentació de treballs o actuacions puntuals, la qual cosa pot donar una idea de com va ser la seva vida.
- Va actuar com a taxador en 1812 en la partició dels béns del matrimoni Goya - Bayeu que es van considerar ganancials a la mort de Josefa Bayeu.
- Se sap que va contreure matrimoni i que va tenir almenys una filla, ja que una de les seves obres documentades per M. Osorio a "Galeria Biogràfica d'artistes espanyols del segle XIX" es diu Una de les seves filles.
- Se sap de la seva actuació en l'obra Al·legoria de la vila de Madrid de Goya en 1810. En 1812 el medalló amb el retrat del rei Josep I va ser cobert i posteriorment descobert per Felipe Abàs sota la supervisió de l'autor de l'obra
Poc després del seu treball en l'obra Al·legoria de la vila de Madrid va ser nomenat Pintor Oficial de l'Ajuntament de Madrid, títol lliurat per Goya. Encara en una capital controlada pels francesos i Josep I durant la Guerra del Francès. Va morir dos dies més tard, en data no coneguda però se sap que al moment de la seva mort, tenia 36 anys.
Poc després de la seva mort, el rostre del rei Josep I en el quadre Al·legoria de la vila de Madrid va ser cobert una altra vegada, per un altre deixeble de Goya, en aquesta data ja és segura la mort de Felipe Abás.

Pintors Catalans (Antoni Fabrés i Costa)

Barcelona, 27 de juny de 1854 - Roma, en 1936. Fou un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista molt influenciat per Fortuny. Fill de Gaietà Fabrés i de Magina Costa, va néixer a la vila de Gràcia. El seu pare fou el seu primer mestre tan de pintura com d'escultura, demostrant des de molt petit extraordinàries habilitats. El 1867 obté una medalla i ingressa a l'Escola de Llotja de Barcelona estudià escultura. El 1875 va rebre un premi pel qual va marxar pensionat a Roma on aviat va deixar de realitzar escultures i va consolidar la seva mestria en la pintura. Treballà a Barcelona entre 1886 i 1892, quan va marxar a viure a París, on el seu prestigi internacional augmentà, gràcies al suport del seu marxant Adolphe Goupil i als nombrosos premis guanyats. El president de Mèxic, Porfirio Díaz, el va nomenar Inspector General de Belles Arts de Mèxic, càrrec que ostentà fins al 1908. Tornà a Roma on morí el 1936.

Pintors Catalans (Josep Espinalt i Torres)

Santpedor, 1854 - Manresa, 1896. Fou un pintor català del segle XIX. Fill d'un teixidor, de la formació de Josep Espinalt se'n sap molt poc. Es va formar artísticament a l'Escola de Belles Arts Llotja de Barcelona i a París, tot i que la majoria dels artistes de l'època viatjaven a formar-se a Roma. Tradicionalment s'accepta l'any 1879 com a data d'arribada d'Espinalt a Sabadell, procedent de Barcelona, on es va establir en una casa de l'industrial Manuel Corominas i esdevingué el seu protegit. Especialitzat en la pintura decorativa basada en el realisme, tot i que amb influències romàntiques, també va dedicar-se a la pintura de cavallet, sobretot a les natures mortes, les representacions florals i la figura humana.
A Sabadell va fer els murals decoratius del Saló dels Pares Escolapis, mitjançant olis sobre teles enganxades a les parets. Fou un dels fundadors de l'ambient artístic local, que girava al voltant del Cercle Sabadellès i, posteriorment, de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell entre d'altres, on també va exercir de professor de pintura. Entre els seus deixebles es troben Joan Vila-Cinca, Joan Figueras Soler i Francesc Pulit Tiana. Així, va ser un dels participants de la primera exposició que aquesta Acadèmia va organitzar l'any 1882 i de la que el 1887 va fer a l'Ateneu Sabadellenc, on va presentar sis pintures de petit format amb fruites. Consta, igualment, que el 1889 exposava una pintura amb raïm a l'aparador de la botiga de Cosme Cuberta, al carrer de Gràcia de Sabadell i que participava en l'exposició de l'Acadèmia a l'Ateneu Sabadellenc amb un paisatge, una pintura de flors, quatre plats amb flors i dos caps d'estudi, que van obtenir molt bones crítiques. En l'exposició que el 1890 va fer l'Acadèmia a l'Ateneu Sabadellenc va presentar les obres Niña arreglando unas flores, El músico de la murga, un cap d'estudi i dues petites pintures de flors. Aquest mateix any va participar de nou en l'exposició de pintures que alguns artistes sabadellencs van organitzar a l'establiment de Cosme Cuberta, presentant un retrat del pintor Narcís Giralt, un estudi d'una monja i unes flors.
El 1891 va participar en la primera exposició de Belles Arts de Barcelona amb una natura morta de flors (cat. 179), una marina (cat. 180) i una pintura al·legòrica titulada Idilio. (cat. 181) i aquest mateix any va caure malalt. La premsa es féu ressò que la seva situació econòmica era molt precària, la qual cosa va fer que sorgís la idea de recaptar diners en benefici seu per mitjà d'una rifa però no s'arribà fer, ja que poc després va morir a Santpedor. Després del seu traspàs, l'Acadèmia va organitzar una exposició d'homenatge que recollia part de la seva obra.

Pintors Catalans (Josep Escudé Bartolí)

Reus 1863 - Barcelona 1898. Va ser un pintor català, germà del geògraf i estadístic Manuel Escudé i Bartolí. Fill d'un mestre fuster, va aprendre dibuix a Reus i amb 16 anys va ingressar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Molt jove encara, va viatjar per Itàlia i s'instal·là a Roma, amb una beca concedida per l'Ajuntament de Reus. Durant la seva estada a Roma va fer-se amic del pintor també reusenc Baldomer Galofre, que li va donar ajuda moral i material. Escudé pintava quadres de temàtica històrica i anecdòtica d'una mida immensa, com era moda en aquella època a Itàlia. Va vendre alguns quadres a Roma, i tenia bona crítica de la premsa italiana. Va presentar un quadre a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, amb el nom d'"Els Suliotes", que va ser comprat pel Museu d'Art Modern. Va exposar a Barcelona i a Madrid, sempre quadres de grans proporcions i de temàtica històrica. Va ser un dels decoradors, el 1891, del Casino de Múrcia, i el 1894 es domicilià a Barcelona. Malalt, el 1897 la societat El Círcol, de Reus, va organitzar un sorteig d'alguns quadres d'ell per ajudar-lo en la seva malaltia. Va morir quasi en la indigència a Barcelona el 1898