jueves, 17 de enero de 2019

Muntanyes de Catalunya (Cap de la Pleta Mala)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida).
El pic, de 2.692,9 metres, s'alça a la carena que separa la Vall de Sarradé (O) i la Vall de Sant Nicolau (SE); amb el Cap de les Pales del Planell Gran al nord-est i el Serrat dels Ginebros al sud-oest.

Muntanyes de Catalunya (Pic de la Bassera)

És una muntanya de 2693 metres d'altitud que es troba entre els termes municipals de les Valls de Valira, de la comarca de l'Alt Urgell i d'Alins, de la comarca del Pallars Sobirà i una punta del terme comunal de la Massana, d'Andorra.

És a llevant de la capçalera del Barranc de Bords, a l'extrem meridional de la vall de Tor. Es troba al sud-oest de la Torre de Cabús i al nord-est del cim, homònim, de la Torre de Cabús.

Muntanyes de Catalunya (Pic dels Feixans del Prat)

És una muntanya de 2.697 metres que es troba al municipi d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida).

Muntanyes de Catalunya (Tuc de Monges)

O des Monges és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situat en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica, en la provincia de Lleida. El nom prové dels "monjos" i no de les "monges", com es podria pensar.

El pic, de 2.698,6 metres, es troba en la Serra de Tumeneia, que separa la sud-oriental Capçalera de Caldes de la nord-occidental Vall de Valarties. Està situada a l'est-nord-est del Tumeneia i al sud-oest del Coret de Oelhacrestada. Als peus del seu vessant meridional es troba l'Estany de Monges. 
La ruta més habitual és des del Refugi Joan Ventosa i Calvell, via la riba meridional de l'Estany de Travessani i Estany de Monges.




Rius de Catalunya (Llobregat)

És un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.
El nom deriva del llatí rubricatus, mot que significa vermell i fa referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color. Alhora, aquest terme s'hauria transformat en lubricatus per dissimilació. Lubricatus es deriva del mot lubricus que significa "relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues versions tenen una certa relació.
El seu traçat travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s'engorgi a Cercs, al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell.

De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, s'orienta després a ponent, al solc prepirinenc, a la Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija, per l'esquerra, i a Guardiola de Berguedà s'hi troba l'aiguabarreig amb les aigües del Bastareny, que baixa del Cadí i poc després les aigües del Riu de Saldes, procedent del Pedraforca, ambdós tributaris per banda dreta. A Guardiola de Berguedà hi trobem l'inici del canal industrial de Berga, obra inaugurada l'any 1899 i impulsada per l'enginyer Marcel·lí Buxadé, que porta l'aigua del riu a la capital de la comarca del Berguedà. És en aquest municipi on el riu abandona el solc prepirinenc en travessar el muntanyam calcari encavalcat de l'Alt Berguedà per l'estret congost de Fígols (municipis de Cercs i la Nou).

En el seu camí cap al sud, l'aigua del riu que no ha estat canalitzada alimenta l'embassament de la Baells, inaugurat el 1974, amb una capacitat de 109,43 hm³ i que està situat a Cercs. El riu entra a la Depressió Central. Després de l'embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals (Olvan, Avià, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Manresa...). Fa uns anys s'aprofitaven les aigües del Llobregat per produir l'energia elèctrica que necessitaven les màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses colònies tèxtils amb rescloses i canals llarg del riu. Actualment continuen en funcionament nombroses minicentrals elèctriques que fan que el cabal del riu disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams, especialment en temps de sequera.

Prop de Balsareny hi ha l'inici de la Séquia que fou construïda per ordre del rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l'aigua del Llobregat a Manresa.
En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant progressivament el seu cabal: riera d'Olvan i de Clarà a Gironella; riera de Merlès a Puig-reig; riera Gavarresa a Cabrianes; el Calders a Navarcles...

A Castellgalí, el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar notablement el seu cabal.
Més endavant travessa la Serralada Litoral, A Monistrol inicia un enorme canyó per l'extrem oriental de Montserrat, que acaba a la Puda, i s'obre a la depressió del Vallès i del Penedès, la qual travessa per Olesa de Montserrat, fins a Martorell on rep les aigües d'un altre afluent molt important: el riu Anoia, i passa sota el pont del Diable. Pocs quilòmetres després rep la riera de Rubí i franqueja el darrer congost. Finalment, eixampla la vall i dóna lloc a la plana del delta, d'una gran densitat demogràfica, agrícola i fabril on el Llobregat és molt aprofitat tant pels horts i camps de fruiters com per a les fàbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges.

Desemboca formant un vast delta d'uns 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona, així com diverses reserves naturals d'importància a nivell europeu. El curs del riu s'ha modificat a la seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logística del transport de mercaderies.
En aquesta zona s'hi troben nombroses localitats tradicionalment agrícoles (que inclouen Llobregat en el seu nom, com Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat) que viuen una pèrdua d'aquesta activitat per la forta pressió per obtenir sòl per a ús industrial.


Rius de Catalunya (Besos)

És un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

La seva conca procedeix dels termes municipals d'Aiguafreda, Figaró-Montmany, la Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló i Mollet del Vallès, però, pròpiament, discorre pels de Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs. El cabal del Besòs és típic de la Mediterrània, molt irregular al llarg de l'any.
La conca del Besòs, amb una superfície de 1.038 km², es troba emmarcada entre les serralades Prelitoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès. Els punts culminants de la divisòria d'aigües són: el Pla de la Calma (1.350 m) i el Tagamanent (1.055 m), al Montseny; la Mola (1.100 m) i el Montcau (1.035 m), a Sant Llorenç de Munt; el Tibidabo (512 m), a Collserola, i el Corredor (634 m).

La major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la serralada Prelitoral i configuren una xarxa de drenatge asimètrica, l'eix principal de la qual està format pels cursos fluvials del Congost i Besòs, al qual s'uneix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll. La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 km. La conca té un règim hidrològic típicament mediterrani amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2 m³/s a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor.

La conca és deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l'aigua que consumeix. S'hi troben dos aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 hm³. Tot i ser una conca petita, presenta una gran diversitat d'hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats: la muntanya, que envolta la conca amb espais d'interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la Serra de Marina); les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l'Àrea metropolitana de Barcelona.

L'activitat agrícola, que va ser predominant fins a la dècada dels any 1960, quan ocupava la major part del sòl disponible, ha deixat pas a la indústria, que a poc a poc va ocupar el sòl dedicat a l'agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat a prop dels rius. El tipus d'indústria a la conca és molt variat; hi són representats gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors. És lloc de pas d'importants vies de comunicació que se situen vora els rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-la Jonquera, l'autovia C-17 i l'autopista A-7. La Conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de dos milions d'habitants que en són tributaris.


Rius de Catalunya (Tordera)

És un riu de Catalunya. Neix al Montseny entre les Agudes i el Matagalls i desemboca al mar Mediterrani formant el delta de la Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar.

La Tordera neix a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal al Montseny. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. Es diu que el seu delta té una superfície de 8 km². La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa (superficialment), i d'ell en treuen l'aigua molts dels pobles propers.

El riu era ja conegut en l'època romana tal com ho testifiquen alguns historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolemeu, malgrat que no coincideixen en el nom, essent potser el més conegut el de Flumen Tarnum. Durant l'època medieval es coneix com a Tordaria o Torderia.
La desembocadura de la Tordera és una zona humida de Catalunya considerada un espai d'interès natural i situada dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 que s'anomena "Riu i Estanys de Tordera". El riu Tordera forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols i constitueix un espai d'elevat interès, especialment pels ocells migratoris que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi en èpoques migratòries.

La vegetació de ribera la constitueixen primordialment bosquetons d’oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l’expansió de la canya (Arundo donax), en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s’hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).

Entre els hàbitats d'interès comunitari apareixen, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera" i 3290 "Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion" i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 "Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes".

Pel que fa a l'avifauna, s'hi observen espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).

En línies generals aquest és un espai molt degradat en què s’acumulen els problemes comuns de tot el litoral català: contaminació de les aigües -en aquest cas d’origen industrial, pels polígons de Sant Celoni-, ocupació dels marges inundables amb construccions i usos diversos, creixement urbanístic, sobrefreqüentació humana, deixalles, trepig, etc.

És destacable l'ocupació de gran part del marge esquerre més proper a la desembocadura per un càmping, que estreny notablement la llera. S'ha construït una escullera al marge dret, al costat de la desembocadura, que evita la formació de la llacuna que anteriorment es formava al sector més proper al mar. Aquest espai permetria acollir molts més ocells en migració o nidificants dels que actualment acull, però veu molt reduït el seu potencial ecològic pels factors esmentats