sábado, 8 de diciembre de 2018

Muntanyes de Catalunya (Pic de la Tallada Llarga)

És una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El pic, de 2.747,9 metres, s'alça a la carena que separa la Vall de Colieto (S) i el Circ de Colomèrs (N); amb el Tuc de Lhuçà a l'oest-nord-oest, i el Tuc de Balaguera a l'est.

Muntanyes de Catalunya (Pic de Travessani)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida).
"Travessani deriva del basc "ata-be-atz-andi", la gran penya sota el port (referint-se al port de Colomers), o bé de "arte-baso-andi", entre grans precipicis".
El pic, de 2.754,7 metres, s'alça a la carena que separa la Capçalera de Caldes (NO) i la Vall de Colieto (SE). Està situat al nord-est de les Agulles de Travessani i a l'oest del Pic Nord de Travessani.

Dues són les opcions més habituals:
Primer anar a buscar el Coll de Travessani (podeu consultar les rutes referenciades al seu article) i el Pic Nord de Travessani després.
Sortir des del Refugi Joan Ventosa i Calvell direcció est i vorejar, per llevant, les Agulles de Travessani buscant la collada que, al nord, es troba entre el Pic de Travessani i el Pic Nord de Travessani.


Literatura Catalana (Bernat Vidal i Tomàs)

Nacio en Santanyí (Illes Balears), el 12 de noviembre de 1918 - Fallece en Palma de Mallorca (illes Balears), en 1971. Era farmacéutico, escritor, historiador y dinamizador cultural.
Figura clave en la recuperación de la lengua catalana y en el relanzamiento y la modernización de la literatura insular en la primera posguerra. Gran lector y conocedor de la expresión poética, ejerce una maestría reconocida, aunque informal, sobre la Generación del 50, sobre todo en Blai Bonet.

Es autor de una obra de creación breve, pero pionera y de una gran calidad. Cabe destacar Memòries d'una estàtua (1953) y la recopilación de narraciones La vida en rosa (1957). Su poesía es recogida en el volumen El viatger (2002).
Hombre de curiosidades universales publica más de quinientos artículos repartidos entre diferentes periódicos y revistas. Por otra parte no se puede olvidar su labor de estudioso y divulgador de la historia de Santanyí y del siglo XIX mallorquín, de conferenciante y activista cultural.
En 1958 funda y dirige, con Andreu Julià y Perico Pomar, Santanyí, quincenal que traspasa las metas del término para convertirse, gracias a su intervención, en una de las publicaciones más interesantes de la recuperación cultural de la posguerra en Mallorca.
Si la crítica ha podido hablar de una tradición literaria, o incluso de una escuela de Santanyí, es gracias a la maestría que ejerce Bernat Vidal sobre Blai Bonet, Llorenç Vidal, Miquel Pons, Antònia Vicens y Antoni Vidal Ferrando, todos ellos autores de Santanyí.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Antoni Vidal Ferrando)

Nacio en Santanyí (Illes Balears), el 9 de setembre de 1945. Es poeta y narrador. Maestro de profesión, su obra poética parte de su identidad isleña para construir un discurso sobre el ser humano contemporáneo. Como poeta ha ganado los premios Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 y 1995), el Cavall Verd - Josep M. Llompart de la crítica (1993), y la Flor Natural en los Juegos Florales de Barcelona (1994), entre otros. De sus libros podemos destacar Calvari (1992), El batec de les pedres (1995), Cap de cantó (2004), Gebre als vidres (2012) y Aigües desprotegides (2018). En los últimos años se han publicador diversas antologías poéticas, entre ellas, El jardí de les delícies (2005), en edición bilingüe catalán-castellano, y A cops de ferro i àlgebra (2005), de D. Sam Abrams. En el año 2008 se publicótoda su poesía en un solo volumen, Allà on crema l'herba: Obra poètica (1986-2007). Su último poemario es Aïgues desprotegides (2018).

Como narrador se ha de recordar su trilogía sobre la Mallorca del siglo XX, iniciada con Les llunes i els calàpets (1994) y completada con La mà del jardiner (1999), premio Sant Joan de novela y L'illa dels dòlmens (2007), premio de la crítica Serra d'Or. También cabe destacar su dietario Amors i laberints (2010).
Durante un tiempo se ha dedicado a la historia y, como resultado de esta etapa han salido algunos ensayos, el más importante a citar es La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920).
Actualmente vive en Santanyí, la tierra de sus sueños, donde tuvo como maestro los poetas Blai Bonet y Bernat Vidal i Tomàs. En 2017 el Ayuntamiento de Santanyí creó el Premio Antoni Vidal Ferrando de narrativa, que se concedió por primera vez en 2018.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Jaume Vidal i Alcover)

Nacio en Manacor (Illes Balears) el 29 de mayo de 1923 - Fallece en Barcelona, 2 de enero de 1991. Es autor de una extensa obra poética, narrativa, teatral y ensayística. Licenciado en Derecho y Filología Románica, y doctorado en Filología Catalana. Fue profesor de Literatura y Crítica Literaria en la Universidad Rovira i Virgili. Publicó varios estudios de literatura catalana, ediciones críticas y trabajos sobre folclor y tradición oral. Basó su obra creativa en la verosimilitud aristotélica, en la que las referencias literarias de un autor erudito se combinan con la ironía, el humor y la pasión por la vida. En ella destacan Sonets a Eurídice (1962), Premio Joan Alcover; Les quatre llunes (1969), Premio Víctor Català; Terra negra (1970), Premio Carles Riba, o la tetralogía de novelas Els anys i els dies. En 1988 se le concedió, por su trayectoria literaria, la Cruz de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Vertió al catalán, entre otras, la obra de Marcel Proust A la recerca del temps perdut, publicada póstumamente en 1992.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana ( Helena Vidal i Fernàndez)

Nacio el 1 de abril de 1946, es traductora y autora de diversos estudios sobre la lengua y la literatura rusas. 
Hija de maestros republicanos exiliados. Estudia Filología española en la Universitat de Barcelona, que compagina con estudios de Filología rusa en Aix-en-Provence y Moscú. Ejerce de profesora de lengua y literatura rusas en la Universitat de Barcelona desde 1978 hasta 2009. Se especializa en el ámbito de la didáctica de lenguas en general y del ruso en particular. 

Compagina el trabajo universitario con la traducción de obras de los grandes autores rusos. En 2012 recibe el premio de la Crítica Serra d'Or por la traducción de Armenia en prosa i en vers de Óssip Mandelstam. También tiene publicados artículos y prólogos sobre literatura rusa y manuales para el aprendizaje del ruso. 

https://www.escriptors.cat/