Esglésies romaniques de Catalunya (L'església de Santa Maria del Puig)

O Ermita del Puig és una obra del municipi d'Esparreguera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una construcció romànica sobre un petit altiplà elevat sobre la vall del riu Llobregat. Edifici que s'aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. És una església de planta de creu llatina amb una sola nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular. Té dues capelles laterals a manera de fals transsepte afegides amb posterioritat a l'obra romànica. Al creuer s'aixeca un cimbori de planta ovalada inscrit en un rectangle amb estructura de prisma octogonal a l'exterior, molt desfigurat degut al pes del campanar de torre que hi ha a sobre i que, almenys en la forma en què ens ha pervingut, és posterior a l'obra romànica. En l'edifici, que evidencia moltes reconstruccions, es pot reconèixer l'aprofitament de la paret nord, preromànica, feta amb reble i pedres, llosetes i grans còdols, alguns disposats en espiga, tot plegat embegut en un morter molt abundant.
Interiorment ha estat folrada amb una paret romànica. L'absis, sense arcuacions, és d'obertura molt ampla i, en canvi, poc profunda, característica que, dins del romànic, indica una datació avançada. S'hi obren tres finestres, la central més gran, totes d'esplandit interior, la part exterior de les quals és formada per dos arcs i el seu ampit és inclinat. L'aparell d'aquest absis, de carreus mitjans i petits, és disposat amb molta regularitat. L'absis era decorat amb pintures, de les que només en resten alguns vestigis entre la paret romànica original d'obertura de l'absis i l'arc gòtic afegit

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Joan del Pla)

O Sant Joan de l'Erm de la Palma és una capella romànica del segle xi, possiblement d'origen preromànic, documentada el 1313 i que està situada al poble de la Palma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat. La capella és d'una nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular amb arcuacions i lesenes. Vora l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola practicada en el gruix del mur de factura posterior a l'edifici. Al davant mateix, al mur sud, hi havia una altra absidiola igual però fou enderrocada. L'absis és decorat per un fris d'arcuacions cegues agrupades de quatre en quatre entre lesenes. L'aparell és de carreus petits.
A migdia s'obre la porta originària del conjunt; és de mig punt i extradossada per una filada de dovelles primes; ran seu hi ha un esvoranc. A ponent s'obre una altra porta que és de construcció moderna. Conserva encara, si bé envaïda per la vegetació, la coberta de lloses de llicorella

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Església parroquial de Santa Coloma de Cervelló)

És una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església és d'una nau, amb capelles laterals afegides al segle XVI, que es cobreixen amb volta d'arestes. Al lloc on devia haver-hi l'absis, a llevant, hom obrí el 1594 el portal actual, amb llinda monolítica i rebranques de pedra. La volta de la nau és de canó seguida, una mica apuntada. A ponent conserva l'aparell ben escairat en carreus (visibles a l'interior) d'un romànic tardà, de la fi del segle XII o primeria del segle XIII, i una finestra en forma de creu. L'ull de bou superior és més tardà. El campanar, de planta quadrada és a migdia, on hi ha també la sagristia moderna i, al sud-est, una construcció rectangular, coberta amb embigat que es comunica amb un pas elevat sobre el camí, d'arcs carpanells, que comunica l'església amb la rectoria propera

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Ponç de Corbera)

És una església romànica erigida al segle xi en estil romànic llombard dins del terme municipal de Cervelló (Baix Llobregat). Es troba dins del terme municipal de Cervelló (Baix Llobregat), però la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle xiv la denominació de l'església sigui "de Corbera", i que finalment esdevingués sufragània de les parròquies de Corbera de Llobregat. Originalment formava part del monestir benedictí del mateix nom que inicialment fou un priorat benedictí que depengué de l'Abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Sant Ponç de Corbera és un antic priorat benedictí, situat en un esperó del massís de Garraf, dins el terme municipal de Cervelló, encara que depèn eclesiàsticament de la parròquia de Corbera de Llobregat, des d'on és accessible per una pista. L'església, única resta del monestir, és un edifici d'una nau i creuer, capçat per tres absis semicirculars. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori de planta quadrada que fa de base al campanar de torre, de dos pisos, amb finestres geminades al pis superior. La nau es cobreix amb volta de canó, sobre tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts també amb voltes de canó, disposades paral·lelament a la de la nau (com si fos una església de tres naus) i comunica amb aquesta a través d'un gran arc sostingut per pilars de secció semicircular. La cúpula oberta al creuer reposa sobre dos arcs paral·lels, més elevats. En els murs de descàrrega d'aquests dos arcs neixen trompes còniques que donen una base

Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic, en sèries de dos arquets entre lesenes i en els absis per grans arcs que es prolonguen en lesenes. A l'interior de l'absis central trobem tres nínxols oberts al gruix del mur i al capdamunt tres finestres de doble esqueixada, les absidioles en tenen una de central. L'absis principal i l'absidiola dreta conserven fragments de pintures murals romàniques, amb motius vegetals i geomètrics, que semblen correspondre a finals del segle XII o principis del XIII.
L'accés actual és a ponent per una senzilla porta de mig punt adovellada amb les pedres vermelloses. Per sobre seu trobem dues finestres de mig punt. Corona la façana un finestral geminat amb el capitell esculpit.
Can Cases és un edifici rural construït damunt les restes de l'antic cenobi de l'església romànica de Sant Ponç (segle XI). La construcció actual tanca l'esplanada de la façana pel costat sud, on té l'entrada la casa, amb portal i pati. Les edificacions annexes estan parcialment adossades a la façana de migjorn de l'església

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Mare de Déu de Bruguers)

O Ermita de Bruguers és un edifici originalment romànic del segle xiii al poble de Bruguers a mig camí dels nuclis de Begues i Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi venera la Mare de Déu de Bruguers, una marededéu trobada. Edifici d'una sola nau, absis semicircular ornamentat amb dues lesenes i una imposta de cornisa sostinguda per permòdols. Té quatre capelles laterals, cor, volta de canó apuntadat i trona. L'arc triomfal també és apuntat. La nau va ser allargada per ponent la primera dècada del segle xvi, quan se li afegí el cor gòtic de volta ogival, un absis semicircular amb mènsules i finestra, un portal gòtic-renaixentista i un campanar de cadireta truncat.

La façana principal, a ponent, és gairebé quadrada. L'horitzontalitat es trenca per un campanar d'espadanya. La llinda de la porta d'accés està ornada amb els escuts de la família March (que figuren també en la clau de volta del cor). A sobre la llinda hi ha un arc de mig punt. Són interessants els contraforts que incorporen les capelles, en una solució del gòtic català. L'exterior de l'absis està delicadament decorat amb franges llombardes, Malgrat les modificacions, l'ermita presenta una tipologia bàsicament romànica.
Cor cobert amb una volta gòtica rebaixada, la clau de la qual duu l'escut dels Marc (tres rodes dentades). Els permòdols dels angles, d'on arrenquen els nervis de la volta representen els símbols dels evangelistes Joan, Lluc i Mateu i el quart té un altre àngel. Al xamfrà que es forma quan la nau s'obre al cor, al costat nord hi ha una trona per a la predicació, accessible per una estreta escala que surt de la capella lateral propera. Aquesta trona té cinc costats i acaba en una agulla rematada per un petit cap.

El portal, descarregat per un arc sobre la llinda, té una mena de gablet o guardapols gòtic apuntat, que devia acabar en un floró que no s'ha conservat. Dins aquestes motllures hi ha una Mare de Déu petita i als costats l'escut dels Marc. A banda i banda d'aquesta mena de frontó gòtic hi ha dues gangues de pedra sense treballar, com si hagués quedat inacabat. Als laterals, emmarcats pel fistó del guardapols, hi ha uns caps. A la part superior del brancal motllurat de la porta hi ha els caps d'uns angelets. La Mare de Déu de Bruguers és una imatge gòtica de finals del segle xiv, a la capella hi ha una còpia, ja que l'original es conserva a la rectoria.

 

Cineastes Catalans (Marc Recha i Batallé)

L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 18 d'octubre de 1970) és un guionista i director de cinema català.  L'any 1987 viatjà fins a París gràcies a una beca concedida per la Generalitat de Catalunya. L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona per la seva pel·lícula L'arbre de les cireres, el 2001 amb el Premi Ondas al millor director per Pau i el seu germà i el 2002 amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de CatalunyaDe formació autodidacta, després de filmar alguns curtmetratges va debutar en el format de llargmetratge amb la pel·lícula El cielo sube (1991), fins ara el seu únic film en castellà. El seu segon film, L'arbre de les cireres, ja en llengua catalana, inicia una fase en què destaca la seva preferència per filmar en ambients rurals i tranquils.
Amb Pau i el seu germà, la seva tercera pel·lícula, aconseguí ser present en la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Canes, esdevenint fins al moment l'única pel·lícula parlada en català que ha aconseguit aquesta fita. Ha estat guionista de totes les seves pel·lícules. A Dies d'agost (2006), a més, apareix com a actor al costat del seu germà David Recha.

Cineastes Catalans (Magí Murià i Torner)

Barcelona, 26 de novembre de 1881 - Mèxic DF (Méxic), 1958. Fou un director cinematogràfic i periodista català. Va dirigir el primer doblatge en català de la història. Fou el pare dels escriptors Anna Murià i Josep Maria Murià. Magí Murià procedia d'una família humil de les comarques tarragonines. El pare, Magí Murià i Brufau, de Santa Coloma de Queralt, va tenir diferents oficis i va acabar fent de policia municipal a Barcelona, mentre que la mare, Rafaela Torner i Nogués, de Reus, treballà de portera en un bloc barceloní. Magí començà la vida laboral en el món del tèxtil com a obrer. Però tenia aficions literàries i va mantenir tracte amb alguns escriptors. El 1915 va començar a dirigir la productora cinematogràfica Barcinógrafo. A part de la direcció administrativa i artística, entre el 1915 i el 1918 va dirigir personalment 10 films –5 dels quals protagonitzats per Margarida Xirgu– i va produir L'amor fa justícia. L'any 1931 Murià va ser l'encarregat de dirigir el doblatge de la primera pel·lícula doblada en català. Es tracta del vodevil francès Draps i ferro vell (Bric-a-brac et cie, 1931), protagonitzada per Fernandel.
Publicà la revista Festa (1913-1915) i va dirigir i el setmanari La Dona Catalana (1925-1934), primera publicació periòdica per a públic femení en llengua catalana –en què la cultura tenia un pes molt més important que no pas en altres revistes semblants de l'època–. Va publicar una novel·la: De l'odi a l'amor (1926), i pòstumament es va editar el seu dietari Memòries d'un exiliat (1939-1948) (2002)

Cineastes Catalans (Jordi Mollà i Perales)

L'Hospitalet de Llobregat, 1 de juliol de 1968. És un actor, guionista, productor i director català de cinema, i ha treballat amb directors com Bigas Luna, Pedro Almodóvar, Fernando Colomo, Peter Greenaway, Ted Demme o Steven Soderbergh. També és escriptor i pintor. S'estava preparant per ser administratiu quan va decidir estudiar per fer-se actor. Després de passar per l'Institut del Teatre de Barcelona i formar-se també a Itàlia, Hongria i Anglaterra va fer les seves primeres aparicions en produccions televisives, com La granja, a TV3, i també en els escenaris del Teatre Lliure.
Va debutar al cinema amb Jamón, jamón, de Bigas Luna, pel·lícula que el va fer famós, juntament amb Penélope Cruz i Javier Bardem. Posteriorment va començar a aparèixer assíduament a la pantalla gran, amb cintes com Historias del Kronen, La flor de mi secreto i La Celestina, fins a arribar a La buena estrella, interpretació que va valer-li diversos premis (Ondas, Butaca, etc.) i una nominació al Premi Goya al millor actor protagonista.

La seva actuació a El pianista va fer-li guanyar el premi Paoa al millor actor secundari al Festival de Cinema de Viña del Mar, i va tornar a actuar amb Bigas Luna a Volavérunt i Son de mar. L'any 2001 va tornar a coincidir amb Penélope Cruz a Blow, protagonitzada per Johnny Depp i que va supondre la seva incursió a Hollywood i que li va obrir les portes a altres projectes com Bad Boys II, The Alamo i Elizabeth: The Golden Age, sense deixar de banda la trilogia Les maletes de Tulse Luper.
Com a actor consolidat ha participat a Che: Guerrilla, de Steven Soderbergh i ha protagonitzat el telefilm Caravaggio (donant vida al pintor) i El cònsol de Sodoma (en el paper del poeta Jaime Gil de Biedma). Mollà ha dirigit un parell de curtmetratges, Walter Peralta i No me importaría irme contigo, i les pel·lícules No somos nadie, Cinemart i 88, i també ha escrit els llibres Las primeras veces i Agua estancada

Cineastes Catalans (José Durán)

L'Hospitalet de Llobregat, 25 de juny de 1975. És un director, guionista i productor de cinema hospitalenc. Va iniciar la seva carrera com a periodista cinematogràfic en 1999. A Andorra, va dirigir i va presentar programes dedicats al món del cinema en ràdio i televisió. Va debutar a Onda Cero Andorra amb Fila 1, en el qual va entrevistar a canviades de nom figures del cinema espanyol, com Paul Naschy, Eloy de la Iglesia, Carlos Saura, Mariano Ozores i Carmen Sevilla. A Andorra 7 Ràdio creà La Nit dels Oscars, primera retransmissió dels Oscars de la ràdio andorrana. A Andorra Televisió, la televisió nacional d'Andorra, va conduir dos programes: Fos a negre, dedicat a l'actualitat cinematogràfica, i En curt, sobre el món del curtmetratge. Així mateix, participa com a contertulià en programes d'esRadio, Canal Català TV, Radio Círculo, Ràdio L'Hospitalet i Ràdio Nacional d'Andorra. També col·labora com a articulista en mitjans de premsa escrita i digital.
En 2006 va formar part del jurat de la 50a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia (RNE). També ha estat membre del jurat del Festival de Cinema de Girona (2007) i del Fascurt (2009), festival del Masnou. En 2019 roda Gina, el seu primer llargmetratge com a director, guionista i productor, que protagonitzen Ivana Miño, Miki Molina, Manuel Galiana, Roger Pera, José María Blanco i Fermí Reixach.

Cineastes Catalans (Juan Cruz Benavente)

Barcelona, 9 de juny de 1966. És un director, guionista i productor de cinema i televisió i novel·lista català. Va estudiar Disseny Gràfic a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i es va iniciar en la interpretació com a membre el grup de teatre aficionat La companyia és grata, on coneix a José Corbacho, amb el qual trava amistat. Inicia la seva carrera com a dissenyador de forma autodidacta i, posteriorment, cursa Direcció Cinematogràfica al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya i un curs d'Estructura de Guió a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Va dirigir la seva primera obra, un curtmetratge en 1995, La Bula. L'any 1999 va fer un altre curt, El olor de las manzanas. Amb José Corbacho, ha escrit i dirigit tres llargmetratges. El primer va ser Tapes (2005), pel·lícula que va guanyar la Bisnaga d'Or en el Festival de Màlaga i gràcies a la qual va rebre el Goya al millor director novell. Els següents van ser Covards (2008) i Incidències (2015). Arran de l'èxit de Tapes, José Corbacho i Cruz van crear una productora, Hospiwood, el nom de la qual deriva de la ciutat d'on són tots dos, l'Hospitalet.
Per la televisió, ha escrit diversos guions per a Telecinco i algunes televisions autonòmiques espanyoles. El 2000 es va incorporar com a guionista de la productora El Terrat. Amb José Corbacho va dirigir dues temporades de la sèrie Pelotas (2009-2010), a La 1 de TVE. Cruz i Corbacho també van treballar junts en la primera novel·la de tots dos, People from Ibiza, publicada per Plaza y Janés el 2015

Cineastes Catalans (José Corbacho Nieto)

L'Hospitalet de Llobregat, 12 de desembre de 1965. És un actor, director, guionista i humorista català. L'any 2006 va guanyar el Goya al millor director novell per Tapas. La seva carrera en televisió està vinculada a la productora El Terrat, de la qual n'és soci i conseller de continguts. Va intervenir en programes de la matinada com Una altra cosa que s'emetia els dimarts entre el 2002 i 2004 a TV3, Me lo dijo Pérez que es va emetre durant el 1999 a Telecinco, A pèl tour que s'emetia durant els estius de 2002, 2003 i 2004 a TV3 o La última noche a Telecinco, però a Homo Zapping (Antena 3) va ser on es va fer conegut a l'estat espanyol. El 2012 va formar part del jurat de la tercera temporada de Tú si que vales (Telecinco) i va col·laborar amb Andreu Buenafuente i Berto Romero a Buenas noches y Buenafuente que va emetre aquest any a Antena 3. Després de la seva cancel·lació, va ser fitxat per Telecinco el juny de 2012 on va presentar l'efímer concurs Todo el mundo es bueno, amb Pilar Rubio, participant en noves entregues de Tú si que vales. El 14 de novembre de 2012, va presentar a Telecinco amb Soraya Arnelas el programa nocturn Cabaret Olé. Amb l'ajuda del seu amic Juan Cruz van rodar la pel·lícula Tapas (2005), que va rebre la Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga, i la Bisnaga de Plata del premi del públic i de la millor actriu (Elvira Mínguez). Corbacho va rebre el Goya al millor director novell i Elvira Mínguez a la millor actriu gràcies a aquesta pel·lícula. La seva segona pel·lícula com a director va ser Covards i es va estrenar el 25 d'abril de 2008

 

Cineastes Catalans (Antonio Chavarrías i Ocreña)

L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1956. És guionista, director i productor de cinema. Algunes de les seves pel·lícules més reconegudes són Una ombra en el jardí, premi millor òpera prima Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya (1990), Dictat (2012), exhibida en la Berlinale (2012), Les vides de Cèlia (2006), exhibida en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià o Volverás (2002), per la qual va obtenir una nominació al Premi Goya al Millor Guió Adaptat (2002).

Com a productor ha realitzat diversos projectes cinematogràfics, molts d'ells exhibits i premiats en els festivals més prestigiosos del món com Cannes, Rotterdam, Sundance o Berlín. El 1990 Antonio Chavarrías funda la seva productora Oberon Cinematogràfica, a través de la qual ha produït les primeres pel·lícules de directors com Claudia Llosa o Marc Recha, demostrant així la seva capacitat per descobrir nous talents. Claudia Llosa ha guanyat en festivals tan importants com Rotterdam o Berlín i ha estat nominada a un Oscar pel seu segon llargmetratge: La teta asustada (2009). Així mateix, Marc Recha va estar nominat a la Palma d'Or del Festival de Cannes per la seva pel·lícula Pau i el seu germà (2001)

Cineastes Catalans (Marta Balletbò-Coll)

L'Hospitalet de Llobregat, 4 de setembre de 1960. És una actriu, directora, productora i guionista de cinema catalana. Es va llicenciar en química analítica a la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat de Barcelona, va treballar com a periodista entre 1982 i 1986, i posteriorment es traslladà als Estats Units, on va estudiar un Màster (MFA) en Direcció de Cinema a la Universitat de Colúmbia, de Nova York, amb una beca Fulbright-LaCaixa.
Després de treballar com a creativa publicitària en diverses agències estatunidenques va fundar amb Ana Simón Cerezo la productora de cinema Costabrava Films, amb la qual aconseguí realitzar l'any 1995 la seva primera pel·lícula, Costa Brava (àlbum de família), una comèdia romàntica plena d'ironia que tingué gran èxit en el Festival de Cinema Gai i Lèsbic de San Francisco. També va publicar la novel·la en català Hotel Kempinsky, editada posteriorment en castellà per Editorial Egales el 2002 i coescrita amb Ana Simón Cerezo. L'any 2006 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la realització de la seva pel·lícula Sévigné