Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Pelaia de Perles)

És una capella romànica del municipi de Fígols i Alinyà, a la comarca de l'Alt Urgell. És un monument protegida com a bé cultural d'interès local. És una capella senzilla, d'una sola nau, amb l'entrada oberta a occident i capçada a l'est amb un absis semicircular. La nau és coberta amb volta lleugerament apuntada així com l'absis, de menor alçada, que presenta volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Al seu eix s'hi obre una petita finestra d'esqueixada simple coberta amb volta de canó, emmarcada exteriorment amb tosca.

La nau presenta dos cossos, essent l'occidental (de factura més basta, amb murs arrebossats i coberta de teula sobre bigues) un afegit posterior per tal de donar cabuda a més fidels, però possiblement emprat també com a abric de pastors i caminants. Ambdós espais estan separats per un arc maldestre executat al mur de càrrega que podria correspondre a l'antic mur de tancament.
La construcció combina la pedra tosca (sobretot a les cantonades i a les perforacions) i la pedra calcària, i l'única decoració que s'observa a l'exterior es troba al mur sud, prop de l'absis, on uns blocs de tosca molt desgastada semblen haver estat tallats en cimaci, per fer de cornisa. L'arc presbiteral també s'evidencia a l'exterior, com també es fa visible un canvi subtil en l'aparell del mur immediatament anterior

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria de Josa)

És l'antiga parròquia del poble de Josa de Cadí, municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), protegida com a bé cultural d'interès local. Es troba als afores, a 1 km de la població, al costat del cementiri. La construcció és d'una nau força llarga coberta amb volta de canó amb dos arcs doblers que, a l'exterior, són apuntalats al mur de migdia per dos contraforts atalussats. La capçalera la forma un absis semicircular amb finestra central i un contrafort. Al mur de migdia s'obre la portalada d'un arc en gradació i una finestra d'espitllera. Al mur de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada i el campanar senzill d'espadanya d'una sola obertura

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria d'Organyà)

És una església romànica situada al nucli d'Organyà documentada per primer cop l'any 993. Santa Maria d'Organyà és coneguda especialment per haver estat l'indret on es va trobar el text de les Homilies d'Organyà que són considerades un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana. Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per acord del govern publicat al DOGC l'11-10-2006

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Magdalena del Mas Cerdà)

És una església del municipi de Bassella (Alt Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local. La capella de Santa Magdalena es troba aïllada i està situada sobre un talús de pedra proper al Mas Cerdà. És una petita construcció d'una nau, coberta amb volta de canó, i absis semicircular orientat a llevant. L'absis presenta una finestra centrada de doble esqueixada de tres arcs en gradació i un parament de carreus ben tallats. La porta és refeta amb una llinda que porta inscrita la data 1743. El campanar d'espadanya d'un sol ull que corona el mur de ponent també és d'època barroca

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Fe de Guardiola)

És una església romànica de Bassella (Alt Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Fe de Guardiola es troba en un petit veïnat de Bassella, situada sobre un promontori amb la capçalera assentada sobre una gran roca. És una construcció d'una nau coberta amb volta de canó, modificada en època moderna, i absis semicircular. Va ser ampliada amb dues capelles, a cantó i cantó de la nau, i una sagristia al costat de ponent, a tocar de l'absis. Presenta dues finestres de doble esqueixada, una al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia. en aquest mateix costat s'obre la portalada d'arc de mig punt adovellada precedida per un porxo. A ponent s'alça la torre campanar refeta recentment. 

 

Escultors Catalans (Joan Francesc Moretó i Pujol)

Vic (Barcelona), 1656 - Vic (Barcelona), 1714. Imaginaire i tallista, que figura, a 22 anys, com a escultor a Manresa (on probablement féu l’aprenentatge, autor d’un Crist per a la seu de Vic (1686) i de la part d’escultura de la façana de la Pietat; el 1706 contractà per 80 lliures l’altar major de la capella de Santa Susanna, a Cornet (Bages).

Escultors Catalans (Josep Moretó i Pujol)

Vic (Barcelona), 1654 - Vic (Barcelona), 1694). Autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana (1673), i de l’església de la Pietat

Escultors Catalans (Josep Moretó)

¿? - Vic (Barcelona), 1672. Treballà entre el 1619 i el 1672; fou nomenat mestre major de la seu de Vic (1663); contractà el campanar de l’església de Sant Domènec (1663) i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana (1664). En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor

Escultors Catalans (Carles Moretó i Brugaroles)

Vic (Barcelona), 1721 - Solsona (Lleida), 1783. Sens dubte el més important de la família; residí gairebé sempre a Solsona, on enllestí el magnífic retaule del Miracle de Riner (1758), una de les peces més notables del barroc català, conservat; és autor del Monument de Setmana Santa a l’església de Santa Teresa, de Vic (1759); dirigí, a partir del 1774, les obres d’engrandiment de la parròquia de Torelló i contractà l’obra d’escultura de la capella del Claustre, a la seu de Solsona (1776); és autor, amb la col·laboració d’altres membres de la família, de l’església de la Gleva, a la plana de Vic, i treballà també a Mataró i a Lleida

Escultors Catalans (Josep de Sant Benet)

Signy l'Abbaye (Francia), 1654 - Monistrol de Montserrat (Barcelona), 1723. Escriptor i escultor catalá. De nom Thomas Antoine Marandel, pertanyia a una família flamenca benestant. Ingressà a Montserrat com a germà llec el 1677, on fou conegut amb el nom popular de fra Josep de les Llànties. Tot i que no tenia estudis especials, escriví 42 tractats, 35 en llatí i 7 en castellà, còpies manuscrites dels quals aviat corregueren per Europa. Sota el títol d'Opera omnia foren publicats íntegrament a Madrid el 1725 (reeditats els anys 1727, 1731, 1738 i 1755) i el 1746, Vida interior (autobiografia), 112 Cartas i una Relación de la vida y virtudes de fray Joseph de San Benito, de l’abat Benet Argeric.

Escultors Catalans (Joan Grau)

Constantí (Tarragona), 1608 - Manresa (Barcelona), 1685. Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet (1660-74), on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim. El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera (destruït el 1936), on se li atribuïren les estàtues del basament. També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa (1671), on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova. És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc.

Escultors Catalans (Francesc Grau)

Manresa (Barcelona), 1638 - Manresa (Barcelona), 1693. Amb Domènec Rovira el Jove féu el gran retaule d’Alcover (1676), desaparegut, i construí el nou sepulcre de Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona (1678-97). Amb el mateix Rovira féu el retaule i els sepulcres de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona (1682), traçat tot per fra Josep de la Concepció. Hom li ha atribuït també el sagrari posterior de l’altar major de la seu de Tarragona i el retaule de Sant Pere Nolasc de la de Barcelona (1688). El seu barroquisme es caracteritza per una gran elegància i una gran agilitat.