viernes, 15 de noviembre de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Canet de Mar)

És l'església parroquial de Canet de Mar (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. Església de característic estil gòtic tardà. La façana presenta un esgrafiat molt malmès. La porta d'entrada és de pedra amb llinda plana de pedra, i a sobre hi ha una capelleta per a posar un sant. Per damunt d'aquesta hi ha un petit rosetó molt senzill.
La coberta és a dues aigües. El campanar de tres pisos, iniciat el 1703, és conegut per l'alçada i la singularitat com la "Pubilla de la Costa". El rellotge és de 1880.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Miquel de Mata)

És una església gòtica de Mataró (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. És un edifici religiós, una petita ermita d'una sola nau coberta per una volta ogival de tres trams, dos d'ells de planta quadrada, i absis poligonal. Les voltes tenen les nervadures de pedra. Només hi ha esculturades les claus i les carteles d'arrencament de les voltes. Exteriorment està coberta per una teulada de dos vessants. L'entrada principal és al mur lateral dret, que presenta una gran porta dovellada, una espitllera i tres contraforts. Al costat de l'Evangeli hi ha la capella de la Mare de Déu, possiblement de finals del segle XVII o principis del XVIII. De la mateixa època és també la sagristia adossada al mateix costat, amb una porteta que comunica amb el presbiteri.
El retaule principal és d'estil renaixentista. A l'exterior, a l'entorn de l'absis i al davant està situat el cementiri dl veïnat, i adossat a l'altre mur del temple hi ha la casa de l'ermità, masoveria coneguda com a Cal Monjo


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Martí d'Arenys)

És una església d'Arenys de Munt protegida com a bé cultural d'interès local. És una església d'una nau, amb la façana austera, flanquejada per una torre campanar de base quadrada, dins l'estil gòtic tardà. A l'interior hi ha un retaule fet per Pere Serafí i dues talles de Joan de Tours.
A la façana principal hi ha la porta d'entrada en arc de mig punt, amb uns relleus al timpà que representen Sant Martí. És una porta arquitravada. Els originals (fets per l'imatger Joan de Tours) foren malmesos durant la guerra: els actuals en són una reproducció. A la part superior hi ha una creu esculpida pel picapedrer Jaume Safont, el mateix que va fer la porta i una imatge de Sant Miquel Arcàngel que està situada sobre la creu (feta l'any 1541).

L'acabament de la porta és rematat per unes motllures amb unes petites decoracions vegetals i cares a les impostes. La porta és original del segle XVI i presenta incrustacions de ferradures antigues, algunes anteriors, procedents de l'església romànica. Als anys 80 del segle XX es va tirar a terra una part de paret que comunicava amb la rectoria, i va aparèixer una porta lateral amb motllures


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià d'Argentona)

És una església gòtica d'Argentona (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església de planta de creu llatina, nau central i dues laterals i claus de volta esculpides. La façana està feta de pedra de Montjuïc. La portada és decorada per una bella rosassa i la flanqueja el campanar, quadrat i emmerletat, amb un rellotge. A la façana hi ha dos sarcòfags procedents de Sant Pere de Clarà. És un bell exemple del gòtic tardà. Actualment a l'altar major hi ha uns tapissos de la primera època de Grau-Garriga, de tema eucarístic. Conté uns merlets i diversos elements decoratius que estan essent restaurats seguint l'estil del campanar.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Jaume de Sant Pol de Mar)

És una església parroquial a l'extrem sud-oest del nucli urbà de Sant Pol de Mar (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'actual església de Sant Jaume fou construïda sobre una petita capella que hi havia al lloc, també sota l'advocació de Sant Jaume. A la zona oest del conjunt parroquial actual hi ha una característica torre de defensa de planta circular edificada al segle XV per ordre de Bertran d'Armendaris, a redós de la qual es va bastir posteriorment l'església l'any 1590 en estil gòtic tardà. La torre es conserva en tota la seva alçada, i fa 10 m d'alçada i el mur fa un gruix de 2 m. Té porta dovellada d'arc de mig punt, i presenta vestigis d'elements defensius: espitlleres i troneres. Va ser reutilitzada posteriorment com a campanar, afegint un cos quadrat a la part superior, amb les campanes a la part de dalt. A l'interior de l'església hi ha un petit tresor artístic format per una custòdia d'argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del segle XVII i un grup escultòric de La Pietat de l'escultor barroc sevillà Juan Martínez Montañés (1568-1649).


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius)

És l'església parroquial de Dosrius (Maresme), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. L'església és dedicada a sant Iscle i santa Victòria. És un ampli edifici d'estil gòtic i té un campanar de torre quadrada. La façana principal té la porta d'entrada amb relleus esculpits sobre fines columnetes motllurades; és coronada per una llinda, un arc de mig punt que aixopluga un semicercle en forma de petxina i un ull de bou.

Destaquen els detalls escultòrics dels brancals del portal principal de l'església. D'estil gòtic tardà situat a banda i banda del portal. Hi ha representades cares alades amb expressió de sofriment que envolten un monstre, i les ànimes amb un angelet al centre.Consisteix en una representació de caràcter alliçonador per als no creients. També són destacables les gàrgoles del campanar de l'església. Situades als angles de les parets de la torre, de la part més vistosa, es fan notar per ser les úniques amb semblant animal o de fera. D'estil gòtic tardà, ja que el temple en conjunt data del 1533, aquestes gàrgoles testimonien el pas del temps, que ha desgastat el granit fins a esborrar-ne detalls del treball escultòric. Estan col·locades com a un carreu més dels angles del campanar


Pintors Catalans (Frederic Lloveras i Herrera)

Barcelona, 1912 - Tossa de Mar, 1983. Fou un pintor, il·lustrador i aquarel·lista català. És considerat un dels millors representants de l'aquarel·la catalana de postguerra. Se'l relaciona estilísticament amb el postimpressionisme.
Va estudiar al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. En els seus inicis, practicà la pintura a l'oli i durant la guerra civil es va dedicar al dibuix, que gradualment va anar omplint de colors i creant les seves primeres aquarel·les. Va participar en les Exposicions Nacionals de Belles Arts de 1942, 1944 i 1948. El 1971 va realitzar una exposició individual a la Sala Gaspar. Alguna de les seves obres més conegudes són la il·lustració d'un Romancero Gitano i el resultat d'un viatge artístic que va realitzar per Espanya.
Fou amic de Griera, Josep Cruañas, Josep Granyer i Emili Grau Sala, entre molts d'altres pintors contemporanis.

Pintors Catalans (Enric Huguet Muixí)

Barcelona, 1928. És un cartellista i dissenyador català. Ha estat responsable d'alguns dels cartells més interessants de la dècada dels cinquanta al seixanta. Va ser llavors quan a Catalunya es començaven a seguir les línies gràfiques de països com França o Suïssa, que s'adequaven a les noves formes de comunicació amb la il·lustració i el cartellisme.
Forma part de la generació de pioners del disseny gràfic català junt amb Domenech, Pedragosa, Pla-Narbona, Vellvé, Baqués, Moradell o Ricard Giralt-Miracle, entre d'altres.

Pintors Catalans (Simó Busom i Grau)

Barcelona, 1927. És un pintor paisatgista català. Es va formar com a pintor a l'Acadèmia Baixas, i a les seves primeres obres es nota la influència de Rafael Benet i Ramon Rogent, per posteriorment evolucionar cap a un cubisme molt personal que tendeix cap a un cert fauvisme àgil i espontani. A nivell professional, va iniciar-se en el món de l'aquarel·la, per passar després a la pintura a l'oli. Pertany al grup de pintors de la coneguda Sala Parés. Durant l'any 1969 va pintar alguns paisatges a Cadaqués

Pintors Catalans (Francesc Bassols i Urpia)

1836 – 1885, Barcelona. Fou un comerciant barceloní de la segona meitat del segle XIX dedicat inicialment a la venda d'articles de dibuix i pintura que a poc a poc va evolucionar vers un establiment o casa d'art dedicada al negoci que actualment ocuparia qualsevol galeria d'art.
Com era habitual en aquella època, «les obres d'art eren generalment exhibides en els aparadors d'algunes botigues de marcs, com la de Josep Monter i la de Francesc Bassols. Així, el negoci inicial de "marcs i motllures" es va anar especialitzant cada vegada més fins a convertir-se en una sala d'exposicions d'art. Al costat del seu negoci al carrer d'Avinyó, el 1870 va obrir un segon negoci al mateix Carrer dels Escudillers prop de la sala Monter, el qual, segons la guia de Cornet i Mas del 1876 va anomenar com a "Galeria de cuadros al oleo modernos·. L'any 1876 s'hi realitzà l'exposició més important, de la qual se'n conserva el catàleg original: més de tres centenars de pintures, dibuixos i escultures d'artistes de l'època com ara Modest Urgell i Inglada i Joaquim Vayreda i Vila, entre d'altres.

Pintors Catalans (Gabriel Amat i Pagès)

Barcelona, 2 d'agost de 1899 – Barcelona, 26 de setembre de 1984. Fou un arquitecte, dibuixant, pintor i aquarel·lista català. Fill de Josep Amat i Aymar i de Joana Pagès Marcet, va ser el segon de quatre germans d’una família d’orígens rurals força benestant i molt relacionada amb l’art i la cultura. El seu germà Josep, el tercer, va ser també un pintor que va aconseguir un gran reconeixement.

Estudia arquitectura a la Universitat de Barcelona en una època en què la direcció de Lluís Domènech i Montaner, que en exercir-la entre 1905 i 1919 li va imprimir una marcada tendència als valors que aportava el modernisme. Acaba els estudis el juny del 1926, tot i que no va obtenir la titulació fins al 1929, va completar els estudis amb els de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Com a estudiant, ja destacava per la seva facilitat pel dibuix, havent obtingut el primer premi del Concurs de l’Associació Catalana d’Estudiants del 1922 i també aquest any obtingué el premi del Cercle de Sant Lluc al Saló Oficial de l’Exposició de Belles Arts de Barcelona.

Acabada la carrera comença a treballar com a arquitecte, però amb una dedicació molt irregular, ja que s’interessava més pel dibuix i per l’aquarel·la. Una de les seves aficions va ser l’espeleologia, havent fet moltes exploracions d'avencs en el Macís de Garraf fent costat juntament amb el seu germà Josep al seu cosí Rafael Amat Carreras, que com a enginyer comandava les expedicions. Fruit de les seves descobertes, avui alguns d'aquells avencs porten els seus noms.
També s’interessà molt per la navegació a vela. El 1932 rep el nomenament de patró d'embarcacions d'esbarjo. El 1939, just acabada la Guerra Civil, demana i se li concedeix un salva-conducte per anar a l’estranger a ampliar estudis de navegació amb grans velers El 1942 es va embarcar amb un pailebot que feia ruta comercial pel Mediterrani, per poder pintar escenes en navegació.
Com a arquitecte la seva obra es caracteritza per un cert estil neoclàssic. Potser el projecte més important que va abordar va ser el 1933, fent equip amb altres dos arquitectes més, que es presentaren al concurs d'avantprojectes convocat per l’ajuntament d’Alacant per la construcció d’una ciutat-jardí a la Platja de Sant Joan fins al cap d’Horta. El seu projecte no va resultar premiat, ja que va ser considerat massa ambiciós, però el jurat en l’acta del concurs recomanà a l’Ajuntament que adquirís els originals d'aquell avantprojecte per la seva qualitat tècnica i artística.

Tot i que sempre va anant fent alguns projectes constructius, des de les hores es dedicà cada vegada més intensament al dibuix i a l’aquarel·la. En les darreres etapes de la seva vida també es dedicà a la pintura al oli. El 1945 contrau matrimoni amb Rosa Guimerà, amb qui tindrà el seu fill Gabriel el 1946 i posteriorment la seva filla Mireia el 1948. Després de patir una embòlia que el deixà paralitzat els darrers anys de la seva vida, morí a Barcelona el 26 de setembre de 1984, i és enterrat al cementiri de Montjuïc.

Pintors Catalans (Pere Borrell del Caso)

Puigcerdà (Girona), circa 13 de desembre de 1835 – Barcelona, 16 de maig del 1910. Fou un pintor català. El seu pare, mort el 1849, era ebenista i va ensenyar l'ofici al seu fill, que va exercir-lo quan s'instal·là a Barcelona, per tal de poder pagar-se els estudis a l'Escola de Belles Arts. El 30 de maig de 1873 va casar-se a la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona amb la seva deixebla Teresa Pla i Villalonga.

Tot i que establert a Barcelona, mantingué sempre la casa de Puigcerdà i esdevingué el gran pintor de la Cerdanya. Exponent militant del realisme, va tenir sempre, a part de la seva faceta de creador, una forta dimensió docent, que practicà a Barcelona des de la seva acadèmia particular. Va participar en nombroses exposicions col·lectives, singularment a Barcelona, però també a Madrid i a París. Gran retratista, sobri i directe, conreà també el paisatge, especialment de la Cerdanya, tot i que també va fer obra religiosa i costumista. És mundialment conegut pel seu quadre Fugint de la crítica (Madrid, col·lecció del Banco de España), magnífic exponent de trompe-l'oeil.
Entre els seus deixebles, als quals inculcà les excel·lències del realisme, figuren Romà Ribera, Joan Ferrer i Miró, Adrià Gual, Josep Maria Sert, Marià Pidelaserra, Pere Ysern, Xavier Nogués, i els seus mateixos fills Ramon i Juli Borrell i Pla. El seu nét Pere Borrell Bertran també fou pintor.

La seva obra Fugint de la crítica fou utilitzada com a cartell anunciador de la "Història de l'Art Català" d'Edicions 62 (1983); aparegué a la coberta del llibre catàleg d'una important exposició, Five Centuries of Trompe l'Oeil Painting, celebrada a la National Gallery of Art de Washington DC, l'any 2003. De febrer a març del 2010, va servir per a il·lustrar el cartell i el catàleg de l'exposició sobre l'art del trompe-l'oeil amb el títol: Täuschend echt [1] al Bucerius Kunst Forum d'Hamburg. A Catalunya, es poden trobar obres d'aquest artista al MNAC i també a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, per exemple el retrat de Lluís Cutchet i Font (1815 - 1892), entre d'altres.