jueves, 9 de agosto de 2018

Muntanyes Catalanes (Montardo)

O Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus centrals, a la comarca de la Vall d'Aran (Lleida). Té una alçada de 2.833,2 metres i per la seva vistositat i situació és una de les muntanyes més conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu. Freqüentment és anomenat també Montarto.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Tot i l'austeritat del seu aspecte quan es mira des del riu de Valarties, és un cim que té una ascensió fàcil des del vessant sud. És per això que no es coneixen dades sobre la seva primera ascensió, ja que, tot i el fort pendent dels seus darrers cent metres, el cim és fàcilment accessible per un seguit de tarteres i pendents herbosos.

Als mesos d'estiu és assolit per nombrosos aficionats. Hi ha dos refugis (el de Ventosa i Calvell, a la vall de Boí, i el de la Restanca, al capdamunt del Valarties), amb tots els serveis que hi faciliten l'estada.
A l'hivern, és també destinació de nombroses ascensions amb esquí de muntanya. Els descensos es fan gairebé sempre per la mateixa via de pujada (la Restanca), encara que n'existeixen itineraris –més difícils– per la vall de Rencules. També és molt difícil –a més de perillós– l'itinerari que remunta la cara nord.
Per la seva posició, una mica desplaçada de l'eix axial, és un mirador circular, esplèndid punt de vista de tota la Vall d'Aran. Per aquesta mateixa raó, és molt coneguda la seva imatge des del Pla de Beret o des del poble d'Arties, al municipi de Naut Aran.


Literatura Catalana (Pere Rosselló Bover)

Nacio en Palma de Mallorca (illes Balears), en 1956. Es escritor y profesor de Literatura Catalana en la Universidad de las Islas Baleares. Como poeta, ha publicado Antologia (1978), Aplec de distàncies (1981, Premio Ciudad de Palma 1977), Llibre de la selva i altres poemes (1983), L'hort de la lluna (1988), El temps llençat al pou (premio Bernat Vidal i Tomàs 2004) ) o Illa Crucis (2014), entre otros. Ha cultivado la narrativa infantil con Les aventures d'en Tres i mig (1989, Premio Guillem Cifre de Colonya 1988) y El fantasma del País del Vent (1992). También es autor de la novela breve L'Infern de l'Illa (2002). Ha publicado numerosos artículos, ediciones de textos, antologías y estudios de crítica literaria, entre los que caben destacar los libros L'escriptura de l'home. Introducció a l'obra literària de Miquel Àngel Riera (1982), L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1976-1951) (1988), Els camins de la cançó: Vida i obra del P. Rafel Ginard i Bauçà (1999) y Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga (2001).

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Emili Rosales i Castellà)

Nacio en Sant Carles de la Rápita (Tarragona), 12 de febrero de 1968. Es por tanto un escritor de las Terres de l’Ebre, una identidad que Rosales ha definido hace poco como “un sentimiento de pertenencia muy potente”. Pasa su infancia en Sant Carles, jugando entre los vestigios de lo que tenia que haber sido una gran urbe del siglo XVIII y se quedó en proyecto. Más tarde estudia filología en Barcelona, pero sin dejar atrás su ciudad natal, donde vuelve con frecuencia. También ha vivido un año en Londres.

La poesía es el género que utiliza inicialmente para canalizar sus intereses literarios. Así publica el primer libro en 1989 en la editorial Columna, Ciutats i mar, y dos años después Els dies i tu en Edicions 62. Pero desde principios de los 90 Rosales se dedica al cultivo de la novela. En 1995 ve la luz La casa de la platja, a la cual seguirán Els amos del món (1997) y Mentre Barcelona dorm (1998), ésta última escrita durante su estancia en Londres. Las tres configuran lo que podríamos calificar como un primer ciclo en que el autor pone en marcha un mecanismo narrativo sobre el que planean los nombres de Paul Auster, Baltasar Porcel o Graham Swift.

No obstante, la poesía no se queda atrás. Rosales ve el género novelístico como una gran esponja donde tienen cabida otros, ensayo, memorias, viajes, y opina que sus mejores poemas son ahora mismo en sus novelas. En una entrevista reciente con Francesc Bombí-Vilaseca, recuerda que es en autores como Mercè Rodoreda o Josep Pla donde habita en buena medida la poesía catalana más destacada del siglo XX.

Desde 1999, Emili Rosales se dedica a documentar y a escribir su última novela, La ciutat invisible, que gana el premio Sant Jordi del año 2004. En ella toma como escenario la ciudad de Sant Carles de la Ràpita y, especialmente, la época de su fundación como tal, el siglo XVIII, cuando Carles III decidió que el Delta del Ebro era un lugar adecuado para edificar una gran urbe a la manera de Sant Petersburg, un centro comercial que pudiera servir a los grandes proyectos culturales y de expansión que el rey tenía. En la actualidad, esta novela, una de las más vendidas del Sant Jordi del 2005, se encuentra en proceso de traducción a diferentes lenguas y el autor trabaja en nuevas ideas que tendrán de nuevo el viaje como característica esencial de sus personajes.

Actualmente es editor de la editorial Planeta, pero también ha hecho este trabajo para Columna o en la revista Tresmall. Durante un tiempo fue profesor de secundaria y ha traducido obras del castellano y del ingles

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Josep Romeu i Figueras)

Nacio en Ódena (Barcelona), el 16 de marzo 1917 - Fallece en Barcelona, el 18 de marzo 2004.  Doctor en Letras, es ensayista, poeta y crítico literario, sin olvidar su labor de promotor cultural con la que consigue hitos tan importantes como la fundación de la "Societat Catalana d'Estudis Històrics", de la mítica revista Ariel o del Centro de Estudios Comarcales de Igualada.
A lo largo de medio siglo publica más de 150 trabajos sobre poesía, teatro y otros géneros, convirtiéndose en un clásico entre los estudiosos de la literatura catalana. Cabe destacar su contribución a la lectura de los poetas catalanes del siglo XX, con libros como Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984) o Guia de lectura de Sol i de dol, de J. V. Foix (1985). Igualmente importante es su dedicación a aspectos culturales y literarios populares, como la poesía tradicional o el cancionero, a veces relacionados con otra de sus pasiones, la musicología.

Su vocación inicial fue la poesía, y publica los primeros libros durante la difícil década de 1940. Des de Terra, editado en Melilla en 1943, dio luz a varias recopilaciones que plantean una evolución de las formas clásicas, en línea con otros autores de su época. En 1951, con Obra poètica, parece que da por cerrada su poesía, pero hacia los años noventa aparecen nuevos libros, entre otros, la edición de Tots els poemas (1993), que vuelve a poner de actualidad un trabajo literario sincero y riguroso.

https://www.escriptors.cat/