Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Sadurní de Garrigoles)

Es troba al bell mig de les masies que formen el poble de Garrigoles. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici és d'una nau amb capçalera de planta semicircular. La volta de la nau és apuntada i seguida, l'arc triomfal també apuntat —doble, en degradació— i la volta de l'absis té forma ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. En el frontis, aponent, hi ha la portada, de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis i amb guardapols i motllures incurvades. Al capdamunt s'hi obre una finestra d'arc de mig punt. El mur és coronat per una espadanya de dos pisos amb arcades dobles de mig punt, el superior afegit tardanament. El frontó de l'extrem de llevant de la nau sobrepuja el nivell de la coberta, el seu vèrtex és rematat per una creu grega inscrita en un cercle de pedra. A la cornisa exterior del mur meridional, hi ha un petit personatge esculpit en relleu. L'aparell romànic és de carreus ben escairats i polits. Les capelles laterals afegides al mur N van ser enderrocades en la restauració dels anys 70.

Esglésies romaniques de Catalunya (Església de Sant Sadurní de l'Heura)

És un edifici del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà). Té dins del seu terme l'ermita de Sant Joan de Salelles, que tenia sagrera el 1018. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església parroquial de Sant Sadurní de l'Heura és una construcció de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals de diferents alçades. Els murs lateral presenten contraforts i les capelles tenen coberta de teula a una vessant, mentre que la nau és coberta a dues vessants. A la façana principal, orientada a migdia, hi ha la portada, amb obertura d'arc rebaixat i pilastres a banda i banda amb motllures en relleu a la part superior, cobrades i coronades per semiesferes sobre pinacles. A la part superior d'aquest conjunt hi ha una fornícula d'arc de mig punt decorada amb relleus i, més amunt encara, una rosassa motllurada. La façana es corona amb cornisa mixtilíni
A la banda de ponent de la façana s'alça un campanar de base quadrada, un altre campanar anomenat el «campanar vell», també de base quadrada, que queda integrat al parament est de la nau; conserva restes d'espitlleres i dels arcs originals, actualment tapiats, ja que els arcs de mig punt que presenta i la coberta de pavelló són d'època posterior. Hom creu que aquest campanar va formar part de les defenses del desaparegut castell de Sant Sadurní. Així es considera tenint en compte les dues sageteres que presenta, l'emmerletat, la seva notable altura i la seva fermesa constructiva. A la cara de llevant s'endevinen les arcades romàniques que s'obrien al pis superior. La resta d'elements antics es troben totalment tapats per l'arrebossat. 

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Romà de Llabià)

És una església a Llabià (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici religiós, una església d'una nau i absis semicircular, de dimensions considerables. Al frontis hi ha una portada-més tardana- d'arc de gran dovellatge, de mig punt, amb guardapols amb impostes afigurant testes humanes i un alt finestral de doble biaix. La volta de la nau és apuntada i seguida; l'arc presbiteral és de punt rodó i la capçalera es cobreix amb quart d'esfera.
Sobre els murs del temple, tant a la nau com a la capçalera, s'hi alça una obra de fortificació tardanament. Sobre l'angle sud oest es dreça una torre-campanar- també posterior als murs del temple- de planta quadrangular, amb arc de geminades de mig punt a cada costat. L'església presenta un parament de carreus grans i ben escairats que s'afileren

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Romà de les Arenes)

O Sant Romà de Sidillà (o Sant-romans o Sant Romanç) és una església preromànica del municipi de Foixà (Baix Empordà). Està situat en l'extrem sud del poblat de Sidillà. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església preromànica de Sant Romà és una de les poques restes visibles del poble, segurament d'origen alt medieval, que quedà soterrat per les arenes fixades per pins, prop del riu Ter. El poblat i la parròquia de Sidillà, són documentats el segle xii i XIV com a possessions del Bisbat de Girona. No se sap el moment en què van quedar abandonats. Caldria una campanya d'excavacions per precisar-ho.

L'església de sant Romà, cegada també per les arenes fins fa pocs anys, és de petites dimensions, té una sola nau amb un arc toral i absis trapezoïdal i coberta amb volta de canó de ferradura incipient. La porta d'accés al mur S i una altra, de molt petita al N posseeixen també l'arc de lleugera ferradura. Les finestres són força deteriorades. En època posterior s'obrí una porta a la façana W amb muntants de carreus irregulars. L'aparell és petit i irregular i només a les cantonades i als muntants de les obertures apareixen lloses una mica més grans, a la nau trobem també opus spicatum. A l'interior, dos murets o basaments de pedra, perpendiculars a cada mur de la nau i que deixen un pas entre ells han fet pensar als historiadors que feien funció de tancament del presbiteri. Les opinions són diverses quant a datació de l'edifici: Joan Badia el situa entre els segles VII i VIII, Xavier Barral i Eduard Junyent el consideren del segle X. La manca de documentació i una excavació sistemàtica fan difícil donar-ne la cronologia. El que és cert, però, és que es tracta d'un edifici anterior al romànic. A 100 metres al nord hi ha part d'una antiga església, segurament dedicada a Sant Francesc. Està en força mal estat.
 

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Església de Sant Pol de la Bisbal)

És una església romànica al poble de Sant Pol de la Bisbal d'Empordà, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Situada al nucli de Sant Pol, en el seu origen era un edifici de tres naus amb tres absis semicirculars. Actualment només se'n conserven dues naus i dos absis, i encara amb moltes modificacions. La part més remarcable de l'edifici és la portalada, situada a ponent; té un arc de mig punt sobre impostes que, al seu torn, formen el cimaci dels dos capitells laterals sostinguts per columnes i dels quals arrenca un altre arc rebaixat situat a un nivell inferior de l'anterior. Les columnes són més curtes que la porta, i els capitells presenten decoració escultòrica. A l'oest, façana decorada amb esgrafiats barrocs i porta de triple arquivolta amb dues petites columnes -que semblen ser aprofitades d'una construcció anterior, ja que estan datats en el segle X- i capitells, l'un zoomòrfic i l'altre floral i amb testes, de dibuix elemental. Absis gran i absidiola, ambdós amb finestra de doble esqueixada. La porta estava protegida per un atri o galilea avui desaparegut. 

Escultors Catalans (Albert Coma Estadella)

Lleida, 1933 - Lleida, 29 d'octubre de 1991. Va ser un pintor, escultor i gravador. Fundador del Grup Cogul i encarregat de la Petite Galerie de l'Alliance Française, és considerat un dels escultors més importants de l'art contemporani català, així com un personatge clau per entendre la vida artística de la Lleida de la postguerra i la transició. Des de l'espai de la Petite Galerie de l'Alliance Française, esdevingué l'abanderat de la transició plàstica lleidatana cap a noves formes d'expressió, com ara el constructivisme, l'art pop i el conceptualisme

Escultors Catalans (Ramon Borràs Perelló)

Lleida, 1858 - LLeida, 1941. Fou un tallista i escultor català. Es va formar al taller del seu pare, Borràs Fàbrega, i va treballar amb Hermenegild Jou, qui al seu torn va ser deixeble dels Corcelles. Principalment es dedicà a la talla i l'escultura religiosa, però també formà part del Tranquil Taller, un dels primers grups d'artistes lleidatans contemporanis dels quals es té constància, amb Ramon Fontanals i Prudenci Murillo. Ramon Borràs va ser un dels organitzadors de l'Exposició d'Artistes Lleidatans de 1912, en la qual també va participar tot exposant una peça, titulada Saborejant.
Entre les seves obres més destacades hi ha els altars de les esglésies de La Pobla de Segur i el Seminari de Lleida, i els de les parròquies de Sant Joan i de Sant Pere de Lleida, el de Nostra Senyora de Montserrat a l'Església dels Dolors; el púlpit i altars laterals del Seminari de la Seu d'Urgell i el de Sant Blai de la Catedral de Lleida, que va construir amb el seu fill Ramon.

Escultor Catalans (Antoni Alsina i Amils)

Tàrrega, 1864 (Lleida) - Barcelona, 16 de gener de 1948. Fou un pintor i escultor català. Deixeble de Joan Samsó, visqué un temps a Roma. Al seu retorn fou professor a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Inicià la seva carrera dins d'un estil clàssic acadèmic, amb preferència pels temes històrics (L'Imperi Romà, 1899), evolucionant posteriorment al modernisme de moda a la Catalunya del moment. A l'Exposició Universal de París de 1900 guanyà la medalla d'or d'escultura amb Astúcia i Força. Té obra exposada a diversos museus i espais públics de Barcelona (Parc de Montjuïc i Parc de l'Espanya Industrial) i de Madrid (Parc del Retiro).

Escultors Catalans (Antònia Aguiló i Pascual)

Lleida, 1927 - Lleida, 12 de desembre de 2017. Fou una escultora catalana. Es va iniciar en aquesta disciplina tot treballant la ceràmica, per després passar a la fusta i finalment el ferro. Aquest darrer ha estat el material més abundant en la seva obra, que a vegades ha combinat amb la pedra o el formigó. La seva obra ha estat especialment valorada en tant que ha sabut trencar de manera crítica amb el conformisme figuratiu del darrer terç del segle xx, tot apostant per l'abstracció de caràcter tecnoforme.
La seva obra, d'un marcat sentit cívic, es troba principalment en espais públics de Lleida, tot i que també ha realitzat treballs instal·lats en altres indrets, com la seu de la comunitat anglicana de Barcelona o la ciutat de Fraga.

Escultors Catalans (Antoni Abad i Roses)

Lleida, 1956.  És un artista català, amb una llarga trajectòria artística. Fill de l'escultor Antoni Abad Gil i de la poetessa Teresa Roses, la formació artística d'Antoni Abad és fruit de l'ensenyament del seu pare, complementada amb la llicenciatura en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, l'any 1979, i els estudis de Gravat a Conca, Londres i Perusa (Itàlia).  Partint del mitjà de l'escultura evolucionà amb el temps cap al vídeo-art i posteriorment al net.art i els nous mitjans. Els primers treballs d'Antoni Abad analitzaven les possibilitats estructurals d'un material mal·leable com la gomaescuma. Si anteriorment havia agafat com a punt de partida el vessant tautològic i medial del moviment Supports-Surfaces francès, la investigació material el duria a experimentar amb la morfologia modular de peces prefabricades de metall i acabaria convertint-se en un dels grans renovadors de la instal·lació de vídeo a Espanya