Els Castells, Patrimoni Inmaterial de la Humanidad (2010)

BARCELONA, 16 Noviembre de 2010. (EUROPA PRESS) 

El Comité Intergubernamental para la Salvaguarda del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Unesco, reunido este martes en Nairobi (Kenia) ha decidido declarar los 'castells' Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.
Este es un gran impulso internacional para este símbolo de la tradición catalana y un reconocimiento a su valor cultural. Las 'colles castelleres', reunidas ante pantallas gigantes de Valls y Tarragona esperaban esta decisión con nervios y esperanzas. Unas 7.000 personas forman parte de alguna 'colla castellera' en Catalunya.
En su declaración, la Unesco ha destacado que los 'castells' son percibidos por los catalanes como "parte integrante de su identidad cultural" y proporcionan un "sentido de continuidad, cohesión social y solidaridad".
También ha señalado que la inclusión en la lista de bienes "puede promover el patrimonio cultural inmaterial, de manera que refuerce la cohesión social y fomente el respeto por el diálogo cultural y la creatividad humana". Otro de los aspectos que ha destacado la Unesco es que la candidatura se ha elaborado en diálogo y cooperación con los 'castellers'.
El conseller de Cultura y Medios de Comunicación, Joan Manuel Tresserras, que ha viajado hasta Nairobi, ha destacado que la declaración es un reconocimiento internacional "muy importante" porque hace a la cultura catalana "más universal".
El presidente del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, se ha expresado en la misma línea y en su discurso ante los miembros de la convención ha destacado que los 'castells' requieren valores como "la solidaridad, la integración, la cultura del esfuerzo y la aceptación de las personas por lo que son".
El presidente de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, ha afirmado, en declaraciones a Europa Press, que estos son momentos de "gran emoción y euforia" y que se siente muy satisfecho del trabajo hecho en estos últimos años. 
"Estamos seguros de que este reconocimiento por parte de la Unesco servirá para aumentar el interés por los 'castells', reforzar las 'colles' y aumentar el número de seguidores", ha dicho.
La candidatura 'Castells' Patrimonio Inmaterial de la Humanidad' recibió el apoyo unánime del Parlament de Catalunya, con una resolución aprobada el 11 de junio de 2008. Posteriormente, una delegación catalana integrada por representantes de la Conselleria de Cultura, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya y de la revista 'Castells' presentó la documentación necesaria ante la sede de la Unesco en París.
Los 'castells' han luchado en Nairobi junto a otras 47 candidaturas. Otras dos españolas, el flamenco y el canto mallorquín de la Sibil·la también han sido reconocidas.
Hasta ahora, el único bien inmaterial catalán declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco era la fiesta de la Patum de Berga (Barcelona), reconocida en 2005. En el resto de España están reconocidos el Misteri d'Elx (Alicante), el Tribunal de les Aigües de Valencia y el 'silbo' de la isla de la Gomera.
---------------------------------------------------------------------

Una gran notícia, encara que en algunes CCAA com la Valenciana la volen aprofitar per a la seva pròpia intenció ... És veritat s'ha de regular i limitar la participació d'infants en els Castells (Els Anxenetas) ... I és evident que no té molt sentit protegir el menor sol on ens convé ... Però crec que en l'actualitat han mort més menors en els tancaments, a els correbous ... que a "els Castells". Malauradament al llarg dels últims dos-cents anys, només hi ha constatades dues morts de nens. En veritat per a mi, són més que suficients perquè es pugui regular i fins i tot introduir més mesures de seguretat. Evidentment podem prohibir que, per aquesta regla de tres que tampoc juguin futbol, ​​ni hoquei, ni judo, ni res ... també hi ha accidents mortals i que fariem. Segurament intentar regular aquest esport, és el millor que es pot fer.

Más de un millon de personas se manifestaron en Barcelona (28 de junio de 2010) [II]

La verdad es que fue una reacción que sorprendio incluso a los propios organizadores. Esta "manifestación" en defensa de L'Estatut, supero con crecer a los actos con más asistentes en la España predemocrática. Se superaron las dos manifestaciones que se celebraron el 11 de septiembre de 1976 (Sant Boi) y 1977 (Barcelona)
Por una vez se olvidaron de a que partido defendían, por una vez el pueblo era una misma voz. 
La vergüenza parte de dos partidos como el PP y Ciutadans los cuales brillaron por su ausencia en un acto de todos los catalanes y ellos como representantes de sus votantes, deberían haber actuado en consecuencia y acudir a este acto. Pero no podemos pedir peras al olmo, ni inteligencia a los partidos de la derecha carca del estado español.
Más de un millon de ciudadanos debe ser un toque de atención para todos los partidos, tanto para los que fueron a la manifestación, como para aquellos que prefirieron estar en casa sentados, olvidando al pueblo que lo vota.
Las elecciones más próximas son las de la Generalita y a los ayuntamientos y es hora que el pueblo catalan salga a la calle como el sabado y pongan en su sitio a los partidos que estan en contra de lo que deciden las urnas, es hora de que cuanto más vayamos, menos escaños obtendran y que tengan una derrota humillante de las que hacen historia y queden como los partidos menos votados en estas elecciones.
Catalunya es de todos, el sabado quedo demostrado que la acción de un TC, caduco por que tiene representantes que han cumplido con creces el mandato y deberian haber sido sustituidos, pues hora de demostrar que es el pueblo el que elije en un referendum su destino y no una panda de jueces, más preocupados de su cargo y del dinero que ganan y de los partidos a quienes obedecen... que del bienestar del pueblo

Más de un millon de personas se manifestaron en Barcelona (28 de junio de 2010) [I]

El Periodico

Catalunya ha respondido con contundencia. Cientos de miles de personas han tomado las calles del centro de Barcelona y han desfilado en una manifestación en respuesta a la sentencia contra el Estatut que el Tribunal Constitucional difundió ayer, tres días antes de lo previsto y casualmente la víspera de una marcha que ha contado con la participación de 1.100.000 personas según la Guardia Urbana y 1.500.000 según Òmnium Cultural

La manifestación ha estado encabezada por el presidente de la generalitat, José Montilla, el presidente del Parlament, Ernest Benach, los ex presidentes catalanes Jordi Pujol y Pasqual Maragall y los ex presidentes del Parlament Joan Rigol y Heribert Barrera.

Detrás de las máximas autoridades se ha situado la pancarta con el lema de la protesta ("Somos una nación. Nosotros decidimos"), portada por los líderes de los partidos políticos, como Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC), Joan Puigcercós (ERC) y Joan Herrera (ICV), además de consejeros del Gobierno catalán y alcaldes. Los principales líderes políticos han coincidido en señalar que "el éxito de la manifestación marcará un antes y un después en la historia de Catalunya".

También han secundado la manifestación los secretarios generales de CC.OO y UGT de Catalunya, Joan Carlos Gallego y Josep Maria Álvarez, respectivamente, el presidente de la Asociación Catalana de Municipios, Salvador Esteve, el presidente de la Federación de Municipios de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, y el presidente de la patronal Pimec, Josep Gonzálesz, entre otros. Entre los ciudadanos anónimos se encuentra el ex presidente del FC Barcelona, Joan Laporta.

La protesta ha arrancado con mucha dificultad y sus avances son extremadamente lentos debido a la multitud congregada en el Paseo de Gràcia, que ha colapsado también sus arterias de acceso, en una jornada de verano muy calurosa.

La manifestación ha finalizado en la plaza de Tetuán, donde se ha cantado el himno catalán, Els Segadors. La imagen con la multitud en la calle en defensa del autogobierno ha llevado a muchos políticos a compararla con la que Catalunya vivió en la Transición en 1977, en donde se gritó "Libertad, Amnistía y Estatuto de Autonomía". Aunque este acto supone el colofón formal de la manifestación, la marea humana todavía discurría por el recorrido comprendido entre el Paseo de Gracia y el final de la protesta, si bien la representación política se ha detenido en la confluencia de Paseo de Gracia y Gran Vía.

En un ambiente de solemnidad y silencio, que ha contrastado con el ruido de los cánticos y silbatos durante el desarrollo de la marcha, decenas de miles de personas han aplaudido al finalizar la interpretación del himno de Catalunya. Tras las últimas notas de Els Segadors, entre la marea humana, salpicada de banderas catalanas, se han escuchado consignas a favor de la independencia sin que estuvieran presentes los representantes políticos, que aún avanzaban a la altura de la confluencia entre Paseo de Gracia y la Plaza Tetuán.

Previamente a la interpretación del himno, los actores Txe Arana y Lluís Soler han leído un mensaje en nombre del comité organizador de la manifestación en el que han expresado su rechazo a la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut. Txe Arana ha dado las gracias a las más de 1.500 entidades que se han sumado a la movilización, que ha calificado de "histórica", y ha dicho que la sentencia del TC supone "un ataque a la soberanía del pueblo de Catalunya y a la democracia". Arana ha expresado el "derecho inalienable" de Catalunya a "decidir libremente su futuro y a aspirar, si quiere, a su plena soberanía".

Por su parte, el actor Lluís Soler ha afirmado, entre aplausos, que "somos una nación", y que la de hoy es una "respuesta masiva que agrupa a los que tenemos visiones diferentes sobre el autogobierno y el Estatut, pero que nos hemos unido ante una demanda legítima y compartida: nuestro derecho a decidir como pueblo".

Montilla sale escoltado
El presidente de la Generalitat, José Montilla, ha entrado a las 20 horas en la Conselleria de Justicia al verse fuertemente increpado por un grupo de manifestantes, e incluso un joven intentó empujarle. El grupo le ha empezado a perseguir al disolverse la cabecera de la marcha, y un cordón de seguridad ha tenido que escoltar al presidente desde la confluencia del Paseo de Gràcia con la Gran Via.

Cronología del Estatut
La manifestación es el último capítulo de una historia que arranca el 13 de noviembre de 2003, cuando el entonces candidato a la presidencia del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, se comprometió a apoyar el Estatut que surgiera del Parlament. Apenas un mes más tarde se constituyó el primer Govern tripartito, que fijó como prioridad la creación de un nuevo marco de convivencia entre Catalunya y España. Tras aprobarse el texto en el Parlament, en 2005, y superar el resto de trámites parlamentarios –Senado, Consejo Constitucional-, el Estatut fue refrendado por el 73,9% de los catalanes, con una participación algo inferior al 50%.

13 días después del referéndum, el PP presentó diversos recursos sobre el texto al Tribunal Constitucional. Al tiempo que entraba en vigor, el texto comenzaba a ser debatido por el Alto Tribunal, y recurrido por otros Gobiernos autonómicos. Tras hasta siete borradores, el TC logró acordar una sentencia el pasado 28 de junio, en la que recortaba 14 artículos.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de la Jonquera)

És una església del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i creuer, marcat en planta i alçat, amb cúpula. La façana (s.XV) és la part més antiga del temple i ha estat realitzada amb grans carreus de pedra ben escairats. La coberta és a base de teules àrabs.

La portalada està composta per quatre grans arcs de mig punt en degradació, un timpà llis on s'inclou l'escut dels Rocabertí, i una llinda amb inscripció, emmarcada per dos representacions en relleu d'animals, que al·ludeix a la data de 1414. Per emmarcar el timpà i les arcuacions s'ha optat per una pronunciada línia d'impostes i un guardapols que, al seu punt d'unió es presenten decorats amb les representacions d'un cap i un gerro. A sobre de la portalada hi ha un gran rosetó en gradació.
A la banda sud-oest de l'edifici s'aixeca el campanar compost per dos cossos: la base de planta quadrada i el campanar de planta octogonal amb arcs de mig punt. La resta del temple (nau, creuer i absis) és del segle XVIII. El parament és de pedruscall i argamassa, i a l'interior les voltes són de llunetes. Respecte a la façana, tot i que la portalada reprodueix una tipologia força freqüent en el romànic català s'ha de tenir en compte que es tracta d'un romànic de caràcter retardatari o d'inèrcia que es perllongà en segles posteriors, sobretot a l'arquitectura popular.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Eugènia de Saus)

És una església de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada dins del nucli urbà de la població de Saus, a la part nord - est del terme, dalt d'un pujol elevat que domina tota la xarxa urbana
És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i coberta amb volta de canó apuntada, la de l'absis, més petita, és de quart d'esfera ametllada. Aquest espai es comunica amb la nau mitjançant un doble plec apuntat, en gradació. Hi ha una cornisa que ressegueix els murs de la nau i l'absis, a nivell de l'arrencada de la volta, i fa d'imposta de l'arc doble apuntat. Aquesta cornisa també s'observa perfectament a les façanes laterals exteriors i a l'absis.
Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt, la de la façana principal de grans dimensions. N'hi ha una altra a l'extrem de llevant del mur sud i l'última obertura és a la part superior de l'arc presbiteral, al mur de capçalera de la nau, tot i que no es veu des de l'exterior. Cal destacar l'absència d'obertures a l'absis. Al mur de ponent hi ha la portada d'entrada centrada. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, envoltats per un guardapols que alhora crea les impostes dels arcs i delimita la llinda del timpà, ambdós llisos. A la part superior, una creu llatina en relleu corona la portalada. A l'esquerra del portal hi ha una fornícula de mig punt, que presenta una làpida del segle XIII a l'interior. La façana és coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual queda integrat dins la fortificació que es construí a la part superior del temple, coronant la façana amb diversos merlets rectangulars i un matacà en bones condicions al mig. La resta de l'obra de fortificació presenta alts murs farcits d'espitlleres a la nau i un nivell més alt a l'absis, a manera de torre semicircular de defensa. A la cantonada sud - est de l'absis hi ha un altre matacà ben conservat.

Adossada a l'angle nord - est del temple hi ha una sagristia del segle XVIII. L'obra original és bastida amb carreus de pedra perfectament escairats, en canvi, la fortificació està feta de pedra sense treballar, amb algun carreu escairat. L'església segueix un estil romànic de cronologia tardana, el cor als peus de la nau fou bastit el segle XVI, en el moment del canvi de litúrgia propugnada pel concili de Trento, és una tribuna coberta amb volta de creueria rebaixada.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Miquel de Ventalló)

És una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del nucli urbà de la població de Ventalló, a la part nord-oest del terme i delimitada per la plaça de la Font i el carrer de l'Església.
És un edifici d'una sola nau amb absis de planta semicircular a l'exterior, i poligonal a l'interior. Tant la nau com la capçalera estan cobertes amb volta de creueria, la de la nau dividida en tres crugies mitjançant grans arcs torals. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta rectangular, actualment tapiada. Més amunt hi ha un petit rosetó adovellat. El mur és coronat per un campanar de cadireta format per quatre estilitzades arcades de mig punt. A l'angle nord-est de l'edifici es dreça una esvelta torre quadrangular, amb quatre finestres de mig punt a la part superior i coronada per una coberta de tendència cupular. L'accés al temple es realitza per la banda sud, des del carrer de l'Església. Es tracta d'un portal obert en un cos lateral adossat al parament sud del temple, que es repeteix també al llenç nord, com si fos l'espai destinat per les capelles laterals.

El portal és d'obertura rectangular, bastit amb carreus de pedra i decorat amb diverses motllures. Damunt hi ha la llinda, datada amb l'any 1673 i amb un interessant relleu de caràcter popular, amb la representació de l'arcàngel Sant Miquel, vestit de guerrer, amb el diable vençut als seus peus. A l'extrem de llevant del temple hi ha la sagristia, de planta rectangular, amb una finestra de mig punt al centre del parament. Pel que fa als elements decoratius de l'interior, cal destacar la clau de volta de la capçalera, amb la representació del patró titular, mentre que a les claus de volta de la nau hi ha altres sants representats. També destaquen les mènsules dels arcs torals, decorades amb formes antropomorfes. Al seu costat, a les mènsules on arrenquen les nerviacions, hi ha caps d'àngels alats. De l'exterior, cal mencionar les petites testes que decoren la façana principal, distribuïdes per tot el parament. La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada formant filades més o menys regulars, i fragments de maons, lligat amb abundant morter. Presenta carreus a les cantonades. Cal destacar el parament sud del temple, bastit amb carreus ben escairats, i la sagristia, amb el parament completament arrebossa

Muntanyes de Catalunya (Morrocurt)

És una muntanya de 751 metres de la Serra de Rubió, que es troba entre els municipis d'Òdena i Rubió, a la comarca de l'Anoia

Muntanyes de Catalunya (Torreta del Montsià)

És una muntanya de 763 metres, punt més elevat del massís del Montsià. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Administrativament la Torreta es troba entre els municipis d'Alcanar i Ulldecona, a la comarca del Montsià. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 250163001) i unes antenes abandonades.
Les seves aigües són recollides pels barrancs del Codonyol i del Llop pel vessant marítim i de Marcel·lina pel vessant interior.

Llacs de Catalunya (Closes de l'Albert i d'en Massot i les closes o estany de Mornau)

Són tres zones contigües, de desigual extensió, amb herbassars humits i prats inundables. L'estany de Mornau ocupa una superfície d'aproximadament 26 Ha i es localitza entre la riera de Pedret i el rec Madral, al municipi de Castelló d'Empúries.

Les closes són un sistema de conservació de sòls i aigües, amb un aprofitament agropastoral. L'estructura tradicional d'una closa és un prat de dall o pastura, tancat per arbres essencialment de fulla caduca i amb un sistema de drenatges que permeten l'escolament de l'aigua, la inundació de la closa i la rentada de sals. Ocupen zones d'aiguamolls dessecats al segle XVIII i es caracteritzen per tenir nivells freàtics elevats, sòls mal drenats i sovint salins o salino-sòdics. Aquests espais constitueixen una unitat ecològica molt destacable en el conjunt del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Els herbassars humits són un hàbitat de gran interès florístic on destaquen espècies com la poligonàcia Polygonum amphibium i algunes orquídies com Orchis laxiflora.[1]

Referent als hàbitats d'interès comunitari, es troben a l'espai prats de dall de terra baixa (Arrhenatherion) (codi 6510), bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) (codi 92D0) i matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) (codi 1420).
Pel que fa a la fauna, totes aquestes closes són una zona important per a l'alimentació de limícoles i ardèids. Tanmateix, s'hi detecta una certa problemàtica derivada de la caça furtiva. Aquesta zona humida ha estat adquirida parcialment per l'administració pública.

L’espai presenta diverses figures de protecció. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEINi la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l'Empordà". A més presenta una quarta figura de protecció, la Reserva Natural Integral de "Els Estanys"

Llacs de Catalunya (Closa d'en Puig)

És un estany d'origen artificial que ocupa una superfície aproximada de 6 hectàrees al terme municipal de Castelló d'Empúries, just al costat dels estanys del Matà.
Es tracta d'una antiga closa que fou excavada per la creació de l'actual estany. La inundació de l'estany es realitza per connexió directa amb el rec. L'alteració parcial de la superfície de la closa ha permès la formació d'un estany artificial en un entorn actualment dominat pel canyissar i la balca.

Hi és present l'hàbitat d'interès comunitari 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion).Pel que fa a la fauna, igual que la zona humida dels estanys del Matà, l'espai és de gran interès per a la nidificació i hivernada de diferents espècies d'ocells. L'espai, tot i tenir un tancament perimetral per evitar l'accés, presenta un petit itinerari al seu voltant, un aguait i un observatori localitzat a unes antigues sitges d'arròs, des del qual s'observen diverses zones humides (estanys del Matà, La Massona i la Llarga, etc.).
L'espai presenta diverses figures de protecció. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 Aiguamolls de l'Empordà. A més, pertany a la Reserva natural integral II, de "Les Llaunes"

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Esteve de la Selva de Mar)

És una església a l'inici de la Plaça del Camp de l'Obra, al nucli urbà de la població de la Selva de Mar (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de la Selva és documentada successivament amb els noms de Sant Esteve de la vall de Subiradells (segle X), Sant Esteve de Mata, Sant Esteve de Mata de Selva i de la Selva.
És una església d'una nau amb capelles laterals i capçalera semicircular a l'extrem nord. La nau està coberta amb volta de canó amb arcs torals de mig punt; al presbiteri hi ha volta de quart d'esfera. Hi resten tres capelles laterals per banda que són de planta rectangular amb voltes de canó. Tot l'interior es troba arrebossat. A llevant de la capçalera s'hi afegeix la sagristia que té volta d'arestes sobre quatre mènsules de pedra amb motllures ornamentals. A la part superior dels murs laterals s'obre, a l'exterior, un seguit de grans arcades apuntades; també hi veiem petites espitlleres fetes amb terrissa. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt, tapiada i només visible exteriorment. L'aparell dels murs antics és fet de grans rebles de pissarra sense treballar i morter.

A la façana moderna hi ha una porta d'arc rebaixat amb els brancals de pedra i la llinda adovellada, tres finestres de mig punt emmarcades per un timpà semicircular i un rosetó emmarcat amb maons a sardinell, a la part superior. Al costat est, el nou campanar té la base quadrada i un cos superior octogonal amb vuit obertures, tot arrebossat i encalcinat. Als costats de la porta hi ha uns pedrissos bastits amb alguns carreus de marbre del país i de pedra calcària, procedents del frontis anterior. A l'interior del temple destaquen diversos elements mobles com la pila baptismal d'estil gòtic localitzada a la primera capella lateral del costat de ponent de la nau. Es tracta d'una pila de pedra amb peu, a manera de copel·la, amb decoració incisa. Presenta un fris corregut a mitjana alçada que envolta la pila, decorat amb rosetes i motius geomètrics. La tapa és de forma hexagonal i de ferro, amb una creu llatina com a coronament.
Un altre element destacable d'aquesta mateixa capella, utilitzada a manera de baptisteri, és la reixa de ferro que la tanca. Aquest reixa és de ferro forjat, profusament decorada amb motius ornamentals. Se situa vers els segles XVI i XVII.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Navata)

És l'església parroquial del poble de Navata (l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Pere de Navata està situada al centre del poble. És un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals, absis de planta poligonal a l'interior, volta de creueria amb arcs torals rebaixats i coberta de teula a dues vessants. La façana, orientada a ponent, presenta una portalada rectangular amb frontó partit per la part superior i decorada amb motllures i esferes en relleu; dins l'espai del frontó hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Pere esculpida en pedra. A la llinda hi ha l'emblema del sant titular, la mitra i les claus, en baix relleu, i la data incisa del 1746. La façana es completa amb una senzilla rosassa. A la banda nord s'eleva el campanar, de base quadrada, cos superior vuitavat i obertures d'arc ogival. De la fortificació que es va realitzar al temple es conserven les petites espitlleres situades entre les obertures d'arc de mig punt sobreedificat a la part superior de l'absis i dels paraments laterals

Muntanyes de Catalunya (Buinaca)

O Boinaca o Punta de la Buinaca és una muntanya de 764 metres que pertany al municipi de Tortosa, Baix Ebre. Es troba a l'extrem sud de la Serra del Boix, tot just al nord de les Moles. Hi ha un parc eòlic mot a prop.

Muntanyes de Catalunya (Turó d'en Vives)

És una muntanya de 760 metres que es troba entre els municipis de Sant Iscle de Vallalta, a la comarca del Maresme i de Sant Celoni, a la comarca del Vallès Oriental. És el punt més alt del Massís del Montnegre, al Parc del Montnegre i el Corredor.

Llacs de Catalunya (Can Comes)

Es una zona de salobrars i aiguamolls situada entre l'estany de Túries i la Rogera i el Cortalet, dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, ocupa una superfície aproximada de 146,63 hectàrees als terme municipal de Castelló d'Empúries. La vegetació de l'espai està formada sobretot per salicornars, jonqueres de Juncus maritimus, de sòls poc salins, llargament inundats, comunitats de dunes, reredunes i platges i comunitats aigualoses pròpies de basses i estanyols d'aigües salabroses o salines
Pel que fa a la fauna, es tracta d'una zona d'alt interès per a la reproducció i la hivernada d'ocells aquàtics, com la resta de la Reserva Natural Integral II, les Llaunes. Actualment (2008) es regula l'accés de vianants a la platja els mesos d'interès per a la reproducció del corriol camanegra (Charadrius alexandrinus). No obstant, a l'estiu, la freqüentació de la platja de Can Comes és molt elevada.

L'espai presenta diverses figures de protecció. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 Aiguamolls de l'Empordà. A més, pertany a la Reserva natural integral II, de "Les Llaunes"

Llacs de Catalunya (Bassa de la Rubina)

O Maresmes de la Rubina, es troba als municipis de Castelló d'Empúries i Roses. Es tracta d'una llacuna d'origen natural, que ocupa poc més d'1 hectàrea, localitzada en un ambient de dunes on hi destaquen altres masses d’aigua, i de les maresmes que l'envolten. Cal fer esment de la presència d’halòfits singulars com les quenopodiàcies Salicornia patula i Suaeda maritima, i la juncàcia Juncus subulatus. Sota les aigües de la llacuna creixen poblaments de Ruppia maritima.

Pel que fa a la fauna, a la bassa s'hi troba un dels peixos més rars a Catalunya: el fartet (Aphanius iberus), amb una població ben consolidada. S'ha modificat la morfologia del tram final del rec del Mig per tal de fer-lo navegable, afectant greument l'àrea ocupada per l'estany i provocant la intrusió salina. Aquest espai es troba localitzat pròxim a urbanitzacions, que amenacen la seva integritat si no es prenen mesures de protecció. També hi destaca un fort impacte turístic amb una gran afluència de gent que trenca, sovint, el delicat equilibri d'aquest ambient. La forta pressió turística, l'abocament de runes i l'accés i pas de vehicles han comportat la modificació dràstica de la vegetació natural. L'accés i sobrefreqüentació de les platges ha modificat el relleu de dunes i ha alterat la vegetació que les fixa. L'estabilització dels paràmetres ambientals és suficient en la majoria dels casos per a la recuperació i manteniment dels hàbitats.
L’espai, a més de formar part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l'Empordà". A més, presenta una quarta figura de protecció, la [[Reserva Natural Integral]] de "Els Estanys".

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de l'Escala)

És una de les dues esglésies parroquials al municipi de l'Escala, juntament amb Sant Martí d'Empúries. Situada al bell mig del nucli antic de la població de l'Escala, davant les places de l'Església, de l'Ajuntament i el Carrer Enric Serra; ha estat protegida com a bé cultural d'interès local. Església d'una sola nau de planta rectangular, amb cinc capelles laterals entre els contraforts, per banda, i absis poligonal amb finestres d'arc apuntat. La nau està coberta amb trams de volta de creueria de perfil rebaixat, bastida amb maó pla, que descansen damunt la cornisa interior que voreja el temple. L'accés a les capelles es fa a través d'uns grans arcs apuntats bastits amb carreus de pedra. Estan cobertes amb voltes de creueria molt rebaixades, algunes bastides amb pedra i d'altres amb maó. L'absis presenta el mateix tipus de coberta que la resta de la nau. Als extrems hi ha la sagristia i una altra capella, amb dues portes d'accés decorades i amb les llindes gravades amb les dates 1726 i 1727. Als peus, el temple presenta una tribuna pel cor, amb balustrada. De l'interior destaca una pica baptismal de pedra, situada al baptisteri del temple, de pedra calcària i planta octogonal, datada el 1740.

La façana està formada per un cos central, on s'obre la portada, i dues torres laterals de planta quadrada, una d'elles inacabada i l'altra utilitzada com a campanar. La portalada presenta una gran porta d'accés rectangular motllurada, amb un parell de columnes exemptes damunt un basament elevat, situades als laterals. Les columnes sostenen un entaulament amb fris de tríglifs i mètopes, i un timpà semicircular amb un relleu escultòric i la data del 1752. Damunt el conjunt de la porta, una motllura dóna suport a tres figures: la central representa Sant Pere dins d'una fornícula apetxinada. Les laterals són més petites i coronen els pinacles inferiors. Una cornisa que recorre tota la façana, és interrompuda per la gran rosassa central, damunt la qual s'ubica la imatge de Santa Màxima damunt d'una peanya. La façana està rematada per un coronament decorat amb motllures d'inspiració vegetal. A la part central hi ha la data del 1761. Les dues torres presenten dues finestres balconeres amb balustrada. A la part posterior del temple s'observen els contraforts de l'estructura i una gàrgola a cadascun.
La construcció és de pedra sense treballar en els murs laterals, i carreus ben escairats a la façana.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Pere de Figueres)

És l'església, parroquial, majoritàriament d'estil gòtic que està situada a la plaça de Sant Pere de Figueres. Es tracta d'un edifici religiós d'origen gòtic. La façana és molt simple amb rosassa i timpà contemporani. L'interior presenta una sola nau, amb capelles ocupant els contraforts laterals. Té un cimbori octogonal i campanar reconstruït tipus fortificació, l'absis principal i dos laterals: un és sagrari i l'altra sagristia. En el lateral exterior dret s'hi troba un pòrtic amb tres arcs apuntats, de factura posterior. La il·luminació natural s'aconsegueix per dues rosasses en els braços del creuer, i la de la nau; i pels vitralls de l'absis central

Muntanyes de Catalunya (Turó Gros)

És una muntanya de 766 metres que es troba al municipi de Sant Celoni, a la comarca del Vallès Oriental. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 299113001)

Muntanyes de Catalunya (Tossa de Viamar)

O Mola de Viamar una muntanya de 767 metres que es troba entre els municipis de Perelló al Baix Ebre i Rasquera a la Ribera d'Ebre.

Muntanyes de Catalunya (Cap de Cans)

És una muntanya de 773 metres que es troba al municipi de Savallà del Comtat, a la comarca de la Conca de Barberà.

Llacs de Catalunya (Estany d'Aiguaclara)

Ocupa una superfície de 18,4 hectàrees i es localitza al nord de la carretera C-260, d'Olot a Roses, al municipi de Castelló d'Empúries. La zona humida Estany d'Aiguaclara", de 65,05 Ha, inclou l'estany Pericot i, a més, les closes situades al nord de l'estany que limiten amb el rec del Mig. Forma una unitat amb l'estany de Palau, fins a arribar a l'estany de Vilaüt. Aquest espai forma part de la Reserva Natural Integral "Els Estanys" i és gestionat com a zona humida.

Tanmateix, l'entrada d'aigua marina havia alterat de forma notable les seves característiques ecològiques. Les entrades d'aigua salobre es produïen per l'obertura al mar del rec del Mig, que actualment està controlada per l'acció d'una comporta basculant. Les comunitats halofítiques de l’espai (canyissars, jonqueres, etc.) eren desplaçades per salicornars i altres espècies i comunitats més pròpies dels salobrars. Des de la direcció del Parc natural, conscients d’aquesta problemàtica, es van començar a realitzar actuacions per tal de revertir aquesta situació i regenerar els hàbitats d'aigua dolça. Es pot dir que, en l'última revisió del present inventari (desembre 2006), la cobertura de canyissar i els poblaments de jonques (Scirpus spp.) han guanyat una importància notable a l'espai que també es troba delimitat per tamarius. Pel que fa a la fauna, l'espai destaca per ser una important zona de nidificació del bitó.
L’espai presenta diverses figures de protecció. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l’Empordà". A més presenta una quarta figura de protecció, la Reserva natural integral de "Els Estanys"

Llacs de Catalunya (Estany d'en Parú)

És un estanyol d’aigües temporals localitzat ben a prop de l'Estany Martí, al municipi de Cantallops. Està envoltat per conreus, alguns d'ells abandonats, dels quals queda separat per un antic marge de pedra seca.

L’estany d’en Parú ocupa poc menys d’1,5 hectàrees de superfície i acull la població d'Isoetes setacea més gran de Catalunya. Es tracta d’una planta extremadament rara al nostre país. A l’estany també hi ha una petita taca de creixenars amb glicèria. A part de l’esmentat isoet, també destaca la presència del pteridòfit Marsilea strigosa i la crucífera Cardamine parviflora. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, l'estany constitueix l'hàbitat prioritari 3170* Basses i tolls temporals mediterranis.

Pel que fa a la fauna, s'hi ha detectat alguns crustacis anostracis d’aigües temporals. No es detecten factors que estiguin afectant negativament l'espai, tret de l'impacte paisatgístic derivat de la instal·lació d'un dipòsit d'aigua a un turó proper. L'estany es troba en molt bon estat de conservació. Aquesta zona humida està inclosa dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera"

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Martí d'Empúries)

És una església del municipi de l'Escala protegida com a bé cultural d'interès local. Situada dins del nucli antic de Sant Martí d'Empúries, al bell mig de la plaça Major, i edificada damunt les restes del fossat del castell medieval i del llenç est de la muralla.

Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb la capçalera poligonal i contraforts als murs laterals i a l'absis. Aquest és de planta semidecagonal i presenta el basament rectangular. A l'interior del temple, tant la nau com el presbiteri estan coberts amb voltes de creueria separades per un gran arc apuntat. Als peus hi ha el cor, d'arc rebaixat i amb les impostes esculpides. A la meridional hi destaca la data de 1538, possible any de finalització de les obres. És força probable que tant la sagristia, situada al sud del presbiteri, com la capella que actualment ocupa el baptisteri, als peus del temple, siguin obres posteriors datades al segle XVIII. Hi ha altres elements decoratius a l'interior del temple, així com antigues peces de culte, força destacables: la clau de volta del presbiteri, policromada i amb la imatge del patró de la parròquia Sant Martí de Tours, l'ara romànica del segle X, dues ares paleocristianes del segle IV, una pila baptismal romànica dels segles XII-XIII i la pila beneitera del segle XVI.

A l'exterior, la façana principal és de composició simètrica, amb el coronament superior rectangular. La portalada és d'arc apuntat, amb tres motllures a manera d'arquivoltes decorades. En el timpà s'hi col·locà una làpida amb l'any 1507, inici de la construcció. Damunt la porta hi ha dues làpides medievals, corresponents a reformes dutes a terme al temple de segles anteriors. Per sobre hi ha un gran rosetó central, format per diversos cercles en degradació i amb decoració calada de pedra. Corona la façana una cornisa, damunt la qual hi ha tres pilastres quadrades centrals, corresponents al campanar del temple. Actualment hi ha quatre campanes de diferents mides. Als costats hi ha dues grans pilastres rectangulars que delimiten l'estructura. Les úniques finestres obertes a l'exterior es troben a façana sud i a la capçalera del temple. Són petites obertures d'arc de mig punt a trompetades. L'obra és de pedra, amb aparell de carreuada a la façana principal i pedra sense treballar als murs laterals.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Castelló d'Empúries)

O Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà). Fou construït a sobre l'església romànica primitiva, de la qual en queden alguns vestigis, com els primers pisos de la torre campanar o la gran pila baptismal. És una basílica situada a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer. Es tracta d'un clar exponent de l'arquitectura del gòtic català, quedant palès en alguns dels seus elements més característics: la volta d'ogiva, els grans pilars, els pesats contraforts a l'exterior o els grans finestrals amb vitralls. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. L'escriptor Josep Pla considerava que era el monument religiós més important de les terres gironines després de la Catedral de Girona, que destacava per la seva monumentalitat i dimensions catedralícies.

Muntanyes de Catalunya (El Pujol)

És una muntanya de 812 metres de la Serra de Rubió, que es troba al municipi de Rubió, a la comarca de l'Anoia. El cim és el punt culminant de l'altiplà d'Els Plans de la Coma. És la tercera muntanya més alta de la Serra de Rubió, després de Les Tres Alzines.

Muntanyes de Catalunya (La Cogulla)

És una muntanya de 786 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp, a la comarca de l'Alt Camp i de Montblanc, a la comarca del Conca de Barberà.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 266128001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (El Castellot)

És una muntanya de 793 metres que es troba al municipi de Font-rubí, a la comarca de l'Alt Penedès.

Llacs de Catalunya (Estany de les Moles)

És un petit estanyol d’inundació temporal que ocupa menys d'1 hectàrea, situat al municipi de Cantallops, entre els masos de Bell-lloc i del Faig, prop de la Bassa del Mas Faig. L’estany de les Moles, igual que la propera bassa del Mas Faig, acull comunitats vegetals i espècies molt rares a Catalunya.Pel que fa a la vegetació, destaca la presència de jonqueres terofítiques d'isòets. Apareixen també jonqueres acidòfiles montanes (Juncion acutiflori).

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, la bassa es pot identificar amb l'hàbitat d’interès comunitari prioritari 3170* Basses i tolls temporers mediterranis. L'estany de les Moles es veu afectat per un ús ramader força intensiu. Els ramats trepitgen a vegades la mateixa cubeta, eutrofitzant les aigües, erosionant el sòl i degradant les comunitats vegetals, afavorint la seva substitució per gespes calcigades de menor especificitat ecològica.
Caldria evitar aquest ús dins de la zona humida i instal·lar, si és necessari, algun tipus de tanca protectora, permeable per a la fauna salvatge. L'accés està tallat per una tanca de fil espinós a la pista.
L'estany de les Moles està inclòs dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".

Llacs de Catalunya (Bassa del Mas Faig)

És un petit estanyol d'inundació temporal que ocupa poc més de dues hectàrees al municipi de Cantallops, a la vora del Mas Petit de Bell-lloc. La bassa del Mas Faig, igual que el proper estany de les Moles, acull comunitats vegetals i espècies molt rares a Catalunya.
Pel que fa a la vegetació, destaca la presència de creixenars amb glicèria i de jonqueres terofítiques d'isoets, així com de jonqueres acidòfiles montanes (Juncion acutiflori).
Entre les espècies vegetals que es localitzen en aquesta zona destaca la crucífera Cardamine parviflora i els pteridòfits Isoetes setacea o Marsilea strigosa. La sega i la pastura, així com els recs de drenatge existents, han afavorit la implantació a la zona de prats de dall, també hàbitats d'interès comunitari però menys rars en el conjunt de Catalunya, així com de gespes calcigades de menor especificitat ecològica.
Els principals factors que afecten negativament l'espai són l'ús ramader i la presència de rases de drenatge obertes fa temps. La bassa del Mas Faig està inclosa dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Cadaqués)

És una església catòlica romana que es troba a Cadaqués (Alt Empordà). És l'església parroquial de la localitat. Està dedicada a Santa Maria i està situada al punt més alt de la vila constituint un dels elements més emblemàtics del seu paisatge Figura inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al Bisbat de Girona.
Edifici d'una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. A l'interior, està distribuïda en cinc crugies coronades per quatre arcs torals apuntats. Els espais pròxims al presbiteri presenten volta de creueria, amb les claus decorades amb relleus, mentre que a les dues crugies frontals la volta va ser renovada. L'arc triomfal és apuntat. Les capelles laterals, cinc a cada banda, també presenten arc apuntat i volta de creueria.

A l'exterior, les façanes, estan arrebossades i emblanquinades. A la base del campanar hi ha un rellotge de sol amb la següent llegenda: "Jo sense sol, tu sense fe, no som res". Presenta una base quadrada amb un cos octogonal al damunt per dos cossos sobreposats a una mena de templet amb volutes cupular. Les obertures estan reformades en època moderna.
A un dels costats sobresurt la Capella Fonda (o de la Pietat), que és un afegit posterior (segle XVIII-XIX) i està coberta per una cúpula. Destaca sobretot l'important retaule de Santa Maria de Cadaqués (segle XVIII), considerat un dels més notables retaules barrocs de Catalunya. És obra dels escultors Pau Costa i Joan Torras Està presidit per la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança i coronat per la de Sant Tomàs, copatró de la vila. Al costat de l'escut de Cadaqués que es veu a la base porta inscrites les dates "Fet 1729 " i "Daurat 1788".

També és molt important l'orgue, considerat un dels més antics de Catalunya. Està situat a sota del campanar. A partir de 1683 es van començar a recaptar fons per a poder-lo construir. El 1689 es va encomanar la seva realització a l'orguener valencià Josep Boscà posant-li com a model l'orgue del convent de Sant Domènec de Girona. La construcció va durar poc més d'un any. L'orgue es va estrenar el 1690. Un dels principals col·laboradors de Boscà va ser el mestre torner de Girona Antoni Camplloch. Entre 1706 i 1709 es van haver de reparar els desperfectes causats pel setge de 1705. A finals del segle XVIII s'hi va afegir la trompeteria exterior. Va ser restaurat entre 1982 i 2004 per Gerhard Grenzing.
Destaquen així mateix els diversos retaules barrocs de les capelles laterals, la trona de pedra, els dos bancs de fusta dels Cònsols de la Vila, i una petita pica d'aigua beneita amb la data inscrita de 1705.
A l'interior de l'església també s'hi troba una làpida amb una inscripció que recorda l'epidèmia de "còlera morbo" que es va declarar a Cadaqués l'any 1837 i que va causar 140 morts.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià)

És una església del municipi de Fortià (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Julià i Santa Basilissa està situada al centre del poble, al costat de la Plaça de Catalunya. Aquesta és una església d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal. La nau està dividida en tres crugies per dos arcs torals apuntats. Les voltes de la nau, del presbiteri i de la majoria de les capelles laterals són de creueria. Hi ha un cor també d'arc rebaixat i volta, també de creueria.

Al frontis hi ha la portalada, rectangular. La llinda de la porta té una inscripció en llatí i la data 1573. Sobre la llinda veiem un guardapols i una fornícula sense imatge emmarcada per una arquivolta de mig punt que sobresurt del mur. Al centre de la façana també hi trobem un rosetó. Al costat esquerre de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada, amb dos pisos d'arcs de mig punt i coberta apiramidada. A la part alta trobem una gàrgola a cada costat. A l'altre costat de la façana veiem una altra torre, construïda al segle XX, d'alçada inferior que la primera, també de planta quadrada però aquesta és totalment cega, i només a la zona posterior té una obertura que és rectangular. A la part superior de la façana entre les dues torres, hi ha merlets esglaonats, decoratius. El mur lateral dret està en part arrebossat, a diferència de la resta de l'església a on podem veure l'aparell. L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, i a cada un dels angles hi ha contraforts de carreus entre els quals hi ha finestres de mig punt.
Dins del temple hi ha fins a fins a vuit làpides i dues osseres datades entre el segle XVII i el XX, algunes de les quals en molt bon estat de conservació És l'únic testimoni dels enterraments anteriors a l'època del nou cementiri.

Muntanyes de Catalunya (Tossal Gros de Vallbona)

És una muntanya de 803 metres que es troba entre els municipis de l'Espluga de Francolí a la Conca de Barberà i de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 264122001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Roc de la Guàrdia)

És un turó de 891 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica d'Hostalets de Balenyà, a la comarca d'Osona.
Aquest turó s'eleva a més d'un quilòmetre i mig a l'oest del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Té dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes tant dels pobles de Balenyà i Centelles com del Tagamanent i del Matagalls; i el segon, que encara abasta més paisatge. Des d'aquest darrer podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet, els Prepirineus, els Pirineus i fins i tot, si es té sort i la típica boira no ens ennuvola la vista, es pot arribar a veure les puntes del Canigó i del Puigmal. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte a la posició de l'observador. Arribar a dalt el Roc Gros es converteix en una bonica excursió pels boscos de roure i pi típics de la zona.

Al Roc també es pot practicar l'escalada i disposa de nombrosos senders per anar cap a Tona, Puigsagordi, Centelles... És un dels punts més apreciats pels habitants de Balenyà. Per la "festa" del Roc de la Guàrdia, als volts de Nadal, els hostaletencs hi van a portar el tradicional pessebre, en un acte que s'engloba dins la Festa Major d'hivern i que és organitzat anualment pel Centre Excursionista de Balenyà. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017m) i el Puigsagordi (984m), els tres pics insígnies de la serra de Fontderola.
En el turó es poden trobar petxines i altres restes prehistòriques. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa; se'n poden veure encara restes i observar-ne la col·locació de les pedres.

Llacs de Catalunya (Estany Martí)

És un estany d'unes 2 hectàrees de superfície que es localitza vora el mas Faig, prop de l'Estany d'en Parú, al municipi de Cantallops. Es tracta d'un estany mediterrani d’inundació temporal.
A l'estany Martí hi ha una petita taca de pradells d'isoets i de creixenars amb glicèria, així com jonqueres acidòfiles montanes.

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a més de l'hàbitat prioritari 3170* Basses i tolls temporers mediterranis, hi apareixen els hàbitats 3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys generalment arenosos de la Mediterrània occidental, 3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Isoeto-Nanojuncetea i 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion).

Ja no s'hi observen les zones de canyissars que havien estat anteriorment descrites a l'espai, probablement com a resultat del seu procés gradual de dessecació. Malauradament, les rases de drenatge que s’hi han fet i la colmatació natural estan accelerant la substitució de les comunitats vegetals més higròfiles, per gespes calcigades de Rumex, Festuca i Carex, de menor interès conservacionista. Caldria revertir el procés de dessecació de l'estany, eliminant les rases de drenatge. L'estany Martí està inclòs dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera"

Llacs de Catalunya (Bassa de la Serra del Sopluig)

És una bassa natural en un petit afluent de la Ribera de Torrelles, al terme municipal de Cantallops. Es tracta d'un petit toll, de forma allargada seguint la direcció del curs fluvial, que té interès bàsicament per allotjar una interessant població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Els marges de la bassa són força abruptes, fet que potser és conseqüència d'haver estat sobreexcavada artificialment.

Té un ús ramader intensiu i els seus marges experimenten un trepig continuat, visible entre altres factors per la pràctica absència de vegetació. Resseguint el curs fluvial hi ha un bosc de ribera estret, que en aquest sector sembla haver sofert els efectes d'una crema i presenta alguns troncs caiguts, alguns dels quals arriben a tocar la superfície de l'aigua, donant lloc a plataformes on la tortuga de rierol pot reposar i escalfar-se. L'aigua està molt eutrofitzada i presenta nombroses algues surants.
Pel que fa als hàbitats d'interès natural, segons la cartografia dels hàbitats de Catalunya en aquest espai hi apareix l'hàbitat 3150 "Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)".

Esglésies gòtiques de Catalunya (Hospital i capella de Santa Caterina)

És un monument del municipi d'Ordis inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Hospital de Santa Caterina es troba a la part de darrere de l'església, al centre del poble. És un edifici gòtic de planta rectangular, on la seva ala de llevant està ocupada per la Capella de Santa Caterina, de planta també rectangular.

El conjunt té el parament format a base de pedres sense treballar, excepte a les cantoneres i a la capçalera de la capella, on s'han emprat carreus de pedra d'Avinyonet. Així mateix es pot veure també una socolada de carreus que sobresurt del parament.

A la façana principal, ara arrebossada, hi ha un portal gòtic i una finestra coronella, biforada, d'arquets trilobulats, amb decoració floral a les impostes, que no conserva el mainell. Al llevant hi ha un altre portal, però d'arc de mig punt ben adovellat. A la resta de murs del conjunt trobem altres obertures d'època gòtica. Una de destacable és el rosetó de la del mur de llevant, format per tres cercles en degradació, amb decoració força simple en l'obertura, d'arabesc calat, formant quatre braços amb una forma romboidal, buida, en la seva intersecció.

La capella tenia coberta de fusta sostinguda per quatre arcs diafragma apuntats que la dividien en cinc trams, però, un cop destruïda, entre el segle XVIII i el XIX una part es va refer i en data més recent (segle XX) una altra part es va cobrir amb bigues de portland. A l'entrada del presbiteri hi ha un arc triunfal, rebaixat, amb carcanyols als costats i amb motllures horitzontals a les impostes a mode decoratiu. El presbiteri està cobert amb volta apuntada, i a la capçalera podem veure una fornícula en forma de finestra gòtica d'arc lobulat.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Convent del Carme de Peralada)

És una església gòtica del municipi de Peralada (Alt Empordà). El conjunt està format pel claustre i l'església, que conserva un enteixinat de fusta policromada. Es troba al sector de llevant de la població, dins dels límits del recinte emmurallat de la vila medieval. Actualment és la seu del Museu del castell de Peralada. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És una església d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal. Presenta un campanar d'espadanya amb dues obertures adossat al mur sud de la nau, coberta amb teulada a dues vessants. A l'interior, tant les capelles laterals, delimitades per dues alineacions d'arcs apuntats, com la capçalera estan cobertes amb voltes de creueria, mentre que la nau central presenta cinc arcs diafragma apuntats, que sostenen un sostre enteixinat de fusta.

La façana principal, orientada a l'oest, sobrepassa l'alçada de la nau de l'església i està rematada amb una cornisa disposada a dues aigües. Presenta una gran portada formada per un cos avançat, amb teulada a doble vessant, al vèrtex de la qual hi ha una creu de pedra. Està decorada amb quatre arquivoltes apuntades en gradació i un timpà, també apuntat, decorat amb una imatge escultòrica de la Mare de Déu, d'època gòtica, al centre de la representació. A banda i banda hi ha dos angelets, de dimensions inferiors. A la part superior de la façana hi ha una rosassa amb decoració calada.

De l'interior de l'església, cal destacar la decoració del sostre enteixinat policrom de fusta, amb elements i motius dels Rocabertí i d'altres llinatges medievals. També cal mencionar el paviment enrajolat de caixó de la nau, amb el símbol dels comtes de Peralada, i els vitralls de l'altar major. Hi ha diversos membres dels Rocabertí inhumats a l'interior. Dels elements mobles destaca un capitell atribuït al mestre de Cabestany i un grup de tapissos de la família Mateu basats en obres de Rubens. Tota la construcció està bastida amb carreus de pedra ben escairats, tant als paraments interiors com exteriors. Al costat de migdia de l'església es troba el claustre, amb les dependències monàstiques al voltant.

Muntanyes de Catalunya (Puig-l'agulla)

O Creu de Montagut és una muntanya de 810 metres que es troba al municipi de Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d'Osona.
Als vessants de la muntanya s'hi pot trobar el Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla.

Muntanyes de Catalunya (Les Tres Alzines)

És una muntanya de 831 metres situada al sud de la Serra de Rubió, entre els municipis de Rubió, a la comarca de l'Anoia i de Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages. És una de les muntanyes més emblemàtiques d'aquesta serra. Al cim no hi ha un vèrtex geodèsic, si bé hi ha una creu, La Creu Llarga, una creu de formigó que la Unió Excursionista d'Igualada hi va posar l'any 1990, després que es cremessin les tres creus d'alzina durant l'incendi de l'any 1986 (d'aquí bé el nom Les Tres Alzines). És la segona muntanya més alta de la Serra de Rubió, després de la Còpia de Palomes (837 metres). El seu accés és molt fàcil, ja que gràcies al Parc Eòlic gairebé s'hi pot arribar en cotxe.

Des del cim s'hi poden distingir la Serralada Pre-litoral, Montserrat, Collserola, la plana d'Igualada i la dreta, la Còpia de Palomes.

També és coneguda perquè els parapentistes se solen tirar d'aquesta muntanya. El lloc més proper on dormir és el Refugi Mas del Tronc, situat a dues hores de la muntanya.

Llacs de Catalunya (Estany de la Vallmitjana)

És originat per una resclosa que represa les aigües del torrent de la Vallmitjana, al municipi de Taradell.
Es troba a tocar del càmping La Vall. Està situat a la finca Mas Vallmitjana, que està protegida com a refugi de fauna salvatge (fou declarada Refugi de fauna salvatge per l’Ordre de 25 de maig de 1998, amb una superfície de 119 hectàrees, amb la finalitat de protegir-ne les comunitats animals -DOGC 2657, de 10/6/98).

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l'estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L'estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping. L'interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l'alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d'amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l'estany. Destaca la presència d'aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d'altres. S'hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

L'estany es troba del tot aïllat de les instal·lacions del càmping per una tanca que impedeix acostar-se a les vores de l'aigua i que és impermeable per a gran part de la fauna, per la qual cosa caldria condicionar-la de forma adient. Existeix una captació d'aigua que podria ser responsable de la pràctica inexistència, actualment, de cinyell helofític, per les variacions de nivell que podria estar provocant. Caldria controlar la població de peixos, retirant totes les espècies introduïdes. També caldria confirmar la citació de tortuga d'aigua i la possible viabilitat d'aquesta espècie, per plantejar-se algun tipus de gestió per recuperar-ne les poblacions

Llacs de Catalunya (Estany de Sils)

O Llac de Sils és una zona humida que correspon al darrer vestigi del que era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils i Maçanet de la Selva (la Selva), i que havia estat el llac més gran de Catalunya. L'antiga llacuna, ja dessecada, era equiparable pel que fa a les seves dimensions, a l'Estany de Banyoles.

L'antic estany de Sils es va anar dessecant al llarg segles per afavorir els conreus i per la por que les zones humides infonien, en una època en què se les considerava llocs inhòspits i insans, que ajudaven a la propagació de malalties com la malària. No obstant, les aigües reapareixien tossudament cada cop que es produïen fortes pluges, i la zona va conservar, malgrat la intensa transformació experimentada, una notable riquesa florística i condicions adients per a seguir allotjant una interessant fauna aquàtica

A principis del segle XXI, mitjançant un projecte LIFE desenvolupat per l’Ajuntament de Sils i la Fundació Natura, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha recuperat una zona de llacunes i s’intenta potenciar els hàbitats naturals amb una gestió dels conreus (arbredes) més respectuosa amb els valors ambientals de l’espai.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Feliu de Cadins)

És un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà). L'església del monestir està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església és de notables dimensions, amb una llargada total de 42,5 metres, mentre que l'amplada de la nau és de 10 metres i la llargada del creuer és de 21,5 metres. Té planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l'absis presenten volta de creueria.

La porta d'accés principal està localitzada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l'intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entremig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d'arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l'obertura està tapiada. Tant l'absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d'arc apuntat i doble biaix. En tot l'edifici només hi ha dues obertures circulars a manera de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l'extrem superior de la nau i l'altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats amb posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.

A l'extrem de llevant de l'absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu, ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el mateix temple també ho està.
El conjunt és la mostra més notable d'arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan de Bossols)

O de Baussols o de Mussols, és una capella i antic santuari dalt d'una penya al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local. És al nord-oest del nucli urbà d'Albanyà, al bell mig de les serres de Mussols i Corsavell, a la banda de llevant del puig de Mussols, en un terraplè escarpat. La imatge gòtica de la Mare de Déu de la Paloma, que es portà a Lliurona, és originària d'aquí. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la comarca de la Garrotxa.
Església d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que a l'absis és de quart d'esfera. Aquest espai s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Les dues voltes recolzen damunt d'una cornisa motllurada que ressegueix els murs laterals de la nau i la conca absidal. La il·luminació del temple es fa mitjançant dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, una situada a l'absis i l'altra al mur de migdia de la nau. En els paraments interiors, damunt del revestiment arrebossat, hi ha restes de pintures murals de color vermell. El paviment interior és la mateixa roca de la zona, adaptada per a circular-hi. L'accés principal es fa per ponent mitjançant un portal de mig punt adovellat que ha perdut bona part de les dovelles originals. Una motllura a manera de guardapols recorre la part superior de l'obertura. Damunt seu hi ha una finestra rectangular a manera d'espitllera i la façana està rematada per un campanar de cadireta d'una sola obertura del que es conserven les dues pilastres.

La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de mida mitjana, lligada amb morter i amb carreus desbastats a les cantonades. Adossat a la façana de migdia hi ha les restes d'una gran edificació rectangular dividida en dues estances, que estava comunicada amb l'interior del temple

Muntanyes de Catalunya (Còpia de Palomes)

És la muntanya més alta de la serra de Rubió amb una altitud de 837,0 metres. Està situada entre els municipis de Rubió i Òdena, a la comarca de l'Anoia. És la divuitena muntanya més alta de l'Anoia, superada pels cims de Montserrat. El cim de la muntanya és fàcilment accessible, sobretot pel seu vessant nord.

El cim de la muntanya és un mirador des del qual es pot veure d'un cantó la Serralada Prelitoral al Montseny, amb la muntanya de Montserrat enmig, i del Montsec al Canigó de l'altre, passant per l'Aneto, el Pedró dels Quatre Batlles, la serra del Cadí, el Pedraforca o el Puigmal. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 275113001).
Al vessant nord de la muntanya hi ha la masia de Cal Palomes, i també és un dels punts de naixement de la riera de Maçana, afluent del riu Cardener. El lloc més proper on dormir és el refugi del Mas del Tronc, situat a una hora a peu de la muntanya.

Muntanyes de Catalunya (Turó de la Creu de Gurb)

O la Creu de Gurb és una muntanya de 842 metres que es troba al municipi de Gurb, a la comarca d'Osona.
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (La Ricarda)

És una llacuna que al terme municipal del Prat de Llobregat, en una finca particular on, de moment, l'accés encara no és permès. La zona humida "Estany de la Ricarda-Estany de la Magarola" està formada per dues llacunes litorals, que juntament amb la llacuna del Remolar, formaven unes de les antigues desembocadures del riu Llobregat. L'estany de la Ricarda té una superfície d'unes 29 Ha mentre que l'Estany de la Magarola ocupa unes 3,2 Ha

L'estany de la Ricarda té forma allargassada, amb braços laterals que li donen forma de creu. Les seves mesures aproximades són: 800 m de longitud;100 m d'amplada màxima i 4 m a la part més fonda. A la part més interior hi ha un embarcador que, abans, permetia desplaçar-se en barca des del mar fins a la torre de la Ricarda.

Aquest espai presenta una elevada diversitat de comunitats vegetals: jonqueres, herbassars junciformes, prats humits, salicornars, canyissars, vegetació de duna i rereduna, etc. Sota les aigües hi creixen herbeis de Ruppia maritima i Potamogeton pectinatus, que es distribueixen en funció del gradient de salinitat.
L’estany de la Magarola és una llacuna especialment representativa de les zones humides salabroses amb vegetació halòfila, ja que la proximitat al mar n'accentua la salinitat de les aigües i del sòl.

Al voltant de l'estany hi ha canyissars, i una mica més separats hi ha pins, que formen part de la pineda litoral plantada, a finals del segle passat, per aturar les dunes.
Pel que fa a la flora, en aquest espai es localitzen, per exemple, espècies protegides en aquest espai del PEIN, com la trencadella (Kosteletzkya pentacarpos) o la gramínia Spartina juncea.

Llacs de Catalunya (Estany de la Murtra)

És una antiga llacuna, que té actualment l'aspecte d'una riera canalitzada entre conreus. Es tracta d’una de les zones humides del Delta del Llobregat més castigades, tant per la proximitat i efectes de diverses infraestructures com per l'alteració dels fluxos hídrics. Diverses comportes en regulen el nivell d’aigua i l’aïllen del mar. A més, constitueix la via de desguàs dels canals de reg de Viladecans i Gavà, ús aquest que ja s’esmenta en documents de l’edat mitjana.

La vegetació de l'espai es redueix a una estreta franja de canyars, degut a l'expansió dels conreus. Pel que fa a la fauna, a l’estany de la Murtra s’hi han citat espècies com el blauet (Alcedo atthis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el morell de cap roig (Aythya ferina), etc.

Aquesta zona humida té una superfície d’unes 22 hectàrees. Al límit sud de l'espai transcorre la C-31 (autovia de Castelldefels) i al seu extrem SE es troba l’Estació depuradora d’aigües residuals de les poblacions de Gavà i Viladecans, així com diverses indústries. La qualitat de l’aigua es veu afectada molt negativament pels abocaments de l'EDAR de Gavà i Viladecans, fins a tal punt que el tram final de l'espai té l'aspecte d'una claveguera a l'aire lliure. El potencial ecològic de l’espai també es veu alterat per les infraestructures de l'entorn (soroll, efecte barrera, etc.) i pels abocaments d'aigües d'ús agrícola i industrial.
L’espai va ser objecte d’algunes millores ambientals fa anys per part del Museu de Gavà, l'Ajuntament de Gavà i el Departament de Medi Ambient.
Aquesta zona humida està inclosa dins l'espai del PEIN "Delta del Llobregat" i dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000146 "Delta del Llobregat".

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Vallvidrera)

És una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l'Església, número 93. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès. Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí el 1540-87, essent, tot i les modificacions del segle xvii, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple. Tocant a l'església hi ha un mas que també està inventariat.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Antoni Abat)

Ubicada al districte de Ciutat Vella, es coneix com l'Antiga Església de Sant Antoni Abat les restes arquitectòniques que s'han conservat de l'antiga església del mateix nom. Es tracta bàsicament dels porxos de la façana principal. Afronta al carrer de Sant Antoni Abat situada en l'illa delimitada pels carrers Sant Antoni Abat, Cera i Salvador. Està format per dues crugies entre mitgeres paral·leles al carrer. Cada crugia, de planta baixa i pis, consta de tres mòduls. L'edifici per la seva part posterior on antigament estava l'església té una façana postissa i cega al pati d'illa ocupat per la zona de jocs d'una escola. És una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de les Puel·les)

O de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. De l'edifici original de la plaça de Sant Pere només en queda l'església, convertida en parròquia. Part del mobiliari litúrgic (el bàcul de l'abadessa Constança de Corbera, peça d'orfebreria datada al s. XV, i alguns còdexs miniats medievals, entre altres coses) i l'important arxiu, amb els documents fundacionals, cartularis, butlles papals i privilegis reials, cartes de professió de les monges, etc., es conserven al monestir de Sarrià. Felip Vall i Verdaguer pintà els murals de la Capella del Santíssim.

Muntanyes de Catalunya (Turó del Galutxo)

És una muntanya de 852 metres que es troba al municipi de Talavera, a la comarca de la Segarra. És el punt més alt de la comarca de la Segarra, situat a la serra de Montfred. Es troba entre els pobles de Montfred (Talavera) i Montargull (Llorac), enmig del parc eòlic de Montargull. La serra separa les conques de l'Ondara, que neix just a sota, i del Gaia.

Muntanyes de Catalunya (Puig Cornador)

És una muntanya de 683 metres que es troba al municipi de Sant Sadurní d'Osormort, a la comarca d'Osona.

Muntanyes de Catalunya (Puig de la Talaia)

És una muntanya de 861,3 metres que es troba al municipi d'El Montmell, a la comarca del Baix Penedès. El punt més alt de la serra del Montmell. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 272128001)
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Talaia del Montmell.  

Llacs de Catalunya (Estany de Mas Mateu)

És un estany alimentat per aigües del freàtic. La inundació és temporal i la major part de la seva superfície està ocupada actualment per plantacions de plàtans, pollancres i altres conreus.

Hi ha una petita freixeneda al sector més inundat, que es pot identificar com a hàbitat d’interès comunitari prioritari 91E0 (Vernedes i altres boscos de ribera afins) (Alno-Padion), i restes de prats de dall (Arrhenatherion elatioris). Els arbres més comuns són el freixe (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix cinerea ssp.oleifolia) i l’om (Ulmus minor). Els acompanyen espècies com Galium palustre, Equisetum telmateia, E. arvense, Ranunculus repens, Juncus articulatus, Cyperus eragrostis, Sparganium erectum, Carex remota, Carex pendula, C. vulpina, Carex hirta, Iris pseudacorus, etc, i sota les aigües, hidròfits com Callitriche stagnalis i Polygonum amphibium. Com a curiositat, se sap que en aquest espai s’hi cultivà arròs entre els anys 1943 i 1946.
L'expansió dels conreus i la sobreexplotació dels aqüífers són els factors que han afectat i segueixen afectant negativament l'espai.

Llacs de Catalunya (Estany Martí)

És un estany d'unes 2 hectàrees de superfície que es localitza vora el mas Faig, prop de l'Estany d'en Parú, al municipi de Cantallops. Es tracta d'un estany mediterrani d’inundació temporal. A l'estany Martí hi ha una petita taca de pradells d'isoets i de creixenars amb glicèria, així com jonqueres acidòfiles montanes.

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a més de l'hàbitat prioritari 3170* Basses i tolls temporers mediterranis, hi apareixen els hàbitats 3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys generalment arenosos de la Mediterrània occidental, 3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Isoeto-Nanojuncetea i 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion).

Ja no s'hi observen les zones de canyissars que havien estat anteriorment descrites a l'espai, probablement com a resultat del seu procés gradual de dessecació. Malauradament, les rases de drenatge que s’hi han fet i la colmatació natural estan accelerant la substitució de les comunitats vegetals més higròfiles, per gespes calcigades de Rumex, Festuca i Carex, de menor interès conservacionista. Caldria revertir el procés de dessecació de l'estany, eliminant les rases de drenatge. L'estany Martí està inclòs dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".

Llacs de Catalunya (Estany de Malniu)

És un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, a la capçalera de la vall Tova. Té una superfície de 5.9 ha i una fondària màxima de 13.5 m. La seva conca de 190 ha queda limitada al nord-oest pel Puigpedrós (2914 m) i al nord-est pel Pedró de la Tossa (2695 m)
L'estany i la seva conca es troben protegit dins la zona natural "Tossa Plana de Lles – Puigpedrós" de la xarxa Natura 2000. El seu estat ecològic és Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua, tot i que les seves característiques mesotròfiques, l'alta freqüentació turística i la presència ramadera a la conca fa que sigui susceptible a un empitjorament i, per tant, és un estany mereixedor de vigilància periòdica.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria del Pi)

És una basílica ubicada a la Plaça del Pi de la ciutat de Barcelona d'estil gòtic català declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931. Consta d'una sola nau de grans dimensions (54 metres de longitud per 17,50 metres d'amplada i l'alçada de 27 metres), amb absis poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts gòtics. L'absis és cobert per una volta radial que agafa també el primer tram de les capelles, set voltes més hi ha a la resta de la nau. Als peus del temple es troba el cor. 

Esglésies gòtiques de Catalunya (Basílica de Santa Maria del Mar)

Tradicionalment Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no s'acabà fins al segle XIX

Muntanyes de Catalunya (Tossal Gros)

També conegut com a Tossal Gros de Miramar, és una muntanya de 867 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp a l'Alt Camp i el de Montblanc a la Conca de Barberà. És el punt més alt de la serra de Miramar.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Puig Sesarques)

És una muntanya de 880 metres que es troba entre els municipis de Canet d'Adri, a la comarca del Gironès i de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany, sent el Sostre Comarcal d'aquesta darrera comarca.

Muntanyes de Catalunya (La Tossa)

És una muntanya de 887,4 metres que es troba entre els municipis de Talarn i Tremp (a l'antic terme de Gurp de la Conca), a la comarca de la Pallars Jussà. És al sector sud-est de la Serra de Costa Ampla, a la qual pertany, prop del límit amb Salàs de Pallars, i un xic al nord-oest de la Roca Tosa, amb la qual de vegades se la confon.

Llacs de Catalunya (Estany de la Júlia)

És una petita llacuna d'inundació temporal que ocupa unes 5 hectàrees de terreny situada a Tordera (Maresme). Es troba en un estat de conservació força deficient. L'espai ha sofert transformacions diverses: plantació d'espècies forestals de creixement ràpid, usos esportius -circuit de vehicles "il·legal"-, estassades de vegetació de ribera, etc, que han afectat molt negativament les interessants comunitats anteriorment descrites a la zona.

Pel que fa a la vegetació, s'hi havia descrit herbassars submergits (hàbitat d’interès comunitari 3150 "Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)", jonqueres mediterrànies (hàbitat d’interès comunitari 6420 "Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del MolinioHoloschoenion") i boscos de ribera. La comunitat forestal de ribera més característica era l’omeda amb mill gruà (hàbitat d’interès comunitari 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera"), amb diverses espècies forestals associades com el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el salze (Salix alba) i el gatell (S.atrocinerea). Algunes plantes herbàcies de tendència higròfila que s’hi localitzaven són la ranunculàcia Ranunculus sceleratus, la carofil·làcia Myosoton aquaticum, l’onagràcia Ludwigia palustris, etc.

Pel que fa a la fauna, es coneixia la presència de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). L'estat actual d'aquest espai no permet afirmar la presència de les espècies o les comunitats abans esmentades. La vegetació de ribera que envoltava l'estany ha estat estassada i el cinyell helofític gairebé és absent, probablement per canvis importants de nivell de les aigües, degut a captacions efectuades a l'entorn. L'abundància d'algues és resultat, probablement, d'una eutrofització de les aigües per causes antròpiques. Al bosc de ribera hi ha una elevada presència d'espècies exòtiques (plàtans i pollancres de plantació). Una pista envolta la bassa pel sector oest i nord i al voltant hi ha diversos suports de línies elèctriques. L'expansió dels usos agrícoles amenaça també l'espai, ja molt degradat, malgrat estar teòricament protegit com a espai del PEIN des de fa anys.

Aquest espai, juntament amb l’estany de can Raba, el braç esquerre de l’illa del riu Tordera, els prats d’en Gai i l’estany de can Torrent constitueixen l’espai del PEIN «Estanys de Tordera». Aquesta zona humida també està protegida teòricament pel fet d'estar inclosa dins l'espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 "Riu i estanys de Tordera".