miércoles, 20 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Taga)

És una muntanya del Ripollès (Girona). És a la serra Conivella i separada de la serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. A més, és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Malgrat no superar el límit altitudinal per a bosc potencial, la seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la serra Cavallera.
Els municipis més propers en són Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany) i Pardines. És un dels límits de la vall del Segadell. A inicis del segle XX, fou escenari de diverses proves d'esquí.
Al cim, podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència: 290083001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Cim de Pla de Pujalts)

O Costa Pubilla és una muntanya de 2.056,1 metres que es troba entre els municipis de Gombrèn, Planoles i Toses, a la comarca del Ripollès. Forma part de la serra de Montgrony. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 287083001).
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Cap de Boumort)

És una muntanya de 2.076,2 metres que es troba en el municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. És el cim més elevat de la Serra de Boumort. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 264085001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Des del refugi de Boumort (1.881 m) cal agafar una pista que puja per la muntanya en direcció E i que arriba fins a un coll (1.984 m). Allà hi ha una fita i una tanca metàl·lica. Des del coll cal baixar en direcció E tot rodejant la tanca fins a arribar a la zona coneguda com a Pletius de la Creueta (1.970 m), uns extensos prats on hi ha una porta per on es pot creuar la tanca metàl·lica. S’ha de creuar la tanca i seguir un camí que primer puja en direcció NO i després en direcció N i finalment arriba al cim. Un mirador privilegiat del Prepirineu i el Pirineu


Rius de Catalunya (Riera de Carme)

És entre els municipis d'Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt a la comarca de l'Anoia, a la Vall de Carme, entre les serres d'Orpinell (751 msnm) i de Collbàs (544 msnm). La Riera de Carme és el principal afluent del riu Anoia (62 km), juntament amb altres de més petits com la riera de Montbui o la de Castellolí.

Un dels aspectes que més afavoreixen i prevenen l'existència de la nostra riera és el fet que Carme, municipi que aporta el nom a la Riera degut a la seva proximitat geogràfica, està situat just damunt d'un enorme aqüífer de Carme - Capellades, cosa que provoca la contínua presència d'aigua en el terreny, ja sigui de forma visible o per sota terra. Aquesta formació geològica emmagatzema i fa circular aigua subterrània tot aprofitant la permeabilitat, la porositat i la fissuració de la roca que l'acull.


Rius de Catalunya (Aigua d'Ora)

O Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, en la provincia de Barceloba. És un afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud. És de règim nivopluvial, amb un màxim al maig (de fusió i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mínim a l'agost i al febrer. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gósol. Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès però a partir de Sorba la vall s'eixampla


Rius de Catalunya (Riera de Navel)

És un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, al Berguedà (Barcelona) i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona.
Al llarg del seu curs rep també se la denomina de Rasa de la Font de la Mosquera, Rasa de la Casanova de Foubes i Riera de Montclar.