martes, 12 de junio de 2018

Les Muntanyes Catalanes (Puigmal [II])

Ruta des de Fontalba

Des de Queralbs s'agafa la pista que porta a Fontalba (d'uns 11 km) Des d'allí se surt per una carena herbada fins al cim de la Dou a uns 2.454 metres. Després d'una llarga aproximació en direcció nord-oest, a tocar el cim del Borrut, des d'allí cal resseguir la carena i enfilar amunt per un camí força pedregós Finalment s'arriba al tram final de l'ascensió i es corona després d'unes dues hores.

Hi ha moltes rutes per escollir, i sobretot possibles variacions a l'hora d'ascendir. També hi ha la ruta que puja des d'Er per una pista, en certes zones pavimentada, fins als 2.200 metres. Un cop allí desapareixen els arbres i el camí enfila amb rampes dures i pedregoses que porten fins al cim.

Ruta des del Collet de les Barraques

Des de Planoles s'agafa una carretera que en 9 quilòmetres ens durà a 1.895 metres d'altitud, al Collet de les Barraques, tenim el Puigmal enfront nostre. Allà seguint el filat del bestiar (nord-oest) per la banda sud i carenejant entre el bosc, de seguida trobarem senyals de recorregut local (blancs-verds) que vénen de Planoles seguint el camí de Núria (amb senyals blancs-grocs) que continua, travessant el filat que seguim, nosaltres no el travessem i continuant arribarem a una clariana, estem a Roc Blanc, poc després sortirem del bosc al pla dels Ventolanesos. Davant nostre tenim la serra de la Vacarissa o d'Estremera que seguirem en direcció nord, passarem per la barraca del Teixidor, les pedres de la qual es varen fer servir per fer unes torretes per posar els detectors de vent, quan allí s'hi tiraven amb paravents, davant tenim un costa, que és el tros que més puja, passada aquesta ja és més planer, arribarem al Pas dels Lladres a 2.540 metres. Haurà estat 1h i mitja. Ara seguirem la pista cap a la nostra dreta, o ens enfilem pel tossal del Pas, voltant el tossal del Pas dels Lladres, travessarem les pistes d'esquí, que es muntaren fins al tossal el 2003. Quan s'acabi a tocar el Puig d'Er, continuarem per la carena i sense pèrdua fins a situar-nos davant l'última pujada (1 horeta), seguirem el camí passant pel Bressol, un pla just abans de fer el cim, tot seguint el senyals que ens acompanyen des de la sortida i en mitja hora serem a dalt. Hi haurem estat menys de 3 hores, havent fruït de les millors vistes, que hi ha de totes les pujades al Puigmal.


Les Muntanyes Catalanes (Puigmal [I])

És una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 msnm) situada entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripollès (Girona). És la muntanya més alta, juntament amb el Carlit, del Pirineu Oriental. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s'alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. Al seu cim hi ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:

"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".

Ruta Clásica:

- Comença a Queralbs (1.236 m) des d'on s'agafa el Camí Vell o Camí dels Peregrins (GR-11) que, en aproximadament dues hores i mitja, ens conduirà fins al santuari de Núria. El camí discorre zigzaguejant sobretot entre rouredes i amb un sotabosc de falgueres en les zones més humides. Ja més amunt, trobem torrents que discorren formant gorges entre grans parets rocoses. Si es prefereix també es pot agafar el cremallera de Núria, inaugurat el 1931.

Des del santuari, començarem un camí senzill en direcció oest travessant el bosc de Sant Gil, des d'on seguirem el curs del torrent endinsant-nos a la coma de l'Embut i arribant finalment a un pluviòmetre. A partir d'aquí el camí es torna més rocós amb el pendent més pronunciat i s'ha de superar una feixuga tartera. Un cop arribats a la creu del cim haurem fet pràcticament 1.000 metres de desnivell des del Santuari de Núria en unes dues hores. Tot baixant es pot contemplar la vall de Núria i, al fons de tot, entre comes i suaus pendents, el santuari de Núria d'on en destaca el seu estany.


Literatura Catalana (Gemma Lluch i Crespo)

Nacio en Valencia, en 1958. Estudia Filología Hispánica en esta ciudad y se licencia en 1980. Más tarde, en 1995, se doctora en la misma especialidad. Actualmente es catedrática de Literatura en la Universitat de València, pero ha pasado por todos los campos de la enseñanza. Su tesina de licenciatura fue Les rondalles meravelloses d'Enric Valor: anàlisi estructural i comparativa, y su tesis doctoral, La literatura infantil i juvenil en català. El lector model en la narrativa, ganó el premio extraordinario. Dentro de su actividad docente ha impartido también numerosos cursos y seminarios.
Sus intereses como investigadora y ensayista se han centrado en el mundo de la literatura infantil y juvenil, especializándose en un primer momento en el mundo de las rondallas y en la figura del escritor Enric Valor. El libro más destacado de esta época es De princeses i herois. La rondallística meravellosa d’Enric Valor (1988), que fue calificada por el mismo Valor de obra “completa y rigurosamente científica”. Siguiendo la misma línea de estudio, en 1993 publica Noves lectures de les rondalles d’Enric Valor escrito en colaboración con la escritora Rosa Serrano.

De manera más reciente, ha trabajado en extenso la didáctica y los aspectos orales de la literatura infantil y juvenil. En 1998 publica El lector model en la literatura per a joves, con el que gana el premio de la Crítica dels Escriptors Valencians en 1999, y el año siguiente De la narrativa oral a la literatura per a infants: invenció d’una tradició literària. Estos y otros libros hacen que Gemma Lluch sea reconocida como uno de los autores que más han estudiado el origen y las formas literarias en el campo ya nombrado. También ha escrito libros sobre lengua, como por ejemplo Morfologia (1997) o Els pronoms febles (2004).
Toda una vida dedicada al estudio de la literatura para jóvenes la ha llevado también a probar fortuna con la creación literaria. En 1993 publica un libro escrito con Enric Iborra, Què fem amb el grill?, y en 2001 ve como su novela juvenil El-joc.com queda finalista del premio Bancaixa de narrativa juvenil y, posteriormente, es publicado por la editorial Bromera. Este último sería traducido al euskera, con el título Jokoa.com.
Entre sus múltiples actividades alrededor del mundo universitario y literario, se deben destacar sus colaboraciones en la revista virtual de literatura infantil y juvenil Babar, y también su participación como miembro del equipo de críticos de la revista Faristol o como miembro de la ejecutiva del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, desde el año 2002.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Jordi Llovet i Pomar)

Nacio en Barcelona, 17 de diciembre de 1947. Crítico de Literatura, filósofo, traductor, ensayista y catedrático de "Teoría de la Literatura y Literatura Comparada".
Licenciado en Filosofía y Letras por la Universitat de Barcelona (1971), realiza cursos de doctorado en varias ciudades europeas (Frankfurt, París, Berlín...) y, de vuelta a Barcelona, obtiene el grado de Doctor (1975) y empieza su actividad docente en la Universidad. Combina la enseñanza con la dedicación institucional y editorial. Es miembro fundador del Col·legi de Filosofia, que preside entre los años 1984 y 1989. Desde la fundación del Institut d'Humanitats (1987), es director del Área de Literatura y de la Societat d'Estudis Literaris de esta entidad. Hay que destacar, también, su trabajo como director de la edición española de la Obra Completa de Franz Kafka (1996), a partir de la edición crítica de Fischer Verlag (Frankfurt).

Con en ensayo Por una estética egoísta (1978) gana el VI Premio Anagrama de Ensayo. También hay que destacar la recopilación de conferencias El sentit i la forma. Assaigs d'Estètica (1990), así como las obras en colaboración, fruto de las actividades del Col·legi de Filosofia, como De l'amor, el desig i altres passions (1980) o Frontera i perill (1987). La dilatada carrera como escritor de Jordi Llovet es conocida, también, por una cantidad enorme de artículos y prólogos de crítica literaria publicados, en muchos casos, en las múltiples traducciones que realiza. Desde su primera traducción al catalán de La transformació (1978), de Franz Kafka, ha hecho llegar a los lectores numerosos clásicos de la literatura, sobretodo franceses y alemanes, como Rilke, Mann, Hölderlin, Flaubert o Baudelaire, entre otros.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Antoni Lloret i Orriols)

Nacio en Barcelona, en 1935. Físico y escritor. Doctorado en Ciencias Físicas por la Universidad de Barcelona en 1963 y por la Universidad de París en 1964. Ha sido director de investigación en el Centre de la Recherche Scientifique (CNRS), director del Groupement Euroregional des Systémes Photovoltaóques (GESP) y investigador en la École Polytechnique de Palaiseau (Francia). Ha trabajado por la Junta de Energía Nuclear de Madrid, por el CEN de Estrasburgo y en el European Organization for Nuclear Research de Ginebra. Des de 1992 es miembro correspondiente del Institut d'Estudis Catalans.

Es autor de varios libros de divulgación científica y de creación literaria para adultos, jóvenes y niños, como Física pop (1977), Micmac (1993), escrito junto con Jaume Fuster, El Cafè Metropol (1999), premio "Fundació Catalana per a la Recerca-literatura científica" del 1999, y Una teulada fotovoltaica a l'Ajuntament (2001), entre otros. También destacan sus diferentes iniciativas para recuperar y favorecer el uso y la creación de terminología técnica y científica en catalán, principalmente con la redacción del Diccionari de la ciència i la tecnologia nuclears (1979).
En 2008 recibe la "Creu de Sant Jordi" de la Generalitat de Catalunya.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Vicenç Llorca i Berrocal)

Nacio en Barcelona, en 1965. es Licenciado en Filosofía y Letras (Filología) por la Universidad Autónoma de Barcelona y Magister en Filología Catalana por la misma Universidad. Catedrático de lengua y literatura catalanas, y especialista en literatura universal y cinema, se ha dedicado preferentemente al cultivo literario de la poesía, del ensayo y de la novela.
Como poeta es autor de los libros La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L'Amic Desert (1992), Atles d'Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), De les criaturres més belles (2006) y L'últim nord (2008). El año 2010 ha reunido todo su corpus poético en Les places d'Ulisses. Poesia reunida 1984-2009. Ha ganado los premios Salvador Espriu de poesía joven, Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Benvingut Oliver o Vicent Andrés de Burjassot, entre otros. Uno de sus poemas, "Les mans d'una ciutat" se puede leer sobre un soporte escultórico de bronze en la Plaça de Catalunya de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).

Como ensayista ha publicado los estudios Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989), Salvar-se en la paraula. Introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (1995); el libro de de ensayo sobre la metáfora y el sentido en el fin de siglo L’entusiasme reflexiu (1997). En colaboración con otros autores, la muestra Panorama de la literatura catalana (1998) y el manual Literatura universal (1999), revisado posteriormente el 2008. En el ensayo biográfico ha dado a conocer con dibujos de Pilarín Bayés el libro para niños Petita història de Josep Maria de Sagarra (1994) y, en el terreno del arte Història dels ulls. La pintura de J. M. Puigmartí (1996) y con fotografías de Toni Catany Enric Monjo. La realitat de l'escultura (2006).
En el campo de la prosa creativa, es autor de la obra narrativa En absència de l'àngel (2000) y de un retrato de Catalunya a partir de una selección de sus plazas en el libro ilustrado Places de Catalunya (2003), con fotografías de Domi Mora.
El 2011 debuta como novelista con Tot el soroll del món (Columna Edicions). Como traductor, ha hecho versiones al catalán de Carson McCullers, Bernardo Atxaga y Jean Cocteau. También sus libros han sido traducidos a varias lenguas, como el castellano y el gallego. Textos suyos se pueden leer también en inglés, francés, italiano, húngaro, ruso o chino. Llorca ha publicado artículos de opinión y textos de crítica literaria en periódicos y revistas y ha participado en programas radiofónicos de cultura.

Finalmente, ha realizado en los últimos años numerosas conferencias y presentaciones de libros, al mismo tiempo que ha colaborado activamente en diversas iniciativas culturales como gestor cultural. Entre 1991 y 1996 fue Secretario General de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana, y ha representado la literatura catalana en el European Writer’s Council, siendo miembro de su Junta directiva entre 1994 y 1996. Desde 1996 y hasta principios de 2004, ha realizado labores de gobierno en el terreno de la cultura en el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En este período ha asumido las responsabilidades de Director de la Secretaría de Relaciones Culturales, Jefe de Gabinete y Director General de Promoción Cultural.
Académicamente, ha sido profesor asociado (2001-2004) de la Universitat Internacional de Catalunya donde ha impartido clases sobre instituciones y políticas culturales en el máster de Gestión Cultural. En el 2003 fue nombrado miembro de honor de la Asociació Profesional de Gestors Culturals de Catalunya.
Desde el 2005 imparte cursos de literatura catalana y de literatura universal en el Col.legi de Doctors y Licenciats de Catalunya, a la vez que ha asumido labores de dirección artística en festivales como el de Poesía de Sant Cugat (2005) o la Noche de poesía y música de Alella (2006).

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Miquel Llor i Forcada)

Nacio en Barcelona, el 3 de mayo de 1894 - Fallece en Tossa de Mar, 2 de mayo de 1966. Novelista, cuentista y traductor. Su prosa, muy elaborada, manifiesta la influencia de Joyce, Proust, Svevo, Dostoyevski y Freud, y es esencial para entender la recuperación y evolución del género novelístico en la literatura catalana del siglo XX, que había sido minimizado por movimientos como el Novecentismo. Llor se consagró con Laura a la ciutat dels sants (1931), premio Joan Crexells 1930, novela que describe a fondo la atmósfera de una ciudad hostil al comportamiento de la protagonista femenina y que permite al autor hacer un análisis próximo al realismo psicológico. Llor trabajó durante muchos años en el Departamento de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona como responsable de la corrección ortográfica de los escritos en catalán. Se distinguen sus traducciones de obras de André Gide y Alberto Moravia, entre otros.

https://www.escriptors.cat/