jueves, 10 de enero de 2019

Muntanyes de Catalunya (Puig de Fontnegra)

És una muntanya de 2.728 metres d'altitud del terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès (Girona). És a la part nord-oriental del terme, al nord-est de Queralbs i a llevant del Santuari de Núria. Forma part d'una carena que s'estén des del Pic de la Fossa del Gegant cap al sud i sud-est. En formen part també el cim de Rocs Blancs, el Torreneules i el Cim de la Coma del Clot.
La ruta d'ascensió al Torreneules és d'una dificultat baixa, amb un desnivell de 780 metres i s'allarga de mitjana dues hores fins a fer cim. L'ascensió a peu s'inicia des del santuari de Núria pel camí del Viacrucis que porta a l'alberg Pic de l'Àliga. Fins aquest primer punt s'hi pot accedir amb telefèric.

Tenint com a punt de referència la façana principal de l'alberg, s'agafa una pista que ascendeix en direcció nord-nord-oest fent ziga-zages llargues fins al que havia estat l'antic telecadira del pic de l'Àliga. A partir d'aquest punt, es segueix per un pista estreta que duu fins al pic de l'Àliga (2.422 m); es corona aquest primer cim després d'aproximadament una hora i cinc minuts de recorregut.[2]

El trajecte continua carena amunt cap al nord-est fins al pic de la Pala (2.475 m) amb un desnivell relativament planer; aquesta zona se la distingeix pels grans rocs de pedra blanca. Després d'aquesta última parada, es segueix amunt en la mateixa direcció fins al puig de Fontnegra, aquest últim tram però, amb un pendent molt més pronunciat


Muntanyes de Catalunya (Puig dels Tres Vents)

També es denomina del Tretzevents és una muntanya del Pirineu, de 2.731 metres d'altitud. Pertany al massís del Canigó; és a la comarca del Vallespir, a tocar de la del Conflent, a la Catalunya del Nord.

El cim principal és entre els termes municipals de Cortsaví i el Tec, al Vallespir, però un cim secundari, de 2.727 m, a uns centenars de metres al nord-oest del principal, separa les valls de Cadí (Castell de Vernet, Conflent), de la Comalada (el Tec, Vallespir) i del Riuferrer (Arles, Vallespir) i, per tant, és el triterme entre les comunes esmentades. És a poc més de tres quilòmetres en línia recta del cim del Canigó, al seu sud-est, al sud del Puig Sec i al nord-est del Puig Roig.

El Puig dels Tres Vents és en moltes de les rutes de muntanya del massís del Canigó, com es pot veure als enllaços externs.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Pic del Portarró)

És una muntanya que es troba en el terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El pic, de 2.734,3 metres, s'alça en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten Colomers d'Espot (O), la Coma de Crabes (NE) i la Coma d'Aiguabella (SE); amb el Portell de Crabes al nord-oest, el Pic Inferior del Portarró a l'est i el Portarró d'Espot al sud. El més habitual és atacar el pic pel seu vessant sud, que és la més fàcil, des del Portarró d'Espot. Per assolir aquest coll, el Refugi d'Estany Llong és el punt de sortida normal en el cas de la via de per la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i el Refugi Ernest Mallafré per fer-ho per la banda de la Vall d'Escrita (Espot, Pallars Sobirà).

Literatura Catalina (José Yxart i Moragas)

Nacio en Tarragona, el 10 de septiembre de 1852 - Fallece en Tarragona, el 25 de mayo de 1895. Era un eminente crítico literario, traductor y poeta, también es historiador, periodista y narrador.
Ya en su adolescencia, a finales de la década de los sesenta del siglo XIX, y a través del contacto con su primo Narcís Oller, con el cual mantiene durante toda su vida un fuerte vínculo, desarrolla su vocación literaria, escribiendo cuadros costumbristas y poemas.

No es, sin embargo, hasta los primeros años de la década de los setenta, cuando viaja a Barcelona para estudiar la carrera de Derecho cuando publica sus primeros artículos en la revista La Renaixensa, con los intelectuales de la cual congenia. Su primer ensayo, Lo teatre català, es premiado en los Jocs Florals de 1879, y lo confirma como uno de los críticos más prometedores del país; sus lecturas de Taine, Schiller o Zola hacen de su corpus teórico una ambición de grande alcance.
En el 1882 se encarga de dirigir la revista Artes y Letras y durante los años siguientes hace de editor en la colección Biblioteca Clásica Española, donde traba amistad con Pérez Galdós, Azorín y otros.

Sus artículos, escritos en catalán o castellano, aparecen de manera cada vez más regular en revistas de la época como El Siglo Literario, El Ramillete, Época, El Imparcial, La Publicidad, La Llumanera de Nova York o La Vanguardia.
Sus ensayos sobre teatro son especialmente reconocidos, y en el 1886 inicia la publicación de cinco anuarios, titulados El año pasado, en los que compila reflexiones alrededor de la vida cultural barcelonesa. Traductor de Schelling o Goehte, intelectual eminente, preside los Jocs Florals y el Ateneu Barcelonès hacia el final de su vida.
Su muerte prematura se produce en el momento de su máximo reconocimiento. Últimamente se ha recuperado gran parte de su obra, aunque quedan muchos textos inéditos guardados en el Archivo Yxart de Altafulla.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Alan Yates)

Nacio en Northampton (Inglaterra), el 16 de diciembre de 1944. Lingüísta, catalanista e hispanista inglés.
Licenciado en Idiomas Modernos en la Universidad de Cambridge, pronto se inicia en la catalanística. De este modo, realiza una tesis doctoral sobre la novela catalana entre los años 1900 y 1925 de la que posteriormente surgirá la obra Una generació sense novel·la? (1975), estudio especialmente relevante ya que debemos situarlo dentro del movimiento contemporáneo de reinterpretación del significado cultural del Modernismo y el Novecentismo.

Profesor de Hispánicas desde 1968 en la Universidad de Sheffield, ocupa la Cátedra Islas Beleares de filología catalana desde 1990 y, desde el 2000, es Catedrático emérito de la misma Universidad. Secretario (1971-1980) y Presidente (1987-1990) de la Anglo-Catalan Society, coordina (1980-2000) la colección "Occasional Publications". Como lingüísta y estudioso de la literatura, el trabajo de Alan Yates es importante en cuanto al acercamiento del conocimiento de la lengua catalana a anglófonos, como queda patente en la obra Teach Yourself Catalan (1975). En colaboración con Max Wheeler y Nicolau publica la obra Catalan: a Comprehensive Grammar (1999) y hay que destacar, del mismo modo, el curso de catalán para extranjeros A Catalan Handbook (1993), escrito conjuntamente con Toni Ibarz. El libro Narcís Oller. Tradició i talent individual (1998), deja una huella importante en el estudio de la trayectoria literaria de Narcís Oller.

En el año 1990 recibe la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya y la Cruz de Caballero de la Orden del Mérito Civil. En el año 2003 obtiene el premio internacional Catalonia, que concede el Institut d'Estudis Catalans y el 2007 recibe el Premio Internacional Ramon Llull.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Joan Baptista Xuriguera i Parramona)

Nacio en Menàrguens en (Lleida), el 17 de junio de 1908 – Fallece en Barcelona, el 17 de octubre del 1987. Con una sesentena de títulos publicados, ha cultivado casi todos los géneros: novela, narrativa, poesía, teatro, teatro en verso, memorialística, ensayo de divulgación histórica, periodismo, lingüística y traducciones. 

Apenas comenzada su trayectoria literaria, la guerra civil y el exilio forzado dificultan profundamente el desarrollo de su carrera como escritor. Cuando vuelve a Catalunya, a finales de la década de 1940, se encuentra con graves inconvenientes para publicar con garantías. Con todo, no deja nunca de escribir e incluso funda su propia editorial, Ilerda. Del conjunto de su obra destaca el poema épico Indíbil i Mandoni (1955) y el poemario Les ales del vent (1962); las novelas de temática social Desembre (1934) y Hilde (1935); las obras teatrales La pau regna al camp (1936) y Aníbal (1957), en verso; y su Diari (2009), publicado póstumamente. 

Con más de un millón de ejemplares vendidos, es mayoritariamente conocido por el manual Els verbs catalans conjugats (1972). 

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Olga Xirinacs Díaz)

Nacio en Tarragona, el 11 de mayo de 1936. Escritora y profesora de piano. Posee una sólida formación artística, que da profundidad a su obra literaria. Autora versátil, ha escrito poesía, novela, cuentos y ensayo. Muchos de sus libros han merecido los premios más importantes de la literatura en lengua catalana, entre ellos: Interior amb difunts (Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984, y Crítica Serra d'Or de novela, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Llavis que dansen (Carles Riba, 1987); Marina (Crítica Serra d'Or de literatura infantil y juvenil, 1987); Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990); Sense malícia (Ciutat de Palma, 1994), y Un cadàver per sopar (Ciutat de Badalona de narrativa juvenil, 2000). Es la única mujer Mestra en Gai Saber por los Juegos Florales de Barcelona después de Mercè Rodoreda. En 1990, la Generalitat de Catalunya le concedió la Creu de Sant Jordi. 

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Eugenio Xammar Puigventós)

Nacio en Barcelona, en 1888 - Fallece en La Ametlla (Barcelona), el 5 de diciembre de 1973. Periodista, traductor y diplomático. Inicialmente adquiere su formación en el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), donde se afilia como tranajador de comercio. Desde muy joven colabora en la prensa catalanista del momento: La Tralla y El Poble Català. 

Hombre inquieto, en 1909 viaja a París y Buenos Aires, i más tarde se establece en Londres de corresponsal de los diarios El Diario Gráfico y La Publicidad. A partir de 1917 pasa a ser redactor jefe de la revista aiadófila Iberia y escribe para la prensa de Madrid. En 1923 viaja a Berlín donde coincide con Josep Pla i ambos escriben unas crónicas impactantes para La Veu de Catalunya y La Publicitat. Paralelamente ejerce de traductor de obras de autores como Thomas Mann y Walter Scott. 

A pesar de su espíritu crítico es un claro defensor de la República y del presidente Francesc Macià. Durante estos años ocupa diversos cargos en las embajadas de las principales ciudades europeas (París, Berlín, La Haya, Estocolmo, etc. ). En el exilio es jefe de gabinete del presidente Irla y colabora en las publicaciones catalanas editadas en el extranjero. También escribe para la prensa argentina. Terminada la Segunda Guerra Mundial trabaja en diversos organismos internacionales (FAO, la OMS y la ONU) . En los últimos años de su vida narra sus valiosas memorias, Seixanta anys d'anar pel món, a Josep Badia i Moret de la Ametlla del Vallès. 

https://www.escriptors.cat/