Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Miquel d'Orpí)

És una església d'Orpí (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És difícil descriure la tipologia, ja que aquesta estructura incorpora la rectoria i l'antiga edificació romànica de l'ermita de Sant Miquel. Té planta rectangular i l'ingrés en un dels dos costats laterals llargs. La planta deu d'acabar en semicercle corresponent a l'antic absis romànic incorporat al mur. Està coberta amb volta de canó i té capelles laterals. És de pedra, el sostre de teules i té un campanar de torre poligonal (octogonal) que acaba en barana.
L'absis romànic és un petit absis que conserva les arcuacions llombardes i la coberta amb volta de canó, amb arcs torals. A l'interior hi ha pintures d'aquest segle que imiten l'estil romànic. Conserva les arcuacions llombardes i la coberta en volta de canó, amb arcs torals. A l'interior hi ha pintures d'aquest segle que imiten l'estil romànic.

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Maur de Contrast)

És una església al nucli de Contrast al terme municipal d'Argençola (l'Anoia). Potser és contemporània a la torre medieval del Contrast (S. XII). És citada el 1443. Depenia d'Argençola però no arribà a la categoria de sufragània. Era la capella del castell d'aquest nucli senyorial (quadra). És petita, romànica, encara que molt modificada per reformes posteriors (ha estat restaurada en el seu interior i conserva els murs, la volta, l'arc triomfal i l'absis de pedra treballada), conserva la imatge gòtica de "Sant Maur", del segle xv, mutilada el 1936. La porta principal està tapiada. Està tan modificada que es pot dir que només conserva de l'estil primitiu l'absis, i encara en part sobrealçat.
La imatge de Sant Maure sembla realitzada en pedra calcària. Té el cos bastant desproporcionat, sobretot les mans (encara que poden ser fruit de la restauració després de la mutilació de 1936). Vesteix mitra i capa abacial, i porta un bàcul. La part posterior no està treballada i s'observen les marques del picapedrer

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Joan de Vilamajor [Pujalt])

És l'església parroquial de Vilamajor, al municipi de Pujalt (Anoia). És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Joan és situada a l'entrada de la petita població de Vilamajor centrant una plaça de nova construcció. El temple és d'una sola nau amb absis semicircular, amb un fris d'arcuacions llombardes i una finestra de doble esqueixada. A ponent té una porta adovellada amb guardapols i el relleu d'un sant lluitador amb llança (sant Jordi o Sant Miquel) a la dovella central i al capdamunt un campanar d'espadanya de dues obertures. Té contraforts als costats laterals. Una bona part de la volta va esfondrar-se. L'any 2000 va ser reconstruïda.

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Ermita de Sant Jaume Sesoliveres)

És una construcció romànica del segle xi situada al municipi d'Igualada (Anoia). Està situada a la zona de Sant Jaume Sesoliveres en el pas del camí de Sant Jaume. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. La capella romànica de Sant Jaume Sesoliveres està situada als confins del terme d'Igualada amb el d'Òdena (al qual pertanyia), al peu del primitiu traçat de la carretera N-II, a la sortida vers Jorba.

És un edifici de planta rectangular, d'una nau i absis semicircular, amb el portal al mur de migdia. És feta amb carreus desbastats, sense cap mena d'ornamentació. La primitiva volta devia esfondrar-se en algun moment desconegut, raó per la qual l'edifici fou apuntalat amb contraforts al mur de migdia, i els murs s'apujaren per tal de construir una nova volta de rajol amb llunetes, de tipus barroc, actualment caiguda però de la qual es veu l'arrencada. També fou afegida una petita sagristia al mur de migdia, així com un campanar d'espadanya al mur de ponent, on s'obrí un portal avui tapiat.

L'any 1975 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Posteriorment, entre 1993 i 1995 la Diputació de Barcelona portà a terme la restauració de l'ermita que va ser dirigida pel cap del servei de patrimoni local, l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro. L'actuació es va centrar a restablir les estructures que l'havien configurat al llarg del temps. La nova coberta segueix el model de les tradicionals fetes amb encavallades, bigues i llates de fusta, damunt les quals hi ha les teules, i els ràfecs recreen formes també autòctones. S'han recuperat les obertures que el porxo tenia al segle XV al sud, però resten tancades a ponent com ho estaven al segle xvii. Paral·lelament es van realitzar treballs per fer millor l'espai públic i l'accessiblitat a l'entorn de l'edifici. 

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Jaume de Puigdemàger)

És una església dels Prats de Rei (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una església romànica del segle xii construïda amb carreus de pedra, que avui dia són junt amb el campanar també de pedra, les úniques restes que en queden d'aquesta església. Les cobertes s'han perdut totalment degut a l'abandonament a que es troba avui l'església. Té una estela funerària valuosa. És una petita peça de pedra, d'uns 50 m d'alçada. La base té forma de piràmide trucada i la part alta és rodona, amb una creu dins un cercle esculpits en relleu 

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Feliu de la Vall)

És una església romànica del municipi de Castellolí, a l'Anoia, que es troba acompanyada del cementiri dalt d'un serradet. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. És un petit edifici romànic, d'una nau, amb l'absis decorat amb arcuacions llombardes, molt modificat i ampliat a mitjans del segle xix. L'absis de pedra local, molt reconstruït, conserva, a més de les arcuacions llombardes, tres finestres de doble esqueixada recuperades en la restauració. La nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, va ser ampliada amb una capella lateral per banda i la sagristia. La porta d'accés, a ponent, és moderna així com l'òcul i el campanar transformat en comunidor del capdamunt.

 

Escultors Catalans (Clotilde Pascual i Fibla)

Barcelona, 1885 - Barcelona, 1958. Pintora i escultora. Formada a l’acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines. Casada amb Sebastià Junyer i Vidal. Exposà a Palma el 1922 i el 1927, a Barcelona (Sala Parés, 1930), i també en algunes ciutats europees i nord-americanes. Residí a Deià. Es dedicà a la pintura de flors i de peixos i a petites escultures basades en la gent del país.
 

Escultors Catalans (Deogràcies Civit i Vallverdú)

L'Espluga Calba (Lleida), 22 de març de 1900 - Mèxic, 3 de març de 1990. Fou un esportista, escultor i nacionalista català. De petit es traslladà a Montblanc i estudià a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Destacà en curses de mig fons com a atleta del FC Barcelona i va fer algunes exposicions de les seves escultures.
Membre d'Estat Català i de la Societat d'Estudis Militars, formà part de l'escamot de la Bandera Negra que organitzà el complot del Garraf el 1926. Fou detingut i condemnat a 12 anys de presó, però el 1930 fou amnistiat com els altres set membres del grup. Ingressà a ERC i fou cap d'un dels casals del partit.
Durant la guerra civil espanyola fou l'administrador del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, i en acabar va exiliar-se a Mèxic, on es dedicà a la venda de xocolata i participà en les activitats de l'Orfeó Català de Mèxic i la Conferència Nacional Catalana de 1953.

Escultors Catalans (Martí Castells i Martí)

Barcelona, 1915 - Barcelona, 1995. Fou un escultor figuraire català. És autor de la majoria de figures dels Diorames del Museu del Vi de Vilafranca, modelades expressament per a les diferents escenes que s'hi representaven. La seva habilitat es manifestaren de ben jove, i entre els 14 i 18 anys, va modelar en fang cuit i gres una Anunciata. Va cursar estudis de dibuix i escultura a la Llotja de Barcelona. Malgrat sentir-se més atret per la pintura, les necessitats familiars de l'època el van obligar a seguir el negoci familiar. Acabà esdevenint l'encarregat del modelatge de figures per la seva habilitat modelant a palillo.

Es dedicà a renovar els motlles antics del taller familiar i quan ja començava a ser conegut dins el món del pessebrisme (anys 40), començà a modelar les seves pròpies figures. Posseïa el do del sentit plàstic, amb una excel·lent habilitat per fer realistes creacions. Fou molt realista, perfeccions i minuciòs en tota la seva amplíssima obra. Algunes de les obres més destacades de Martí Castells són el calvari, Jesús guareix els malalts (1940), i el pessebre Els Reis Mags arriben a Jerusalem (1941). Les figures fetes per Martí estan modelades i pintades per la part visible a l'espectador. La resta només estan esbossades.

L'any 1946 es convocà el primer concurs al millor grup de figures de Naixement, el Premi Associació de Pessebristes de Barcelona, que guanya Martí Castells. Era un grup escultòric format per un Sant Josep assegut contemplant l'esdeveniment, la Mare de Déu asseguda i subjectant un matell que embolcalla el Nen Jesús, un pastor agenollat amb un nen oferint una gàbia amb coloms, i dos pastors més oferint una ovella i aviram. Posteriorment, a banda de la figura de pessebre, començà a treballar en el camp de la imatgeria religiosa. Realitzà imatges de Crist, la Verge i sants per la casa Batlle de Barcelona. Martí Castells també treballà la joieria, i tallà i gravà medalles i estampes amb el rostre de la Mare de Déu. També fou un dels primers a reproduir en miniatura l'emblemàtica Font de Canaletes de les Rambles de Barcelona, i de Colom.

Quan es va començar a introduir el plàstic durant la dècada dels 40, Martí fou dels pioners en el seu ús. Modelava els originals i de vegades feia motlles per les empreses del sector com Comansi, Peck o Reamsa. Malgrat tot, el creixement de la seva popularitat i constants encàrrecs el van obligar a dedicar-se exclusivament a la figura "a palillo".

Escultors Catalans (Jaume Cases Martínez)

Barcelona, 1942. És un escultor català. S'inicià com escultor tallista a l'empresa Dan Karner de Barcelona. El 1974 es traslladà a Austràlia, on va conèixer a fons les tècniques escultòriques i treballà per al Museu de Ciències Naturals de Sydney i al Museu de Cera de Sydney. De tornada a Barcelona continuà la seva tasca com escultor modelista per al Museu de Zoologia de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat i el Museu de la Ciència de Barcelona. També ha realitzat nombrosos encàrrecs de maquetes i efectes especials per a espots publicitaris a la televisió. Entre 1984 i 1987 dibuixà còmics per a Walt Disney. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona treballà com a dissenyador i escultor amb l'equip de Javier Mariscal per a la creació de les escultures de Cobi, Petra o Nosi, entre altres realitzacions. Dugué a terme diverses maquetes durant l'Exposició Universal de Sevilla per als pavellons de la Naturalesa i de l'ONCE. Des del 1993 ha celebrat diverses exposicions a Barcelona. Per a la basílica de la Sagrada Família a Barcelona ha dut a terme diversos treballs: maqueta monumental de la nau central, 56 escultures de mènsules d'àngels a l'absis, 7 escultures de capitells florals i àngels gaudinians a la cripta. Entre la seva obra pictòrica recent destaca un retrat del Papa Benet XVI.
Té obra publica a Barcelona (bust-monument al pintor Ramon Calsina), Sant Boi de Llobregat i taller a Sant Quirze del Vallès.

Escultors Catalans (Pere Casas Abarca)

Barcelona, 1875 - Barcelona ,1958. Va ésser un pintor, escultor, fotògraf i cartellista català. Nebot i deixeble de l'escultor Venanci Vallmitjana, estudià a l'Escola de Belles Arts. Com a pintor practicà un realisme mundà, hàbil i elegant, que li donà força nom. Darrerament, però, ha estat molt valorada també la seva tasca de fotògraf, caracteritzada per una temàtica simbolista o orientalista, sovint amb un cert erotisme.

El 1902 s'encarregà de la direcció artística de la revista comercial Mercurio. Va ser president del Reial Cercle Artístic de Barcelona (1930-1933), i president i fundador de l'associació Amics dels Museus.

Escultors Catalans (Enric Casanovas i Roy)

Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948. Fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme. Va ser el pare de Marçal Casanovas i Guerri. Va estudiar al taller de Josep Llimona i des del 1900, a l'escola de la Llotja de Barcelona i amplià la formació al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys.

El 1898 participà per primera vegada a una mostra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa, on va guanyar una medalla. El 1903 va exposar a Els Quatre Gats de Barcelona i entre 1904 i 1913 va alternar les estades entre París i Barcelona i va fer amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes. A Girona va relacionar-se estretament amb l'arquitecte Rafael Masó, el qual li va encarregar una escultura per la Societat Athenea, que finalment no es va dur a terme.

De retorn a Barcelona, muntà un taller pel qual passaren deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer o Josep Viladomat. Va participar amb l'associació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president. La seva obra està enclavada dintre del mediterranisme, però amb una gran creació renovadora i personal. Va participar en nombroses exposicions i aconseguí la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona l'any 1932. A la Fundació Rafael Masó es pot contemplar la seva escultura La Dona del farcell. Exiliat a França des de l'any 1939, va tornar a Barcelona el 1943, on va morir l'any 1948 als 66 anys

Escultors Catalans (Antoni Casamor d'Espona)

Barcelona, 1907 - Cervià de Ter (Girona), 1979.  Conegut també com el senyor Antón. Va ser un escultor que va desenvolupar la major part de la seva activitat a Catalunya. Format amb Joan Núñez i Josep Dunyach, va arribar a estudiar dibuix al costat de Salvador Dalí. El seu estil noucentista en les arts es desenvolupa de manera tardana, amb clares influències d'Arístides Maillol. Va centrar el seu treball a la figura femenina i va participar en diverses exposicions a Madrid i Barcelona entre 1932 i 1935, amb cert èxit.

Després del parèntesi de la Guerra Civil va continuar la seva tasca vinculat al grup de la Promoció Mediterrània d'Artistes Pintors i Escultors, arribant a participar en exposicions col·lectives a Berlín i Venècia en plena Segona Guerra Mundial. A més de les obres que realitza de manera individual i aïllada, destaca el seu treball a la façana de la Catedral de Girona, on talla dues imatges de sant Josep i sant Jaume.

Va ser també un gran col·leccionista d'art i d'antiguitats. El conjunt de les peces que va recollir al llarg dels anys va servir per crear la Fundació Casamor, que es troba al municipi de Navata (Alt Empordà).