viernes, 26 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Sant Jeroni)

És el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres. El cim de Sant Jeroni és a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l'Anoia i de Marganell al Bages (Barcelona).
Prop del cim hi havia una ermita (després reconvertida en restaurant), una capella (encara dempeus) i l'estació superior del Funicular Aeri de Sant Jeroni, avui tancat, al Mirador del Moro. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 280115001)
És considerat el cim més alt (el "sostre") de les comarques del Bages i l'Anoia. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Bellmunt)

És una muntanya de 1.247 metres al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, i al cim hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 292092001 de l'ICC).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Puig Neulós)

En francès pic du Néoulous, adaptació de la pronúncia rossellonesa "puig Neulús". És una muntanya de la serra de l'Albera, de la qual és el pic culminant (1.256 m). És compartit pels municipis de la Jonquera (Alt Empordà), la Roca d'Albera i Sureda (Rosselló, tots dos) i fa de divisòria entre les respectives comarques gironines. La seva carena fou fronterera entre els antics comtats d'Empúries i de Rosselló i, des del Tractat dels Pirineus (1659), ho és entre els estats espanyol i francès.

És situat a l'extrem sud-oest del terme comunal de Sureda, al sud-est del de la Roca d'Albera i al de llevant del terme municipal de la Jonquera. És al nord-est del Roc dels Tres Termes i al nord-oest del Pla de la Tanyereda i del Puig Pregon.
Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. És, a més, un dels destins habituals de les rutes excursionistes de la zona occidental de la Serra de l'Albera, de la qual és el cim culminant.


Rius de Catalunya (Riera de Sanaüja)

És un corrent fluvial afluent per la dreta del Llobregós que neix al vessant sud-oriental del Serrat de la Torregassa, a poc més de 60 metres al nord-oest de la masia de la Creu (al terme municipal d'Olius) i que al llarg del seu curs rep les Barranc dels Colomers 
- Des del seu naixement fins que surt del terme d'Olius al rebre per l'esquerra el Barranc d'Arceda (3.591 metres).
- Riera de Miravé - Des de l'aiguabarreig amb el Barranc d'Arceda fins que entra al terme municipal de Biosca (8.081 metres).
- Riera de Lloberola - Des que entra al terme municipal de Biosca fins a la seva confluència amb la Riera de Sallent (12.644 metres)
- Riera de Sanaüja - Des de la seva confluència amb la Riera de Sallent fins a l'aiguabarreig amb el Llobregós. (9.932 metres) denominacions.

Rius de Catalunya (Riera de Llanera)

És un afluent per la dreta del Llobregós. Neix al pla que s'estén al sud-oest de l'Hostal del Boix per bé que a la contrada també hom considera que la Riera de Llanera com a tal neix a la confluència del Barranc de Santa Maria amb la Rasa d'Ardèvol.
A banda de la ja citada denominació, fins a l'esmentada confluència, rep també, en successius trams, les denominacions de Rasa de l'Anton Coix, Rasa del Coll i Rasa dels Orrius.

Rius de Catalunya (Llobregós)

O Riubregós, Lo Bregós, és un riu de Catalunya, afluent del Segre per l'esquerra. Neix al terme municipal de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia i mor al Segre prop de Ponts, ja a la comarca de la Noguera després de travessar la part nord de la Segarra formant la vall que duu el seu propi nom i en la qual trobem poblacions com Castellfollit, Torà, Biosca o Sanaüja. El seu cabal és força migrat i variable segons l'època de l'any. Una part de la Vall del Llobregós ha sigut llistat com a espai d'interès natural protegit


jueves, 25 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Turó del Samont)

O del Samon és una muntanya del massís del Montseny que té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt propers entre si. Al cim més alt (1.272m), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294109001). El cim més baix es coneix com a la Pleta del Samon. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El seu nom prové del nom del mas proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV. És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor (Barcelona), erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud.

Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del Devonià, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samon. Entre el turó del Samont i el turó de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor.


Muntanyes de Catalunya (Cabrera)

És una muntanya de 1.308 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de l'Esquirol, a la comarca d'Osona. Molt a prop del cim s'hi troba el santuari de la Mare de Déu de Cabrera, així com les ruïnes del desaparegut castell de Cabrera.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 295093001).

Muntanyes de Catalunya (Turó de Morou)

És una muntanya de 1.304 metres que es troba entre els municipis de Riells i Viabrea a la Selva i de Fogars de Montclús i Gualba al Vallès Oriental.
Aquesta balconada rocallosa ofereix una espectacular panoràmica sobre tota la vall de Santa Fe, el turó de l’Home, les Agudes, el turó de Morou, la serralada de Marina i la depressió vallesana.
L’especial duresa del granit d’aquesta zona fa dels empedrats un bon lloc per observar la seqüència de formació del sòl, des de l’esquerdat de la roca mare, la seva fragmentació en blocs de diferents mides i la seva disgregació en forma sauló


Muntanyes de Catalunya (Sui)

És una muntanya de 1.319 metres que es troba entre els municipis de Montseny i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Rius de Catalunya (Ribera Salada)

És un riu del Solsonès, afluent per l'esquerra del Segre. Té una longitud d'uns 40 km (56,5 km sumant-hi el Riu Fred), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera.
Aquest corrent d'aigua rep el seu nom a partir d'Aigüesjuntes. Des d'aquí agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop. Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l'esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Des d'Aigüesjuntes fins al Pla del Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l'esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol, la seva riba esquerra banya la falda de l'obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s'hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l'Alt Urgell rep, per l'esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d'Ogern on rep les aigües d'El Baell. Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d'Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l'esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d'altitud i després d'uns 21 km de recorregut des d'Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple. En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d'aquest pantà 1,5 kma abans de l'antiga confluència a 440 m d'altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l'originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l'obtenció de sal.
En molts documents antics aquest riu és anomenat riu d'Altès




Rius de Catalunya (Ribera d'Er)

És un riu de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que neix i discorre quasi del tot íntegrament en el terme d'Er. Només en el seu curs més baix i septentrional en surt, i, travessant el termes de Sallagosa i Llívia s'adreça a l'extrem sud-est d'aquesta darrera vila per tal d'afluir en el Segre. Neix en el vessant sud-occidental del Pic Petit de Segre, al sud del Puigmal de Llo, des d'on davalla cap al sud-oest, passa pel costat nord-oest d'on hi ha la Font de la Ribera d'Er, arriba a la partida d'Aiguaneix, on hi ha més fonts naturals. Al cap de poc, la vall i el curs d'aigua giren, quasi en angle recte, cap al nord-oest i passa per altres fonts naturals. Al cap d'una mica arriba al costat de llevant de la carretera D - 89 i de la zona de les Planes, on hi ha el Refugi Pastoral de les Planes, que queda a llevant de la Ribera d'Er, i el primer telecadira de l'Estació Er - Puigmal. També en aquest lloc hi aflueix per la dreta el Rec de Coma Dolça. El riu continua cap al nord-oest, deixant a ponent el Bosc Comunal d'Er, després el lloc de Cotzé, on hi ha un altre telecadira de la mateixa estació, en un tram paral·lel a la carretera esmentada, que va guanyant alçada respecte del riu.

En la part final de la vall tancada per muntanyes altes, la Ribera d'Er passa per les Fontanilles, on rep per la dreta de primer el Rec de Font Freda i poc després el de Rigat Maià. Entre aquests dos torrents, a la llera de la Ribera d'Er, es troba la font captada, d'on surt cap al nord-est el Canal de les Planes, que davalla de la cota 1.800 i va baixant suaument cap a la Serra de Sant Joan, on hi ha uns dipòsits d'aigua. Tot seguit, la Ribera d'Er arriba a Fontanet i Vallosca, on la vall s'obre notablement, mentre arriba a la part més plana del terme.

Així, la Ribera d'Er arriba a les envistes del poble d'Er, que queda al costat dret del riu, nord, i el ressegueix tot de sud-est a nord-oest. Al nord-oest del terme comunal, la Ribera abandona la comuna que li dóna nom a l'alçada de l'Àrea de Repòs de la Ribereta, i penetra en la veïna comuna de Sallagosa en travessar la carretera N - 116.


Rius de Catalunya (Barranquet de Remordí)

És un barranc que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en Lleida.
És afluent per la dreta de la Noguera de Tor. Té el naixement a 2.483 metres, a peus dels Espadats de Comalestorres. El seu curs discorre cap a l'est, en un primer tram, i al sud-est després; fins a desaiguar a la Noguera de Tor, a 1.674 metres d'altitud, uns 200 metres per sota de la Presa de Cavallers.

miércoles, 24 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Puig de l'Àliga)

És una muntanya de 1.361 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, a la serra de Curull.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Negrell)

És una muntanya de 1.345 metres que es troba al municipi de la Sénia, a la comarca del Montsià (Tarragona). Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 242157001).
Aquest cim està inclòs a la Llista dels100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Puig Drau)

És una muntanya de 1.345 metres que es troba entre els municipis del Brull, a la comarca d'Osona i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental.

Rius de Catalunya (Riu de Sant Nicolau)

És un riu, afluent de la Noguera de Tor, que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí (Lleida), a la comarca de l'Alta Ribagorça, i pràcticament tot dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o de la seva zona perifèrica.
Situat dins la Vall de Sant Nicolau, constitueix el tàlveg de la vall. Neix pròpiament dit en el desguàs de l'Estany Llong. El curs inicial davalla cap a ponent per, metres després, girar cap al sud-oest. En aquest tram travessa diverses planes, en les que forma meandres, com a: els Prats d'Aiguadassi, el Planell Gran, el Planell de la Molina o el conegudíssim Planell d'Aigüestortes. Aigües avall del conegut planell, en la petita Presa de Sant Esperit, una galeria a pressió desvia part del cabal del riu cap a la central elèctrica de Caldes. Per sota de la presa, on conflueix la Ribera de Llacs, el riu torna a agafar direcció ponent, travessa el Planell de Sant Esperit, i salta per la Cascada de Sant Esperit per trobar l'Estany de Llebreta. Per sota de l'estany, que es troba en procés de rebliment, a mig camí de la sortida de la vall, s'acaba la zona protegida i comença la zona perifèrica de protecció del parc. A la sortida de la vall, ja fora de la zona perifèrica del parc, s'uneix al col·lector i recupera novament el cabal del qual s'havia desprès a la sortida de la presa. Desaigua a la Noguera de Tor, en el punt on s'aixeca la Central hidroelèctrica de Caldes de Boí.
En tot el seu recorregut, el riu rep les aportacions de les nombroses valls, comes i barrancs que flanquegen ambdues ribes.





Rius de Catalunya (Noguera de Tor)

És un riu d'alta muntanya, afluent de la Noguera Ribagorçana per l'esquerra. Durant el seu recorregut creua actualment només els termes de la Vall de Boí i del Pont de Suert en Lleida, però abans de les agrupacions municipals actuals travessava els termes de Barruera, Durro i Llesp.
Neix a la capçalera de la Vall de Boí (Alta Ribagorça); es considera que el seu punt d'arrencada és, després de les obres hidràuliques de la capçalera de la vall, l'Estany de Cavallers. En aquell lloc ha recollit ja els cursos de tot de barrancs pirinencs: el barranc de Comalestorres, el de Malavesina, el de les Llastres, el riuet d'Estany Negre, el barranc de Comalespada i el de Punta Alta, entre d'altres, esmentats en el sentit de les agulles del rellotge a partir de la presa del pantà.

Rius de Catalunya (Barranc d'Esplugafreda)

És un dels barrancs principals de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp (Lleida), al Pallars Jussà. La seva continuïtat natural cap a ponent és el barranc d'Orrit.Es forma en el fons de la vall oberta pels barrancs de muntanya que s'uneixen en aquest lloc, a 818 m. alt., en el lloc on es troben el barranc del Regany amb un barranquet que baixa de lo Camp de Trudis, al lloc conegut com lo Regany. És sota mateix del poble de Sapeira, i uns 850 m. al nord-est del d'Esplugafreda.

Els seus 3,5 quilòmetres aproximats de recorregut discorren enterament dins del terme municipal de Tremp, concretament dins de l'antic municipi de Sapeira. Sempre cap a ponent, però fent nombrosos retombs pel fons de la vall, que és bastant pla.
Un cop comença el seu recorregut, rep aviat per la dreta el barranc de Canarill, que neix en el bosc de Sapeira, a llevant de la Roca del Forat dels Coloms, a uns 1.365 m. alt. Més tard li arriba per l'esquerra el barranc dels Botets, que neix a les muntanyes del sud del poble d'Esplugafreda, que s'ha unit prèviament amb el barranc de Rajums, que del sud. No rep cap altre afluent important, i sí, en canvi, tot de curtes llaus procedents de les immediates Ribes de Sant Cosme, que formen el límit meridional d'aquesta vall.

Finalment, a 672 m. alt., conflueix amb el barranc de les Comes, a llevant del lloc conegut com els Puials Rois, pronúncia ribagorçana dels Pujals Roigs. Amb la unió d'aquests dos barrancs es forma el barranc d'Orrit, que n'és la continuïtat cap a ponent. Aquest barranc pren el nom del poble d'Esplugafreda, en territori del qual s'origina.
Pugen per aquest barranc les pistes que menen als pobles de Sapeira i d'Esplugafreda. La primera té continuïtat cap als pobles de Castellet i d'Espluga de Serra, i la segona cap a Tremp travessant la Serra de Gurp.


martes, 23 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Tossal d'en Cervera)

És una muntanya de 1.348 metres situada entre el municipi de la Sénia, a la comarca del Montsià (Catalunya) i el de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat (País Valencià).

Muntanyes de Catalunya (Sant Corneli)

És una muntanya i serra de 1.351,4 metres que es troba entre els municipis de la Conca de Dalt (antic terme d'Aramunt). i d'Isona i Conca Dellà al Pallars Jussà (antic terme d'Orcau). Tot i que rep el nom de “muntanya”, és, de fet, una serra, que té continuïtat cap a llevant per la Costa Gran, en direcció a Abella de la Conca, i cap al nord-oest i nord per tot un seguit de serrats que davallen cap al poble d'Aramunt : Serrat de la Font de la O, Serra dels Corrals i Serrat Gros, entre altres.
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 261088001) i l'Ermita de Sant Corneli l'romànica. El 1940 s'hi bastí una gran creu d'obra que caigué al cap de poc temps a causa d'una forta ventada.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Domina tant la Conca Dellà com la Conca de Dalt i la de Tremp. Per això va ser el primer objectiu dels exèrcits franquistes, en entrar al Pallars Jussà el gener del 1938, i a partir del seu control, establiren la línia de front als seus peus.

Aquesta línia de front estigué estabilitzada durant tot el 1938, per la qual cosa la plana dels seus peus, la Conca Dellà, fou escenari de nombrosos combats, i fou víctima d'una gran destrucció a causa dels bombardeigs.
La major part de la muntanya està inclosa en la Partida de Sant Corneli.


Muntanyes de Catalunya (Tossal del Rei)

O popularment el Tossal dels Tres Reis és una muntanya de 1.350 metres, situada a la part meridional del Massís dels Ports, al trifini de Catalunya, País Valencià i Aragó. Els municipis que hi termenegen són la Sénia (Montsià), la Pobla de Benifassà, per la part del terme de Fredes (Baix Maestrat) i Vall-de-roures (Matarranya). Es tracta del punt més occidental de Catalunya.
Es troba al massís dels Ports de Tortosa-Beseit.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Tossal dels Tres Reis.


Rius de Catalunya (Barranc d'Escarlà)

És un barranc de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp (Lleida), al Pallars Jussà. És afluent de la Noguera Ribagorçana.El barranc d'Escarlà es forma al nord del Tossal de l'Abadia, de 1.389 m. alt., i baixa sempre en direcció sud-oest, en una trajectòria bastant recta.

El barranc comença anomenant-se barranc d'Escarlà, i rep pel sud el barranc de Bolantàs, el del Toscar, el de Seuvascura, les Carboneres, la Boïga Vella (aquests dos no duen nom ni de llau ni de barranc), el barranc de la Capella, tots per la mateixa banda, i Rodamilans i lo Clot de la Serra (també sense genèric que antecedeixi aquest nom), pel nord, i, finalment, el barranc de la Mir, pel sud, amb el qual arriba al lloc conegut com la Ventana d'Escarlà. Just a llevant d'aquest lloc, una mica enlairada, hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Mir. Aquí el barranc passa a anomenar-se barranc Gran d'Escarlà. Passa per sota, al sud, del poble d'Escarlà, i s'aboca en la Noguera Ribagorçana a la Boca del barranc.

Rius de Catalunya (Noguera Ribagorçana)

És un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans de Baserca, d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó. Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. Prop de la presa d'Escales, en els seus congosts, hi ha l'única població mundial de la planta rupícola Borderea chouardii.




Rius de Catalunya (Flamisell)

Al seu naixement, dins el municipi de la Torre de Cabdella, rep les aigües que desguassen de diversos estanys pirinencs (Tort, Mar, Gento, Colomina, etc.), en un dels espais lacustres més remarcables d'Europa. Se'n considera el naixement al pantà o Estany de Sallente, que és el darrer de tot el sistema d'estanys de la seva capçalera.

Recull l'aigua del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2.982 m. d'altitud i de tot el sistema que marca el límit nord del terme municipal de la Torre de Cabdella i el sud de la zona interna del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, compost per una cinquantena de cims de més de 2.500 m. alt.


Transcorre per la Vall Fosca, passa per Cabdella, Espui, la Torre de Cabdella, la Pobleta de Bellveí i Senterada i s'aboca a la Noguera Pallaresa al seu pas per la Pobla de Segur. El seu curs és marcadament de nord a sud fins a Senterada, on emprèn la direcció nord-oest sud-est fins a la Pobla de Segur. Els seus primers quilòmetres, fins a superar el poble de Beranui, discorren per una vall molt estreta i tancada (d'aquí Vall Fosca), i a partir de la Pobla de Bellveí la vall comença a obrir-se més.


Les seves característiques hidrològiques el fan un dels rius més idonis del país per al seu aprofitament de cara a la producció d'energia elèctrica. Des de l'any 1914 fou equipat per a la producció d'electricitat: 56.500 kW. de potència, distribuïts entre quatre centrals: Cabdella, Molinos, la Plana i la Pobla, la primera de les quals és una central de fort desnivell que aprofita com a reguladors els estanys Gento, Salat, Cubieso i Tort, tots d'origen glacial. En el règim del riu domina el caràcter nival de les precipitacions, amb un màxim de maig superior al doble del cabal mitjà.





Rius de Catalunya (Noguera Pallaresa)

Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement de la Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud i travessa els dos Pallars, dels quals n'és històricament l'eix de comunicació principal, on esdevé l'articulador de la vida d'aquestes comarques. Primer flueix un curt tram per la Vall d'Aran, en el municipi de Naut Aran, on passa davant del Santuari de Montgarri. Després entra en el Pallars Sobirà i gira cap al sud. Travessa els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Llavorsí, Rialb, Sort, Soriguera i Baix Pallars.

Després de travessar el congost de Collegats, entra en el Pallars Jussà, on troba els termes de la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, Isona i Conca Dellà, Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Llimiana. El Flamisell hi desguassa per la dreta pocs metres després de passar la vila vella de la Pobla de Segur, a la cua del pantà de Sant Antoni, o de Susterris.
Passada la presa d'aquest primer pantà, continua el seu curs molt a prop de la ciutat de Tremp i torna a quedar embassat prop de la vila de Guàrdia de Noguera, al pantà dels Terradets. En aquest tram rep per la dreta la llau de Rodelló.

Immediatament després de l'embassament dels Terradets entra en el congost dels Terradets, que dóna nom al pantà, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre pocs kilòmetres després d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans que el Segre arribi al pantà de Camarasa, pantà format sobre el curs de la Noguera Pallaresa, ja dins de la comarca de la Noguera. En aquest tram toca els termes municipals d'Àger i Camarasa, de la Noguera. En total fa uns 154 quilòmetres de longitud.
En els documents altmedievals, en llatí tardà, apareix com a Flumen Nogaria (any 973). Al seu pas per la Pobla de Segur, el riu esdevé l'escenari i el principal protagonista de la festa del raiers, que se celebra cada any el primer diumenge de juliol.


lunes, 15 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Puig de Bassegoda)

O simplement el Bassegoda és un cim situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i el d'Albanyà a la de l'Alt Empordà, amb 1.373,7 metres d'altitud.La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable. Als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant nord-oriental hi neix el riu Borró, afluent del Fluvià.
Sembla que el topònim Bassegoda prové de dos mots bascos: basa, que vol dir ‘erm, desert’, i goiti, que vol dir ‘cimera, altura’; així Basagoiti significaria ‘cim erm’, referint-se a ser una talaia absolutament rocosa però amb excel·lent vistes des de Golf de Roses fins al Canigó. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Turó del Pla de la Barraca)

És una muntanya de 1.383 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau, a la comarca d'Osona (Girona)

Muntanyes de Catalunya (Sant Mamet)

És una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipis d'Alòs de Balaguer i de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 260098001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Turó d'en Bessa)

És una muntanya de 1.393 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau (Girona), a la comarca d'Osona.

Rius de Catalunya (Valira)

És un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra i part de l'Urgellet. Drena gran part del país, a excepció de la solana d'Andorra, que es troba al vessant de l'Arieja. La Valira neix al circ dels Pessons, a la parròquia d'Encamp (Andorra), i desemboca al Segre, al municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), un cop passada la ciutat.
La Valira té forma de Y: els braços superiors són la Valira d'Ordino (dita també de la Massana, del Nord o ribera d'Ordino) i la Valira d'Encamp (dita també d'Orient, de Canillo o de Soldeu) i s'uneixen a la parròquia d'Escaldes-Engordany.
Un dels afluents del Valira és el riu Runer, que fa de límit natural entre Andorra i l'Alt Urgell. Aquest riu transcorre a la vora de la N-145 a l'Alt Urgell i a la vora de la CG-1 a Andorra.


Rius de Catalunya (Querol)

També anomenat Aravó, neix en els contraforts sud-occidentals del Massís del Carlit, prop del límit nord-occidental de l'Alta Cerdanya. Les seves aigües davallen dels embassaments de l'Estany de Lanós i del de Fontviva a través dels recs de Lanós de l'Estany de Fontviva. El punt a partir del qual hom l'anomena Riu de Querol és l'estany del Passet, format pels recs esmentats.

El Querol discorre en aquest tram d'est a oest, però a mesura que s'apropa al poble de Portè, es va decantant progressivament cap al sud-oest. El riu passa pel sud d'aquest poble, i, quasi al seu extrem sud-oest, quan el curs d'aigua arriba a creuar-se amb la carretera N - 20, el curs d'aigua gira quasi en angle recte cap al sud i de seguida comença a fer de termenal entre Portè i Porta.




Rius de Catalunya (Riu d'Angostrina)

És un riu de la comarca de l'Alta Cerdanya (Francia), a la Catalunya del Nord, que neix en el terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, discorre posteriorment pel límit d'aquesta comuna amb la de Font-romeu, Odelló i Vià, torna a entrar plenament en el primer terme esmentat i, finalment, travessa el terme d'Ur, fins que al sud del poble d'Ur s'uneix amb el Riu de Brangolí per tal de formar el Reür.

El riu té un curs bàsicament orientat de nord a sud, però fa una ampla deriva cap a llevant a la primera part del seu curs, que és molt sinuós a causa de l'orografia del territori que travessa.

jueves, 11 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Roc de Fraussa)

És un pic de 1.421 m alt situat a la serra de les Salines, entre els termes municipal de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà (Girona), i comunals de Reiners i Ceret, al Vallespir.
Està situat al racó sud-oest del terme comunal de Ceret, al racó sud-est del de Reiners i al límit nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys. És a prop i a ponent del Roc del Comptador i del Moixer.

De manera errònia sovint se li atribueix la condició de cim culminant de l'Alt Empordà, per la proximitat al Roc del Comptador, menys conegut però que, amb 1.451 metres d'altitud, és l'autèntic sostre de la comarca i de tot l'Empordà.
Els mapes francesos l'anomenen 'Roc de France', sense cap raó més que la francesització de la toponímia i dels esperits. El mapa de l'ICGC, utilitza la grafia errònia 'Roc de *Frausa'; en els rètols de la regió tant hi diu 'Fraussa' com '*Frausa'. L'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines s'insurgeix contra aquesta deturpació.

Marca el límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà i també marca una de les fites entre l'Alt i el Baix Vallespir, o, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, entre el Baix i el Vallespir Mitjà. L'altra és el Puig de l'Estella, al massís del Canigó.
El roc és un lloc de pas habitual en les rutes excursionistes per aquest sector dels Pirineus.

Muntanyes de Catalunya (Caro)

O Montcaro o Mont Caro (1.441 m) és un cim del massís dels Ports de Tortosa-Beseit situat al Baix Ebre (Tarragona), al municipi de Roquetes, dins del Parc Natural dels Ports i és el punt més alt del massís on es troba i alhora el més alt de les comarques tarragonines. Té el vèrtex geodèsic, número 245154001.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. S'hi pot accedir des de Roquetes, en direcció als Reguers i al cim de Caro per carretera asfaltada.

Muntanyes de Catalunya (Moixer)

És un pic de la serra de les Salines, situat entre el municipi de Maçanet de Cabrenys a l'Alt Empordà (Girona) i la comuna de Ceret, al Vallespir, amb una altitud de 1.443 metres. Popularment, també se l'anomena el Repetidor, per les antenes que hi ha instal·lades al cim.

És al límit meridional del terme de Ceret i al septentrional del de Maçanet de Cabrenys, prop i a llevant del Roc de Fraussa i al sud-oest del Ras Moixer.
Aquesta muntanya és un lloc de pas habitual en les rutes excursionistes per aquest sector dels Pirineus




Muntanyes de Catalunya (Roc del Comptador)

És un pic a cavall del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona) i del terme comunal de Ceret, a la del Vallespir.
Està situat a prop de l'extrem sud-occidental del terme de Ceret, prop del límit anb el terme comunal de Reiners, i a l'extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys. Queda a llevant del Roc de Fraussa i a ponent del Moixer.

És el punt culminant (1.451 metres) de la serra de les Salines i de la comarca de l'Alt Empordà. És, així mateix, el punt més elevat de tot l'Empordà. Els francesos en diuen Roc de France, val a dir que sovint, aquesta fita s'atribueix de manera errònia als veïns Roc de Frausa (1.421 metres) o el Moixer (1.443 metres), que disten uns pocs centenars de metres del Roc del Comptador i són més coneguts.Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC, així com en diverses rutes excursionistes per aquesta zona dels Pirineus.


Rius de Catalunya (Eina)

O Ribera d'Eina, de vegades esmentat com a Ebre, és un riu de l'Alta Cerdanya, pràcticament del tot inclòs en el terme comunal d'Eina; només en el tram final trepitja breument dos altres termes comunals: fa un tram de termenal entre Eina i Sallagosa, i tot seguit entra de ple en el terme de Font-romeu, Odelló i Vià, on s'uneix amb el Rec de Bolquera per tal de formar l'Angust.

Naix al capdamunt de la vall d'Eina, a la Font de la Coma d'Eina, situada en el vessant nord-occidental del Pic d'Eina i recorre la vall en direcció nord-oest fins a unir-se amb el riu de Bolquera per formar el rec de l'Angust, que desemboca en el riu Segre al sud de Vià i al nord-oest d'Eina. A la capçalera, a la vall alta d'Eina, el riu rep l'afluència de nombrosos torrents de muntanya, que davallen del circ de muntanyes format per la Torre d'Eina, el Pic d'Eina, el Pic de Núria i el Pic de Finestrelles: el Canal de la Torre d'Eina, el de la Coma d'Eina, el del Serrat de la Collada de Núria, el del Serrat de Núria i els canals del Pic de Finestrelles.

Ja més avall, passat el Pla de la Beguda, l'Eina rep per l'esquerra el Canal del Camp del Perones, després per la dreta el Canal de la Barraca dels Pastors, tot seguit el torrentet que porta les aigües de les Fonts de l'Orri de Dalt, més endavant per la dreta els canals de la Jaça dels Anyells i el Canal de Coma Ermada; tot seguit, per l'esquerra, el Canal de l'Orri de Baix i el de la Baralla. Encara riu avall, arriba per la dreta la Llissa Dreta, ja en un sector una mica més planer, el Canal de les Roques Molles, el de la Jaça d'en Calbet i el Canal Ample, davant del qual aflueix per l'esquerra el Canal de la Barraca dels Negres i altre cop per la dreta, el de l'Esclop. Entrat en la zona més plana del terme, ja a tocar del poble d'Eina, rep per l'esquerra el Rec de la Figuera, que ja és el darrer afluent rellevant d'aquest riu. Això sí, just quan arriba al termenal amb Sallagosa, arriba per l'esquerra el Rec de Coma Fumada, que fa també de termenal amb la comuna esmentada.

El Camí d'Eina a Núria, un dels més freqüentats per les rutes excursionistes d'aquesta zona del Pirineus, ressegueix quasi íntegrament el curs d'aquest riu.


Rius de Catalunya (Noguerola)

Neix a l'Altiplà de La Cerdera, concretament al Tossal de la Corona, al lloc conegut com El Racó de Mingatxo dins del terme municipal d’Alpicat. Baixa per les partides alpicatines d'Els Rovinals i el Plà de Montsó i entra entubat al terme municipal de Lleida per la partida de Peixa-Sommés, paral·lel al camí del Burro, segueix per la partida Boixadors al costat del camí de l’Estruc i creua per sota un pont el Camí de Boixadors (en aquest punt se'n pot observar el curs)i segueix prop del carrer del Castell de Gardeny, a continuació entra a la partida Bovà prop del carrer de l’Arquitecte Morera i Gatell i creua el Camí de Montcada (Carrer Arquitecte Gomà).

Al cap d'uns metres surt a la superfície breument per tornar a soterrar-se per salvar per sota l'Avinguda de Pinyana, i un cop superada torna a emergir fins a endinsar-se a la ciutat per l'Avinguda de Marimunt, al barri de Balàfia, segueix, definitivament soterrat i entubat, per l’Avinguda de l’Onze de Setembre, passa prop del carrers del Vallès, Alandir, del Penedès i d’Alfarràs, creua per sota les vies del tren i segueix prop dels carrers Sant Ruf, Anselm Clavé, Cardenal Remolins, Plaça Noguerola, carrer del Nord i desguassa al Segre pel carrer del Riu just davant de la Plaça del Pare Sanauja, on una escultura tubular permet escoltar-ne la remor.


Rius de Catalunya (Tasta Vins)

Neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet (Teruel), entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat); passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.

Rius de Catalunya (Riu de Pena)

És un dels afluents més importants del Matarranya. Neix a la partida del Port, i després d'un recorregut de 20 km desemboca a un quilòmetre per sobre del poble de Vall-de-roures (Teruel); en algun trajecte del seu curs fa de frontera amb el municipi de Beseit. Quan es va construir el pantà que porta el mateix nom, va inundar Masies de Beseit i Vall-de-roures.

El riu de Pena té un afluent, el Racó de Patorrat, de 8 km, que serveix de límit amb Beseit; en aquest municipi es coneix el riu de Pena amb el nom de Riu Sec perquè hi arriba amb poca aigua, però tot i així, possiblement per les filtracions, arriba al pantà amb més cabal.

miércoles, 10 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Puigsacalm)

És una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa. És el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica, amb unes excel·lents vistes als cims i les serres del Principat.
Hi ha diverses maneres de fer el cim, però les vies més utilitzades són les següents:
- Des de la collada de Bracons a 1.132 metres, passant per la font Tornadissa.
- Des de Joanetes, a 600 metres, passant pel Puig dels Llops. Tanmateix, hi ha tres variants: per la Mare de Déu de les Olletes, o per algun dels dos camins "dels ganxos".
- Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 29409001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Cogul)

És una muntanya de 1526 metres situada al municipi de Navès, a la comarca del Solsonès. És el punt més alt de la serra de Busa, que va ser un punt important de l'estratègia militar durant les guerres carlines.
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Turó de Sant Marçal)

És una muntanya de 1.528 metres que es troba entre els municipis de Viladrau, a la comarca d'Osona i de Montseny, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).

Rius de Catalunya (Algars)

Neix al massís dels ports, al vessant septentrional del Montcaro. Des de poc després del seu naixement constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit (del Matarranya) amb els d'Arnes, Horta de Sant Joan i Caseres (de Terra Alta). Després de passar vora els llogarets d’Algars (que li donen el nom) i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp.

Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152 pocs anys després de la conquesta de Tortosa, al riu Matarranya (demarcació confirmada pel papa Adrià IV el 1155 i per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1178), el límit entre el territori de Miravet, dels templers (establert el 1153), i el d'Alcanyís, de l'Orde de Calatrava (establert el 1157 i ampliat amb la conquesta de tota la ribera del Matarranya en 1168-1169), s'estabilitzà al riu Algars després d'un període de vacil·lació: Horta de Sant Joan i el seu territori (1165), Paüls dels Ports (1168) i Batea i Algars (1181), llocs, tots ells, a l'est del riu d'Algars, foren donats a poblar per Alfons I, al marge del comanador de Miravet, a fur de Saragossa, però ben aviat la situació fou restablerta a favor dels templers (Batea i Algars el mateix 1181, Horta el 1182; amb la proclamació dels costums de Miravet, el 1318, el riu d'Algars esdevingué igualment el límit entre el territori de dret barceloní i el de dret aragonès.

La discrepància entre els límits polítics i els eclesiàstics, que fou origen de conflictes, fou resolta el 1210 amb una concòrdia entre els bisbes de Tortosa i Saragossa, per la qual, del territori entre el riu d'Algars i el riu Matarranya, Cretes,Lledó d'Algars, Arenys de Lledó i Calaceit correspongueren a Tortosa (de qui han depès fins al 1955), i en canvi, Nonasp, Favara de Matarranya, Vall-de-roures i Beseit a Saragossa, igual com la resta de les poblacions de les riberes del Matarranya i del Guadalop, poblades de catalans.


Rius de Catalunya (Ulldemó)

És un riu dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del riu Matarranya. El curs d'aigua neix al vessant occidental del Mont Caro, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre). La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol.
Després de passar a llevant del poble de Beseit (comarca del Matarranya) s'uneix al seu col·lector, dins el terme del municipi.

Rius de Catalunya (Barranc de Calapatar)

Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes (Matarranya); prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos ), amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres.
Fou la primera de les mostres d’aquest art científicament publicada per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc. Ara són conservades, en part, al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d’animals (tres cérvols i alguna altra de poc clara). El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatar , esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit.

Rius de Catalunya (Matarranya)

És un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre. Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) a la Font del Teix, al nord-est del Tossal d'En Canader. Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit. A continuació passa per la Torre del Comtei per Massalió després continua el curs pel Baix Matarranya, passant per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp. Finalment s'endinsa en els últims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Faió en el terme de la Pobla de Massaluca sota la Punta del Duc després de 100 quilòmetres de recorregut.


martes, 9 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Milany)

Anomenat també Castell de Milany pel castell que es troba en aquesta serra. És una muntanya de 1.533 metres que es troba entre els municipis de Vidrà (Osona), en Barcelona i de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) en Girona.

Muntanyes de Catalunya (Puig de l'Obiol)

És una muntanya de 1.544 metres que es troba entre els municipis de Vidrà, a la comarca d'Osona i de Vallfogona de Ripollès, a la comarca del Ripollès (Girona)

Muntanyes de Catalunya (Turó Sesportadores)

És una muntanya de 1.603 metres que es troba entre els municipis de Viladrau, a la comarca d'Osona i de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental, en Barcelona.

Rius de Catalunya (Torrent d'en Ferreró)

Curs fluvial de les comarques de l’Alt Camp i el Baix Camp (Tarragona).

Rius de Catalunya (Barranc de la Font de l'Om)

Curs fluvial de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona).

Rius de Catalunya (Riu Micanyo)

Curs fluvial de les comarques de l’Alt Camp i el Baix Camp (Tarragona).

Rius de Catalunya (Torrent de les Bruixes)

Curs fluvial de la comarca de l’Anoia.

viernes, 5 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Puig Moscós)

És una muntanya de 1.739 metres que es troba entre els municipis de Camprodon i de Molló (Ripolles) en Girona. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 294079001).

Muntanyes de Catalunya (Serra del Nevà)

És una serra situada al municipi de Camprodon (Ripolles) en Girona, amb una elevació màxima de 1.177 metres

Muntanyes de Catalunya (Mont de Llor)

És una serra situada al municipis de la Vall de Bianya i el de Camprodon (Girona), amb una elevació màxima de 1.195 metres.

Muntanyes de Catalunya (Montfalgars)

O Mont Falgars és una muntanya de 1.608,5 metres situada en el triterme entre el terme comunal de Prats de Molló i la Presta, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord, i els termes municipals de Camprodon i Molló en el Ripollés (Girona). Montfalgars és el punt de trobada de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Sol ser objectiu de rutes de senderisme tant des de Beget com des de Molló

Rius de Catalunya (Torrent d'Albereda)

És un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que actualment fa tot el seu curs pel terme municipal de Navès. Val a dir, però, que els darrers 1.390 m. del mateix han estat inundats pel Pantà de Sant Ponç i que abans de la construcció d'aquest, els últims 922 m. dels seu curs transcorrien pel terme municipal de Clariana de Cardener
Aigües amunt de la C-26 el curs rep el nom de Rasa d'Albereda.


Rius de Catalunya (Barranc del Reguer)

És un torrent afluent per l'esquerra del Torrent d'Albereda que fa tot el seu curs pel terme municipal de Navès (Barcelona)

Rius de Catalunya (Torrent de la Rànima)

Curs fluvial de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

Rius de Catalunya (Anguera)

És un afluent per l'esquerra del Francolí que neix prop de Sarral i desaigua al Francolí a prop de Montblanc. El seu curs es troba íntegrament dins la Conca de Barberà. És un riu de cabal irregular, però alhora és considerat com un dels rius de Catalunya amb un cabal biològicament més ben conservat i equilibrat. El riu neix aproximadament a 1 km al sud de Sarral, a tocar de la carretera TP-2311 (Pla de Santa Maria - Sarral), de la unió de diverses rases i barrancs que baixen de la serra de Comaverd, que separa la Conca de l'Alt Camp. Comença el seu recorregut en direcció nord-oest i, a prop d'Ollers, pren direcció sud-oest i recull les aigües del riu Vallverd, passa pels afores de Pira, on forma una gorja encaixonada de gran atractiu, travessa la carretera T-242 i, prop de la Guàrdia dels Prats, travessa la carretera C-241. Segueix en direcció sud i travessa l'autopista AP-2 (E90), la carretera de Prenafeta i la variant A-27, i finalment desaigua al Francolí al terme de Montblanc. 


jueves, 4 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (El Coscollet)

O Torre d'Aubenç és una muntanya de 1.610 metres situada entre a l'Alt Urgell, a la serra d'Aubenç.
Aquest cim està inclòs a la Llista dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Bony dels Escarrerals)

És una muntanya de 1.601 metres que es troba al municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell.

Muntanyes de Catalunya (Turó Gros)

És una muntanya de 766 metres que es troba al municipi de Sant Celoni, a la comarca del Vallès Oriental.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 299113001).

Muntanyes de Catalunya (Turó de la Bandera)

És una muntanya de 1.658 metres que es troba al municipi de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona), al costat del Matagalls.

Rius de Catalunya (Riu de Glorieta)

És un afluent de la riba dreta del Francolí. Neix a Mont-ral, a les Muntanyes de Prades, transcorre sec en la major part del tram superior i travessa la vila d'Alcover abans de desembocar al terme municipal d'el Morell, sense sortir gairebé mai de la comarca de l'Alt Camp.

Un dels llocs més concorreguts del riu és el toll anomenat Niu de l'Àliga. Abans dels aiguats del 1994 el salt d'aigua feia el doble d'alçada de l'actual. Aquest toll és a prop d'una antiga central hidroelèctrica (Hidroelèctrica del Glorieta) que entre l'any 1903 i els anys quaranta va abastir de corrent elèctric Alcover i la Selva del Camp.

Al llarg del recorregut del riu s'hi poden trobar els molins Nous, els masos de Mont-ravà, de Tarrés i de Forès, els molins de Capellans, l'ermita de la Mare de Déu del Remei, el mas de Gaspar, el mas de la Cuca, els molins de Piroi, el mas de Simonet, el molí Nou i el mas de Raspall.
El Glorieta travessa les poblacions d'Alcover, el Rourell, Vilallonga del Camp i Mont-ral.


Rius de Catalunya (Brugent)

És un afluent del marge dret del Francolí. Neix a les Muntanyes de Prades. Les seves aigües eren molt aprofitades per a molins de gra i molins paperers.

Rius de Catalunya (Riera de Jafre)

És un curs d'aigua torrencial del Garraf i del Baix Llobregat afluent de la riera de Ribes. Neix al terme municipal de Begues fruit de la confluència de la riera de Carxol i del torrent de la vall Ximosa. Desemboca a la riera de Ribes a Sant Pere de Ribes.

Muntanyes de Catalunya (Tossal de Mirapallars i Urgell)

O, simplement Tossal de Mirapallars, és una muntanya de 1.672 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de Meià a la Noguera, i Gavet de la Conca (a l'antic terme de Sant Salvador de Toló i Llimiana al Pallars Jussà.
Aquest cim  inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Rius de Catalunya (Riera de Begues)

Neix a la collada del mateix nom a 400 metres d'altitud. Travessa el poble de Begues on rep per la dreta el Torrent de la Clota. Continua en direcció cap al poble d'Olesa de Bonesvalls fent al mateix temps de divisòria entre els massissos del Garraf i l'Ordal, a mesura que va rebent diversos afluents (torrent de Can Sadurní, de la Maçana, etc.) fins a rebre per la dreta el seu afluent principal a l'alçada del barri de l'Hospital d'Olesa, la riera d'Oleseta. A partir d'aquí ja segueix tot fent meandres entre les muntanyes calcàries fins al terme de Sant Pere de Ribes, on conflueix amb la Riera de Ribes. En fortes pluges pot portar força cabal.


lunes, 1 de abril de 2019

Muntanyes de Catalunya (Turó de la Bandera)

És una muntanya de 1.658 metres que es troba al municipi de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona), al costat del Matagalls.

Muntanyes de Catalunya (Puig Sesolles)

És una muntanya de 1.667 metres que es troba al municipi de Fogars de Montclús, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Rius de Catalunya (Riera de Vallvidrera)

Coneguda també com la Rierada, és un afluent pel marge esquerre del riu Llobregat i únic curs d'aigua permanent del Parc de Collserola.
Neix sota els turons de Can Pasqual (470 m) i de Can Castellví (468 m), amb un recorregut de 12 km. Passa pel nucli vell de Vallvidrera (a prop de l'església de Santa Maria de Vallvidrera), per les Planes, la Floresta, la Rierada, per sota de Sant Bartomeu de la Quadra i Molins de Rei, per finalment desguassar al Llobregat (18 m). La riera manté un entorn natural de bosc de ribera, amb una frondosa vegetació.


Rius de Catalunya (Riera de Les Arenes)

Discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una conca de 30 km². Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, més avall del turó del Montcau, a la serra de Sant Llorenç del Munt (en terme municipal de Mura). Passa per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la urbanització de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aquí conflueix, també per la dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rubí, la qual va a parar al Llobregat.
El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües de la riera a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics en l'anomenada Gran Riuada (o aiguats del Vallès), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Llorenç, Ègara, les Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres cúbics per segon, mentre que el cabal normal durant la major part de l'any és inapreciable, ja que moltes vegades baixa seca. De resultes de la riuada van morir més de 900 persones a tot el Vallès, més de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans.
També s'hi han produït crescudes importants als anys 1971 i 1994, però s'han estalviat els danys materials i humans per la canalització del llit de la riera.



Rius de Catalunya (Riera de Rubí)

És un curs d'aigua del Vallès Occidental (Barcelona) que passa per Rubí. És un afluent, per l'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del Papiol, al Baix Llobregat.

S'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau una mica més amunt de les Fonts, al terme municipal de Terrassa, i en el terme de Rubí li arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pi de la Serra, Sant Muç, Can Ramoneda i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí.

El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües provinents de la riera de les Arenes a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics al seu pas pel Vallès, amb més de 900 morts. La canalització posterior ha evitat els danys materials i humans que provocaven de tant en tant els aiguats.


Rius de Catalunya (Riera de Gaià)

És una riera del Vallès Occidental (Barcelona) que neix al vessant sud de la serra de l'Obac, al terme municipal de Terrassa. Passa pel terme de Viladecavalls, a l'est del poble, on a l'extrem sud rep la riera de Sant Jaume i forma la riera del Morral del Molí, tributària del riu Llobregat per l'esquerra, ja al límit amb el Baix Llobregat.

La capçalera de la conca que formarà el torrent de Gaià i que aïgues avall esdevindrà riera està delimitada per la carena del Guitard, la collada de l'Obac, els Alts de la Pepa, els Morros Curts, la serra de les Pedritxes i la serra del Troncó. Entre la Torrota de l'Obac i el turó del Queixal (766 m) davalla el torrent de la Serra Llarga o de Ferreres; a partir d'on rep el torrent Maleït i hi ha els Caus del Guitard s'anomena torrent dels Caus, i rep els torrents del Pi Bonic, el de les Foradades i el de la Font del Troncó; a partir del torrent de la Font de la Pedra, poc abans del mas del Guitard, s'anomena torrent de Gaià i rep el torrent de la Font de l'Àlber i, ja com a riera de Gaià, els torrents de la Font de la Teula i el de la Roca. A partir d'aqui rep els torrents del Llor, el de Sant Miquel, el del Salt, el Fondo, el d'en Cintet i el del Frare. En ajuntar-se amb la riera de Sant Jaume passa a denominar-se riera del Morral del Molí fins que arriba al riu Llobregat.

L'element més característic de la riera de Gaià són els Caus del Guitard, una surgència o font de grans proporcions que només raja en comptades ocasions, després de precipitacions que superin els 200 litres per m2. És un indret freqüentat pels ciutadans de Terrassa, especialment quan s'escampa la notícia que els Caus ragen, tot un espectacle de la natura.

Aigües avall del mas de can Guitard hi havia el pantà de la Xoriguera, construït el 1898 per la Mina d'Aigües de Terrassa per al subministrament d'aigua a la ciutat. La paret de la presa va ser destruïda per un aiguat el 24 de febrer del 1944.