martes, 25 de febrero de 2020

Esglésies gòtiques de Catalunya (La Seu Vella de Lleida)

O catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó que porta el seu nom, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.

La catedral s'ubica al centre històric de la població, i es considera una obra romànica, per bé que presenta elements propis de l'arquitectura gòtica i alguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric de les portes de l'Anunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols, considerades per part de la historiografia com una mostra paradigmàtica de l'anomenada Escola de Lleida. Encarregada a Pere de Coma el 1193, la primera pedra del temple fou posada el 22 de juliol de 1203, i es consagrà el 1278, per bé que l'obra no es va donar per acabada fins a la construcció del cimbori i el cobriment de les naus, el 1286. El conjunt també està dotat d'un claustre, situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrer terç del segle XIII i no es va acabar fins al segle següent. Fou llavors que es finalitzà el conjunt, amb la construcció del campanar i la porta dels Apòstols.
La Seu Vella sovint s'ha definit com una catedral romànica de monumentalitat gòtica arran de la persistència de les formes de l'art romànic fins al segle xiii, tot i que, davant les dificultats de categorització del conjunt, darrerament s'opta per definir-lo com un dels exemples més representatius d'una arquitectura catalana del segle XIII.
El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials els gestiona un consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Lleida. 


Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Sarroca)

És una església amb elements gòtics i renaixentistes de Sarroca de Lleida (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església de petites dimensions, d'època de transició del romànic al gòtic amb arcs ogivals, absis octogonal nervat i contraforts, encara que manté el volum i manca de llum pròpia del romànic.
L'església té una nau amb volta ogival poc assenyalada. A cada costat hi ha tres capelles de volta d'aresta gòtica. El campanar és una espadanya tocant l'absis. Hi ha medallons clàssics amb les armes de la família Sant Climent


 

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Salvador de Torrebesses)

És una església romànica amb orígens datats a la segona meitat del segle XII i situada al límit nord de la població de Torrebesses, el (Segrià). Està declarada bé cultural d'interès nacional.
Es troba sobre un monticle de roques i, juntament amb el Castell-Palau, constitueix la referència visual del poble. Va ser edificada amb l'enderroc previ d'un tros de muralla, i es desconeixen els noms dels constructors i dels promotors. El retaule dedicat a Sant Joan Baptista va ser restaurat el 1989 pel Servei de Restauració de Béns Mobles.
És una construcció de nau única coberta amb volta de canó de pedra lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs faixons que arrenquen de permòdols molt senzills que la divideixen en dos trams. L'absis té planta semicircular i està cobert amb volta de quart d'esfera. Té tres capelles de planta rectangular de diferents èpoques (finals segle XIV i segle XV). En destaca la capella de Sant Joan Baptista del segle XV, que està coberta amb volta de creueria de factura gòtica. El nervis de la volta arrenquen d'uns capitells esculpits situats a mitjana alçada dels murs. La clau de volta té decoració esculpida i en la part superior del mur nord i oest de la capella hi ha dos escuts amb la figura de l'anyell místic portant l'estendard de la creu. També es troba en aquesta capella el retaule de pedra calcària dedicat a Sant Joan Baptista amb restes de policromia, datat a la segona meitat del segle XIV. Exteriorment l'austeritat d'aquest element reforça la seva contundència formal. L'existència d'un remat llis en tot el seu perímetre facilita la lectura d'una església fortificada. Destaca la porta de la façana del segle XIV, formada per un arc de mig punt amb tres arquivoltes, una d'elles motllurada en punta de diamant i sostingudes per tres columnes de fust llis a banda i banda de la porta. Aquestes columnes sustenten uns capitells amb decoració vegetal que es repeteix al brancal formant un fris continu


 

Pintors Catalans (Josep Serra i Porsón)

Roma (Itàlia), 1824 - Barcelona, 1910. Pintor català i professor de Belles Arts. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts a la seva ciutat nadiua i de la de San Fernando de Madrid. Va destacar-se en el dibuix miniaturista, en el que arribà a ser una verdadera especialitat. Es dedicà a l'ensenyança del mateix durant més de cinquanta anys. Va formar diverses generacions d'artistesn reconeixent les seves rares aptituds per l'ensenyança.
Entre ells s'hi contaren, Josep Pelegrí i Clariana, Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Josep L. Pellicer, Sans Castaño i molts d'altres. Fou professor de l'Escola Provincial de Belles Arts de Barcelona fins a la seva mort. Assolí diverses medalles i recompenses en exposicions nacionals i estrangeres.

Pintors Catalans (Quimeta Serra i Fornós)

Sant Feliu de Guíxols (Girona), 29 de juliol de 1928. Es una ceramista i pintora catalana.
L'any 1973 va ingressar a l'Escola de Ceràmica de La Bisbal d'Empordà on va estudiar durant quatre anys, aprenent les tècniques bàsiques de la ceràmica artística. Al cap de quatre anys, va instal·lar el seu propi taller a casa seva, continuant l'estudi amb lectures de llibres especialitzats que l'han portat a desenvolupar un estil molt propi.

Va fer la primera presentació de la seva obra el 1976 a Begur i posteriorment, ha exposat a Barcelona, Madrid, Girona, Terrassa i diverses poblacions de la Costa Brava. Cada estiu, des de fa quaranta anys, presenta la seva obra en una sala d'exposicions de la seva ciutat i les seves obres figuren en col·leccions privades no només d'Espanya sinó d'arreu.
Darrerament, ha incorporat l'oli a la seva obra, combinant-la amb peces de ceràmica creant un efecte en dues dimensions sobre la tela. Es comptabilitza que el volum total de la seva obra arriba a les 3000 peces, elaborades en diverses tècniques des de l'oli fins a la ceràmica, passant per mòbils, escultures i esferes de porcellana.

La Quimeta treballa un estil molt propi, utilitzant bàsicament colors pastels, suaus i difuminats presentant objectes de diferents àmbits, gavines, fars, arbres, figures femenines, mocadors al vol i la bicicleta, que pren un protagonisme en tota la seva obra i que s'ha convertit en la seva icona en homenatge a la seva primera bicicleta, comprada amb els seus estalvis i que li permeté fer els seus desplaçaments entre Sant Feliu i Palamós. Va estar casada amb Pere Albertí i Calzada, qui va ser alcalde de la ciutat de Sant Feliu entre el 1973 i el 1979.
L'Ajuntament, en sessió del 24 de setembre de 2015, acordà nomenar Quimeta Serra "Filla Predilecta de la Ciutat", acte que va tenir lloc el dia 24 d'octubre del mateix any, convertint-se en la quarta guixolenca que ostenta aquesta distinció, juntament amb Lluís Palahi Xargay (2002), Narcís Masferrer i Buixó (2003) i Felip Calvet Costa (2003).

Pintors Catalans (Salvador Moragas Botey)

Barcelona, 21 de julio de 1911 - Premià de Mar (Barcelona), 31 de agosto de 1992. Era poeta i pintor local de Premià de Mar. estudià en una escola primària de la barriada les primeres lletres i per la seva afecció al dibuix i a la pintura, en rebé classes unes poques hores a la setmana d'un professor que es deia Castells.  Als 11 anys passà a estudiar el "comerç" als Escolapis del carrer Ample, i en aquest col·legi continuà també les classes de dibuix i pintura que rebé d'un conegut pintor, Josep Olivet Legares, i també d'en Joan Llaverias i Labró, molt conegut com a dibuixant en el setmanari catalanista "Cucut", que es va deixar de publicar el 1912, i també en el popular periòdic infantil "En Patufet"; també rebé classes d'un bon amic, l'Antoni Puertas Barros, d'ofici pintor decorador i que era un veritable artista tant en dibuix com amb els pinzells; l'havia vist pintant un pergamí i fent decorats per a l'escenari del Patronat, centre catòlic de la Parròquia de Sant Miquel del Port. La seva afecció a la pintura i posteriorment a l'escenografia l'ha mantinguda tota la vida, i la seva obra, poc coneguda, és molt nombrosa.

Al finalitzar els seus estudis als Escolapis començà a treballar al despatx de les Filatures Botey, tenia 14 anys i en sortí per jubilació el 1977, després de 51 anys de treballar a la mateixa í única casa, els darrers 30 com apoderat.
Abans de la guerra civil formà part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, militant en el Grup Pau Claris, de Barcelona, i també en el Grup de la Barceloneta. Dins l'esquema de la F.J.C. es dedicà molt especialment a la secció gimnàstica, que duia el nom de "Falcons de la FJ.C.", que tenien grups en molts pobles de Catalunya i com a president del Consell superior dels Falcons formava part, representant-los, del Consell Federal de la F.J.C.

A primers de 1936, amb la seva família llogaren una caseta a Premià, poble nadiu del seu pare, al carrer de la Rectoria (aleshores Salvador Rosselló) per a passar-hi l'estiu i algun cap de setmana. La primera estada estiuenca començà a darrers de juny.
En els primers mesos de la revolta de la guerra civil fou assaltat el domicili familiar de la Barceloneta. La casa fou també malmesa per les bombes de l'aviació franquista, i ja no es mogué de Premià, on va passar part de la guerra amagat, ja que li repugnava servir amb les armes un exèrcit, teòricament republicà, però regit per un govern que sols en tenia el nom i que actuava sota la direcció del comunisme internacional.

Al ser ocupat Premià per les tropes del General Franco, ingressà a la "F.E.T. y de las j.O.N.S.", com pràcticament ho féu tota la gent d'ordre que havien passat la guerra a aquest costat les calamitats de la guerra, i que encara que fossin catalanistes de tota la vida, acceptaren el nou règim com un mal menor i sense altra opció raonable possible. Quan al cap d'un temps es pogué comprovar que el canvi no havia ocasionat altra millora política sinó sols una modificació de sistema o de persones ho va abandonar.
El 1941 en Salvador Moragas es va casar amb Maria Rosa Plans i Cisa, i va impulsar amb altres companys el grup de “Joves d'Acció Catòlica", en la parroòquia de Sant Cristòfol de Premià, que amb els anys es convertí en el grup d’homes, intentant fer reviure aquell "fejocisme" que havien anul·lat amb diferent sistema però amb igual obstinació els dirigents dels dos bàndols, uns perquè els trobaven catòlics, i els altres perquè els consideraven catalanistes, i el curiós és que tots dos tenien raó. Dins el mateix ordre de coses també actuà en la Joventut Parroquial de Premià de Mar. Tot axó sempre al costat del rector Mn. Josep Paradeda Sala.
La seva principal actuació i preocupació en els darrers quaranta o cinquanta anys ha estat l'ensenyament de la llengua catalana, donant amb altres companys, classes semiclandestines,  que es començaren a donar al Patronat Catequístic pels volts del 1950 i continuaren en altres llocs, fins que foren definitivament suspeses per ordre verbal del Governador Civil de Barcelona; després de la mort de Franco les classes ja es pogueren fer amb llibertat i fins í tot amb protecció oficial.

Intervingué en la fundació i continuació dels "Amics de la Llengua Catalana", organitzant principalment les Fires del Llibre i del Disc català pels voltants de Sant Jordi, en un període difícil per aquesta mena d'actuacions.
Una altra faceta en la que ha actuat és en els "Amics de l'Art Pessebrístic", del que podem considerar-lo un dels fundadors. Grup que encara organitza pels voltants de Nadal la col·locació del "Pessebre de Can Gallemi", a Sant Mateu, el concurs de pessebres a la llar i sempre que ha estat possible, les exposicions de diorames nadalencs.

Pintors Catalans (Gino Rubert)

Ciutat de Mèxic, 1969. És un artista català nascut a Mèxic. Actualment viu i treballa entre Cuernavaca, Sant Martí d'Empúries, Barcelona i Berlín.
És fill del filòsof català Xavier Rubert de Ventós i de la psicoanalista i escriptora mexicana Magda Català. Exposa individualment des de l'any 1991 i també ha participat en diverses mostres col·lectives .
Va estudiar Belles Arts a la Parsons School of Design de Nova York. La seva obra ha estat exposada en galeries com el Akiyoshidai International Art Village (Japó), el Künstlerhaus Bethanien (Alemanya), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la galeria Clara Oliver (Nova York), la galeria Michael Haas ( Berlín), la galeria Mizuma (Tòquio). L'any 2007, la seva obra fou seleccionada per il·lustrar les portades de la triologia "Millennium" de Stieg Larsson, on va utilitzar la imatge de la seva ex-parella Tamara Villoslada