Barcelona, 21 de julio de 1911 - Premià de Mar (Barcelona), 31 de agosto de 1992. Era poeta i pintor local de Premià de Mar. estudià en una escola primària de la barriada les primeres lletres i per la seva afecció al dibuix i a la pintura, en rebé classes unes poques hores a la setmana d'un professor que es deia Castells. Als 11 anys passà a estudiar el "comerç" als Escolapis del carrer Ample, i en aquest col·legi continuà també les classes de dibuix i pintura que rebé d'un conegut pintor, Josep Olivet Legares, i també d'en Joan Llaverias i Labró, molt conegut com a dibuixant en el setmanari catalanista "Cucut", que es va deixar de publicar el 1912, i també en el popular periòdic infantil "En Patufet"; també rebé classes d'un bon amic, l'Antoni Puertas Barros, d'ofici pintor decorador i que era un veritable artista tant en dibuix com amb els pinzells; l'havia vist pintant un pergamí i fent decorats per a l'escenari del Patronat, centre catòlic de la Parròquia de Sant Miquel del Port. La seva afecció a la pintura i posteriorment a l'escenografia l'ha mantinguda tota la vida, i la seva obra, poc coneguda, és molt nombrosa.
Al finalitzar els seus estudis als Escolapis començà a treballar al despatx de les Filatures Botey, tenia 14 anys i en sortí per jubilació el 1977, després de 51 anys de treballar a la mateixa í única casa, els darrers 30 com apoderat.
Abans de la guerra civil formà part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, militant en el Grup Pau Claris, de Barcelona, i també en el Grup de la Barceloneta. Dins l'esquema de la F.J.C. es dedicà molt especialment a la secció gimnàstica, que duia el nom de "Falcons de la FJ.C.", que tenien grups en molts pobles de Catalunya i com a president del Consell superior dels Falcons formava part, representant-los, del Consell Federal de la F.J.C.
A primers de 1936, amb la seva família llogaren una caseta a Premià, poble nadiu del seu pare, al carrer de la Rectoria (aleshores Salvador Rosselló) per a passar-hi l'estiu i algun cap de setmana. La primera estada estiuenca començà a darrers de juny.
En els primers mesos de la revolta de la guerra civil fou assaltat el domicili familiar de la Barceloneta. La casa fou també malmesa per les bombes de l'aviació franquista, i ja no es mogué de Premià, on va passar part de la guerra amagat, ja que li repugnava servir amb les armes un exèrcit, teòricament republicà, però regit per un govern que sols en tenia el nom i que actuava sota la direcció del comunisme internacional.
Al ser ocupat Premià per les tropes del General Franco, ingressà a la "F.E.T. y de las j.O.N.S.", com pràcticament ho féu tota la gent d'ordre que havien passat la guerra a aquest costat les calamitats de la guerra, i que encara que fossin catalanistes de tota la vida, acceptaren el nou règim com un mal menor i sense altra opció raonable possible. Quan al cap d'un temps es pogué comprovar que el canvi no havia ocasionat altra millora política sinó sols una modificació de sistema o de persones ho va abandonar.
El 1941 en Salvador Moragas es va casar amb Maria Rosa Plans i Cisa, i va impulsar amb altres companys el grup de “Joves d'Acció Catòlica", en la parroòquia de Sant Cristòfol de Premià, que amb els anys es convertí en el grup d’homes, intentant fer reviure aquell "fejocisme" que havien anul·lat amb diferent sistema però amb igual obstinació els dirigents dels dos bàndols, uns perquè els trobaven catòlics, i els altres perquè els consideraven catalanistes, i el curiós és que tots dos tenien raó. Dins el mateix ordre de coses també actuà en la Joventut Parroquial de Premià de Mar. Tot axó sempre al costat del rector Mn. Josep Paradeda Sala.
La seva principal actuació i preocupació en els darrers quaranta o cinquanta anys ha estat l'ensenyament de la llengua catalana, donant amb altres companys, classes semiclandestines, que es començaren a donar al Patronat Catequístic pels volts del 1950 i continuaren en altres llocs, fins que foren definitivament suspeses per ordre verbal del Governador Civil de Barcelona; després de la mort de Franco les classes ja es pogueren fer amb llibertat i fins í tot amb protecció oficial.
Intervingué en la fundació i continuació dels "Amics de la Llengua Catalana", organitzant principalment les Fires del Llibre i del Disc català pels voltants de Sant Jordi, en un període difícil per aquesta mena d'actuacions.
Una altra faceta en la que ha actuat és en els "Amics de l'Art Pessebrístic", del que podem considerar-lo un dels fundadors. Grup que encara organitza pels voltants de Nadal la col·locació del "Pessebre de Can Gallemi", a Sant Mateu, el concurs de pessebres a la llar i sempre que ha estat possible, les exposicions de diorames nadalencs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario