sábado, 2 de octubre de 2021

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Pere d'Ullastret)

Està localitzada al centre del municipi d'Ullastret a la comarca del Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. L'església parroquial és de construcció romànica del segle xi, encara que en un precepte del rei Carles el Simple, de l'any 899, s'esmenta un primer temple dedicat a sant Pere i a sant Joan. Durant els segles xvii i xviii hi va haver reformes que van afectar principalment la porta d'entrada i les capelles laterals que es van unir a la planta primitiva. Consta de planta basilical de forma trapezoïdal, amb tres naus, la central amb més altura; les tres tenen volta de canó reforçades amb dos arcs torals. Tant l'absis central com les absidioles estan cobertes amb voltes de quart d'esfera. Destaquen les dues impostes de l'arc toral de la nau central, representant en una d'elles un lleó i en l'altra dues sirenes, una femenina i altra masculina.
A l'exterior, els absis estan amb decoració llombarda, amb arcuacions cegues en sèries de quatre entre lesenes en el central i l'absis de la part nord té un fris amb sis arcuacions entre lesenes i l'absidiola del sud té dues sèries de dos i tres arcs també entre lesenes. El campanar és de cadireta amb dues parelles d'arcs. Damunt de la coberta, sobre la nau central, destaca amb planta quadrangular amb teulada i finestres a quatre vents, el comunidor, construït en les reformes del segle XVIII

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Pere de Pals)

És una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església gòtica d'una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.
És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l'absis hi ha tres grans finestrals gòtics. Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d'època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.
El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l'angle nord-oest de l'edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L'església és construïda amb carreus ben escairats, de gres


 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Pere de Palau-sator)

És una església romànica situada al municipi de Palau-sator, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situada fora de l'antic nucli fortificat de la població, a la banda de migdia. És un edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular. La façana principal està situada a ponent; s'hi obre una porta d'accés, amb dos arcs de mig punt, sense llinda ni timpà. Al centre d'aquesta façana hi ha una petita obertura d'arc de mig punt, de doble esqueixada. La nau es cobreix amb volta apuntada. El temple conserva vestigis de la seva fortificació; a la banda de migdia hi ha un mur sobrepujat amb espitlleres.
L'edifici va ser bastit al final del període romànic, al tombant dels segles xii i xiii. D'època posterior són les capelles laterals, el cor i les sagristies (segles XVI-XVII). El temple va ser restaurat el 1943, segons consta a la placa que hi ha al costat de la porta d'accés


 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Mateu de Valldevià)

És un edifici religiós ubicat al nucli de Valldevià, del municipi de Vilopriu, al Baix Empordà, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Mateu domina el sector d'una banda del poble, al costat baix de la carretera. És un edifici de planta rectangular, d'una nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. A la banda dreta de l'absis hi ha la sagristia. La porta d'accés a l'església es troba a la façana lateral sud. És allindanada, amb carreus de pedra, i arc de descàrrega. En aquesta façana hi ha dues petites obertures. La façana nord es troba molt malmesa, mentre que la façana oest, en bon estat però molt modificada, presenta una finestra atrompetada d'arc de mig punt i un campanar de paret amb una sola obertura, refet després de la guerra del 1936-39. Al costat de l'església es troba el cementiri


 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Mateu de Vall-llobrega)

És una església de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Situada a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, l'església romànica de Sant Mateu es troba actualment en estat de ruïna. El temple, que probablement va ser bastit durant el segle xi, apareix esmentat des del 1280, i a partir del segle XIV figura com a parroquial. Cap al 1669 es degué abandonar, quan es va erigir la nova església al Raval de baix.

De l'edifici, que era d'una sola nau amb absis semicircular, només en resten els murs, amb l'arrencada de la volta de canó, ja que la coberta és esfondrada. Al frontis s'hi poden apreciar les restes de la porta d'entrada, amb un doble arc de mig punt, i una finestra d'una sola esqueixada, actualment tapiada. El mur lateral de migdia, que té grans contraforts als extrems, conserva tres finestres de doble obertura, d'arc de mig punt. Una finestra del mateix tipus es troba al centre de l'absis.


 

Escultors Catalans (Francesc Torres i Monsó)

Girona, 7 de novembre de 1922 – Girona, 030 de gener de 2015. Fou un escultor català. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Girona amb Joan Orihuel i treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà. La seva obra primera és d'antuvi academicista, influïda per Aristides Maillol i Clarà, però la influència de Jean Rodin l'incità a la construcció de masses animades.

El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d'Octubre. Aleshores fou influït profundament per l'expressionisme anglès. Participà en els Salons d'Octubre i el 1954 guanyà una beca de l'Institut Français per a anar a París. Allà augmentà el seu expressionisme a la recerca d'un rigor formal, molt influït per Juli González. La seva Maternitat guanyà el primer premi d'escultura a la Tercera Biennal d'Alexandria. A principis dels anys 1960 es va deixar influir per l'art abstracte, però poc després tornà a un expressionisme figuratiu amb contingut sarcàstic i un tractament de la matèria progressivament més destructiu. El 1969 començà a treballar el polièster i les resines sintètiques, i introduí el color en les seves composicions, ara amb influències del pop art. Els anys setanta van portar a Torres Monsó a la descomposició definitiva de la forma, descomposició que de fet ja s'apunta en algunes peces de finals dels anys seixanta. Després de quasi dos anys d'inactivitat artística torna a treballar unes peces lligades a la imatge del Pop art i, amb ironia, ens ensenyen un punt de vista crític sobre la societat del moment. Les dues últimes dècades del segle xx són un moment de plenitud creativa. La dècada dels vuitanta serà un moment de síntesi; les obres es despullen de decoració, adopten tendències minimalistes, que resumeixen en la seva austeritat les preocupacions latents de l'artista.

Escultors Catalans (Josep Tarrés i Fontan)

Girona, 1929 - Girona, 19 d'abril de 2021. Va ser un escriptor, poeta i activista cultural gironí, impulsor de la recuperació del Call de Girona i la mostra Temps de Flors. Després de passar tres anys a París, on va participar activament en diversos esdeveniments socials i culturals, va tornar a Girona. Activista cultural, fou pioner en la recuperació del patrimoni històric de la ciutat de Girona des del centre Isaac el Cec, que ell regentava, contribuint a la descoberta del call jueu de Girona. Tarrés també va ser un dels principals organitzadors de la primera edició de l'exposició floral, el 1954, juntament amb Maria Cobarsí i Miquel Oliva, entre d'altres. El 1984 va ser guardonat amb el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla. També va presidir l'Associació Jardins Històrics i Paratges Naturals de Girona. El 4 de maig de 2004 l'Ajuntament de Girona li va concedir la distinció de Ciutadania en reconeixement al seu compromís cívic.
Com a escriptor, el 1963 va editar el llibre de poesia popular "Cinc poetes de Girona". El 1994 publica "El llibre del Corpus", editat per la Diputació de Girona, i el 2003, "El poema de Pàsqua". El 2013 va publicar "El pessebre gòtic de Girona", prologat per Carles Puigdemont, del que posteriorment se'n van dramatitzar alguns passatges en un homenatge a Tarrés a la Sala La Planeta

Escultors Catalans (Ricard Guinó i Boix)

Girona, 1890 - Antony (França) 1973. Va ser un escultor català. El 1925, va obtenir la ciutadania francesa per naturalització, i el seu nom va passar a ser oficialment Richard Guino. Membre de l'actiu grup artístic gironí de començaments del segle XX i gran amic de Prudenci Bertrana, esdevingué deixeble i ajudant d'Arístides Maillol. Aquest el recomanà a Auguste Renoir, quan el gran pintor impressionista volgué dedicar-se a l'escultura, però tenia grans dificultats per executar les seves obres a causa d'una malaltia que deformava les seves mans.
Guinó esdevingué així l'executor material de les escultures que Renoir dissenyava. A principis de la dècada del 1970 els tribunals francesos li reconegueren la copaternitat d'aquestes obres, que des d'aleshores han de constar a tot arreu com fetes pels dos artistes. La seva obra personal és d'un classicisme mediterranista molt pròxim al Noucentisme català.

Escultors Catalans (Domènec Fita i Molat)

Girona, 10 d'agost de 1927 – Girona, 9 de novembre de 2020. Fou un escultor català. Després d'haver cursat estudis clàssics en diferents escoles de belles arts (Girona, Olot i Barcelona), la seva obra es va anar desproveint progressivament de l'academicisme, tal com s'evidència ja en les seves primeres obres destacades: el Crist jacent (1958), de la catedral de Girona, i el sant Benet (1961) de l'abadia de Montserrat. La pintura mural o sobre diferents suports, inicialment i bàsicament de temàtica religiosa, però també el dibuix (temes retrat, nus i bestiari), la ceràmica, el ciment, els vitralls, l'ús del poliuretà, pedra, i alabastre, ferro, acer, fusta i de diferents altres materials han configurat, al llarg de tres lustres de treball intensiu, una producció polifacètica i de difícil qualificació, que ha anat derivant en una abstracció radical, basada en una recerca sistemàtica, imprevisible i serial, defugint els ismes en ús.

Partidari decidit de la integració de les arts en l'arquitectura i en els espais públics, les seves obres de gran format són visibles en indrets i construccions tan emblemàtics com el temple de la Sagrada Família de Barcelona, catedrals de Girona i de Vic, monestir de Montserrat,... i en places de Canillo i Ordino (Andorra), Girona, Vic, Roses, Olot...

Escultors Catalans (Narcís Costa i Bofill)

Girona, 1949. És un escultor rosinc. Va estudiar a la barcelonina Escola Eina i va completar els seus estudis a l'École de Beaux Arts de París, on va viure 4 anys. Durant els anys 70 del segle XX es va instal·lar a l'Alt Empordà.