Muntanyes de Catalunya (Agulles de Dellui)

Són un conjunt de roques agudes, d'aquí el nom d'agulles, que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça (Lleida), i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El nom podria derivar del basc ote-ili-oi. Ote vol dir argelaga. Aquesta vall és més feréstega que les veïnes, té menys bosc i molts menys pasturatges. Potser d'aquí li ve el nom. Ili vol dir poble i en aquesta vall no n'hi ha hagut mai cap, però potser aquí ili és un element basc diferent"
Estan situades a la carena que separa les valls de les Corticelles i de Dellui, al nord-est del Pic de la Montanyeta. La més alta de les agulles té 2.544,0 metres d'altura.

Muntanyes de Catalunya (Puig de Dòrria)

És una muntanya de 2.547 metres que es troba entre els municipis de Planoles i Toses al Ripollès, i el de Vallcebollera a l'Alta Cerdanya.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic

Muntanyes de Catalunya (Comabona)

És una muntanya de 2.548,2 metres situada a la Serra del Cadí fa de límit administratiu entre els municipis de Gisclareny al Berguedà i de Montellà i Martinet a la Baixa Cerdanya. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Pic d'Estany Gémena)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça; i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida).
El pic, de 2.553,1 metres, es troba en l'extrem sud-oriental de la carena que divideix la Vall de Llubriqueto, separant el sector sud-occidental de l'Estany Roi del nord-oriental del Circ de Gémena. Està situat al sud-est de la Cresta dels Gémena. Una ruta és des de desguàs de l'Estany Gémena de Baix, prenent direcció ponent.

Muntanyes de Catalunya (Torreta de Cadí)

És una muntanya de 2.562,1 metres que es troba entre els municipis de Cava i la Vansa i Fórnols, a la comarca de l'Alt Urgell.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Rius de Catalunya (Riera del Vilar)

És un afluent del Daró per la seva dreta. Neix al vessants nord-orientals de Les Gavarres, al vessant nord del Puig de la Bateria. El seu curs alt queda encaixonat entre la Serra dels Perduts, que ressegueix el seu curs paral·lelament en direcció sud-est / nord-oest; i el coll de la Ganga i el Puig de la Bateria. En bona part del seu recorregut fa de termenal entre els municipis de la Bisbal i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, terme des d'on davallen múltiples torrenteres que hi desguassen en sentit general sud-est/nord-oest. Desaigua al Daró poc abans d'arribar a la ciutat de la Bisbal. Així mateix el seu curs fou aprofitat per construir-hi la carretera de la Ganga (Gi-660 o C-586) que uneix la Bisbal i Calonge a través de les Gavarres. El curs d'aigua ha sofert alguns episodis de crescudes que han revestit un cert perill per a les activitats humanes

Rius de Catalunya (Rissec)

És un riu empordanès afluent per l'esquerra del riu Daró. Neix a les Gavarres a la zona dels Àngels, i aboca les seves aigües al Daró en el terme municipal Corçà. Durant el seu recorregut rep les aigües de la riera de Rodonell i del torrent de Sant Pere

Rius de Catalunya (Daró)

És un Riera de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, al vessant occidental del puig d'Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Actualment és afluent del riu Ter, tot i que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals. Ben a prop del Daró es troba la masia de Can Llac.

Rius de Catalunya (Terri)

És un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Ter, d'orientació nord-oest-sud-est. La seva conca fluvial engloba gran part de la comarca del Pla de l'Estany, rep les aigües del vessant nord del massís de Rocacorba i, principalment, del desguassament de l'estany de Banyoles.