Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Vallvidrera)

És una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l'Església, número 93. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Església construïda a mitjan segle XVI de tradició gòtica. El temple està situat a Vallvidrera envoltat d'una zona boscosa del parc de Collserola. S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.
L'església és d'una sola nau, d'absis poligonal amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple. La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall. L'interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l'espai lateral.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Antoni Abat de Barcelona)

És una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Ubicada al districte de Ciutat Vella, es coneix com l'Antiga Església de Sant Antoni Abat les restes arquitectòniques que s'han conservat de l'antiga església del mateix nom. Es tracta bàsicament dels porxos de la façana principal. Afronta al carrer de Sant Antoni Abat situada en l'illa delimitada pels carrers Sant Antoni Abat, Cera i Salvador. Està format per dues crugies entre mitgeres paral·leles al carrer. Cada crugia, de planta baixa i pis, consta de tres mòduls. L'edifici per la seva part posterior on antigament estava l'església té una façana postissa i cega al pati d'illa ocupat per la zona de jocs d'una escola.

La façana principal presenta la porxada formada per tres arcs apuntats amb arquivoltes sostinguts per les corresponents columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. Sobre aquesta base es recolza una planta pis amb façana de pedra on domina el ple sobre el buit. En aquesta planta apareixen tres finestres alineades amb els arcs de sota. Aquestes estan integrades en arcs apuntats també arquivoltats però de menor dimensió que els de la porxada.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de les Puel·les)

O de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. De l'edifici original de la plaça de Sant Pere només en queda l'església, convertida en parròquia.
El monestir va ser fundat al segle X amb el patrocini dels comtes de Barcelona, Sunyer I i Riquilda de Tolosa, els quals van posar, com a primera abadessa, la seva filla Adelaida de Barcelona. La documentació més antiga que se'n conserva és l'acta de consagració de la seva església romànica, que féu el bisbe Guilarà el 945. El monestir va reemplaçar l'anterior església de Sant Sadurní, que ja existia al segle IX. De la construcció del claustre hi ha documents del 1143.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria del Pi)

És una basílica ubicada a la Plaça del Pi de la ciutat de Barcelona d'estil gòtic català declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931. L'església del Pi està documentada des del 987. Tot i que hi ha la tradició que existia en el mateix lloc una capella ja en el segle V. (415) Situada en la confluència de l'antiga Riera de Collserola (o de Sant Miquel) amb la via sepulcral dels segles I a III, que sortint del portal sud del cardo de la ciutat romana de Barcino, anava cap a la zona de Sarrià (Barcelona), en un lloc anomenat des d'antic Palma del Pi o Pino. A l'entorn d'aquesta primitiva capella es va anar formant a partir del segle IV un dels primers ravals de la Ciutat fora muralles anomenat la Vilanova del Pi que, a poc a poc, va anar conformant l'actual barri. El seu cementiri medieval és documentat l'any 1074 i des de l'any 1188 ja consta com a parròquia eclesiàstica.

Pintors Catalans (Ramon Destorrents)

Entre el 1351 i el 1362. Fou un miniaturista i pintor català d'estil italo-gòtic, influït per l'escola senesa. És identificat com pintor del rei Pere el Cerimoniós després de la mort de Ferrer Bassa el 1348. El seu pare era l'il·lustrador Gregori Destorrents i el seu fill Rafael va ser un continuador de la professió.
Una notícia de 22 de maig de 1391 aporta dades familiars; en un atorgament de poders de la seva vídua Llorença, s'esmenten tres dels seus fills, Jaume, l'hereu, Rafael de setze anys, i Angelina. Rafael Destorrents ja hi consta com a pintor en un document de 1399, i va il·luminar un missal per al bisbe de Barcelona, Joan Armengol el 1403.

Pintors Catalans (Rafael Destorrents)

Barcelona, 1375 - Barcelona, segle XV. A vegades anomenat Rafael Gregori, fill del pintor Ramon Destorrents, fou un miniaturista i pintor d'estil italo-gòtic. Formava part d'una nissaga d'il·lustradors i pintors del segle XIV i, si bé devia haver començat la seva formació amb el seu pare, després degué conèixer altres models artístics.

Pintors Catalans (Gregori Destorrents)

O Dez Torrents, documentat a la primera meitat del segle XIV, pare de Ramon Destorrents, fou un miniaturista que consta com l'il·luminador de llibres del rei Pere el Cerimoniós.
Sabem que cobrà 400 sous per les tasques realitzades en una Bíblia per al rei Pere el Cerimoniós. Així mateix participà en l'elaboració del Breviari d'amor conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid. D'altra banda resta documentat que Ramon Destorrents, el seu fill, finalitzà el 1360 les tasques d'il·luminació de dos llibres que li foren encarregades per la vídua de Ramon Valls.

Pintors Catalans (Bernat Despuig)

Documentat a partir de 1383 i mort a Barcelona el 1451. Fou un pintor gòtic català, col·laborador de Jaume Cirera, amb qui va treballar durant el segon quart del segle XV. La seva obra conjunta Lluita entre àngels i dimonis es troba exposada actualment al MNAC.

Pintors Catalans (Joan Daurer)

Mitjans del segle XIV, Fou un pintor, documentat a Mallorca entre 1358 i 1374. És el primer pintor de l'escola mallorquina del qual es conserva una obra signada, la «taula de Santa Maria la Major» (1373, parròquia d'Inca); decorà la capella de Sant Miquel Arcàngel, de Muro (1374), pintures no conservades. Hom li atribueix una Coronació de la Mare de Déu (Inca, Museu Diocesà). Influït per Ramon Destorrents, encara té les característiques del gòtic lineal.