sábado, 27 de febrero de 2021

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Joan de l'Espluga de Viu)

O, simplement, de Viu, era un priorat benedictí, d'origen romànica proper al poble de Viu de Llevata, de l'antic terme de de municipi propi fins al 1968, actualment pertanyent al municipi del Pont de Suert.

El seu emplaçament és encara controvertit, atès que alguns estudiosos l'han situat al mateix roc on hi hagué el castell i actualment el poble. En canvi, la més plausible el situa al nord de Viu de Llevata, a l'altra banda del barranc de Viu, a la partida de l'Espluga, o del Solà, on encara és viu el record d'antigues construccions, ara desaparegudes. De tota manera, seguint l'antic camí medieval, quan remunta els primers plans del serrat de Monevui es troben els vestigis d'una gran construcció de planta rectangular, que podria ser aquesta església.

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Gil de Pinyana)

És una església romànica del municipi del Pont de Suert. És l'antiga parròquia del poble de Pinyana, de l'antic terme de Viu de Llevata. El petit nucli de Pinyana està situat a 1284 m d'altitud. Tradicionalment estava vinculat al municipi de Viu de Llevata, però juntament amb altres petits pobles l'any 1968 fou incorporat al Pont de Suert. Està protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església d'una sola nau coronada amb una capçalera i amb dues capelles laterals a banda i banda. Les coberta és de volta de canó i el creuer està coronat per una cúpula semiesfèrica. L'arc que precedeix el creuer està presidit per un bust de la marededéu a sota hi ha la data de consagració de l'església 1705. L'aparell constructiu és fet de pedra irregular i morter de calç. Les cornises, capitells, columnes i peanyes són d'estuc i serveixen per estructurar els diferents espais arquitectònics. Els murs estan decorats mitjançant esgrafiats en blanc i negre. La zona del creuer és la més rica en decoració. Les pilastres tenen incorporada l'ornamentació pròpia de les columnes salomòniques i a les quatre petxines que sostenen la cúpula hi ha uns atlants que sostenen els quatre evangelistes. L'església de Sant Gil fou consagrada el 1705. No s'han localitzat referències medievals, però el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal conserva una marededéu romànica procedent de l'església de Pinyana. D'una segona imatge de la Mare de Déu amb el Nen, molt primitiva, es dubta si procedeix d'aquesta església o de la de Santa Maria d'Erillcastell. 


 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Fruitós de Perves)

És l'antiga església parroquial romànica del poble de Perves, de l'antic terme de Viu de Llevata, actualment pertanyent al terme del Pont de Suert. Gairebé no conserva res del temple romànic, ja que fou del tot remodelada en època barroca. Només la documentació ens permet datar-la en aquella època, ja que està documentada des del segle xi. Era una de les possessions del monestir de Santa Maria de Lavaix. És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. És una església d'una nau amb capelles i sagristia laterals. Ha estat modificada i es troben restes de tosca als murs, corresponents a l'enderrocada església romànica. A la façana principal la porta d'accés té un arc de mig punt i una rosassa senzilla que il·lumina el cor i les galeries laterals; a l'esquerra s'aixeca un campanar vuitavat amb una obertura i campana, cobert amb lloses de pissarra 


 

Esglésies romaniques de Catalunya (Església de Vilba)

Era l'església romànica del despoblat del Vilatge de Vilba, pertanyent al terme del Pont de Suert, dins del seu antic terme de Malpàs. Documentada des del 1010, el lloc pertanyia a Santa Maria de Lavaix. Actualment se'n conserven algunes restes, que permeten reconèixer una església d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant. Els murs arriben als 80 cm. d'alçada, amb una amplada d'uns 2,6 metres. Es tracta d'una església del segle xii, per l'aparell constructiu. 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria d'Erillcastell)

És una església del municipi del Pont de Suert. Era l'església parroquial del poble d'Erillcastell de l'antic terme de Malpàs al segle XI[cal citació]. De l'església romànica, documentada des de darreries del segle xii, no en queda res: l'actual església, ara abandonada, és un edifici modern, sense que semblin quedar-hi restes del temple original. És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. El poble és gairebé deshabitat, l'any 1970 Erillcastell comptava només amb nou habitants. La seva església està dotada d'una torre-campanar d'aspecte feixuc i amb funció gairebé d'ermita. Tanmateix, aquesta altura -que reuneix el grupet de cases entorn del que fou castell d'Erill- rememora la nissaga dels Erill, important en la història catalana.
Al Museu Diocesà de Lleida hi ha una notable talla de fusta policromada de la Mare de Déu amb el Nen, de formes clarament romàniques, que cal datar a la segona meitat del segle xiii. Una segona imatge de la Mare de Déu amb el Nen, molt primitiva, que es dubta si procedeix d'aquesta església o de la de Sant Gil de Pinyana. 


 

Escultors Catalans (Guillem Timor)

Montblanc, segle XIV. Fou un escultor català del gòtic. Una de les sevos obres més destacades és la imatge de Sant Andreu que va realitzar per a una església a La Selva del Camp. L'obra va patir agressions durant la Guerra Civil Espanyola, més concreatment el 1936. El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva obra seva

Escultors Catalans (Guillem Seguer)

Anomenat també Guillem Seguer de Montblanc. Va ser mestre d'obres i escultor de mitjan segle XIV, amb la seva obra coneguda en l'àmbit de Catalunya. Una de les seves primeres documentacions és la d'un contracte de l'any 1342 de l'obra d'una Verge amb Nen per a l'església parroquial de Vinaixa, posteriorment destruïda durant la guerra civil espanyola de l'any 1936 (es tenen documents fotogràfics). A Montblanc, existia una escultura de Maria Magdalena a la capella de l'hospital, que malgrat haver desaparegut a la guerra civil de 1936. Va treballar com a mestre d'obres i escultor a la Catedral de la Seu Vella de Lleida, on va precedir el mestre Bartomeu Robió. Va realitzar el sepulcre del bisbe Ponç de Vilamur, del que es conserva solament la coberta del sarcòfag amb la figura jacent del bisbe vestit de pontifical amb les mans creuades sobre el ventre subjectant el Bàcul pastoral. El cap amb mitra es recolza sobre un coixí decorat. Com a mestre d'obres de la Seu va ser el realitzador del primer projecte de la porta dels Apòstols.

Escultors Catalans (Bernat Saulet)

Actiu durant el segle XIV. Fou un escultor, probablement català. Es coneix molt poc de la seva biografia, però al Museu Episcopal de Vic es troba una de les seves obres mestres, un retaule de la passió, provinent de l'església de Sant Joan i Sant Pau de Sant Joan de les Abadesses.

Escultors Catalans (Pere Sanglada)

 O Pere Ça Anglada. ¿? - 11 de març de 1408, Barcelona. Fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del segle xiv. Es creu que es va formar a Girona sota les ordres de Pere Morei. Entre les seves obres, la més important va ser el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, començada l'any 1394 i finalitzada el 1399. Li van enviar, per ordre del capítol de la catedral, a visitar altres cors per França i cap al nord arribant fins a Flandes, sent en Bruges on va comprar la fusta de roure que empraria al cor de Barcelona. Una vegada de tornada del viatge, munta un taller on s'envolta dels millors artistes del moment a Barcelona, com Antoni Canet o Francesc Morata i alguns que van actuar com aprenents com Pere Oller o Llorenç Reixac, i entre tots van deixar llest tot el cadirat en quatre anys. Se li va encarregar també l'execució del púlpit, tot ell treballat amb arquitectura gòtica i amb quinze imatges a tota la seva circumferència. També hi ha en la mateixa catedral, la imatge jacent del bisbe Oleguer de Barcelona, realitzat l'any 1406, sent aquesta la seva darrera obra documentada.

Escultors Catalans (Bartomeu de Robió)

També conegut com a Bartomeu Robió (c. segle XIV) fou un escultor català actiu a Lleida durant el segle xiv, més concretament està documentat entre el 1360 i el 1380. Alguna de les seves obres més representatives és el Tríptic de pedra de la capella de Sant Pere de l'església de Sant Llorenç de Lleida, fundada per Pere Sagrassa Una altra obra seva, amb un estil similar, és la Verge dels fillols, realitzada en alabastre i que es troba a la parròquia de Sant Llorenç de la mateixa ciutat, i que durant un temps presidí el retaule major de la Seu Vella de Lleida. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha exposada una escultura que li és atribuïda, un arcàngel Gabriel d'una Anunciació

Escultors Catalans (Pere Moragues)

Fou un escultor, arquitecte i orfebre del segle XIV, amb activitat documentada a l'Aragó i Catalunya. Es creu que va néixer prop de l'any 1330 i, pels documents en què se l'anomena sempre "ciutadà de Barcelona", és probable que tingués lloc el seu naixement en aquesta ciutat. La seva residència va ser en la major part de la seva vida a Barcelona; tenia taller i casa al carrer Ample, on se l'anomena "carpentarius" el 1358. Casat amb Caterina, filla d'Arnau Ferrer, ferrer de Barcelona, va tenir documentat un fill, Marc, dedicat a la mateixa professió que el pare, i que el 1395 era membre del Consell de Cent de la ciutat. La seva mort es va produir entre 1387 i 1388. És quan es té notícia que la seva vídua va vendre la casa del carrer Ample a un mercader anomenat Bernat Casasàgia