lunes, 10 de septiembre de 2018

Muntanyes Catalanes (Pic de Salòria)

O Bony de Salòria és una muntanya de 2.789 metres situada als Pirineus, entre els municipis de les Valls de Valira a l'Alt Urgell i d'Alins al Pallars Sobirà (Lleida). És el cim més alt de la comarca de l'Alt Urgell i forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El nucli de població més proper és Os de Civís. El Salòria domina les valls d’Os de Civís i de Conflent i és el punt culminant de la carena que delimita la part nord de l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. Pel NE la carena prové del Port de Cabús o Port de Cabrís, on s’acaba la pista forestal que ve de Tor, i per l’O del Portarró de Sabollera. Per la part SE limita amb el coll de Conflent. Presenta una morfologia suau i amable que es cobreix de vegetació gairebé al complet exceptuant el període d’innivació.
Des del cim, on s’hi troba un vèrtex geodèsic (referència 270072001), es gaudeixen d’unes fantàstiques vistes de la Serra del Cadí, de la Torreta de l'Orri i de la Pica d'Estats entre altres.
Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta més utilitzada a l'estiu és la que parteix des del coll de Conflent. Des del coll no es veu el pic sinó un ascens de tartera i vegetació d'escobes amb dos petits sortints rocallosos a dos nivells d'alçada. L'ascens no és gaire complicat però és lent si no s'està habituat. Passat el darrer sortint rocallós el pendent se suavitza i se segueix la carena fins a arribar al pic. Durant tot l'ascens la vista és privilegiada i en arribar al pic podem observar clarament alguns dels pics més alts del Pirineo


Literatura Catalana (Estanislau Torres i Mestres)

Nacio en Barcelona, el 11 de abril de 1926. Autor polifacético. Su obra (a menudo relacionada directa o indirectamente con la guerra civil) abarca desde novelas y cuentos hasta reportajes históricos y libros de viajes, pasando por el libro de entrevistas y novelas juveniles.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Carles Torner i Pifarré)

Nacio en Barcelona, el 27 de marzo de 1963. Gana el premio Amadeu Oller con A la ciutat blanca (1984), y en el mismo año el premio Carles Riba por Als límits de la sal. Continua su producción poética con los títulos L'àngel del saqueig (1989), con una traducción al castellano, Viure després (1998), premio de la Crítica de poesía catalana, y La núvia d'Europa (2008). Forma parte de la antología Sol de sal. La nueva poesía catalana 1976-2001 (2001).

En 1997 publica la novela L'estrangera, inspirada en el Libro de Ruth bíblico. También escribe ensayo y narrativa, entre otros, El principi acollida (1995), donde propone una pedagogía del diálogo intercultural, L'arca de Babel (2005), una recopilación de cartas dirigidas a mujeres activistas en todo el mundo, y Shoah, cavar con la mirada (2005), sobre la película de Claude Lanzmann. También ha publicado Cómo me convirtieron los indígenas (2003), un libro de entrevistas a Samuel Ruiz, obispo de San Cristóbal de las Casas.

Ocupa distintos cargos en el PEN internacional desde 1993 hasta el 2004, cuando es nombrado jefe del Área de Literatura y Pensamiento del Institut Ramon Llull (2004-2010). Actualmente es director executivo del PEN Internacional. Es socio de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana y del PEN Català.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Jordi Tomàs Guilera)

Nacio en Barcelona, en 1971. es antropólogo y escritor. Desde hace tiempo compagina su trabajo de investigación sobre África con la literatura de ficción.

Doctor en Antropología Social y Cultural por la Universitat Autònoma de Barcelona (2005), ha estado seis años trabajando en el Centro de Estudos Africanos del Instituto Universitário de Lisboa (2006-2012), y desde 2013 es investigador en la Universitat de Lleida.
Como antropólogo ha escrito Lenessú. Jo sóc de Benín (1998) (traducida al castellano como Lenessú. Yo soy de Benín (2003)), para niños; El pescador que volia anar al país dels blancs (2013); y ha sido editor de diversos libros sobre el continente africano, como Secesionismo en África (2010) o Detrás del ébola (2015). Es autor de numerosos artículos académicos en libros colectivos y en revistas científicas nacionales e internacionales. También ha colaborado en publicaciones como Sàpiens, Dcidob, Altaïr, L'Europa de les Nacions, Perspectiva Escolar o Infància. Ha impartido clases en diferentes universidades y es miembro del consejo de redacción de las revistas Studia Africana (Barcelona) y Cadernos de Estudos Africanos (Lisboa). Ha escrito la biografía de su abuelo músico y folklorista, Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular (2008). Ha sido director científico del documental Kásuumaay (Grup d'Estudi de les Societats Africanes, 2013, 52min), y también ha publicado varias fotografías en libros y revistas.

Dentro del campo de la ficción es autor de las novelas Arrels de baobab (2000), Un cor aixanti (2008) y El mar dels traïdors (2013, premio El lector de l'Odissea del 2012), así como las recopilaciones de narraciones Uns contes tataris (2007) que contiene diversos cuentos premiados en concursos literarios y Nené Futa (2014), con que gana el concurso de relatos breves "Històries de muntanya". También ha publicado cuentos en diversas obras colectivas.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Jordi Tiñena i Amorós)

Nacio en Barcelona, el 3 de mayo de 1955 - Fallece en Tarragona, el 23 de marzo de 2018. Catedrático de educación secundaria es doctor en filología catalana y licenciado en filología hispánica.
Es autor de las novelas Mort a Menorca, Un dia en la vida d'Ishak Butmic, Els vespres de don Magí Castellarnau, La dona del grill, El Comediant de Perpinyà, Dies a la ciutat, L'ombra del coronel, La mort sense ningú, El somriure del viking, Joc d'Identitats, entre otras, y ha recibido diversos premios, como el Ciudad de Alzira (1994) o el Premio de Narrativa Pin i Soler (1999). Con fines educativos, ha realizado versiones al catalán moderno de obras clásicas medievales, entre ellas, se encuentran Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Curial e Güelfa, l’Spill, de Jaume Roig y Lo Somni, de Bernat Metge.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Anna-Maria Ticoulat i Coll)

Nacio en Mahon (Illes Balears), el 11 de septiembre de 1942. Es escritora. Se licencia en Peritaje Mercantil en Barcelona y en Filología Catalana en la Universitat Oberta de Catalunya. Es Madona de Justícia i Cónsul de las Islas Baleares del Capítulo Nobiliario de los "Homes del Paratge del Principat de Catalunya".

Ha publicado numerosos libros de poesía, como Somnis realitzats (1988), Baix de les estrelles (1989), Entre raigs de la llum (1990), Roses en el teu braç (1991), Tarot d'instants (1994), Arbre de l'univers (1997), Anagrames (2002), Sal verge (2004), estos dos, galardonados con el premio Grandalla de poesía de Andorra; seguidos de Aigua Marina (2008), Malva Rosa (2014), Camí de Cavalls i rutes interiors de Menorca (2015), Calidoscopi dels sentits (2016), La finestra curiosa (2016), L'esquelet del temps (2016), Un paradís de versos per a infants (2017), Les quatre estacions màgiques (2017) y, en castellano, las traducciones a cargo de la autora La ventana curiosa (2018) y El esqueleto del tiempo (2018).

En 1994 obtiene el "Mestratge de Poesia Viva" y se le otorga el "Flabiol de bronze" de Cultura en Ciutadella (Menorca); en 1996 es nombrada "Mestressa del Noble Rim del Capítol Nobiliari de Barcelona"; en 1998 obtiene el título de "Mestra en Gai Saber" de Ciutat Vella de Barcelona, en el 2000 el de "Mestra en Gai Saber" de la vila de Nules (Valencia) y en el 2010 de "Mestra en Gai Saber" de Calella. También colabora regularmente en la prensa menorquina.

https://www.escriptors.cat/