Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Montblanc)

És una església gòtica del segle XIV del municipi de Montblanc (Conca de Barberà). Està situada dalt d'un promontori des d'on es domina la ciutat vella de Montblanc. També és coneguda com La Catedral de la Muntanya. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Planta d'una nau (18 m d'amplada) amb capelles laterals entre contraforts i absis pentagonal també amb capelles. La nau té cinc trams però en el projecte hi havia més (dos o quatre segons diverses opinions). Des de la capçalera, els dos primers trams tenen capelles; el tercer i el quart del costat sud són el vestíbul d'entrada cobert amb una magnífica volta de creueria molt rebaixada (al damunt hi ha l'orgue). En una de les capelles de la banda nord es prolonga una capella de pla de creu del segle XVIII; el cinquè tram té capelles normals, en la nord s'hi inicià la construcció d'un campanar octavat amb escala de caragol al contrafort. Les capelles, seguint la tradició, es cobreixen a mitjana altura de la nau per deixar lloc a esvelts finestrals. La nau es cobreix amb volta de creueria ogival i les capelles també. La capella central de l'absis té una ampla rosassa, mentre que les altres tenen finestrals ogivals. Els contraforts exteriors estan buidats simulant arcbotants. Tots tenen pinacle

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan de Lilla)

És una església situada al poble de Lilla, que forma part del municipi de Montblanc (la Conca de Barberà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església de nau única i absis semicircular. Conserva alguns elements gòtics encara que majoritàriament fou realitzada en el segle XVI. La façana conserva les dovelles d'una antiga portada més gran que l'actual i una rosassa esqueixada. L'edifici fou restaurat l'any 1981 quan es reféu el coronament amb espadanya

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Serra)

És un santuari i antic convent de germanes clarisses al municipi de Montblanc (Conca de Barberà). Al segle XV, fou el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, després del de Montserrat. El convent de clarisses era el sisè més antic de Catalunya. S'hi venera la Mare de Déu de la Serra. És un edifici protegida com a bé cultural d'interès local.

El Santuari està al capdamunt del turó de La Serra. L'edifici i el convent de germanes clarisses daten del segle XIII, però han patit nombroses destrosses, saquejos, rehabilitacions i construccions afegides. Les últimes quatre monges van marxar el novembre de 2008 cap a un convent de clarisses de Reus. El temple que hom pot apreciar actualment és d'estil gòtic, molt senzill, amb capelles laterals com les de Santa Llúcia o de Santa Clara, per exemple. També hi ha la capella de Sant Sepulcre, amb la imatge de Jesucrist mort, que és la que es treu en processó pels carrers de Montblanc el Divendres Sant al vespre. Hi ha diversos sepulcres d'abadesses del convent i de famílies nobles de la vila.

Pintors Catalans (Ramon de Mur)

Tarragona ? - Tàrrega? 1436?. Va ser un pintor gòtic català representant del gòtic internacional i adscrit a l'escola tarragonina. Fill d'una família menestral tarragonina va viure i treballar a Tàrrega, on va fer la major part de la seva obra. La seva obra més important és el retaule de l'església parroquial de Guimerà, conegut com a Retaule de Guimerà, que fou pintat entre 1402 i 1412 i avui se'n conserven 23 de les 32 taules originals al Museu Episcopal de Vic.

Pintors Catalans (Miquel Torell)

Fou originari de Girona i actiu en aquesta població i al Rosselló entre el 1471 i el 1486. El 1460 Miquel Torell va entrar com a aprenent al taller del pintor establert a Saragossa Juan Rius. El 1481 va treballar al taller de Ramon Solà II i alguns autors tendeixen a apuntar que la seva relació va ser estreta. fou un pintor de la darrera pintura gòtica a les comarques gironines que, com en altres períodes, es fa difícil adjudicar-los l'autoria de les poques obres conservades. En l'actualitat, es manté la identificació de Miquel Torell com a Mestre d'Olot, encara que planteja dubtes a alguns historiadors que no la comparteixen.

Pintors Catalans (Mestre de les Figures Anèmiques)

El Mestre de les Figures Anèmiques fou un pintor del gòtic actiu a la primera meitat del segle XV a Catalunya. L'historiador de l'art Chandler Post anomenà d'aquesta manera al pintor "...a causa dels seus tipus sense sang, tan mancats de valors tàctils...", referint-se als rostres de les figures representades. Es creu que disposava d'un taller a la Catalunya central en conservar-se obra principalment d'Osona i el Bages.
La seva obra resta influenciada pel pintor contemporani Lluís Borrassà. Perfila les figures amb una línia negra per definir el volum de les figures.

Pintors Catalans (Mestre de l'Escrivà)

El Mestre de l'Escrivà fou un miniaturista i pintor gòtic d'identitat desconeguda, actiu a Catalunya durant la primera meitat del segle XIV; se l'ha considerat proper a l'entorn del taller dels Bassa.
Va treballar a Lleida, des d'on va donar continuïtat a algunes de les empreses iniciades a l'època de Jaume II el Just i assumides posteriorment per la seva vídua, Elisenda de Montcada, germana d'Ot I de Montcada i de Pinós. Entre 1328 i 1339 difon l'italianisme del Trecento a Lleida coincidint amb el retorn de Ferrer Bassa d'Itàlia. La seva desaparició cap al 1339 explicaria que els Montcada encarreguessin alguns retaules per a la seva capella a la Seu Vella de Lleida entre 1340 i 1341.

Pintors Catalans (Mestre de Baltimore)

Fou un miniaturista i pintor gòtic d'identitat desconeguda, actiu a Catalunya durant el segle XIV i proper a l'entorn d'Arnau Bassa. Se'l coneix per aquest nom a causa d'una de les seves obres mestres, un tríptic amb escenes de la Mare de Déu, que es conserva al Walters Art Museum de Baltimore, als Estats Units.
Hi ha alguna teoria que el relaciona amb Jaume Cascalls, gendre de Ferrer Bassa i col·laborador en algun dels seus treballs, si bé altres historiadors no hi coincideixen. Fins i tot, Ferdinando Bologna va situar-lo com originari de la Liguria, si bé instal·lat a Catalunya.
La presència d'artistes italians a Avinyó, els lligams amb Mallorca, l'activitat d'artistes italians al Principat, així com els viatges d'artífexs catalans a Itàlia, especialment l'efectuat per Ferrer Bassa entre els anys 1325 i 1332, són factors importants que cal ponderar en l'aproximació a l'evolució estilística italianitzant a Catalunya. La mort de Ferrer i d'Arnau Bassa en dates properes al 1348, permet l'aparició de diversos artistes, entre els quals destaquen, en un primer moment, el Mestre de Baltimore i Ramon Destorrents. La influència de l'art produït des del taller dels germans Serra va arribar a tot el Principat, el Rosselló, Aragó i terres de València.