Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Grau del Puig d'Urús)

És una ermita del municipi d'Urús (Cerdanya) dedicada a Sant Grau o Sant Guerau d'Orlhac i protegida com a bé cultural d'interès local. Ermita ubicada damunt d'un turó, rectangular i sense absis. D'una sola nau, la qual des de la meitat fins a l'altar és de volta de canó. La resta de la nau té una volta més aplanada. A la dreta de l'altar hi ha la sagristia que sobresurt a l'exterior. A l'esquerre de la porta hi ha unes escales. La portalada és de mig punt sense cap mena d'ornamentació. Damunt de la porta hi ha un ull dona claror a l'interior. No té campanar.

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Genís de Montellà)

És una església romànica del nucli de Montellà, en el municipi de Montellà i Martinet, a la comarca de la Baixa Cerdanya. Com a església parroquial consta documentada al final del segle x amb motiu de la consagració de la Seu d'Urgell. De nau única, la millor part conservada correspon a l'absis, datat del segle XII i que presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada, està coberta amb una volta d'arc ogival.
Durant la segona meitat del segle XVIII es van realitzar reformes allargant la nau i reforçant els murs laterals. En allargar la nau per la part dels peus del temple i a causa del terreny, es van haver de construir uns graons de baixada per a l'entrada a l'església. L'any 1790 es va realitzar per a l'altar major un retaule barroc de fusta daurada, amb l'advocació a la Mare de Déu del Carme.
La porta d'entrada està formada per dues arquivoltes d'arc apuntat. Els fulls de fusta de la porta es conserven nombroses peces de ferro forjat, la majoria amb forma d'espirals.  

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Fructuós de Músser)

O Santa Maria de Músser, és una església romànica que es troba a l'entramat medieval del poble de Músser, que pertany al municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya). Està relacionada a la documentació de finals del segle X a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Consta de nau rectangular amb absis semicircular, el qual, a l'exterior, està ornamentat amb arcs cecs i lesenes llombardes que divideixen el tambor en cinc espais. Tota aquesta part està datada del segle XI.

La porta d'entrada consta de tres arquivoltes de pedra granítica de secció rectangular, menys la primera treballada en forma de bordó de quart de cercle, pertany al mateix tipus que les portes laterals de la façana de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, segurament de mitjan segle xii. En l'arc hi ha incisa i pintada de vermell la inscripció: I DE MUSSA RESTAURADA 1958. A la façana de ponent s'hi va aixecar en època posterior al romànic un monumental campanar de torre de planta gairebé rectangular i coberta piramidal.
Conserva en el seu interior una gran pica baptismal d'immersió. Hi ha dues curioses piques beneiteres fixades a banda i banda de la porta d'accés a l'interior de la nau, d'uns 40 cm de diàmetre, que en la part central presenten uns rostres molts rústecs esculpits a la pedra. El campanar de torre és una construcció moderna, i els olis al fresc són d'Aurora Altisent i Balmas, pintats l'any 1960 representant escenes de la Creació

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Eulàlia d'Éller)

És a l'entitat de població d'Éller pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. És una església d'origen romànic documentada a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell (839) i posteriorment al 1001 (Èlar). En procedeix una majestat romànica policromada del segle xii que es conserva al MNAC. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Consta de nau rectangular força petita amb l'absis lleugerament desviat cap a l'esquerra, aquest va ser tirat a terra i substituït per un altre amb forma rectangular per poder posar un retaule barroc de més gran dimensió que l'absis semicircular primitiu. A cada costat de la nau s'obren unes capelles amb arcs apuntats. A migdia s'hi afegeix, també, la sagristia. El campanar és de torre amb merlets, està format per dos cossos i presenta quatre obertures. Té afegitó de reformes posteriors un campanar de torre quadrada i presenta a la seva porta d'entrada el treball de ferro forjat propi de l'època romànica. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un crist majestat atribuït al taller de Ripoll. Té grans similituds amb l'església propera de Sant Policarp de Cortàs

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Eugènia de Saga)

És una petita església romànica que data cap al segle XI, situada a Saga, petit municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya, a pocs quilòmetres a l'oest de Puigcerdà. El temple actual va ser edificat en el segle XI. Té una sola nau, que en un segle més tard va veure alterada la seva fisonomia. Es va substituir la coberta original per una volta apuntada, reforçada per arcs formers adossats als murs laterals. En el mur nord n'hi ha tres, mentre que en el mur sud n'hi ha quatre per adaptar-se a l'obertura de la porta d'accés. Aquests reforços, probablement, no van servir de massa, ja que en l'actualitat la nau té una coberta de fusta, a excepció dels dos metres i mig més propers a la capçalera, que encara conserven la volta apuntada. 

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Esteve de Prullans)

És una església del municipi de Prullans (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola nau amb dues capelles a manera de creuer. La volta de la nau central és de canó apuntat, i les de les capelles l'una és d'aresta i l'altre de canó. Absis semicircular, amb dues obertures de doble esqueixada. Els murs són de carreus de pedra. Cor alt als peus de fusta. Portada als peus de mig punt amb porta de fusta antiga, farratges d'espiral i forrellat amb decoració geomètrica. Al mateix pla que la façana, orientada a ponent, s'hi troba la torre campanar de secció quadrangular, construïda amb carreus de pedra

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Esteve de Guils)

És l'església parroquial del poble i municipi de Guils de Cerdanya, a la comarca catalana de la Baixa Cerdanya, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'any 2020 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric. És de planta rectangular amb absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada, més pronunciada a la part de la nau. L'absis té dues finestres, una al centre i l'altra al sud-oest, aquesta dona a la sagristia, construïda posteriorment, així com les dues capelles laterals.
L'absis està ornamentat amb un fris de dents de serra, sostingut per mènsules intercalades entre mitges columnes adossades (lesenes) des de la base de l'absis fins al fris. La decoració dels capitells de les mitges columnes són rudimentaris, a la columna de la dreta s'hi veuen tres ondulacions com onades d'aigua i el de l'esquerra presenta quatre petits caps i una figureta arronsada ensenyant les natges, aquest motiu és força divulgat en altres esglésies com la de Santa Cecília de Bolvir. La finestra té una arquivolta de dovelles i decorada amb mitges boles.

A la façana de l'oest es troba el campanar de cadireta de dos pisos, al primer té dos grans finestrals i en el segon un de més petit. La porta és de quatre arquivoltes de base rectangular i tres parells de columnes, totes amb capitells profusament llaurats amb representacions zoomòrfiques. L'arc frontal primer, té una sanefa escacada i un gruixut bordó amb boles en la seva aresta. El capitell central de l'esquerra està repetit el mateix tema que es troba en el capitell de l'església de Santa Maria de Cap d'Aran de Tredòs.

L'any 1936 desaparegué una talla de Mare de Déu romànica que es conservava a aquesta església, de 71 cm d'alçada. Se sap de la seva existència gràcies a una fotografia antiga de l'Arxiu Mas, que mostra una Mare de Déu vestida amb túnica i mantell, entronitzada amb el Fill (a qui li manca el cap) assegut al genoll esquerre. Aquest beneeix amb la mà dreta, mentre que amb l'esquerra sosté el Llibre 

 

Cineastes Catalans (Eduard Bosch)

Barcelona, 1962. És un director de cinema i guionista català. Es llicencià en ciències de la informació per la Universitat de Navarra, i després va estudiar direccio a l'American Film Institute de Los Angeles. Després de treballar un temps a televisió, el 1999 va dirigir el seu primer llargmetratge El viaje de Arián, ambientat en el terrorisme al País Basc i pel que fou nominat al premi revelació a les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 2001 als Premis Butaca de 2001 i a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga. i va guanyar el Far de Plata al millor llargmetratge al Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi. Mencio especial del Jurat a la Millor Pel.lícula en el Festival de Nantes. 36% d'audiencia a la Euskal Telebista.

Posteriorment dirigeix el documental Mira la luna (2006) produït per Elias Querejeta. Un documental que explica el que porta a l'astronauta Michael Lopez Alegria a voler conquerir l'espai. Documental seleccionat a competició al Festival de Valladolid 2006 Dirigeix també, Ángeles S.A., (2007), una comèdia musical que va suposar el debut a la gran pantalla de la cantant María Isabel. Millor pel·lícula infantil en el Guadalajara Film Festival (Mexic) 2008 i 3ª pel·lícula mes vista a Disney España en el 2008 després de High School Musical i Camp Rock. En quan a televisió, va dirigir sis episodis de la sèrie Mar de fons (per Diagonal TV) el 2006, dos episodis d' Hospital Central el 2008 i sis episodis de La sagrada família el 2010

Cineastes Catalans (Josep Maria Borrell Balsells)

Barcelona, 1964. És un director de cinema espanyol, especialitzat en curtmetratges i documentals. De formació autodidacta, ha treballat com a guionista i com a tècnic abans de dirigir. El 2001 fou un dels fundadors de la productora Góndola Films, amb seu a Sevilla. El 1993 fou nominat al Goya al millor curtmetratge de ficció per Maldita suerte. El 1998 va rodar el seu primer llargmetratge a Almeria, El árbol del penitente, rodat al desert de Tabernas i narra una operació de contraban amb un to desenfadat. El 2004 fou candidat al Goya al millor curtmetratge documental per El mundo es tuyo. Posteriorment ha dedicat dirigint curtmetratges i documentals. El 2008 en va dirigir un sobre el dirigent rexista Léon Degrelle que va participar al Festival de Cinema de Sevilla.

Cineastes Catalans (Josep Joan Bigas i Luna)

Barcelona, 19 de març de 1946 - la Riera de Gaià, 6 d'abril de 2013. Va ser un director i guionista cinematogràfic català, conegut artísticament com a Bigas Luna. Provinent de l'interiorisme i del disseny industrial, creà l'any 1969 l'Estudio Gris, juntament amb Carlos Riart. Presentà alguns dels seus dissenys a la Sala Vinçon de Barcelona o a la galeria Art Nét de Londres. És també durant aquesta època que s'introduí en el món de la pintura amb diferents exposicions. Entre el 1969 i el 1976 va ser alumne i professor de les escoles Eina i ELISAVA de Barcelona. Com a dissenyador, va obtenir dos Deltes de Plata i cinc Seleccions ADI/FAD. El 1973 va dirigir la primera pel·lícula i el 1976 abandonà totes les altres activitats per dedicar-se exclusivament al cinema. Entre els seus dissenys cal destacar el cendrer de taula (1969), realitzat amb Carles Riart. L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya. L'any 2002 creà PLATAFORM BL, entitat dedicada a la promoció de les noves tecnologies aplicades al món del cinema, així com a la promoció de la innovació en el món del cinema i a la descoberta de nous talents.

S'introduí en el món del cinema a mitjans de la dècada del 1970, rodant en petits formats. El 1976 rodà el seu primer llargmetratge, Tatuatge, basada en la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán, que també va col·laborar en el guió. Va ser el 1978 quan va adquirir un cert prestigi internacional amb Bilbao, seleccionada per participar en el Festival Internacional de Cinema de Canes. Després de dirigir Angustia (1987), es va recloure aTarragona per dedicar-se a la pintura. L'any 1990 va tornar a la direcció gràcies a la proposta del productor madrileny Andrés Vicente Gómez per dur a la pantalla Las edades de Lulú, a partir de la novel·la homònima d'Almudena Grandes.
Posteriorment va rodar l'anomenada Trilogia Ibèrica: Jamón, Jamón (1992) –per la qual guanyà el Lleó de Plata del Festival Internacional de Cinema de Venècia–, Huevos de Oro (1993) –Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià–, i la coproducció hispano-francesa La teta i la lluna (1995) –premi al millor guió al Festival de Venècia i rodada en català, castellà i francès.
A més de rodar en diverses llengües, com també en anglès, reflectint un món multicultural o cosmopolita sovint en contrast amb uns entorns més aviat precaris, va donar sempre un segell personal i intransferible als seus films, carregat d'altes cotes d'erotisme en totes les seves pel·lícules, un erotisme relacionat moltes vegades amb el menjar, una altra de les seves passions. Va ser descobridor d'actors catalans de cinema rellevants com Ariadna Gil i Jordi Mollà.

Cineastes Catalans (Carlos Benito Para)

Ha publicat dos llibres entorn dels cineastes Nicholas Ray i Francesc Rovira Beleta.
Barcelona, 13 de novembre de 1948. És un productor, guionista i director de cinema català. Es conegut con Carles Benpar. a començar a interessar pel cinema des de ben petit gràcies a les sales de cinema de barri a les quals anava força sovint. Amb set anys descobreix la seva passió pel cinema quan veu El Capità Horatio Hornblower (1951) de Raoul Walsh. A finals dels anys 60 es comença a interessar pel cineclubisme i roda els seus primers curtmetratges.
En 1968 va començar el rodatge del seu primer llargmetratge Soplo de esplendor, que no finalitzaria fins a 1973. Aquesta pel·lícula inclou un mig-metratge realitzat entre 1968 i 1970 titulat El hachazo, que es pot considerar un precedent de les pel·lícules amb les quals va obtenir els Goya a la Millor Pel·lícula Documental. Soplo de esplendor es va presentar en el Festival Internacional de Cinema de Locarno de 1974 i està dedicada a l'actriu Angie Dickinson.

Ha dirigit les pel·lícules Capità Escalaborns i Escapada final (Scapegoat) a partir d'històries pròpies, De mica en mica s'omple la pica sobre la novel·la de Jaume Fuster, El caçador furtiu sobre "Bel Ami" de Guy de Maupassant, La veritat oculta sobre els contes de Pere Calders, El jovencito Drácula a partir dels personatges de Bram Stoker, ¿Dónde se nacionaliza la marea? segons la història viscuda per la pròpia protagonista de la pel·lícula, La venjança del proscrit, assaig rodat en les localitzacions de les pel·lícules mítiques de la seva infància, Al final de la vida, documental íntim sobre la seva mare que només es projecta anualment el 26 de febrer, i el curtmetratge documental sobra la ciutat on va néixer Orson Welles titulat O. W. Kenosha. Ha guanyat dues vegades consecutives el Premi Goya de l'Acadèmia del Cinema Español a la Millor Pel·lícula Documental per Cineastes contra magnats en 2006 i per Cineastes en acció en 2007. En 2013 la Filmoteca de Catalunya va publicar en format digital El refugi dels apatxes. El cinema de Carlos Benpar, escrit per Antonio Llorens Sanchis. 

Cineastes Catalans (Daniel Benmayor)

Barcelona, 1973. És un director de cinema català. Va estudiar cinema a la Universitat de Nova York i Publicitat, Direcció i Guió a Barcelona. La seva carrera cinematogràfica va començar en el terreny publicitari. La direcció d'espots per companyies com Sony Playstation, Fanta, Orange, Mercedes, Nissan, Renault, Vodafone, Samsung, Repsol, Damm o Lotus li van permetre acumular una ample experiència en el món publicitari i fins i tot li van fer guanyar alguns premis en festivals internacionals. Alguns dels països en els quals ha rodat són Sud-àfrica, Marroc, Argentina, Islàndia o EUA.
Després d'haver rodat el curtmetratge Las ovejas negras, el 2009 Daniel Benmayor va dirigir Paintball, la seva opera prima. El nom de la pel·lícula fa referència al joc bèl·lic en el qual els contrincats, armats amb metralletes, es disparen boles de pintura entre ells. Al film, això no obstant, el joc de guerra es converteix en una carniceria real en la qual els protagonistes acaben lluitant per a la seva pròpia supervivència en un ball de sang pròxim al gore.

La pel·lícula, produïda per Filmax i rodada el juny de 2008 a la serra de Collserola i a Castellar de n'Hug (Berguedà), va ser un fracàs comercial. El 2010 Daniel Benmayor va estrenar Bruc (pel·lícula), el seu segon curtmetrage. El rodatge de la pel·lícula va començar l'estiu de 2009 a les coves del Salnitre de Collbató i altres indrets als voltants de la muntanya de Montserrat com el Bruc, el monestir de Santa Cecília o Mura. La pel·lícula, produïda per Ikiru Films, va obtenir un total de 12 nominacions als Premis Gaudí de 2012, dels quals només va guanyar tres guardons tècnics. El 2010, la productora de cinema americana 20th Century Fox va anunciar que Baniel Benmayor seria l'encarregat de dirigir la segona entrega de la pel·lícula d'acció Hitman, amb un guió ja preparat de Kyle Ward. La primera part, dirigida per Xavier Gens, va ser estrenada el 2007 i es basa en el videojoc homònim, Hitman.

Cineastas Catalans (Juan Antonio García Bayona)

Barcelona, 9 de maig de 1975. Conegut amb el nom de J. A. Bayona, i fins i tot Jota, és un director de cinema català. Format a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, on va cursar l'especialitat de director, va començar la seva carrera com a director de videoclips i anuncis de televisió.
El seu primer llargmetratge, pel qual és descobert a nivell mundial, el film de terror L'orfenat, s'estrenà al Festival Internacional de Cinema de Canes el 20 de maig de 2007 amb un gran èxit de públic i recaptació. Fou nominada a 14 Premis Goya l'any 2008, dels quals en guanyà 7, incloent-hi el de millor director novell per Bayona.

El seu segon llargmetratge, el film de catàstrofes The Impossible, protagonitzada per Tom Holland, Ewan McGregor i Naomi Watts, ambientat en el Tsunami de l'Oceà Índic de 2004, fou nominat a 14 Premis Goya, dels quals en guanyà 5, incloent-hi el de millor director. Watts també fou nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica i a l'Oscar a la millor actriu. Va ser un altre èxit de critica i comercial per un tema tanmateix sensible: el relat d'una família escapada del Tsunami del 26 de desembre de 2004. El seu tercer llargmetratge, Un monstre em ve a veure, va finalitzar el seu rodatge a Terrassa.
El 18 d'abril de 2016, Colin Trevorrow, el director del primer film Jurassic World, va revelar que Bayona, elegit per Steven Spielberg, en dirigiria una seqüela, amb un pressupost de 260 milions de dòlars. La pel·lícula estrenada el 22 de juny de 2018.

El maig de 2016, es va anunciar que Bayona inauguraria la cerimònia dels premis Princesa de Girona presidida pels reis. Universal Pictures l'anuncia per realitzar la continuació de l'enorme èxit de 2015, Jurassic World. Jurassic World: Fallen Kingdom, escrit per Colin Trevorrow i Derek Connolly, té previst estrenar-se l'estiu 2018.
La Paramount li ha confiat dirigir la continuació del blockbuster de zombies World War Z, programada per 2017, però el gener de 2016, va anunciar que abandona el projecte El 2014, realitza també els dos primers episodis de l'aclamada sèrie fantàstica Penny Dreadful. El 2016, realitza Alguns minuts després de mitjanit (A Monster Calls), film fantàstic amb Liam Neeson i Felicity Jones.

Cineastes Catalans (Jaime Bayarri i Vendrell)

Barcelona, 11 de gener de 1931. És un ajudant de direcció, guionista i director de cinema català. Va començar al cinema com a meritori l'any 1958. Combina els estudis amb un treball de secretari de rodatge als estudis d'Iquino a la capital catalana. Entre els anys seixanta i setanta va rodar diferents pel·lícules nacionals i internacionals com a ajudant de direcció. S'inicià com a director l'any 1976 amb la continuació de El libro del buen amor I que va rodar anys abans com a ajudant de direcció. El libro del buen amor II volia mantenir l'èxit aconseguit per la seva predecessora, però no va ser així. Als anys vuitanta va realitzar diferents documentals per a TVE

Cineastes Catalans (Mariano Barroso i Ayats)

Sant Just Desvern (Barcelona), 26 de desembre de 1959. És un guionista, productor i director de cinema català. Va estudiar direcció cinematogràfica a l'American Film Institute i a l'Institut Sundance, i direcció teatral al Teatro Español de Madrid i al Laboratori William Layton.