Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Juià)

És una església de Juià (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici d'una sola nau, amb volta de canó de llunetes i quatre capelles laterals d'arcs de creueria. Capçalera poligonal i cúpula al creuer. El parament està tot pintat de blau turquesa i decorat amb estels, representant l'univers. La façana barroca té una portalada rectangular, amb pilastres d'ordre corinti que sostenen un entaulament amb fornícula emmarcada per dos florons, un rosetó i un ull de bou. A l'esquerra s'alça el campanar de planta quadrada amb les arcades inacabades i sense coberta.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Martí de Cassà)

És una obra del municipi de Cassà de la Selva (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El temple és bàsicament d'estil gòtic i presenta una planta de creu llatina. Antigament havia existit una església més petita d'estil romànic. De l'existència d'aquell temple hi ha algun vestigi (una gran arcada romànica, restes de capitell, columnes i pedres amb punt d'arcades, etc.). L'actual església parroquial de Sant Martí és gòtica del segle XVI, amb elements renaixentistes a la façana i neoclàssics en les capelles del creuer. La nau mesura 32,30mts per 10,25mts d'ample. El creuer fa 46mts de llarg per 6mts d'ampla. El campanar, per la seva part, mesura 45,50mts. De l'interior destaquem les claus de volta on apareixen esculpits Sant Martí, cavaller en una i Sant Martí, bisbe en una altra.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Iscle i Santa Victòria del castell de Millars)

És troba la poble de Millars, de caràcter disseminat, a llevant del terme municipal de Madremanya (Gironès). L'església és sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Madremanya. Edifici d'una sola nau, coberta per dues voltes de creueria de maó, separades per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular que s'obria directament a la nau ampliada lateralment per la construcció de capelles, al nord i al sud, i un campanar de torre adossat a la façana sud, prop de l'angle sud-oest. La porta s'obre a la façana sud i és coberta per un porxo que correspon a la profunda restauració efectuada en el temple. Al fons de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, centrada. A l'exterior l'absis té com a ornamentació un fris d'arcuacions llombardes, en sèries de quatre, entre lesenes. L'interior del temple és totalment arrebossat, llevat dels arcs, capelles, absis i nervis de les voltes. El parament original devia ser similar al de l'absis, amb un aparell de reble amb petits carreus no gaire escairats, travats amb morter de calç, llevat de les lesenes on l'aparell és més polit.
Per l'estat actual es pot suposar que aquesta església era un senzill edifici d'una nau, construït segons les formes llombardes dins el segle XI, del qual l'absis i l'estructura de la nau devien quedar profundament reformats en un moment indeterminat, dins la tradició de l'arquitectura baix-medieval i que es pot situar a l'entorn de l'execució del retaule del mestre Pere Mates, dins al segle XVI, seguint la tradició de la persistència de formes medievals en època renaixentista, que es retroba en moltes esglésies gironines.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Fermí de Flaçà)

És una ermita de Flaçà (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici de planta rectangular amb absis. A la façana principal, rematada per un campanar d'espadanya, s'hi obre la porta d'entrada amb marc de pedra i llinda plana, en la qual hi ha esculpida la data de 1579 i un dibuix amb tres creus representant un calvari.
En aquesta façana hi ha adossat un porxo a dues aigües amb cairats i sostinguda per tres columnes de carreus de pedra amb basament i capitell molt senzills. Sobre la porta d'entrada hi ha fornícula, amb un arc de mig punt, que conté una imatge mutilada de fusta del sant.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Feliu de Celrà)

És una església de Celrà (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local. És una gran església que centra la vila. De planta de creu llatina amb capelles laterals. Volta amb llunetes, cúpula sobre trompes al creuer. Tota arrebossada (barroca) a l'interior. A l'exterior presenta dos tipus de maçoneria. Per una banda el basament del campanar d'aparell treballat, però no gaire polit, amb finestra de doble esqueixada (romànica). Aquesta època es reflecteix també a l'interior a un traster d'una capella lateral: aparell sense treballar, de pedruscall. Per altra banda la façana i campanar barrocs d'aparell ben treballat i polit.
La façana barroca està emmarcada per un costat en una corba i per l'altre pel campanar. Porta neoclàssica. La façana és closa al 1803 i els capitells de les columnes són d'ordre corinti (s'assemblen a les fe Girona). Les escales de l'altar són del 1890, la sagristia del 1750-1800.
Es conserven estàtues d'un antic retaule (renaixentista?), una pedra per a la litúrgia, una pica baptismal, una d'aigua beneïda, mobles de la sagristia i una pica

Pintors Catalans (Joaquim Juncosa i Domadel)

Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 - Reus, Baix Camp, 1708. Va ser un pintor català. Va seguir la tradició familiar i era deixeble del seu pare, Joan Juncosa, al qual ajudà en la decoració de la cúpula de l'Ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus. Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals va fer per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller.

El 1660 ingressà a l'orde cartoixà a Escaladei, on va decorar la sala capitular. Més endavant va traslladar-se a la Cartoixa de Montalegre, on va pintar la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, va seguir pintant altres obres. El prior Jaume Cases l'envià a estudiar a Roma. El 1678 va ser enviat a Mallorca, castigat per la inquisició, i va pintar una sèrie de quadres a la Cartoixa de Valldemossa (fins al 1684). Topà una altra vegada amb el Sant Ofici en tornar a Escaladei. Cansat de la disciplina de l'orde, va marxar a Roma i va obtenir el perdó del papa a canvi de retirar-se a la vida eremítica. D'obra mal delimitada (hom li atribueix peces al Museu del Prado de Madrid, a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i al Museu de Vic) és considerat l'eix de l'anomenada escola d'Escaladei.

El seu cosí Josep Juncosa, pintor i eclesiàstic, decorà la capella de la Concepció a la catedral de Tarragona, a la capella de Sant Francesc de la qual també hi ha un quadre seu. Hom li ha atribuït els quadres de la capella del Sagrament a l'església de Santa Anna de Barcelona (destruïts el 1936). Hi ha obres que han estat atribuïdes alhora a ell i al seu cosí (Sant Pere i Sant Sebastià, al Museu de Reus).

Pintors Catalans (Pere Cuquet)

c. 1595 – 1663. Va ser un dels pintors més significants de la primera meitat del segle XVII de Barcelona. A causa de la falta de documentació i les destrosses comeses durant la guerra civil, tant la seva biografia com la catalogació de les seves obres esdevenen actualment una tasca complicada pels investigadors.

Tot i així, encara podem seguir gaudint del tenebrisme, l’habilitat compositiva i la fermesa del dibuix del català que ens ofereix Cuquet amb obres com la nativitat del retaule major del Carme, el retaule de Sant Feliu de Codines o l’exquisit Sant Jeroni de l’església parroquial de Sant Miquel de Fuentes de Ebro a Saragossa. L’estudi de Pere Cuquet en particular, però en general dels pintors catalans del barroc, presenta moltes dificultats. L’espoli i abandonament de convents i monestirs durant la desamortització del 1835 i les destrosses durant la guerra civil - en concret al Juliol del 1936, on es van incendiar més del noranta per cent dels retaules - són les causants principals de la pèrdua del nostre patrimoni historicoartístic. A més fins fa poc, el barroc català era considerat un cicle de decadència per part de la societat i de la historiografia. No ha sigut fins a mitjans del segle XX, quan autors com Joaquim Folch i Torres van començar a dedicar estudis a una de les joies més grans de la nostra cultura.

Pintors Catalans (Pere Crusells)

1672 - cap a 1742. Fou un pintor català. Format al taller del pintor Josep Vives, formà part de la Junta de Pintors que es va formar el 1717, junt amb Josep Vinyals i Joan Sentís. Una de les seves obres més destacades és Retrat d'una dona amb els Atributs de Diana, conservada al MNAC. Els seus treballs tenen una forta influència de l'art barroc de l'època. També es dedicà a la pintura miniaturista. A la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi també es conserva un Èxtasi de Sant Francesc

Pintors Catalans (Bernat Amorós)

Segle XVII. Fou un pintor català  documentat a Cervera, a Manresa i a Barcelona. El 1682 va realitzar una obra a l'església de les caputxines de Manresa. Un any després realitzaria cinc obres més per a la també manresana església de Sant Miquel. El Museu Duran i Sanpere de Cervera conserva dues obres seves, una Immaculada de 1687 i una Anunciació adquirida el 2015 per subasta.

Pintors Catalans (Joan Arnau)

Barcelona, 1595? — Barcelona, 1693. Va ser un pintor català. Es formà a Barcelona i a Madrid on sembla que va ser deixeble d’Eugenio Cajés. Va fer obres en diverses esglésies de Barcelona i Sant Joan de les Abadesses on es conserva la Capella del misteri.

Pintors Catalans (Pau Alenyà)

Solsona, segle XVII. Fou un pintor i daurador català. L'any 1639 li encomanaren la feina de pintar i daurar el retaule major del convent del Carme de Manresa