jueves, 29 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Feliu de Boada)

És l'església parroquial al nucli de Sant Feliu de Boada, al municipi de Palau-sator (Baix Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església de Sant Feliu de Boada apareix documentada des del segle XI com a possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. L'edifici actual data del segle XVI, i va ser bastit en estil gòtic tardà. Conservava alguns elements de l'antiga església romànica dels segles X i XI a la part baixa de l'absis. La sagristia va ser construïda en els segles XVII-XVIII.

Es troba elevada respecte del nivell del carrer. És un edifici d'una nau amb capelles laterals al mur nord o absis poligonal de tres costats. La porta d'accés és allindada, amb un timpà superior d'arc ogival amb motllures; hi són remarcables les dues impostes, amb relleus que representen animals alats, tot i que l'esquerra és l'única ben conservada. A la part superior hi ha un òcul atrompetat i el conjunt es corona amb un campanar de paret amb quatre obertures d'arc de mig punt; a la part inferior d'una de les obertures es conserva un matacà. A la banda dreta de la façana hi ha una torre de base quadrada i obertures rectangulars. El temple conserva restes de la fortificació

Esglésies gòtiques de Catalunya (Convent de Sant Sebastià)

O Convent de Sant Francesc fou un convent franciscà al municipi de la Bisbal d'Empordà. Les restes conventuals estan protegides com a bé cultural d'interès local. El convent va ser fundat l'any 1850 al lloc on antigament hi hagué una ermita dedicada a Sant Sebastià. L'església del convent de franciscans va ser iniciada l'any 1590. Sembla que la primera pedra fou col·locada el 18 de maig d'aquell any, i que la benedicció es va fer el 21 de desembre del 1591. El temple va ser ampliat l'any 1791. La façana és d'estil barroc. L'església està dedicada a Sant Sebastià, segurament en record de la primitiva capella que hi havia anteriorment al mateix lloc. A finals del segle XX, l'edifici del convent-noviciat de franciscans fou dedicat, en la part no ocupada pels frares, a l'Escola de Ceràmica. Des del 2003 és un dels centres de la Fundació Acollida i Esperança


Esglésies gòtiques de Catalunya (Ermita de Santa Caterina)

És una ermita de dimensions moderades al terme municipal de Torroella de Montgrí. L'ermita queda amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina al nord de les muntanyes d'Ullà, Montgrí i Montplà. Hi arriba una pista forestal transitable des de la carretera entre Ullà i l'Escala. Tot i així hi ha múltiples camins i senders que hi menen, bé sigui pel coll de Santa Caterina entre la muntanya d'Ullà i el Montgrí o pel coll d'en Garrigars entre el Montgrí i el Montplà. Per l'est un camí s'enfila per la llera de la vall fins passat el coll on es pot arribar a la pista forestal que mena des de les dunes de Torroella fins a Sobrestany. L'edifici fou iniciat en un estil gòtic tardà, bé que barrejat amb modificacions barroques.



Muntanyes de Catalunya (Puig de les Pasteres)

És una muntanya de 157 metres que es troba al municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Tossal Gros)

És una muntanya de 159 msnm al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Juntament amb el Tossal Petit forma una prolongació gairebé lineal del Serrat Llarg en direcció NO/SE cap a la Torre Moratxa. Al seu vessant sud hi ha el cau del Tossal Gros, una cavitat càrstica aprofitada com a sepulcre en època prehistòrica. L'entrada de la cova estava guarnida amb un dolmen destruït recentment, les lloses del qual es van escolar cap a l'interior de la cova. La seva estreta entrada fa un fort pendent cap a l'interior que un cop superat s'arriba a una petita cambra d'uns 16m de llargada per uns 3 a 5 metres d'amplària. Pericot i Esteva relacionaren l'època d'aquesta construcció amb les d'altres dòlmens de l'Empordà, enquadrant-los en les cultures materials del neolític final / calcolític.

Les primeres prospeccions arqueològiques més o menys serioses foren dutes a terme per un joves Lluís Pericot a l'estiu del 1923 enquadrats en els treballs previs a la presentació de la seva tesi doctoral que inclogueren diversos altres llocs del Massís del Montgrí com el cau del Duc d'Ullà o el cau dels Ossos. Fruit d'aquesta primera intervenció fou la troballa d'un ganivet de sílex extraordinàriament ben conservat, conservat al Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'any 1925 Pericot tornà a excavar el lloc acompanyat del seu mestre Bosch i Gimpera. El mateix Pericot pronosticà el seu espoli més o menys realitzat per desconeguts els anys següents i de resultats ignorats. Hi ha notícia d'una visita arqueològica l'any 51 que recolliren petites peces de sílex. L'any 73 Pericot i Lluís Esteva estudiaren el dolmen de l'entrada, destruït entre el 73 i el 74 suposadament per uns espeleòlegs barcelonins. El jaciment també fou excavat per aquesta època per membres del Centre d'Estudis del Montgrí.

A finals dels anys 90 el jaciment fou objecte de noves excavacions encapçalades per Narcís Soler, professor d'història de la UdG, que havia detectat parts del jaciment presumptament intactes de l'activitat espoliadora. D'aquesta activitat en sortiren diverses troballes majoritàriament restes d'ossos humans molt fragmentats i en desconnexió anatòmica, això indicaria un dipòsit dels cadàvers sense enterrament. El seu estudi antropològic indica la presència d'un mínim de 31 individus majoritàriament adults. Pel que fa a les restes lítiques destaquen un ganivet de sílex una punta, ascles, petites destrals i plaquetes. Alguns d'aquests objectes apunten, segons criteri del Dr. Soler, a una cultura material del paleolític o l'epipaleolític. També s'hi han trobat restes ceràmiques. Tot plegat fa pensar que per la disposició de la cova i les restes trobades no va ser un lloc d'habitació sinó un lloc d'inhumació.


Muntanyes de Catalunya (Puig Grui)

És una muntanya de 164 metres que es troba al municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 314101016).

Llacs de Catalunya (Estany d'Airoto)

A 2.204 m d'altitud, és amb 19 ha de superfície i 42 m de fondària màxima un dels estanys grans i profunds dels Pirineus catalans. Té una conca relativament petita, de 160 ha, orientada de nord a sud, amb el Tuc de Bonabé (2.720 m) al nord i el pic de Qüenca (2.633 m) al sud-est com a punts més alts.
Tant l'estany d'Airoto com el conjunt d'estanys que l'envolten il·lustren molt bé les diferents etapes en l'ontogènia dels estanys, des de la fase inicial com un estany de muntanya pròpiament dit fins a la conversió en una mollera després del rebliment progressiu. A més, tenen la singularitat que el rosari d'estanys està connectat, no pas per rierols superficials com és habitual, sinó per l'aigua que circula per sota de les tarteres, molt desenvolupades en aquesta vall. També pot ser que hi hagi connexió amb aigües subterrànies.

La conca es troba coberta de vegetació només en la meitat de la seva superfície. La vegetació dominant són els gespets, prats de Festuca eskia, i en menor proporció els prats de sudorn (Festuca paniculata), els neretars (matolls de neret, Rhododendron ferrugineum) i les pinedes de pi negre (Pinus uncinata), amb neret al sotabosc que envolta part de l'estany. A l'estany no hi ha cap espècie de planta aquàtica. És un estany mesotròfic, amb una concentració de nutrients relativament alta comparat amb altres estanys d'alta muntanya.
L'estany és un indret popular per a la pesca; hi ha introduït truita comuna (Salmo trutta) i també barb roig (Phoxinus phoxinus).
En aquest moment es troben englobats dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. L'estat ecològic és bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Tot i la presència d'un refugi lliure al costat, sembla que la mesotròfia de l'estany li ve per causes naturals.


Llacs de Catalunya (Estany de Mariola)

És un estany d'origen glacial a la capçalera de la Noguera de Cardós a 2.271 m d'altitud. És un estany dels més grans dels Pirineus catalans, amb prop de 18 ha de superfície i 48 m de fondària màxima. Té una conca relativament petita (122 ha), coronada pel Pic de Montarenyo (2618 m) al nord i la Roca Espana (2533 m) a l'oest, amb una colla d'estanyets i petites bassetes repartides per tota la conca.

La conca està majoritàriament recoberta de vegetació, amb gespets (prats de Festuca eskia), tot i que també hi ha uns quants neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum). Hi ha també unes quantes molleres, formades a partir d'estanyets ja reblerts de sediments, repartides per la part baixa de la conca. Es troba clarament per sobre el límit del bosc. És un estany ultraoligotròfic, amb una concentració molt baixa de nutrients. La vegetació aquàtica hi és representada per Isoetes lacustris.

La granota roja hi és molt abundant a tot el litoral, però potser el més destacable és que no es coneix que s'hi hagin introduït peixos fins al dia d'avui. És un dels pocs estanys grans i profunds que es troba en condicions pristines en tots els Pirineus catalans.Tot i trobar-se protegit dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, la seva baixa altitud juntament amb el fet que tingui molt a prop l'estany del Port de Tavascan, estany on sí que s'hi han introduït peixos, el situa en una situació de risc. El seu estat ecològic és Molt Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua




Llacs de Catalunya (Estany de Flamissella)

És un estany d’origen glacial a la capçalera de la Noguera de Cardós. És un estany relativament petit (2,4 ha) i somer situat a 2205 m d’altitud. La seva conca està orientada de nord a sud, amb el Pic de Flamissella (2785 m) al nord-est i el Tuc de Marterat (2666 m) al nord com a punts més alts. Es troba al límit del bosc, tot i que la presència de pi negre (Pinus uncinata) a la conca es redueix a uns quants arbres dispersos, aquests són suficients per donar-li un atractiu especial al paisatge. La major part de la conca està coberta per gespets, o prats de Festuca eskia, amb només una part de roca nua i unes quantes tarteres. La característica més destacable de l’estany és l’abundant vegetació aquàtica, principalment de subulària (Subulariaaquatica) i isòets. És un estany conegut per l’atractiu per a la pesca esportiva, s’hi han introduït la truita comuna (Salmo trutta) i també el barb roig (Phoxinus phoxinus). Es troba englobat dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. El seu estat ecològic és bo segons la classificació de la Directiva marc de l'aigua.


martes, 20 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja)

És un edifici religiós del municipi de Tortosa (Baix Ebre). Es tracta de tot un recinte, de planta rectangular irregular, situat sobre un petit turó contigu a l'antic camí de Tarragona, després de sortir de la zona de la Lloma i des de la que es domina bona part de la vall de l'Ebre. El recinte està format per diferents edificacions, ocupant un total de 362,5 m², entre les quals destaca l'església (132,5 m² de superfície) i la casa rectoral, amb la torre de defensa inclosa, (230 m2) situada al costat dret d'aquella (la torre de defensa es troba al lateral dret). A la part posterior hi ha uns petits cossos adossats, tant a l'església com a la torre). És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local.
El punt clau del conjunt és l'església, de planta rectangular. Està molt refeta. De la primitiva església encara conserva la porta principal ogival i la part superior d'una finestra ogival situada a la part alta de la façana principal, formada per un cercle lobulat i dues ogives inferiors. L'estructura bàsica de l'església obeeix a una petita nau sense capelles, coberta a doble vessant i reforçada per dos grans contraforts laterals, de construcció actual, que serveix de base d'un gran arc apuntat.

La llum penetra per dues finestres situades al mur lateral esquerre i per la petita finestra de la façana principal. Cal destacar la tribuna a un interior totalment refet amb pintura mural a la capçalera. Hi ha un atri i una espadanya. La porta principal del Santuari és una porta de pedra ogival situada a la façana principal del santuari. L'arc está compost per unes gran dovelles i una clau. També trobem motius escultòrics vegetals o florals


Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Paüls)

És una església de Paüls (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local. L'edifici és situat a la part més alta del poble, al costat de les runes de la muralla d'un antic castell. És una construcció de maçoneria ordinària i d'espiga a prop de la base i carreus als buits i les cantonades. La porta a la façana principal té l'arc apuntat amb motllura a l'extradós, amb dues finestres de mig punt al costat (romàniques) i el relleu d'un escut invertit al muntant dret. A la façana posterior s'inscriu una porta amb arc de mig punt sense adorn i amb la inscripció "Domus Dei 1691". Té coberta de teula a dues vessants i espadanya de dos buits a una cantonada. Hi ha una petita esplanada davant de la porta principal, amb gran panoràmica i el poble als peus. L'interior consta d'una sola nau amb volta de mig punt (del primer gòtic). La sagristia és de volta d'aresta gòtica, petita i baixa, i amb quatre nervis amb clau treballada. A l'exterior, restes d'arc que tancava tot el recinte exterior de l'església, d'accés al castell. Té una torre amb un rellotge


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià de Carles)

És una església d'Alfara de Carles protegida com a bé cultural d'interès local. L'edifici és de planta rectangular, de maçoneria ordinària amb carreus a les cantonades, sobre un terreny en pendent. Presenta una nau amb cinc arcs apuntats que descarreguen a una volta apuntada seguida. La coberta és de teula i a dues vessants, amb curts ràfecs laterals i rematada per una petita espadanya de maó. La porta d'entrada és amb arc apuntat adovellat, a la façana sud. La façana nord és cega i amb cinc contraforts no gaire grans. Té petites obertures romàniques, amb arcs adovellats, en biaix, a les façanes.


Muntanyes de Catalunya (Puig sa Guàrdia)

És una muntanya de 171 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig Major)

És un puig de 171 metres amb el cim inclòs al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà, tanmateix és més proper a la urbanització de Palsmar i sa Tuna (Begur).

Muntanyes de Catalunya (Puig Torró)

És una muntanya de 171,5 metres al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany Blanc)

És un estany d’origen glacial a la capçalera de la Noguera de Cardós. És un estany relativament gran, amb una superfície de 6.2 ha, per l’altitud on es troba, 2513 m. La seva conca de 74 ha està orientada de nord a sud, amb el Pic de Flamissella (2785 m) a l’oest i el Tuc de Sertascan (2853 m) a l’est com a punts més alts.

Una de les característiques més particulars d’aquest estany és que la pràctica totalitat de la seva conca es troba sense vegetació. Només hi ha un 15% de la superfície recoberta per gespets (prats de Festuca eskia), la resta són tarteres i blocs de granit o roca mare. A l’estany no hi ha plantes aquàtiques, i les aigües són molt transparents a causa de la ultraoligotròfia de les condicions. L’aspecte més interessant sobre la fauna vertebrada, és la presència de granota roja (Rana temporaria) i la manca de poblacions de peixos. És un estany amb un estat de conservació excel·lent. L’estat ecològic és molt bo segons la Directiva marc de l'aigua, i es troba englobat dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu


Llacs de Catalunya (Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de Baix)

Són un grup d'estanys d'origen glacial a la capçalera de la Noguera de Cardós. La conca és de 156 ha i està orientada de nord a sud amb el pic de Turguilha (2521 m) i el de Tres Comptes (2671 m) a la carena nord. A la zona hi ha uns quants estanys pròpiament dits, però a més a més hi ha centenars de petites bassetes repartides per tota la conca. Els estanys més representatius són el Romedo de Dalt, Colatx i Guiló (o Aguiló) de Baix tots a una altitud entre els 2100 i 2200 m. El primer és un dels estanys grans dels pirineus amb 12 ha de superfície i 40 m de profunditat, en canvi els altres dos són de dimensions més reduïdes (una mica més de dues hectàrees) i relativament somers.
La vegetació de la conca consta majoritàriament de gespets (prats de Festuca eskia) i a la zona propera a l'estany de Romedo de Dalt hi ha també neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum).

Aquest conjunt d’estanys constitueixen una veritable raresa als Pirineus. Tot i que es troben en una conca granodiorítica, sembla que en aquest cas la roca és més resistent a la meteorització química, i dóna una aigua extraordinàriament poc mineralitzada. Això fa que tinguin una flora algal molt particular, i una vegetació submergida amb un element que no trobem en altres estanys dels Pirineus, es tracta d'una espècie d'esfagne (Sphagnum denticulatum). Normalment, els briòfits d’aquest gènere els trobem en les molleres, torberes i a la vora d'alguns estanys, però en aquests casos no estan completament submergits com l'espècie d’aquest estany. També tenen plantes aquàtiques, com Isoetes lacustris a l'estany de Romedo de Dalt i Isoetes echinospora al Romedo de Dalt i Colatx. Aquest darrer està també recobert per unes grans extensions d'espargani (Sparganium angustifolium).

L'estany de Romedo de dalt és juntament amb l'estany Senó (situat entre el Colatx i el Romedo de Dalt) un dels pocs estanys del Pirineu català amb una població reproductora de truita de font (Salvelinus fontinalis). En canvi als altres dos estanys no se'ls ha introduït cap espècie de peix. Aquests dos darrers, tenen poblacions de granota roja (Rana temporaria) i a les basses del voltant s'hi troba també poblacions estables de tritó palmat (Lissotriton helveticus). Pel que fa als crustacis, l'estany Romedo de Dalt també destaca per ser un dels pocs estanys on es pot trobar una espècie de crustaci planctònic, Holopedium gibberum, característic d'aigües poc mineralitzades del nord d'Europa, i a més a més és dels pocs estanys amb dues espècies de copèpodes calanoids (Mixodiaptomus laciniatus i Eudiaptomus vulgaris) fet més propi d’alguns estanys grans.

En aquest moment es troben englobats dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El seu estat ecològic és Bo per l'estany Romedo de Dalt i Molt Bona a la resta segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Tot i que aquests estanys estan molt ben conservats, són veïns d'estanys en explotació hidroelèctrica (Certascan, Romedo de Baix), de manera que hi ha una pista d'accés fins ben a prop, i això els fa susceptibles de futurs plans d'ampliació de les explotacions, o focus d'altres alternatives per la facilitat d'accés


Llacs de Catalunya (Conjunt de la Gallina: Inferior i Major)

Forma un excel·lent exemple d'estanys en rosari situats a una altitud entre 2266 i 2487 m. La conca està orientada de sud-oest a nord-est amb el Mont-roig (2847 m) i el Pic de Ventolau (2843 m) al sud coronant la seva conca. El conjunt d'estanys està format per cinc estanys i diversos estanyets i basses. L' estany Major de la Gallina amb 11.7 ha de superfície és el més gran del circ, i juntament amb l'Inferior o de Baix de la Gallina de 4.6 ha i 19 m de fondària, són els dos més representatius del conjunt.

Els estanys estan tots per sobre el límit del bosc. La vegetació de la conca està constituïda principalment per gespets o prats de gesp (Festuca eskia) amb alguns prats de Carex curvula a les parts més altes de la conca. Pel que fa a la vegetació de plantes aquàtiques, cap d'aquests estanys en presenta, tot i que per exemple l'Inferior es troba a una altitud comparable a la de l'estany Mariola i no hi ha massa diferències en la composició química de l'aigua. Són també estanys ultra-oligotròfics, amb una concentració molt baixa de nutrients.

Pel que fa a la fauna d'amfibis, destaca la presència del tritó pirinenc (Calotriton asper) i la granota roja (Rana temporaria). Com a l'estany de Mariola, en cap dels estanys de la Gallina s'hi ha arribat a introduir mai peixos, i són per tant estanys d'elevat valor des del punt de vista de la conservació del patrimoni natural.
L'estat ecològic dels estanys és Molt Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. L'estat de conservació del conjunt d'estanys és excel·lent, a més a més han quedat inclosos dins del nou Parc Natural de l'Alt Pirineu, que hauria de garantir que segueixin en aquest estat. Al costat de l'estany Inferior de la Gallina hi ha el refugi lliure Enric Pujol, que per les seves dimensions reduïdes i poca freqüentació no suposa cap risc per l'estany


viernes, 16 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Isidre de Tivenys)

És una antiga església de Tivenys (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. quest edifici, d'origen religiós, que havia estat un temple, és relativament petit, d'una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó.
La façana presenta porta d'accés central amb carreus i arc de mig punt adovellat (a l'arquivolta té un rebaix de forma rectangular). A sobre hi ha una mènsula de pedra, d'estil gòtic, amb escut on és esculpida una pinya, posteriorment sense estàtua, resguardada per una mena de coberta a dos vessants sobre arc, a manera de dosseret. Entorn d'aquests elements, la façana presenta quatre buits disposats simètricament a ambdós costats de l'eix central. El capcer és en punta, a dos vessants, com la coberta (anteriorment corbat).
La cantonada i la cornisa lateral són de carreus. L'interior és totalment reformat, posteriorment habilitat com biblioteca municipal.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Fullola)

És una església gòtica del municipi de Tortosa (Baix Ebre) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En l'actualitat tan sols queden les parets de tancament i els arcs apuntats de la volta. La planta és rectangular, de reduïdes dimensions, amb l'entrada a una de les façanes laterals, i la sagristia, totalment en runes, a una de les capçaleres. L'obra és de maçoneria ordinària arrebossada, amb pedres i reble als arcs, cantonada i marc de la porta. A una de les cantonades, gravat a una pedra, es troba l'escut de la ciutat de Tortosa, jurisdicció a la qual pertanyia l'antic poblat de Fullola. Aquestes runes estan totalment abandonades i pràcticament cobertes per vegetació que augmenta encara més el deteriorament

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de l'Assumpció de Xerta)

És l'església parroquial de Xerta (Baix Ebre), protegida com a bé cultural d'interès local. És una església formada per dos naus. El cos principal és cobert amb volta de creueria vuitpartita, té quatre capelles laterals a cada banda comunicades entre si. La nau secundària o capella del Santíssim es troba adossada a la principal. Destaca a la coberta una cúpula que dóna llum zenital al conjunt. Als peus hi ha una torre campanar, d'estil neoromànic, amb arcs de mig punt emmarcats per una cornisa motllurada i rematada per una cornisa i barana amb ornaments d'obra que li dóna aparença de torre. A sobre de cada vèrtex de la barana, a manera de remat hi ha quatre gossos de pedra mirant en direccions oposades. Culmina el conjunt un parallamps de forja d'estil modernista.

La façana principal, reconstruïda el 1858 seguint un estil neorenaixement, està arrebossada de blancs, deixant a la vista els grans carreus de les cantonades, el sòcol o la portalada. Resulta força sòbria. L'entrada és allindada amb pilastres adossades que suporten un entaulament rematat amb un sortint. Una mica més amunt hi ha una finestra rectangular de pedra flanquejada als seus extrems per dues fornícules simètriques amb les imatges de sant Pere i sant Pau. La zona superior és semicircular amb un òcul i rematada per una cornisa.
Al costat de la porta hi ha una reproducció de rajola que representa un limnímetre, on s'hi reprodueixen en forma mètrica els nivells d'aigua que el riu Ebre ha assolit en les diverses inundacions que Xerta ha patit des de l'any 1617

A la façana que dóna al carrer de santa Anna hi ha una porta lateral més antiga que la principal. Aquesta està formada per un arc de mig punt amb grans dovelles de pedra vista. Emmarcant-la trobem una cornisa motllurada on hi figura un escrit sobre l'acabament de la portalada i la data de 1690.
La coberta del conjunt és a dues aigües amb teula àrab. Pel que fa a l'interior, destaquem les pintures al fresc de la capelles del Santíssim i de sant Martí realitzades per l'artista local Pere Falcó el 1966 i 1980 respectivament; i el retaule de l'altar major de tres cossos


Muntanyes de Catalunya (Puig de Cantallops [Begur])

És una muntanya de 173 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Montjuïc)

És penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot. El seu cim està a una altitud de 177,72 metres. Administrativament es troba dins del districte de Sants-Montjuïc. Pel que fa a l'etimologia del topònim, tradicionalment se li ha atribuït el significat Mont dels Jueus, suposadament provinent del català medieval, motivat per l'existència (confirmada pels documents i l'arqueologia) d'un cementiri jueu a la muntanya. Igualment versemblant és que sigui una corrupció del llatí Mons Iovis (Mont de Júpiter), nom aquest mencionat per Pomponi Mela en la seva Corografia: "Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo, iuxta Iovis montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius" ("Des d'aquí fins a Tàrraco hi ha les poblacions de Blande, Iluro, Bètulo, Bàrcino, Súbur i Tolobi; els petits rius Bètulo, el Rubricatus, al costat del Mont de Júpiter, a la costa de Bàrcino, i el Maius, entre Súbur i Tolobi")


Muntanyes de Catalunya (Puig Brocà)

És una muntanya de 203 metres que es troba al municipi de Regencós, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany de Certascan)

O Sertascan. És un llac d'origen glacial que es troba a 2.236 m d'altitud, a la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l'est del pic de Certascan (2.853 m alt). El seu desguàs dona lloc al riu de Certascan, que mor al riu de Lladorre. Actualment el llac és repressat per a l'aprofitament hidroelèctric de l'estany a través d'un canal subterrani de conducció de l'aigua a la central de Tavascan. És el llac més gran dels Pirineus catalans i també un dels més profunds (96 m)




Llacs de Catalunya (Estany de Ratera)

És un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2.130 m d'altitud, entre l'estany de la Cabana i el de Sant Maurici.

Llacs de Catalunya (Estany de la Munyidera)

És un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2.367 m d'altitud, a uns 15 m de desnivell per sobre de l'estany Gran d'Amitges i al costat de l'estany dels Barbs.

jueves, 15 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Ermita del Coll de l'Alba)

És una església de Tortosa (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local. L'ermita pren el nom del coll on es troba, a uns 10 km de Tortosa per l'antic camí des d'aquesta ciutat a Tarragona. El tram immediat a Tortosa és conegut com a carretera Simpàtica.
Consta d'església i hostatgeria, encara que actualment no hi viuen ermitans. En tots els sectors l'estructura de l'edifici és medieval, amb nombroses modificacions posteriors. Es troben adossades i conformen un perímetre, en principi tendent al quadrat, però posteriorment alterat per haver adossat un porxo a la façana de l'església. L'exterior medieval té encara caràcter de fortificació, amb murs gruixuts d'escasses obertures, en forma d'espitllera, especialment en el sector del presbiteri i contigu a l'hostatgeria.

L'església és de planta rectangular, amb una nau de volta de mig punt i absis també quadrat amb volta gallonada sobre trompes. Les mènsules que sostenen els arcs segueixen model gòtic. En el sector contigu al presbiteri s'obren dues capelles a la nau, determinades per un arc de triomf de tipus barroc. Al tram dels peus hi havia un cor, ara tombat per refer-lo. A l'exterior, l'església s'obre mitjançant un porxo gòtic de cinc arcs apuntats sobre esveltes columnes de capitell prismàtic. Posteriorment s'hi va afegir un altre porxo al davant, determinat per un gran arc escarser. La sagristia es veu refeta d'època barroca; resta força malmesa la fornícula amb emmarcament decoratiu de guixeria.
L'hostatgeria, a la banda nord, manté a l'exterior l'aparença de fortificació en l'extrem posterior: sembla la base d'una torre, ara escapçada. La banda davantera i l'interior han estat força alterats modernament. Són interessants les decoracions dels permòdols del porxo, realitzades amb pintura, bastant esborrades


Esglésies gòtiques de Catalunya (Catedral de Tortosa)

És un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre. L'actual edifici és gòtic de l'any 1347 i va ser edificat sobre un anterior romànic; fou consagrat per primera vegada el 1441 i les fases de construcció continuaren fins a arribar a la façana barroca, iniciada a la dècada de 1620 i deixada sense cabadar el 1757. Les excavacions arqueològiques, han fet palès que aproximadament en aquest mateix lloc hi havia hagut el fòrum romà.
Aquesta catedral ostenta el títol de Basílica i el 1931 va ser declarada, juntament amb el Palau Episcopal, Bé Cultural d'Interès Nacional. Des del 26 d'agost del 2015 cap construcció amaga ja l'imponent edifici que també té un altre excel·lent punt de visió des del Castell de la Suda.




Esglésies gòtiques de Catalunya (Antiga Església de Sant Antoni)

És una obra amb elements gòtics i neoclàssics de Tortosa inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici en runes que conserva només la part inferior dels murs, havent desaparegut les cobertes i distribució interior. És un edifici entre mitgeres. L'únic sector que conserva encara l'estructura és el nivell de planta de la façana, separada de la part superior, mig enrunada, per una senzilla motllura horitzontal de quart de bossell. Realitzada totalment amb carreus de pedra, queda centrada per una portalada adovellada de mig punt. A sobre la dovella central, dins un cercle, hi ha un bust de Sant Antoni amb un ocell en relleu, possiblement del segle XIV-XV. A l'extrem Nord hi ha una porta petita allindada, i a sobre una finestra rectangular que conserva les portelles de fusta, amb un senzill treball de talla. A partir de la cornisa, l'obra és de maçoneria arrebossada




Muntanyes de Catalunya (Puig de les Cogullades)

És una muntanya de 209,8 metres que és al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Torre Moratxa)

És una antiga atalaia declarada bé cultural d'interès nacional al cim del turó de la Torre Moratxa. Les restes d'una torre, d'una habitació en part excavada a la roca amb un paviment d’opus testaceum i d'altres parets. La torre té una alçada d'uns 4 metres i a l'interior conserva una cúpula a la part inferior. El permanent és de pedres toscament desbastades. Aquesta torre, datada cap al final de l'època medieval, sembla feta amb posterioritat a les altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic castell de Rocamaura.
En el testament del comte Ponç I d'Empúries, de l'any 1078, és esmentat el castell de Roca Maura, ja que el comte el deixava als seus fills Hug i Berenguer. Per un document del finals del segle XI o principis del XII, conservat al Cartulari de Carlemany, se sap que el castell depenia dels senyors de Torroella, que possiblement el tenien com a feu pels comtes d'Empúries.


Muntanyes de Catalunya (Quermany Gros)

És una muntanya de 227 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. La muntanya del Quermany, amb els seus dos cims, al Quermany Gros i el Quermany Petit, és un dels darrers contraforts del massís de Begur.
Al seu voltant hi havia mines d'on s'extreien argiles especials que eren emprades a la indústria de la ceràmica de la Bisbal d'Empordà. Es van tancar a la dècada de 1950.

Llacs de Catalunya (Estany de Monestero)

És un llac que es troba a 2.174 m d'altitud, al municipi d'Espot a la comarca del Pallars Sobirà. És dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
L’estany de Monestero és el més conegut dels estanys de Monestero. Està situat a la vall de Monestero, a la comarca del Pallars Sobirà, amb límit a l’Alta Ribagorça, entre els pics de Monestero i els de Peguera.


Llacs de Catalunya (Estany Gran d'Amitges)

És un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, al Pallars Sobirà, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'estany inclou una petita presa que forma el pantà dels Llacs d'Espot.

Està situat entre la cresta de Bassiero, les Agulles d'Amitges i el refugi d'Amitges, a 2.363 m d'altitud i té una superfície de 6,63 ha, a uns 15 m de desnivell més avall dels estanys dels Barbs i de la Munyidera, que desguassen en ell.




Llacs de Catalunya (Estany Negre de Peguera)

Llac Negre o embassament Negre és un llac dins el municipi d'Espot al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, es troba a 2 337 m d'altitud. Es elevat per la presa que facilita l'embassament útil de 12 hm3. Drena cap a l’estany immediat de Tort de Peguera. Amb 70 m es el mes profund del parc.

De forma circular, l'estany es arraconat al capdamunt de la seva coma, entre el Tuc de Saburó (O), el Pic de la Mainera (S-O), el Pic de Sudorn (E) i el serrat que el separa de l’estany Tort de Peguera (N). Per les ribes de l' Estany Negre de Peguera passa el GR 11 coincidint amb l'etapa de la travessa Carros de Foc que arriba al refugi Josep Maria Blanc.


martes, 13 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Margarida de Meja)

És una església del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici religiós, una capella construïda al costat d'un camí, dalt d'un petit turó. És un edifici d'època gòtica però que conserva elements de tradició romànica. Presenta una gran nau rectangular sense absis i amb finestra de creu als peus de la nau. L'entrada principal va ser tapada per la construcció d'un cos adossat i se'n obrí una de lateral amb un gran arc. Té campanar d'espadanya doble. Els carreus presenten un bon estat. Davant seu hi ha un petit paller obert a una amplia era.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Magdalena de Còdol-Rodon)

És una església del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici gòtic arcaic d'una sola nau rectangular, sense absis. Als peus de l'església hi ha un magnífic portal amb un arc apuntat que descansa sobre dues impostes i columnes, i capitells ornats amb motius florals. Les dovelles, de bons carreus, estan emmarcades, en tot el seu perímetre, per un guardapols que tanquen les impostes decorades també amb elements vegetals, com els capitells.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Creu del Mujal)

És una església del municipi de Navars (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau amb la façana principal orientada a ponent. La porta d'arc de mig punt i amb arquivoltes en degradació és a la façana de ponent. L'església fou ampliada a mitjan segle XIX amb l'engrandiment de la nau i la construcció del campanar a ponent. La primera església del Mujal era segurament d'origen romànic, malgrat que les restes no permetin confirmar-ho. El campanar és una construcció de l'any 1854

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Valentí de les Brucardes)

És una església del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local. És una església d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, amb coberta de volta de quart d'esfera. La coberta avui desapareguda, devia ser a dues aigües. Primitivament era coberta amb un emigat de fusta, aguantat per arcs diafragmàtics. La façana principal és orientada a ponent, no presenta ornamentació i està coronada per una espadanya. El portal d'accés és format per una arcada de mig punt amb grans dovelles. Aquesta porta probablement és fruit d'una reforma de finals de segle XV o inicis del XVI.

A l'interior es conserva un arc de mig punt que fa de separació entre l'absis i la nau. Només hi ha una finestra amb una volta interior peraltada. El parament és de pedra amb carreus força regulars, quadrats i rectangulars disposats en filades ordenades, units amb morter de calç. A l'interior hi ha restes d'arrebossat de calç i es creu que hi podien haver hagut pintures.


Muntanyes de Catalunya (Rocamaura)

És una muntanya de 225,4 msnm al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 314094001 de l'ICC). El seu cim és coronat per antenes de radiocomunicació/ (repetidors) i per una càmera de TV3.

Muntanyes de Catalunya (Puig Nau)

És una muntanya de 227 metres que es troba al municipi de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva.

Muntanyes de Catalunya (Puig d'en Malaret)

És una muntanya de 228,6 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Mont Cal)

És una muntanya de 233 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany de Sant Maurici)

És un llac pirinenc situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Té una superfície de 0,215 km2, que equival a 21,5 hectàrees. Fa uns 1.100 metres de llarg per uns 200 d'ample, amb un volum d'aigua d'uns 2,6 Hm³, gràcies a la petita presa de Sant Maurici construïda per augmentar la seva capacitat
És situat a 1.900 m d'altitud, davant de la majestuosa muntanya dels Encantats (2.748 m) i al fons d'un circ d'origen glacial. Rep les aigües dels rius i torrents de Ratera, del Portarró i de Subenuix, mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d'Espot fins a la Noguera Pallaresa. L'estany és el més conegut i important de la vall.
Prop de l'estany, envoltat de boscos de pi negre i d'un bell paisatge de muntanya, hi ha l'ermita de Sant Maurici (1 841 m; bastida modernament sobre una construcció més antiga), un refugi militar (abandonat). Amb l'ampliació produïda per la presa de Sant Maurici, esdevé un embassament amb una central hidroelèctrica a la riba SE


Llacs de Catalunya (Estany de la Cabana)

És un estany al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2.377 m d'altitud, a la Vall de Peguera. Desguassa, per un torrent, directament al riu de Peguera, però una petita presa deriva les aigües a l'estany Tort de Peguera.

Llacs de Catalunya (Estany dels Barbs)

És un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, al Pallars Sobirà, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2.376 m d'altitud i té una superfície de 2,52 ha, a uns 15 m de desnivell per sobre de l'estany Gran d'Amitges i al costat de l'estany de la Munyidera.


domingo, 11 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Valentí d'Aguilar de Segarra)

És una església del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un petit temple de planta rectangular sense absis. A la façana de ponent hi trobem un campanar d'espadanya i la porta d'entrada, que data del 1630. L'edifici és d'estil gòtic, però conserva encara reminiscències del romànic. Aquesta capella ha estat restaurada recentment (1978) pel seu propietari, l'amo del mas de Can Tinet


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Vilalta)

És una església del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici religiós, una església ubicada junt a la masia Vilalta. La planta de l'església, primitiva, és un rectangle on no es diferencia la nau del presbiteri, podria ser preromànica. L'estructura és plenament gòtica, ja que utilitza l'arc ogival. L'entrada és lateral. El portal està datat al s.XV. Als peus de la nau (lateral esquerra) hi trobem el campanar de torre, el qual està realitzat en dos períodes successius visibles en el canvi de pedra. Presenta molt bon aspecte tant internament com externament, i és degut a una recent restauració.

El portal de l'església de Sant Pere de Vilalta està ubicat en el lateral esquerra de la nau. Datat en la primera meitat del segle XV, presenta un portal rodó sol, amb un conjunt de grans dovelles i muntants no gaire alts, simulant una figura de cap ample i cames curtes i primes. La dovella central o clau representa dos cossos en relleu: un cap d'animal i, a sobre, una espècie de torre.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Marc de Manresa)

És una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l'església d'un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L'originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l'any 1907 sofrí l'embat d'una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l'estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l'enguixat interior. Actualment l'església solament s'obre el dia de Sant Marc (25 d'abril); es troba força abandonada.[1]

Construcció gòtica d'una sola nau rectangular amb coberta lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs apuntats de pedra picada. La capçalera és recta i el presbiteri està lleugerament elevat. La seva superfície és aproximadament d'uns 120 m². Dues finestres al cantó sud i un ull de bou a la cara oest són els punts d'il·luminació del recinte. El portal es troba a ponent, és de mig punt i adovellat. A cada costat de la porta es pot veure, encara que molt desdibuixat, l'escut de la ciutat de Manresa esculpit en baix relleu. La façana acaba amb un senzill campanar d'espadanya. Dos contraforts situats a migdia apuntalen el mur. Pel cantó de tramuntana la capella està adossada a les cases. L'aparell és obrat amb carreus de diferents mides disposats en filades, però en alguns punts aquest és força irregular i fins i tot hi ha trossos de totxo i pedres petites.


Muntanyes de Catalunya (Turó de la Creueta del Coll)

És una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès. És el que està situat més al nord. També és conegut com a Turó d'en Falcó, pel nom d'una masia propera, avui desapareguda.
Les pedreres l'han buidat quasi del tot de manera que només es conserva la cara que mira al Tibidabo. Unes cases de 1880 parlen de les urbanitzacions més antigues. Un sender permet carenejar la muntanya tot baixant per arribar al Parc de la Creueta del Coll. Aprofitant l'espai deixat per la pedrera, els arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay elaboraren un projecte que s'inaugurà el 1987.


Muntanyes de Catalunya (Puig sa Guàrdia)

És una muntanya de 171 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig Roig)

És una muntanya de 258,6 metres al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany Xic de Colomina)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.428 m, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada per les Pales de Colomina al nord-est, els Feixans del Prat al nord i la Portella al sud.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament de la muntanya i les transmet a l'Estany de Colomina.


Llacs de Catalunya (Estanys dels Vidals d'Amunt)

Són un conjunt de tres llacs d'origen glacial que es troben a 2.670 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada pels vessants meridionals del Pic dels Vidals, al nord, i per la serreta dels Vidals al sud. Són dos estanys gairebé iguals, un al costat de l'altre, amb l'única diferència que l'oriental porta les seves aigües directament a l'Estany Vidal, i l'occidental, al barranc que des de l'Estany Vidal baixa cap a l'Estany Tort. A més, l'occidental té sota seu un tercer estanyet més petit.

Pertanyen al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament dels vessants de les muntanyes que els envolten.


Llacs de Catalunya (Estany Vidal)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.478 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada per les Pales de Colomina, al sud-est i al sud, i les Vidals, al nord. Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües del més oriental dels Estanys dels Vidals d'Amunt i dels vessants dels serrats esmentats anteriorment. Desguassa dins de l'Estany Tort.


Llacs de Catalunya (Estany de Travessan)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.350 m. d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada pels contraforts nord-occidentals del Pic Salado.
Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües de l'Estany Redó, i les aboca en part a l'Estany de Francí i en part en el barranc de Francí.




Llacs de Catalunya (Estany Tort)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.293 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. És un dels estanys més grossos de la zona.

La seva conca està formada per tota la sèrie de muntanyes i serralades que emmarquen el conjunt dels vint-i-sis llacs d'aquesta zona, i concretament els d'aquest estany són, per llevant, les Roques Fredes i els Feixans del Prat, tot i que, més lluny, té tota la carena que separa els dos Pallars, amb el Sobremonestero, el Pic de Mar, el Pic de Peguera, el Tuc de Saburó, el Pic de la Meinera, la Pala Pedregosa de Llessui, etcètera. Més propers, ja no termenals, té el Pic Fosser a l'oest i el Pic de Tort a l'est. El costat sud és més obert, ja que és per on es comunica amb l'Estany Gento.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament dels estanys Vidal i Vidals d'Amunt, pel costat de llevant i de l'Estany de Nariolo pel nord-oest. Aboca les seves aigües en el barranc de la Lara, que es transforma en el torrent de Sallente i s'aboca en el Pantà de Sallente. Aquest és, de fet, l'origen del Flamisell.
És un dels estanys que disposa de presa per tal d'augmentar la seva conca original.


viernes, 9 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Jaume Salerm)

És una església del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una ermita situada dalt d'un turó completament amagada per la vegetació. Edifici d'una sola nau, sense absis, (possiblement fos ensorrat). Coberta amb volta ogival. La façana principal està totalment arrebossada en l'exterior. Presenta campanar d'espadanya simple culminant una façana llisa. Entrada lateral amb portal en arc i una porta falsa sobre ell i la inscripció on consta l'autor i la data de la restauració (Miquel Camps, 23 del 6 de 1939). L'interior, també arrebossat, mostra un estat mitjanament conservat. S'aprecia la separació de la nau i el presbiteri. La paret del fons està amagada i avançada per un retaule de fusta.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Iscle i Santa Victòria)

És l'església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una construcció religiosa: Església d'una sola nau orientada a llÉs l'església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una construcció religiosa: Església d'una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d'estructura i tradició gòtica. S'obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides. El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció "Francesc Massana i Jaume Puig".

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l'església, al mur de ponent i al costat de la porta d'accés. Es comunica amb l'església a través d'una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d'arc de mig punt per les campanes, a les que s'arriba a través d'unes escales. Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s'aprofità la pedra de la mateixa església
La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l'única nau de l'església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S'entra a través d'un arc de mig punt. En construir el campanar es féu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle.

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt. La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l'aparell és desordenat i irregular. La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s'hi construí el cor, al segle XVII


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Feliu)

És una església del municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local. L'actual edifici de l'església de Sant Feliu Sasserra, fet el 1581, fou construït en estil gòtic tardà. Tanmateix, es conserven algunes parts de l'edifici anterior: uns murs del segle XI i la portada romànica. Aquesta és estructurada per dues arquivoltes en degradació que reposen sobre una línia d'impostes, la qual és sostinguda per parelles de columnes amb capitells esculpits del segle XII. El 1881 s'hi afegí la capella del Santíssim, de la qual fa uns anys s'arranjà la façana


Muntanyes de Catalunya (Puig Carroig)

És una muntanya de 261,3 metres que és al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Turó de la Rovira)

És una muntanya de 262 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Muntanyes de Catalunya (Turó del Carmel)

O Turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres del municipi de Barcelona,[2][3] a la comarca del Barcelonès. Antigament se'l coneixia com a turó d'en Móra, referint-se a Can Móra, que es trobava on avui dia hi ha el barri del Coll. El nom actual del turó prové del nom del santuari ubicat al vessant oriental, construït a mitjans del segle XIX. El 1875, es començaren a construir les primeres torretes al turó, i amb el pas del temps originaren el barri del Carmel. Actualment, només la zona més alta del turó no està urbanitzada, i és on es troba el parc Güell, el parc del Carmel i els jardins de Juan Ponce.
Aquest turó és conegut popularment per molts barcelonins com la muntanya magna, per les vistes magnífiques de l'esplèndid turó


Llacs de Catalunya (Estany Tapat)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.154 m, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada a ponent pels contraforts del nord-oest del Pic Salado. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües de l'Estany Morera, situat al nord-est, i del Salado, al nord-oest. És un estany que queda tancat del tot per les muntanyes que l'envolten, però té sortida cap al sud-est, per on davalla cap al barranc de Francí.


Llacs de Catalunya (Estany Salado)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.358 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La forma salado, com molts altres topònims d'aquest sector del Pallars, correspon a la forma dialectal nord-occidental del català. És una forma catalana genuïna, malgrat que moltes persones es pensin que es tracta d'un castellanisme o d'un topònim posat molt recentment.
La seva conca està formada a ponent per l'extrem sud-est de la Cresta de Reguera i pels contraforts septentrionals del Pic Salado.

Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les seves aigües de l'Estany Saladino, així com de les muntanyes que l'envolten. Des d'ell, a través d'un barranc, les seves aigües s'adrecen a l'Estany Tapat.
És un dels estanys que disposa de presa per tal d'ampliar la capacitat de la seva conca natural.


Llacs de Catalunya (Estany Saladino)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.408 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La forma "saladino", com molts altres topònims d'aquest sector del Pallars, correspon a la forma dialectal nord-occidental del català. És una forma catalana genuïna, diminutiu de "salado", malgrat que hom pugui pensar que es tracta d'un castellanisme o d'un topònim posat recentment.

La seva conca està formada a ponent per l'extrem sud-est de la Cresta de Reguera i pels contraforts septentrionals del Pic Salado. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les seves aigües de l'Estany de Reguera, així com de les muntanyes que l'envolten. Des d'ell, les seves aigües s'adrecen a l'Estany Salado.


martes, 6 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Antolí de Monistrol de Montserrat)

És una església gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Construcció religiosa formada per una capella d'una sola nau coberta originalment amb volta de canó apuntada (avui està totalment ensorrada, i rematada per un presbiteri rectangular a llevant. La façana s'obre a ponent i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat rematat per una cornisa i amb una finestra d'arc de mig punt monolítica. La façana està coronada per un campanar d'espadanya


Esglésies gòtiques de Catalunya (Residència dels Jesuïtes de Sant Pau de Manresa)

És una església del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local. És una capella d'una nau, de petites dimensions, molt reformada. Coberta amb dues voltes de creueria, amb claus esculpides. Absis nervat, de forma poligonal a l'interior que no es manifesta a l'exterior. Els nervis de la volta arrenquen de mènsules esculpides amb figures humanes i d'àngels. Altar barroc, daurat. A l'exterior no presenta cap element d'interès. Senzill portal i campanar de cadireta, que donen a la façana Nord. Murs arrebossats i pintats.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Ramon Nonat)

És l'església parroquial de la Coromina de la vila de Cardona (Bages) inclòs com a monument a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És Té la façana orientada a tramuntana i sense absis. L'església té una sola nau amb una nau lateral a ponent producte d'una ampliació posterior. A banda i banda del presbiteri s'obren dues capelles i el campanar al costat de la façana principal. Aquesta església ha sofert diverses modificacions que han alterat la seva estructura primitiva.


Muntanyes de Catalunya (La Talaia)

És una muntanya de 269 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Muntanyes de Catalunya (Fita dels Tres Termes)

És una muntanya de 277 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Muntanyes de Catalunya (La Fita Alta)

És una muntanya de 286 metres situada entre els municipis de Sidamon i Torregrossa al Pla d'Urgell.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 257115001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (Estany de Saburó)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.540 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada bàsicament pels vessants del sud-oest del Tuc de Saburó, prop del límit del terme de la Torre de Cabdella amb el de Sort, del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Llessui.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües dels mateixos vessants del Tuc de Saburó i d'un grup de vuit estanys més petits (dos d'una mica més grossos), anomenats Estany Petit de Saburó, el de més avall, i Estanys de Saburó d'Amunt, els de superior alçada.
Té dues preses al costat sud-oest que fan augmentar la capacitat de la seva conca original. Les seves aigües davallen cap a l'Estany de Mar.


Llacs de Catalunya (Estany de Ribanegra)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.379 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada al nord pel Forat Negre de Mussoles i d'altres serres i turons entre Mussoles i el Serrat de la Mina. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües de l'Estany de Dalt, i les aboca a l'Estany de Francí. És un dels estanys que disposa de presa per tal d'ampliar la capacitat de la seva conca natural.