Esglésies romaniques de Catalunya (Església de Santa Susanna de Peralta)

És un monument del municipi de Forallac (Baix Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local. L'edifici és d'una nau amb absis semicircular originàriament romànic, època de la qual resta l'absis decorat exteriorment amb arcuacions llombardes i amb una finestra de doble esqueixada, coberta amb volta de quart d'esfera. El mur meridional de la nau i la base d'un cloquer de toDamunt del campanar inacabat s'hi construí una espadanya de dues arcades. La volta de la nau és de llunetes. L'aparell romànic és de carreu i el dels sectors més tardans de rebles grans amb carreus angulars. Unes obres de restauració fetes els anus 1976-77 consistiren a descobrir els aparells, enderrocar una sagristia datada el 1650 en la seva porta que s'afegia a migdia i enretirar el cementiri situat vora el temple. rre que restà inacabat a la banda Nord. Les restants estructures de la nau corresponen a un engrandiment del fet a les darreries del segle XVIII, ja que fou gravat l'any 1791 a la portada del frontis, mur en el qual hi ha també un petit òcul. Al mur meridional de la nau hi ha una porta lateral d'arc de mig punt adovellat i s'hi conserva una altra finestra romànica de doble biaix.

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria del Palau)

És un jaciment medieval que pertany al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està constituït per un petit temple romànic en ruïnes i el vestigi d'un petit poblat, que tindria els seus orígens en l'època romana (s. II a.C.). És troba inclosa dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, tot i que pertany, al municipi de Torroella de Montgrí, està situada més pròxima als nuclis de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) i L'Escala (Alt Empordà)
Es tracta una església d'una nau, de planta rectangular, sense capçalera destacada. Tot i que l'edifici està en estat ruïnós, en un poblat abandonat, es mantenen les seves estructures arquitectòniques elementals, llevant del frontis i de l'atri que el precedia, del qual queden testimonis, sobretot al nord on hi ha un fragment d'una volta de quart de cercle. L'interior és cobert amb volta apuntada i seguida, sense cap arcada. Al mur de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada i al de migdia restes d'una porta lateral. Una campanya de neteja de l'edifici ha posat al descobert la façana de la galilea, amb l'espai d'entrada; el basament dels frontis amb l'espai inferior d'una possible porta elevada, el basament del tenant d'altar i fragments de paviment d'argamassa. Es creu que l'edifici es construí amb carreus força mal tallats, essent ben escairats a les cantonades. Es considera que l'edificació data del s.XIII i representa el gòtic primitiu o tardo-romànic, ja que la seva arquitectura manté els elements essencials del romànic avançat de la comarca, com ara la volta apuntada, les portes d'arc en degradació, les finestres de doble biaix o esqueixada, els carreus ben escairats i la inexistència d'un absis semicircular.

A l'entorn del temple hi ha restes d'edificis del poblat d'origen medieval, altes i grosses "parets seques", agrícoles i testimonis de poblament d'època romana

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria de la Tallada)

Es l'església parroquial romànica de la Tallada d'Empordà. Està situada dins el que era l'angle nord-est del recinte del castell. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. L'església parroquial de Santa Maria ocupa l'angle nord de l'antic recinte murallat de la Tallada, en la part més elevada del nucli. És un edifici d'una nau amb absis semicircular i dues capelles annexes, una a cada banda de la nau. Té volta d'arc apuntat, amb arc triomfal de mig punt i absis de volta de quart d'esfera. Exteriorment presenta una composició senzilla. La façana té porta d'accés d'arc de mig punt amb arquivoltes llises, llinda i timpà sense decoració. A la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt atrompetada. Corona a la façana un campanar de paret amb dues obertures d'arc rebaixat, situat a la banda esquerra, amb un rellotge a la part superior datat el 1937. A l'absis hi ha una obertura d'arc de mig punt atrompetada. A la part superior conserva l'obra de fortificació amb restes d'espitlleres. El material emprat en la construcció és la pedra, amb carreus d'aparell regular per a l'església i irregularment treballats a la torre superior de l'absis. Al seu interior hi ha una imatge de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans i patró municipal, feta amb fusta de xiprer l'any 1987

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria de Fonteta)

És una església del nucli de Fonteta al municipi de Forallac (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. El temple de Santa Maria és d'una sola nau, coberta amb volta de canó. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb pilastres, fris i cornisa de tipus clàssic. Al seu damunt hi ha una rosassa. La capçalera és plana, i a la banda de migdia hi té el campanar, de base quadrada, obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló. 

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria de Fenals d'Amunt)

És una església protegida com a bé cultural d'interès local, al municipi de Castell i Platja d'Aro (Baix Empordà). Enlairada en un turó a l'indret de Fenals d'Amunt, prop del mas dels Monjos, és una església d'una sola nau coberta amb volta de canó, i absis semicircular amb volta de quart d'esfera i decoració llombarda, amb arcuacions entre lesenes. L'absis mostra una finestra centrada d'arc de mig punt i doble esqueixada, del mateix tipus que les dues situades al parament de migdia de la nau. El frontó de ponent no és original; és un afegit d'època molt posterior. L'aparell de l'edifici és petit i irregular, amb carreus a les cantonades. 

 

Escultors Catalans (Pere Vidiella i Simó)

Reus (Tarragona), 1893 - Reus (Tarragona), 1975. Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit. Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació. Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic. Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre . Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus. Com a escultor és d’obra més aviat escassa. La seva peça més popular és la font del Nen de les Oques (1942), lligada a la tradició hel·lenística.

Escultors Catalans (Joan Roig i Solé)

Reus (Tarragona), 1835 - Barcelona, 1918 Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja. Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres. Obrí taller a Barcelona. Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre. La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis. Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina. És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del monument erigit a Vilanova i la Geltrú als constructors del ferrocarril de Garraf, de l’al·legoria de la Indústria del frontispici del Casino Mercantil del carrer d’Avinyó de Barcelona, etc. Hi ha obres seves importants als panteons dels cementiris de Reus, de Comilles, Vell de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú, i també n'hi havia als temples d’algunes d’aquestes localitats, que foren destruïdes el 1936. Excel·lí també en representacions infantils, a les quals sabé donar una naturalitat sorprenent. L’any 1888 plegà el seu taller i en endavant es limità a fer algunes escultures de saló. Fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Foren deixebles del seu taller Enric Clarassó, Josep Campeny, Manuel Fuxà, Alimbau, Alentorn, etc. La seva obra és acadèmica, neoclàssica, molt realista, equilibrada i serena, sense efectismes ni genialitats, cerca la perfecció formal i és dotada d’un virtuosisme tècnic i una gran riquesa de detalls, d’acord amb els gusts majoritaris del seu temps.

Escultor Catalans (Ramir Rocamora Bernat)

Reus (Tarragona), 2 de febrer de 1877 - Verges (Lleida), 3 de octubre de 1939. Va viure a cavall entre el segle XIX i el segle XX. Va ser deixeble de Ramon Casals i Vernis i estudià també a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va perfeccionar el seu talent a París amb una beca de l'Ajuntament de Reus.
Va fer diverses exposicions. Començà el 1896 a l'Exposició Internacional d'Art a Barcelona, a Madrid el 1907 a l'Exposició de Belles Arts, i el 1908 a l'exposició internacional de Barcelona. A la Sala Parés el 1914 va tenir èxit amb una exposició individual i després es presentà a diverses exposicions col·lectives, la més coneguda, l'Exposició de Primavera a Barcelona del 1932. És autor, entre altres obres, de Vell captaire a la porta d'una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d'Alfons XIII. A la seva ciutat natal hi ha dues obres seves: el bust de Bartrina a la plaça de Catalunya i el d'Evarist Fàbregas al Centre de Lectura.
Encara que va esculpir obres de bon nivell no va arribar a obtenir un reconeixement general. La seva ciutat li va dedicar un carrer, i a Barcelona hi ha una plaça amb el seu nom. Va llegar els seus dibuixos i obres a la ciutat de Reus, però en la postguerra van desaparèixer i no se n'ha sabut mai més res.

Escultors Catalans (Joan Rebull Torroja)

Reus (Tarragona), 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981. Fou un escultor català, considerat un dels més importants del segle xx a Catalunya. El seu pare, Pere Rebull i Serrés, jornaler natural de la Vilella Alta (Priorat), treballava en una granja d'agrícola. La seva mare, Elvira Torroja Elías ajudava a mantenir la família teixint cadires de canya. Algunes de les seves obres es troben exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid i a la Fundació Municipal Joan Abelló (Museu Abelló) de Mollet del Vallès, així com al Museu d'Art i Història de Reus que va rebre una donació l'any 1999, per part de la vídua de l'artista, de 140 obres la majoria de terracotes i guixos. A partir de 1962 i durant tres anys va exercir de professor d'escultura a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. L'any 1981 li va ser concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Escultors Catalans (Ramon Miró Folguera)

Reus (Tarragona), 26 de gener de 1864 - Barcelona, 2 d'octubre de 1927. Va ésser un dibuixant humorístic, escultor, dissenyador, cartellista i autor de nombrosos anuncis a la premsa il·lustrada catalana. Era germà de Josep Miró i Folguera
Des del 1883, treballà assíduament per a l'editor barceloní Antoni López, per a qui il·lustrà moltes publicacions, especialment els setmanaris L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, on sovint signava amb el pseudònim de Tulp. A L'Esquella de la Torratxa hi publicà gran quantitat de dibuixos, i quan els dibuixants més importants havien fet les seves aportacions, Miró Folguera completava els buits "tant si eren culs de llàntia com portades". A més a més de la seua habilitat com a retratista caricaturesc, és conegut per la seua facilitat en imitar l'estil de diversos dibuixants coetanis. Va exposar a Barcelona i a Madrid diverses escultures, sobretot bustos, de terra cuita.

Escultors Catalans (Juli Martí Solanes)

Reus (Tarragona), 1873 - Reus (Tarragona)1921. Va ser un escultor català. Als quinze anys ja va exposar alguns bustos de fang a la seva ciutat i amb una beca de l'ajuntament entrà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va ser deixeble de Josep Llimona i va treballar amb Gustau Violet. El 1896 va rebre diversos premis i medalles pels seus treballs d'escultura. Va sobresortir en l'elaboració de baixos relleus. Realitzà bustos de Clavé i del general Prim i té algunes obres al Museu Víctor Balaguer de Vilafranca. El 1898 va obtenir nous premis i el 1899 una menció honorífica en l'exposició de Belles Arts a Barcelona. A partir d'aquesta data Juli Martí marxà de Barcelona.

Escultors Catalans (Joan Homs Vidal)

Reus (Tarragona), 1863 - Reus (Tarragona), mitjans del segle XX. Va ser un escultor català. Fill d'una família de boters, havia estat deixeble de l'escultor reusenc Andreu Arpa, que, quan es va retirar, li va deixar el taller que tenia a la plaça de sant Pere al costat de l'església prioral. La botiga era molt característica, situada en un angle de la plaça, i mostrava sempre en els seus aparadors imatgeria pròpia o d'algun escultor amic seu. Andreu Arpa el va recomanar públicament quan es va retirar. Les seves imatges, de temàtica religiosa quasi sempre, van decorar les esglésies dels pobles del Camp de Tarragona i de la seva ciutat. El 1919 va decorar i pintar un retaule nou per a l'església de Santa Maria de la Bovera, a Guimerà. El 1920 va fer una talla de la Puríssima per l'església de Santa Maria del Mar de Salou. El 1926 va restaurar uns altars a l'església de Prades. El mateix any va construir uns monuments per Setmana Santa per a l'església de Sant Jaume de Riudoms. El 1932, davant l'imminent inauguració per part de l'arquebisbe de Tarragona Vidal i Barraquer, de la nova església de Sant Joan de Reus, va muntar els altars de Santa Teresa i de Sant Antoni de Pàdua, sota la direcció de l'arquitecte Pere Caselles, i també la trona d'estil gòtic. Les últimes notícies que es tenen d'ell parlen de la construcció d'un monument neogòtic per a Setmana Santa per l'església de Sant Joan de Reus l'any 1933.