És una església a l'inici de la Plaça del Camp de l'Obra, al nucli urbà de la població de la Selva de Mar (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de la Selva és documentada successivament amb els noms de Sant Esteve de la vall de Subiradells (segle X), Sant Esteve de Mata, Sant Esteve de Mata de Selva i de la Selva.
És una església d'una nau amb capelles laterals i capçalera semicircular a l'extrem nord. La nau està coberta amb volta de canó amb arcs torals de mig punt; al presbiteri hi ha volta de quart d'esfera. Hi resten tres capelles laterals per banda que són de planta rectangular amb voltes de canó. Tot l'interior es troba arrebossat. A llevant de la capçalera s'hi afegeix la sagristia que té volta d'arestes sobre quatre mènsules de pedra amb motllures ornamentals. A la part superior dels murs laterals s'obre, a l'exterior, un seguit de grans arcades apuntades; també hi veiem petites espitlleres fetes amb terrissa. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt, tapiada i només visible exteriorment. L'aparell dels murs antics és fet de grans rebles de pissarra sense treballar i morter.
A la façana moderna hi ha una porta d'arc rebaixat amb els brancals de pedra i la llinda adovellada, tres finestres de mig punt emmarcades per un timpà semicircular i un rosetó emmarcat amb maons a sardinell, a la part superior. Al costat est, el nou campanar té la base quadrada i un cos superior octogonal amb vuit obertures, tot arrebossat i encalcinat. Als costats de la porta hi ha uns pedrissos bastits amb alguns carreus de marbre del país i de pedra calcària, procedents del frontis anterior. A l'interior del temple destaquen diversos elements mobles com la pila baptismal d'estil gòtic localitzada a la primera capella lateral del costat de ponent de la nau. Es tracta d'una pila de pedra amb peu, a manera de copel·la, amb decoració incisa. Presenta un fris corregut a mitjana alçada que envolta la pila, decorat amb rosetes i motius geomètrics. La tapa és de forma hexagonal i de ferro, amb una creu llatina com a coronament.
Un altre element destacable d'aquesta mateixa capella, utilitzada a manera de baptisteri, és la reixa de ferro que la tanca. Aquest reixa és de ferro forjat, profusament decorada amb motius ornamentals. Se situa vers els segles XVI i XVII.
És l'església parroquial del poble de Navata (l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Pere de Navata està situada al centre del poble. És un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals, absis de planta poligonal a l'interior, volta de creueria amb arcs torals rebaixats i coberta de teula a dues vessants. La façana, orientada a ponent, presenta una portalada rectangular amb frontó partit per la part superior i decorada amb motllures i esferes en relleu; dins l'espai del frontó hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Pere esculpida en pedra. A la llinda hi ha l'emblema del sant titular, la mitra i les claus, en baix relleu, i la data incisa del 1746. La façana es completa amb una senzilla rosassa. A la banda nord s'eleva el campanar, de base quadrada, cos superior vuitavat i obertures d'arc ogival. De la fortificació que es va realitzar al temple es conserven les petites espitlleres situades entre les obertures d'arc de mig punt sobreedificat a la part superior de l'absis i dels paraments laterals
O Boinaca o Punta de la Buinaca és una muntanya de 764 metres que pertany al municipi de Tortosa, Baix Ebre. Es troba a l'extrem sud de la Serra del Boix, tot just al nord de les Moles. Hi ha un parc eòlic mot a prop.
És una muntanya de 760 metres que es troba entre els municipis de Sant Iscle de Vallalta, a la comarca del Maresme i de Sant Celoni, a la comarca del Vallès Oriental. És el punt més alt del Massís del Montnegre, al Parc del Montnegre i el Corredor.
Es una zona de salobrars i aiguamolls situada entre l'estany de Túries i la Rogera i el Cortalet, dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, ocupa una superfície aproximada de 146,63 hectàrees als terme municipal de Castelló d'Empúries. La vegetació de l'espai està formada sobretot per salicornars, jonqueres de Juncus maritimus, de sòls poc salins, llargament inundats, comunitats de dunes, reredunes i platges i comunitats aigualoses pròpies de basses i estanyols d'aigües salabroses o salines
Pel que fa a la fauna, es tracta d'una zona d'alt interès per a la reproducció i la hivernada d'ocells aquàtics, com la resta de la Reserva Natural Integral II, les Llaunes. Actualment (2008) es regula l'accés de vianants a la platja els mesos d'interès per a la reproducció del corriol camanegra (Charadrius alexandrinus). No obstant, a l'estiu, la freqüentació de la platja de Can Comes és molt elevada.
L'espai presenta diverses figures de protecció. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 Aiguamolls de l'Empordà. A més, pertany a la Reserva natural integral II, de "Les Llaunes"
O Maresmes de la Rubina, es troba als municipis de Castelló d'Empúries i Roses. Es tracta d'una llacuna d'origen natural, que ocupa poc més d'1 hectàrea, localitzada en un ambient de dunes on hi destaquen altres masses d’aigua, i de les maresmes que l'envolten. Cal fer esment de la presència d’halòfits singulars com les quenopodiàcies Salicornia patula i Suaeda maritima, i la juncàcia Juncus subulatus. Sota les aigües de la llacuna creixen poblaments de Ruppia maritima.
Pel que fa a la fauna, a la bassa s'hi troba un dels peixos més rars a Catalunya: el fartet (Aphanius iberus), amb una població ben consolidada. S'ha modificat la morfologia del tram final del rec del Mig per tal de fer-lo navegable, afectant greument l'àrea ocupada per l'estany i provocant la intrusió salina. Aquest espai es troba localitzat pròxim a urbanitzacions, que amenacen la seva integritat si no es prenen mesures de protecció. També hi destaca un fort impacte turístic amb una gran afluència de gent que trenca, sovint, el delicat equilibri d'aquest ambient. La forta pressió turística, l'abocament de runes i l'accés i pas de vehicles han comportat la modificació dràstica de la vegetació natural. L'accés i sobrefreqüentació de les platges ha modificat el relleu de dunes i ha alterat la vegetació que les fixa. L'estabilització dels paràmetres ambientals és suficient en la majoria dels casos per a la recuperació i manteniment dels hàbitats.
L’espai, a més de formar part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l'Empordà". A més, presenta una quarta figura de protecció, la [[Reserva Natural Integral]] de "Els Estanys".
