jueves, 13 de junio de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Cadaqués)

És una església catòlica romana que es troba a Cadaqués (Alt Empordà). És l'església parroquial de la localitat. Està dedicada a Santa Maria i està situada al punt més alt de la vila constituint un dels elements més emblemàtics del seu paisatge Figura inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al Bisbat de Girona.
Edifici d'una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. A l'interior, està distribuïda en cinc crugies coronades per quatre arcs torals apuntats. Els espais pròxims al presbiteri presenten volta de creueria, amb les claus decorades amb relleus, mentre que a les dues crugies frontals la volta va ser renovada. L'arc triomfal és apuntat. Les capelles laterals, cinc a cada banda, també presenten arc apuntat i volta de creueria.

A l'exterior, les façanes, estan arrebossades i emblanquinades. A la base del campanar hi ha un rellotge de sol amb la següent llegenda: "Jo sense sol, tu sense fe, no som res". Presenta una base quadrada amb un cos octogonal al damunt per dos cossos sobreposats a una mena de templet amb volutes cupular. Les obertures estan reformades en època moderna.
A un dels costats sobresurt la Capella Fonda (o de la Pietat), que és un afegit posterior (segle XVIII-XIX) i està coberta per una cúpula. Destaca sobretot l'important retaule de Santa Maria de Cadaqués (segle XVIII), considerat un dels més notables retaules barrocs de Catalunya. És obra dels escultors Pau Costa i Joan Torras Està presidit per la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança i coronat per la de Sant Tomàs, copatró de la vila. Al costat de l'escut de Cadaqués que es veu a la base porta inscrites les dates "Fet 1729 " i "Daurat 1788".

També és molt important l'orgue, considerat un dels més antics de Catalunya. Està situat a sota del campanar. A partir de 1683 es van començar a recaptar fons per a poder-lo construir. El 1689 es va encomanar la seva realització a l'orguener valencià Josep Boscà posant-li com a model l'orgue del convent de Sant Domènec de Girona. La construcció va durar poc més d'un any. L'orgue es va estrenar el 1690. Un dels principals col·laboradors de Boscà va ser el mestre torner de Girona Antoni Camplloch. Entre 1706 i 1709 es van haver de reparar els desperfectes causats pel setge de 1705. A finals del segle XVIII s'hi va afegir la trompeteria exterior. Va ser restaurat entre 1982 i 2004 per Gerhard Grenzing.
Destaquen així mateix els diversos retaules barrocs de les capelles laterals, la trona de pedra, els dos bancs de fusta dels Cònsols de la Vila, i una petita pica d'aigua beneita amb la data inscrita de 1705.
A l'interior de l'església també s'hi troba una làpida amb una inscripció que recorda l'epidèmia de "còlera morbo" que es va declarar a Cadaqués l'any 1837 i que va causar 140 morts.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià)

És una església del municipi de Fortià (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Julià i Santa Basilissa està situada al centre del poble, al costat de la Plaça de Catalunya. Aquesta és una església d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal. La nau està dividida en tres crugies per dos arcs torals apuntats. Les voltes de la nau, del presbiteri i de la majoria de les capelles laterals són de creueria. Hi ha un cor també d'arc rebaixat i volta, també de creueria.

Al frontis hi ha la portalada, rectangular. La llinda de la porta té una inscripció en llatí i la data 1573. Sobre la llinda veiem un guardapols i una fornícula sense imatge emmarcada per una arquivolta de mig punt que sobresurt del mur. Al centre de la façana també hi trobem un rosetó. Al costat esquerre de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada, amb dos pisos d'arcs de mig punt i coberta apiramidada. A la part alta trobem una gàrgola a cada costat. A l'altre costat de la façana veiem una altra torre, construïda al segle XX, d'alçada inferior que la primera, també de planta quadrada però aquesta és totalment cega, i només a la zona posterior té una obertura que és rectangular. A la part superior de la façana entre les dues torres, hi ha merlets esglaonats, decoratius. El mur lateral dret està en part arrebossat, a diferència de la resta de l'església a on podem veure l'aparell. L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, i a cada un dels angles hi ha contraforts de carreus entre els quals hi ha finestres de mig punt.
Dins del temple hi ha fins a fins a vuit làpides i dues osseres datades entre el segle XVII i el XX, algunes de les quals en molt bon estat de conservació És l'únic testimoni dels enterraments anteriors a l'època del nou cementiri.


Muntanyes de Catalunya (Tossal Gros de Vallbona)

És una muntanya de 803 metres que es troba entre els municipis de l'Espluga de Francolí a la Conca de Barberà i de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 264122001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Roc de la Guàrdia)

És un turó de 891 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica d'Hostalets de Balenyà, a la comarca d'Osona.
Aquest turó s'eleva a més d'un quilòmetre i mig a l'oest del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Té dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes tant dels pobles de Balenyà i Centelles com del Tagamanent i del Matagalls; i el segon, que encara abasta més paisatge. Des d'aquest darrer podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet, els Prepirineus, els Pirineus i fins i tot, si es té sort i la típica boira no ens ennuvola la vista, es pot arribar a veure les puntes del Canigó i del Puigmal. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte a la posició de l'observador. Arribar a dalt el Roc Gros es converteix en una bonica excursió pels boscos de roure i pi típics de la zona.

Al Roc també es pot practicar l'escalada i disposa de nombrosos senders per anar cap a Tona, Puigsagordi, Centelles... És un dels punts més apreciats pels habitants de Balenyà. Per la "festa" del Roc de la Guàrdia, als volts de Nadal, els hostaletencs hi van a portar el tradicional pessebre, en un acte que s'engloba dins la Festa Major d'hivern i que és organitzat anualment pel Centre Excursionista de Balenyà. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017m) i el Puigsagordi (984m), els tres pics insígnies de la serra de Fontderola.
En el turó es poden trobar petxines i altres restes prehistòriques. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa; se'n poden veure encara restes i observar-ne la col·locació de les pedres.


Llacs de Catalunya (Estany Martí)

És un estany d'unes 2 hectàrees de superfície que es localitza vora el mas Faig, prop de l'Estany d'en Parú, al municipi de Cantallops. Es tracta d'un estany mediterrani d’inundació temporal.
A l'estany Martí hi ha una petita taca de pradells d'isoets i de creixenars amb glicèria, així com jonqueres acidòfiles montanes.

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a més de l'hàbitat prioritari 3170* Basses i tolls temporers mediterranis, hi apareixen els hàbitats 3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys generalment arenosos de la Mediterrània occidental, 3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Isoeto-Nanojuncetea i 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion).

Ja no s'hi observen les zones de canyissars que havien estat anteriorment descrites a l'espai, probablement com a resultat del seu procés gradual de dessecació. Malauradament, les rases de drenatge que s’hi han fet i la colmatació natural estan accelerant la substitució de les comunitats vegetals més higròfiles, per gespes calcigades de Rumex, Festuca i Carex, de menor interès conservacionista. Caldria revertir el procés de dessecació de l'estany, eliminant les rases de drenatge. L'estany Martí està inclòs dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera"


Llacs de Catalunya (Bassa de la Serra del Sopluig)

És una bassa natural en un petit afluent de la Ribera de Torrelles, al terme municipal de Cantallops. Es tracta d'un petit toll, de forma allargada seguint la direcció del curs fluvial, que té interès bàsicament per allotjar una interessant població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Els marges de la bassa són força abruptes, fet que potser és conseqüència d'haver estat sobreexcavada artificialment.

Té un ús ramader intensiu i els seus marges experimenten un trepig continuat, visible entre altres factors per la pràctica absència de vegetació. Resseguint el curs fluvial hi ha un bosc de ribera estret, que en aquest sector sembla haver sofert els efectes d'una crema i presenta alguns troncs caiguts, alguns dels quals arriben a tocar la superfície de l'aigua, donant lloc a plataformes on la tortuga de rierol pot reposar i escalfar-se. L'aigua està molt eutrofitzada i presenta nombroses algues surants.
Pel que fa als hàbitats d'interès natural, segons la cartografia dels hàbitats de Catalunya en aquest espai hi apareix l'hàbitat 3150 "Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)".