Escultors Catalans (Enric Casanovas i Roy)

Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948. Fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme. Va ser el pare de Marçal Casanovas i Guerri. Va estudiar al taller de Josep Llimona i des del 1900, a l'escola de la Llotja de Barcelona i amplià la formació al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys.

El 1898 participà per primera vegada a una mostra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa, on va guanyar una medalla. El 1903 va exposar a Els Quatre Gats de Barcelona i entre 1904 i 1913 va alternar les estades entre París i Barcelona i va fer amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes. A Girona va relacionar-se estretament amb l'arquitecte Rafael Masó, el qual li va encarregar una escultura per la Societat Athenea, que finalment no es va dur a terme.

De retorn a Barcelona, muntà un taller pel qual passaren deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer o Josep Viladomat. Va participar amb l'associació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president. La seva obra està enclavada dintre del mediterranisme, però amb una gran creació renovadora i personal. Va participar en nombroses exposicions i aconseguí la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona l'any 1932. A la Fundació Rafael Masó es pot contemplar la seva escultura La Dona del farcell. Exiliat a França des de l'any 1939, va tornar a Barcelona el 1943, on va morir l'any 1948 als 66 anys