Pintors Catalans (Gabriel Amat i Pagès)

Barcelona, 2 d'agost de 1899 – Barcelona, 26 de setembre de 1984. Fou un arquitecte, dibuixant, pintor i aquarel·lista català. Fill de Josep Amat i Aymar i de Joana Pagès Marcet, va ser el segon de quatre germans d’una família d’orígens rurals força benestant i molt relacionada amb l’art i la cultura. El seu germà Josep, el tercer, va ser també un pintor que va aconseguir un gran reconeixement.

Estudia arquitectura a la Universitat de Barcelona en una època en què la direcció de Lluís Domènech i Montaner, que en exercir-la entre 1905 i 1919 li va imprimir una marcada tendència als valors que aportava el modernisme. Acaba els estudis el juny del 1926, tot i que no va obtenir la titulació fins al 1929, va completar els estudis amb els de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Com a estudiant, ja destacava per la seva facilitat pel dibuix, havent obtingut el primer premi del Concurs de l’Associació Catalana d’Estudiants del 1922 i també aquest any obtingué el premi del Cercle de Sant Lluc al Saló Oficial de l’Exposició de Belles Arts de Barcelona.

Acabada la carrera comença a treballar com a arquitecte, però amb una dedicació molt irregular, ja que s’interessava més pel dibuix i per l’aquarel·la. Una de les seves aficions va ser l’espeleologia, havent fet moltes exploracions d'avencs en el Macís de Garraf fent costat juntament amb el seu germà Josep al seu cosí Rafael Amat Carreras, que com a enginyer comandava les expedicions. Fruit de les seves descobertes, avui alguns d'aquells avencs porten els seus noms.
També s’interessà molt per la navegació a vela. El 1932 rep el nomenament de patró d'embarcacions d'esbarjo. El 1939, just acabada la Guerra Civil, demana i se li concedeix un salva-conducte per anar a l’estranger a ampliar estudis de navegació amb grans velers El 1942 es va embarcar amb un pailebot que feia ruta comercial pel Mediterrani, per poder pintar escenes en navegació.
Com a arquitecte la seva obra es caracteritza per un cert estil neoclàssic. Potser el projecte més important que va abordar va ser el 1933, fent equip amb altres dos arquitectes més, que es presentaren al concurs d'avantprojectes convocat per l’ajuntament d’Alacant per la construcció d’una ciutat-jardí a la Platja de Sant Joan fins al cap d’Horta. El seu projecte no va resultar premiat, ja que va ser considerat massa ambiciós, però el jurat en l’acta del concurs recomanà a l’Ajuntament que adquirís els originals d'aquell avantprojecte per la seva qualitat tècnica i artística.

Tot i que sempre va anant fent alguns projectes constructius, des de les hores es dedicà cada vegada més intensament al dibuix i a l’aquarel·la. En les darreres etapes de la seva vida també es dedicà a la pintura al oli. El 1945 contrau matrimoni amb Rosa Guimerà, amb qui tindrà el seu fill Gabriel el 1946 i posteriorment la seva filla Mireia el 1948. Després de patir una embòlia que el deixà paralitzat els darrers anys de la seva vida, morí a Barcelona el 26 de setembre de 1984, i és enterrat al cementiri de Montjuïc.