Pintors Catalans (Lluís Trepat i Padró)

Tàrrega (Lleida), 1925. És un pintor català. El treball de Lluís Trepat s'identifica, essencialment, amb la introducció de l'art abstracte dins el món artístic lleidatà durant la dècada de 1950, conseqüència directa de les seves diverses estades a París i de l'inherent contacte amb els "ismes" propis de l'època (informalisme, constructivisme i expressionisme abstracte)
Iniciat en les arts plàstiques —sobretot l'aquarel·la—de la mà de Josep Balcells, l'any 1943 va ingressar a l'escola d'arts i oficis de Tàrrega, on conegué i travà amistat amb Jaume Minguell, on li fou concedit el segon premi de pintura l'any 1947 i on exercí com a professor auxiliar temps després.

Interessat en el dibuix a tinta xinesa i acolorit, a finals dels anys 40 se centrà en la representació de figures gitanes, però un viatge a Itàlia (1951), Països Baixos (1952) i París el posà en contacte amb artistes com Joan Vilacasas i la seva obra va derivar cap a formes d'expressió en línia amb l'avantguarda de postguerra. De fet, un cop retornat, s'instal·là a Lleida, esdevenint el desencadenant, el propulsor i qui va aplegar al seu voltant tot el debat sobre la modernitat, entesa com una nova manera de veure la creació contemporània, més lliure i subversiva. Integrat en el grup de creadors vinculats al Cercle de Belles Arts, l'any 1955, fa un segon viatge a la capital francesa. Fruit d'aquesta estada inicia el que s'ha denominat com a “període abstracte” (1956-1961), sens dubte la seva etapa creativa més significativa i important, i punt de referència per a la posterior formació del grup Cogul l'any 1964. El grup Cogul va ser un nucli d'artistes provinents del paisatgisme de postguerra als quals Trepat transmetrà la seva concepció informalista de l'art, erigint-se com un símbol de la disconformitat i la inquietud que afavorí el pas de manera ferma i decidida vers l'art d'avantguarda a les terres de Lleida. Influenciat per Clavé, Tàpies i Vilacasas, Trepat inicia aquest període des del punt de vista d'un constructivisme geomètric que el pintor delimita mitjançant l'ús del color. L'any 1957 s'endinsa en el món del dripping (degoteig) amb una pintura on té prioritat, el gest de l'artista, i que connecta amb l'expressionisme abstracte i l'obra de Jackson Pollock. Tot plegat culminarà, a partir de 1959, en un constructivisme més lliure que el de l'etapa 1956 – 1957, que donarà com a resultat una obra molt personal, fruit d'una evolució pròpia i intransferible, no inscrita plenament dins el moviment informalista, en aquells moments en plena consolidació internacional. La sèrie Òvals (1959 – 1960) és, dins d'aquest moment, el conjunt abstracte més coherent, elaborat i personal del pintor, la culminació de tot un procés d'evolució creativa iniciat l'any 1956. L'any 1962, en el moment àlgid de la seva carrera, abandona la ciutat i s'endinsa en un retorn a la figuració d'accent marcadament expressionista.