Escultors Catalans (Montserrat Sastre Planella)

 Barcelona, novembre de 1948. Es una escultora i ceramista catalana, fundadora de l'Escola Municipal de Ceràmica d'Esplugues de Llobregat l'any 1975. Resideix a Sant Just Desvern.
Inicià la formació artística l'any 1968 a l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona i continuà a l'Escola d'Arts i Oficis de la Generalitat de Catalunya, on va conèixer la també ceramista Angelina Alòs i Tormo. Entre 1968 i 1971 treballà al taller de ceràmica de F. Ferrando a Vallvidrera. El 1971 fixa el seu taller de ceràmica i escultura a Sant Just Desvern; aquest mateix any feu la primera exposició individual, a Estudio de Arte de Ràdio Barcelona. El 1975 fundà l'Escola Municipal de Ceràmica d'Esplugues de Llobregat, de la qual fou directora i mestra fins a la seva jubilació. La seva obra, que va partir del fang, va anar incorporant molts més materials, com ara ferro, fusta, bronze, resina i marbre. La seva tècnica més habitual és la talla de fusta.

A l'Escola Municipal de Ceràmica d'Esplugues impartia classes de ceràmica de baixa i alta temperatura, com el gres i la porcellana, i de modelatge escultòric. Posava èmfasi en l'aprenentatge del màxim de tècniques i materials possible, però intentava no influir gaire en l'estil dels alumnes perquè treballessin amb la màxima llibertat. L'Escola Municipal de Ceràmica, inaugurada el 1975 per iniciativa del batlle Josep Català i Soler, ubicada al Casal de Cultura Robert Brillas primer, i traslladada al Centre Municipal Puig Coca més endavant, és un espai d'aprenentatge, creació i experimentació que en els darrers anys ha incorporat noves disciplines, com ara el mosaic, la bijuteria i el cartonatge, amb l'objectiu principal de fer conèixer la ceràmica i altres disciplines artístiques des d'una perspectiva àmplia i polivalent.

És una artista polifacètica que ha treballat nombroses tècniques i materials, tant en escultura com en ceràmica, així com joieria i bijuteria, tot i que té preferència per la talla de fusta. L'estil de les escultures tendeix a estar a mig camí de l'abstracció i la concreció, entre l'al·legoria i la realitat, i hi predominen les línies estilitzades.
L'artista té obres a diversos parcs i centres de l'àrea metropolitana barcelonina, entre altres llocs. Entre les escultures d'interès ubicades al Museu del Barça, per exemple, hi ha una obra seva, Òrbites centenàries (planxa de ferro pintada), del 1999, i també l'escultura Estela (oxi-corten, 1987), que va guanyar el premi del II Biennal d'art del Futbol Club Barcelona.